Maite Salord

Escriptora

Rodoreda, pintora

A punt de tancar-se l’Any Rodoreda, a l’entresòl de la Pedrera, s’exposen una trentena rodoreda-2.JPGd’aquarel·les, aiguades i collages de l’escriptora. Potser per a molts serà una sorpresa descobrir aquesta faceta de Mercè Rodoreda. Per això, i perquè  tenc la sort de tenir a casa un catàleg, editat per la Generalitat de Catalunya, l’any 1991, en el qual es recullen algunes de les seves obres, no me n’he pogut estar de penjar-ne unes quantes.

Veureu que es tracta d’una pintura senzilla però que, com apunta, Mercè Ibarz, comissaria de l’exposició, és fruit de moltes hores de dedicació: “Ella ens va explicar que el més senzill és sempre el més difícil d’aconseguir, el més elaborat”.

rodoreda-1.JPG

Francesc Miralles ha dit d’aquestes pintures: “Aquí trobem la raó de la pintura, en Mercè Rodoreda: és un exercici de solitud centrat en l’anàlisi de la realitat humana; una pràctica existencial que força la contemplació de l’entorn, amb tot el que té de tràgic i de còmic. Aquestes pintures van ser cabdals per a la vida de la novel·lista catalana, puix que van retornar-la a l’anàlisi psicològica, de manera pausada, no empesa per la literatura, sinó pel propi sentiment interior. Crec que la pràctica pictòrica va servir-li per asserenar el seu esperit i per aprofundir, directament, en la condició humana. Pintant sense cap condicionament estètic, interioritzant els seus pensaments i experiències d’uns llargs anys de trasbals humà i social, Mercè Rodoreda va retrobar-se ella mateixa, i nosaltres, més tard, l’hem retorbada també.”

rodoreda-3.JPG

En uns moments en què, a l’exili, l’escriptura li era esquiva, la poesia i la pintura van ser, per a Mercè Rodoreda, les seves vies de comunicació. La seva alegria també: “Semblo boja d’alegria. Els tinc tots dos -quadres- damunt de la cuina i tot escrivint-te, de tant en tant, me’ls miro. Els he firmat i tot. I encara els repetiré en d’altres colors i en regalaré quan voldré fer alguna persona contenta. Un té el fons gris, l’altre el té vermell. Hi he fet aquelles figures sense braços, i només de mirar-los et ve com una mena d’alegria de boig”.

(Carta a Armand Obiols, París, 2 de juliol de 1953)

rodoreda-4.JPG

Esper que aquest petit tast de la pintura de Mercè Rodoreda sigui, tal i com ella volia, un regal  que us hagi fet contents. Literatura i pintura, dues formes diferents, potser no tan allunyades com podríem pensar, de copsar l’interior d’una dona feta de voluntat:

“Vençuda i tot, vull ésser jo mateixa,

abella furiosa de sa mel”.

Aquests versos són la porta d’entrada a la mostra de la Pedrera. Els versos finals d’aquesta petita mostra que acabau de visitar.

5 comentaris a “Rodoreda, pintora”

  1. Guillem Benejam Escrit el 20 des. 2008 a les 17:47

    Tenia pensat anar-hi a l’exposició, però no me donat compte i ja som a Ciutadella. Una llàstima… Saps fins quan dura?

  2. Maite Salord Escrit el 20 des. 2008 a les 18:04

    L’exposició “L’altra Rodoreda” es pot visitar del 16 de desembre a l’1 de febrer de 2009. Per tant, Guillem, encara la podràs veure. Ja ens en faràs cinc cèntims!

  3. Vela Escrit el 20 des. 2008 a les 20:34

    Ostres,cada dia s’aprenen coses noves!

    Desconeixia totalment la bassant pictòrica de Rodoreda. És de les autores que més m’agrada llegir i creia que ja ho sabia tot d’ella, però veig que això no era cert.

  4. David Joan Escrit el 20 des. 2008 a les 21:25

    Bon vespre a tothom!

    Acab d’arribar a l’illa i unes de les primeres coses que he fet és entrar al bloc. Us he seguit intermitentment des de Barcelona encara que no he gosat escriure res perquè anava un poc perdut o m’ho assemblava. Esper durant les vacances -ben curtes, uns poc dies- tornar a trobar-me a la plaça amb els companys de fa uns mesos: Menorquit, Matilde de la Mole…i sobre tot tu, Maite. T’he de donar l’enhorabona, això rutlla que dóna gust.
    Abans d’anar-me a sopar amb els amics de carn i ossos deixeu-me dir que estic satisfet, i feliç, de com estan anant les coses. Ah!. Jo també aniré, al tornar a Barna, a l’exposició de la Mercé Rodoreda.
    Una abraçada

    David Joan

  5. Maite Salord Escrit el 21 des. 2008 a les 12:00

    Quina sorpresa, David Joan, després de tants de mesos de silenci! Esper que durant aquestes curtes vacances -com a mínim- t’animis a deixar comentaris que segur que seran tan encertats com sempre.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari