Maite Salord

Escriptora

Valorar-se

Tenir una vida emocionalment equilibrada passa, diuen els entesos, per reconèixer i acceptar allò que som. Acceptar els nostres sentiments (contradictoris, negatius, de vegades) però també el nostre cos. Potser no som tan encantadors com el vesí o tan esvelts com l’amiga però ben segur que, sense esforçar-nos gaire, ens trobam qualitats que ens agraden.

Així, valorar-se a un mateix, amb febleses i virtuts, representa, en darrer terme,  estimar-se. Segurament, l’acte d’amor més necessari, més difícil i, a la llarga, més important de la nostra vida. És per això que em preocupa -i ja em perdonareu el gir brusc que don a la reflexió- veure tantes afirmacions polítiques que sembla que no accepten la nostra illa tal i com és i que s’esforcen per fer-la semblar al vesí o l’amic de tota la vida, obviant les grans qualitats que té.

Em referesc al preocupant auto-odi cap a la nostra llengua, atiat per una dreta que, en nom de la llibertat, proposa polítiques destinades a arraconar, encara més, la presència de la llengua catalana. Una llengua catalana que, tot i ser la pròpia de les Illes, tal i com diu l’Estatut, resulta evident que consideren inferior. O, per exemple, en tost de valorar un paisatge privilegiat que ens diferencia, intenten emmirallar-lo en models que no són els nostres i que, per tant, desvirtuarien allò que som i ens acabarien convertint en una còpia barata del que ja existeix a altres indrets.

Ens hem de conèixer, hem d’acceptar les nostres fortaleses i les nostres debilitats, hem de potenciar les primeres i, sense necessitat d’operacions dràstiques de cirurgia estètica, treballar per suavitzar  les segones amb innovació o reivindicant allò que és ben nostre (un finançament més just o un transport aeri que tengui en compte la insularitat). En darrer terme, es tracta d’anar pel món amb les piles carregades d’amor propi. L’única forma, em sembla, d’afrontar el futur amb garanties. I amb dignitat.

13 comentaris a “Valorar-se”

  1. bepis Escrit el 22 abr. 2011 a les 10:15

    Moltes vegades els que vivim a Menorca tenim una imatge distorsionada de la nostra illa, la veim com el centre de l’Univers, deixant de banda la realitat de les nostres limitacions territorials. Entre la que mostra les seves dues “grans raons” fins els que estan convençuts de que ens “salvaran” de qualsevol mal i posaran “ordre” per tot on passin, crec que ens trobam un bon nombre de gent que aspiram a deixar als nostres fills una Menorca el més semblant possible a la que els nostres pares i avis ens han deixat (me referesc a costums, idioma, tranquilitat, paisatge, cultura, festes, tradicions, qualitat de vida, etc…). El progrés econòmic està molt bé i és necessari, sense cap dubte, peró també estic amb que aquest no ha de ser a costa de qualsevol preu i de que “el que vengui darrera que tanqui sa barrera”.
    Estic convençut de que si partim des de l’estimació a Menorca (i no tant a la butxaca, al “prestigi” i al bons-que-som-perquè-si), alguns dels discursos que sentim serien corregits. El que no hem de perdre de vista és que el vot val igual el d’un menorquí de soca-rel com una persona acabada d’arribar (que pot pensar en el progrés immediat per desprès partir a un altre lloc) i que no pot (o no vol) entendre el que sentim els que volem seguir amb les nostres arrels aferrades a la roqueta (amb això no discutesc de cap manera el seu dret al vot), el que vull dir és que el discurs i objectius del menorquinisme (tan de dretes com d’esquerres), pot quedar molt diluit si ens deixam dur per la vessa d’anar a votar i el que “tots són iguals”, que evidentment no ho son.

  2. Sense prejudicis Escrit el 22 abr. 2011 a les 14:33

    Vaja! Ara resulta que hi ha diferent tipus i classes de ciutadants a Menorca. El d’aquí i els forasters, em sona a alguna cosa que no m’atreveix ni anomenar. Un gran descobriment.Esper que el PSM no faci costat a aquests tipus de comentaris.Seria realment lamentable. si s’agafa aquest camí, el de què no tots som iguals es pot arribar massa luny. Alertau!

  3. Maite Salord Escrit el 22 abr. 2011 a les 16:28

    Sense prejudicis, des del PSM tenim molt clar que el nostre repte primordial és, lluitar perquè la societat menorquina trenqui la visió dels immigrants com uns “altres” per passar a considerar-los a tots els efectes com a menorquins d’elecció. Paral•lelament cal posar a l’abast dels nous menorquins tot els instruments i mecanismes adients perquè assumesquin la seva condició de part substancial del poble menorquí.
    Dit açò, estic totalment d’acord amb el comentari de Bepis i, tot i que no el conec, diria que ell també hi deu estar amb el meu. He entès que el seu temor era que no fóssim capaços de transmetre’ls la idea de “menorquinisme”. En aquest sentit, vull dir que, a les llistes del PSM, hi ha nous menorquins de procedència diversa i que creuen en el projecte.

  4. Nan Escrit el 22 abr. 2011 a les 16:48

    El que no té prejudicis si sembla tenir molt mala bava (Toni?). El que jo he entés del primer comentari és que el que no són iguals són els partits, en cap cas les persones, que si ho son evidentment. Hi veig una crida a que els que simpatitzam amb el “menorquinisme” no ens hem de deixar dur per la vessa i el desencant, que tots aquest vots són molt importants. Jo hi afegiria que a vegades als partits anomenats nacionals, en front dels nacionalistes, els pot costar un poc més combregar i entendre aquestes aspiracions i sentiments cap a Menorca ja que les directrius no les marquen des d’aqui, per molt que ens ho vulguin fer creure.

  5. Soy persona NEEENG! Escrit el 22 abr. 2011 a les 18:53

    Els partits no son res, ni tenen cap responsabilitat.

    Son les persones que son diferents: més d’esquerres, manco d’esquerres, centrades, de dretes, liberals, ambicioses, centristes, menorquinistes, españolistes, tolerants, honestes, CORRUPTES…

    Els partits no tenen cap responsabilitat sobre les persones que en formen part.

  6. Menorquit Escrit el 22 abr. 2011 a les 23:26

    El tema és profund i potser no se m’entengui el que vull dir, però opinaré.
    .
    – Per mi les persones no són iguals, però si tenen els mateixos drets i obligacions i han de tenir les mateixes oportunitats. (alguns lluiten per un lloc de feina digne, altres per un menorquinisme integrador i raonable, altres per recuperar l’esperit empresarial d’altre temps, altres per prioritzar la sanitat i els serveis…altres per prioritzar els guany ràpid i egoista… etc)
    .
    – Si els partits no són iguals, no ho poden ser les persones (sí tenen els mateixos drets i obligacions).
    .
    – No tots els polítics són iguals.
    .
    Quan es parla de nacionalistes i nacionals hauríem de saber interpretar tots el mateix. Què és nació i que és nacionalisme, i, per suposat, què és un Estat. Jo puc entendre que vot un partit nacional i puc tenir clar que un partit com el PP (i fins i tot en molts casos el PSOE) és un partit nacionalista. El nacionalisme existeix també des de l’Estat (De fet, als rebels sublevats l’any 1936 foren denominats sovint bàndol nacionalista, que imposà el ‘seu’ concepte de Nació arreu de tot l’Estat).
    .
    – Els de Menorca i els de fora, (immigrants, nouvinguts, etc) existeixen com en qualsevol altre lloc. Jo em puc sentir foraster a una altre país, comumitat o territori fins que em senti integrat i part del país que m’acull. Si no som capaç d’integrar-me sempre m’hauré de sentir foraster. El terme ‘foraster’ o autòcton és més qüestió del que arriba que del qui l’acull.

    – La Menorca actual i futura l’hem de fer entre tots, els menorquins de fa temps i els menorquins de fa menys temps. I l’hem de projectar junts compartint idees i inquietuds, però feta i decidida des d’aquí. La Menorca decidida des de fora no serà mai la Menorca dels menorquins; ni dels que fa temps que ho som ni dels que fa poc que han arribat.

  7. Joan Escrit el 23 abr. 2011 a les 8:40

    Voldria posar aquet fragment de una cançó den Rafael Amor que diu aixis:

    No me llames extranjero, porque haya nacido lejos
    O porque tenga otro nombre, la tierra de donde vengo,
    No me llames extranjero, porque fue distinto el seno
    O porque acuno mi infancia, otro idioma de los cuentos

    No me llames extranjero, si del amor de una madre
    Tuvimos la misma luz, en el canto y en el beso
    Con que nos sueñan iguales, las madres contra su pecho,

    No me llames extranjero, ni pienses de donde vengo,
    Mejor saber donde vamos, a donde nos lleva el tiempo
    No me llames extranjero, porque tu pan y tu fuego
    Calman mi hambre y mi frió, y me cobija tu techo

    (Y me llamas extranjero porque me trajo un camino
    Porque nací en otro pueblo, porque conocí otros mares
    Y un día zarpe de otro puerto.
    Traemos el mismo grito, el mismo cansancio,
    Viejo que viene arrastrando el hombre desde
    El fondo de los tiempos, cuando no existían fronteras
    Antes que vinieran ellos, los que dividen y matan,
    Los que roban, los que mienten,
    Los que venden nuestros sueños, ellos son
    Los que inventaron esta palabra, “Extranjero”)

    No me llames extranjero, que es una palabra triste
    Es una palabra helada, huele a olvido y a destierro
    No me llames extranjero, mira tu niño y el mío
    Como corren de la mano, hasta el final del sendero

    No lo llames extranjeros, ellos no saben de idiomas,
    De limites y banderas, míralos se van al cielo
    Con una risa paloma, que los reúne en el vuelo

    No me llames extranjero, piensa en tu hermano y el mío
    El cuerpo lleno de balas, besando de muerte el suelo
    Ellos no eran extranjeros, se conocían de siempre
    Por la libertad eterna, igual de libres murieron

    No me llames extranjero, mírame bien a los ojos,
    Mucho más allá del odio, del egoísmo y el miedo,
    Y veras que soy un hombre, no puedo ser extranjero
    No me llames extranjero.
    Trb que val la pena llegir-lo.
    Salut

  8. eugenia Escrit el 23 abr. 2011 a les 21:40

    He enviat un comentari, l’he tornat a enviar perquè no sortia als marcadors, i em diu: Comentari duplicat i no sé qué més. No sé si seré capaç de tornar a escriure el mateix.

  9. Maite Salord Escrit el 24 abr. 2011 a les 17:57

    Eugenia, no sé què ha passat amb els comentaris que has enviat perquè tampoc han quedat en moderació (passa quuan hi ha enllaços). Em sap greu. Veig que el darrer sí que s’ha publicat.

  10. Nom Necessari Escrit el 24 abr. 2011 a les 18:43

    Ja sé que si poses dos enllaços se’t passa el comentari a “moderació” i a vegades no surt.
    Jo provaré de passar-los d’un en un,

    http://eleccions.psm-menorca.org/candidats/consell-insular-de-menorca/

  11. Nom Necessari Escrit el 24 abr. 2011 a les 18:43

    Valorar-se sí,
    …però també valorar: http://eleccions.psm-menorca.org/candidats/ajuntament-de-ciutadella/

    Us ho esteu currant, eh.

  12. Nom Necessari Escrit el 24 abr. 2011 a les 18:50

    Si cliques damunt cada candidat et xerra una estoneta
    .
    Bona iniciativa aquesta idea,
    Que n’aprenguin!

  13. Nom Necessari Escrit el 24 abr. 2011 a les 18:51

    …que n’aprenguin ets altres partits, vull dir.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari