Fa un mes que El país de l’altra riba va guanyar el III Premi Proa de Novel·la i no em resulta gens fàcil poder fer un balanç del que han estat aquests trenta dies tan intensos: les setmanes m’han passat com un alè però, a la vegada, tenc la sensació d’un temps infinit, segurament perquè he viscut i he fet tant en tan poc temps que em sembla impossible. He anat i vingut de Menorca a Barcelona i de Barcelona a Menorca tres vegades; he fet entrevistes i gravacions mentre explicava Ramon Llull als alumnes de 1r de batxillerat i llegíem La Ratera d’Agata Christie amb els de 1r d’ESO; dinars de feina, entrevistes i presentacions mentre corregia exàmens i entrava notes en el termini establert… En fi, que el ritme de feina ha estat considerable però no negaré que m’ho he passat bé, molt bé, malgrat nervis i corregudes.
Fa uns dies, un bon amic em va comentar que estaria bé emprar el blog per “guardar” les notícies que generava El país de l’altra riba -a més del més previsible que és explicar com visc el premi- i em va semblar una bona idea… fins que m’hi he posat! La veritat és que ara sé que serà infinitament més complicat revisar i triar els enllaços (sort d’en Biel que té la paciència d’anar-los guardant!) que no explicar les meves experiències literàries, però ho vull intentar, a veure si me’n surt.
Començarem pel que van dir alguns dels mitjans en fer-se públic que El país de l’altra riba havia guanyat el III Premi Proa de Novel·la: Diari Menorca; Setmari El Iris; Diari Ara Balears ; Diario de Mallorca; Última Hora; Diari de Balears; Diari Ara.cat; La Vanguardia; El Punt Avui; El Periòdico; El País; Diario.es; Al Dia; VilaWeb; El Nacional; Núvol; Catorze14; L’illa dels llibres; El Temps; EFE; COPE (Facebook), TV3; BETEVÉ; IB3.
Com podeu veure, el ressò que dona a una novel·la el Premi Proa és molt important. Ja ho sabia però encara ha estat més del que m’imaginava. Si a tot aquest desplegament mediàtic hi afegim l’extraordinària resposta de públic que han tingut les presentacions fetes a Ciutadella, Maó i Ferreries -acompanyada del poeta Pere Gomila, l’historiador Martí Carbonell i el conseller de cultura i escriptor Miquel Maria- no cal que us digui que la satisfacció és màxima. Ho he dit des del primer moment i no em cansaré de repetir-ho: aquest premi sense la reacció de la gent no seria el mateix. En aquest sentit, puc dir que em sent doblement premiada.
El país de l’altra riba continua el viatge i ja us puc anunciar que el recull d’entrevistes, crítiques, programes de televisió… també serà considerable. Aquí us esper per anar-ho descobrint.