Maite Salord

Escriptora

Setembre

(Vídeo de Rosa Torres Salord)

 

Setembre, un mes especial. M’agrada la seva llum,  el color blau del cel, la seva calma. Enguany, però, se’m fa estrany. Destil·la pèrdua, tristesa, dolor. Demà tampoc entraré a les aules. La rutina ara és una altra. I també enyoraré alumnes, companys, llibres, xoc. Les filles a Barcelona. Una Barcelona que mai més tornarà a ser la mateixa. Costa encaixar els canvis i, tanmateix, no podem no fer-ho. La vida flueix i, per sort, t’agafa de la mà i no et permet que la ignoris. Som més forts del que ens pensam. Dreceres per no perdre’ns mai. Lliçons que ens fan un poc més savis, un poc més humans. Les paraules i els gestos tornen suaus perquè res no és prou important per alterar-los. Tot es mira des de la perspectiva de l’abisme i tot, de cop, es fa petit, més insignificant en la seva grandesa.

He recuperat una novel·la inacabada del calaix -de l’ordinador, que no és tan poètic- perquè sé que la vull construir de nou. Que necessit construir-la de nou, encara que només sigui per tornar-la a deixar dins el silenci. Aquestes dreceres inevitables. Com viure cada segon com si fos el darrer. No deixar cap paraula sense dir ni cap gest sense oferir a l’altre. Assumir el dia a dia amb la voluntat de donar el millor de tu mateixa mentre puguis. Res nou, segurament. I, tanmateix, viscut tot de manera diferent. Amb una barreja d’urgència i de tranquil·litat que desconcerta.

Dies lluminosos de setembre. Més curts, però. La foscor guanya terreny. El sol i la lluna. La vida i la mort. Sense estridències. Serenament.

2 comentaris a “Setembre”

  1. Itziar Escrit el 13 set. 2015 a les 11:22

    La vida agafa tot el seu sentit només amb la mort. I l’amor, amb el record. Ànims sempre Maite. Serà un setembre diferent, però segur que estàs rodejada de gent que aconseguirà que el superis, que les filles tornin, que els alumnes es facin presents en altres gestos diferents als habituals. Que, malgrat la tristesa d’ara, amb el temps, sigui un setembre encara més especial. Una gran abraçada i endavant!

  2. Maite Salord Escrit el 19 set. 2015 a les 11:29

    Moltes gràcies, Itziar. Endavant, sempre, encara que costi molt.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari