Maite Salord

Escriptora

Reflexions en veu alta

Reflexions en veu alta. O per escrit, que ve a ser el mateix. Perquè, a punt de començar el cap de setmana llarg de la Cinquagesma, necessit alleujar la meva consciència. http://2.bp.blogspot.com/_A0-ppJO6qs4/SRbRL_Ay5UI/AAAAAAAAB0o/qd17zdeFHjc/s400/pensador_atrapado_2%5B1%5D.jpg

1- M’he de preocupar perquè el meu fill, l’altre dia, em va dir que li agradaria ser “cantant d’anuncis” (sic!)? O perquè, quan li he proposat d’anar a veure una obra musical de Disney m’ha mirat amb cara displicent, abans de deixar-me anar: m’estim més llogar una pel·lícula d’en Rambo (el bonjesuset ens perdoni, a tota la família!).

2-  M’hauria de preocupar perquè, com sempre, som els pares encarregats de la logística “cinquagemera” de la filla gran (compres, trasllats, xalet…)? El dubte existencial que em corca el cervell és: som realment guais, com ella ens vol fer creure, o només bobos?

3-  Quan una signa un pacte de govern, signa, també, un pacte de silenci o pot discrepar, públicament, de segons quines actuacions que no li agraden? Ha de ser, per això, acusada de fer accions “electoralistes”? El silenci és lleialtat o complicitat?

4- He de fer, com a funcionària que som, vaga dia 8 de juny o, com a regidora, he d’anar a fer feina? Com que em conec, supòs que faré el segon, que és del que visc ara mateix. Però, com expressar la ràbia que em fa veure il·lustres tapats de pasta que no paguen impostos o els beneficis que encara tenen les grans empreses públiques? O de quina manera podré expressar el meu menyspreu més absolut cap a la política de la “sabatada”: amagar la realitat, enganar, improvisar?

En fi. Entre les meves reflexions en veu alta i que, avui vespre, em toca sessió de “risoteràpia” amb una amiga, quedaré ben descansada. Cap de setmana de jardineria, prendre el sol, llegir, escriure, passejar-me. En Rambo, però, jur i perjur que no me’l miraré. No fos cas que em donàs idees…

17 comentaris a “Reflexions en veu alta”

  1. Júlia Escrit el 21 maig 2010 a les 17:07

    Les meves reflexions en veu alta quan he llegit aquest escrit són:
    1. El teu fill comença a tenir un cert gust propi o personalitat i això és molt bo (ja sigui cap a Rambo o American Pie).
    2. Us agradi o no als pares, els fills sempre ens ha agradat pensar que us prenem el pèl, tot i que ens coneixeu massa. Es podria dir que els bobos som els fills en sentir-nos superiors a voltros.
    3. Sempre hi ha uns pares a qui toca la logística de les sortides dels seus fills.
    4. Sobre política m’estim més no opinar. Sobre vagues… els teus companys funcionaris segurament no veuran lícit que no facis vaga, així i tot té sentit comú negar-s’hi.
    Esper que la risoteràpia i aquest cap de setmana llarg et donin una mica d’aire pur.

  2. Matilde de la Mole Escrit el 21 maig 2010 a les 19:42

    D’infants i adol·lescents res puc opinar. De Rambo i American Pie m’estim més no fer-ho -la violència i la pèrdua de la virginitat no em són ara per ara cap prioritat-. Això sí, m’entusiasma la cançó “American Pie” de Don McLean. Respecte a la política, crec que s’ha de fer bona la frase d’Unamuno: “El silenci, a vegades, és la pitjor de les mentides”.

  3. Matilde de la Mole Escrit el 21 maig 2010 a les 20:00

    http://www.youtube.com/watch?v=uAsV5-Hv-7U

  4. Bep Ferro Escrit el 21 maig 2010 a les 21:10

    Fins quan aguantaràs un pacte amb una alcaldessa incompetent, indecisa i mentidera.
    Són molts els que ja opinen que na Pilar Carbonero és l’alcaldessa més dolenta d’aquesta democràcia. Més dolenta, fins i tot, que en Brondo, que ja és dir.
    Fins quan et deixaràs endur cap el precipici… fins que ja no hi hagi remei?

  5. Maite Salord Escrit el 22 maig 2010 a les 10:50

    Bon dia. M’ha agradat el comentari de Júlia sobre els fills. Matilde, tot i que ens ha deixat una bona cançó pel camí, ja entra en la part més política de l’entrada : “El silenci, a vegades, és la pitjor de les mentides”. Uffff! Hi pensaré molt.
    Bep Ferro fa una crítica molt dura a l’alcaldessa que supòs que deu estar en condicions d’argumentar. Pel que fa a “aguantar el pacte”, em permetràs que faci una mica de memòria. Tots sabeu que, des del PSM, mai el vam tenir clar. Objectivament, res no ens era favorable: govern en minoria i amb una situació política i econòmica terrible. Hi vam accedir per responsabilitat. Per res més. Ni vam brindar amb cava quan vam accedir al govern, ni ens vam creure mai allò que “Ciutadella necessita un alcalde que lideri”. Ciutadella necessitava gent que s’arromangàs i començàs a fer feina. Ni més ni manco. I, en aquests moments, crec que el PSM es manté fidel als seus objectius. És per açò que pensam continuar al govern, si s’actua d’acord als pactes, fins al maig del 2011, tot i que, en certes coses, tinguem punts de vista diferents -ben lògics, d’altra banda- amb els socis de govern.

  6. Matilde de la Mole Escrit el 22 maig 2010 a les 11:22

    “Al tennis s’hi va a jugar a tennis, no a veure si les línies són rectes”. Aquesta frase de Robert Lee Frost, el poeta americà, crec que defineix la situació actual del pacte a Ciutadella. Si algú ha llegit els comentaris que he anat deixant a aquesta plaça, ben sabrà que no tinc cap simpatia pel PSOE, un partit que ha substituit la ideologia pel més descarat dels possibilismes.
    El que està passant era previsible. Algú es pensava -sense ser un ingenu o un fanàtic- que la Pilar Carbonero seria una bona batllessa?.
    Però el PSM va decidir jugar a tennis, i està fent un bon partit, si les línies no són rectes no és, en cap cas, culpa seva.
    Allò que seria inadmissible seria abandonar el joc a mitja competició. En tot cas, us pertocarà, a més de ben col·locar la pilota, repintar algunes línies. Fora del camp no podreu fer ni una cosa ni l’altra.
    Bacon ja deia al seu moment que “Qui no vol pensar és un fanàtic, qui no pot pensar és un idiota, qui no gosa pensar és un covard”. Crec que el PSM, i els seus regidors a Ciutadella, ha demostrat que pensa, va voler pensar en les conseqüències d’entrar en un govern difícil i no es va moure per fanatismes de poder -ai! aquella foto dels psoecialistes brindant amb cava el dia que la carambola dels embolics li atorga l’alcaldia-, va poder també pensar i albirar el que suposava entrar al govern sense caure en la idiotesa de creure que tot serien flors i violes, i finalment va gosar pensar en que convenia a Ciutadella i no va cometre la covardia de refugiar-se en la còmoda caverna de l’oposició de mel i sucre. No cal retrocedir, llavors ara, a la terra de la covardia.
    El partit segueix en marxa. Sense renúncies, sense silencies, amb les denuncies i els enfrontaments que calguin, cal aconseguir a les vostres àrees un set rere l’altre…i a les àrees desl, cada vegada més manifestament inútils, psoecialistes, maldar de traçar noves línies. Crec que és el compromís que vareu assumir, i com diu Paulo Freire “el compromís és una abstracció buida si no involucra la decisió profunda de qui l’assumeix”. Endavant, sense por, bona gent del PSM.

  7. Bep Ferro Escrit el 22 maig 2010 a les 20:44

    Hi ha molts arguments per deixar en evidència a na Pilar Carbonero. Casos com el de’n José Carretero, o el de l’Esmeralda són evidents demostracions d’incompetència de l’alcaldessa.
    I per molt que les vostres àrees puguin funcionar bé, també sou corresponsables del conjunt de la gestió municipal. Si els del PSOE se’n van cap el precipici, voltros també hi anau darrera.
    I de cada vegada tenc més por que la dreta torni governar a les pròximes. I si fa un any ho veia impossible, ara ho començ a veure molt probable, no per voltros sinó per la incapacitat del PSOE.
    Ara n’Anna Pons Capella que vol dimitir… això és un “sainete” que encara que no volgueu, també us afecta. I ja veurem l’any que ve, quants n’hem fet.

  8. eugenia Escrit el 23 maig 2010 a les 4:08

    Les meves reflexions:
    Votaré o no votaré?
    Ja veuré l’any que ve..
    Primer s’ha de passar aquest any i si jo fos jugadora professional de tennis faria com tots el professionals abans de jugar, miraria les línees.
    Ho fan els jugadors desde la seva perspectiva, els entrenadors, els árbitres, els que comanen…
    I els que paguen “l’entrada”? És a dir el partit.
    Jo soc una de les que paguen:
    Les línees, els sous dels jugadors, les trucades dels jugadors, els jocs, les pàgines web, els silencis, els cartells, el plan E, els advocats, els jutges, els fiscals, els sous vitalicis! Els cursos de gestió tan poc fructíferes de l’administració.
    I ja no em fa por que vingui el PP (de fet fa molt anys). Em fa més por la falta d’il·usió dels ciutadans, i això és el que ara perceb. I torn a reflexionar i no m’agrada el futur que ens preparen els que conten els seus diners que és l’únic que saben contar.
    Salut!

  9. vuits i nous Escrit el 23 maig 2010 a les 7:08

    Molt encertada la frase que treu na Matilde de la Mole (La del tennis). Peró el PSM ja podria saber que seria molt dificultós governar amb l’enemic=PSOE. El PSOE sols estava interessat amb destapar… destapar…, obrir calaixos, i s’havia de fer, i tant! peró s’hi anava a governar, i sempre vaig tenir dubtes que els de darrera del PSOE ho deixen fer i els de davant ho sapiguèssin fer.
    Senyors diputats dels PSM, senyors directors generals del PSM, senyors amb sou del govern del PSM, no creis que us hi manca fer més pinya “pública” als vostres regidors de Ciutadella.

  10. Maite Salord Escrit el 23 maig 2010 a les 8:59

    Abans d’anar a fer el dia a Cala Molí, ràpidament, unes quantes idees:
    1- El PSM, si no passen coses molt grosses (que no passaran), no se’n pot anar del govern perquè seria una irresponsabilitat difícil de justificar. En aquests moments, tot i que és cert que hem manifestat el nostre desacord en com s’han duit certs temes, no hi ha cap motiu de pes per no continuar treballant, com hem fet fins ara, al costat de la resta d’equip de govern.
    2- El que em sap més greu de tot és el que diu Eugenia: la falta d’il·lusió dels ciutadans que es perceb en aquests moments.
    3- El PSOE no és l’enemic, encara que ja sabíem que el govern no seria fàcil. D’altra banda, el millor d’aquests mesos de govern a Ciutadella és, sens dubte, el suport que els quatre regidors hem rebut del PSM. De tots. Des dels militants i simpatitzants als càrrecs públics. Potser aquest suport no ha trascendit, però hi és i, com ja he dit, ha estat, és i serà fonamental.
    Bon dia!

  11. Matilde de la Mole Escrit el 23 maig 2010 a les 22:56

    A mi també em tocar pagar, Eugènia, i molt. No parl només de diners. Pag en disguts, maldecaps i nits de no dormir.
    .
    Quan a aquest bloc es comentava el futur de Ciutadella -després de l’espantà dels mixtos- no vaig dubtar en cap moment en desemmacarar la inanitat, la manca d’ideologia, la frivolitat del PSOE. Així i tot quan el pacte fou inevitable li vaig donar suport. Això sí, advertint que seria mal de travessar un govern amb una colla de nul·litats…el temps m’ha donat la raó però això no em consola.
    .
    El PSM ha fet allò que havia de fer i pel que assembla seguirà fent-ho. Serà el meu passat bohemi però encara crec certa la famosa frase de Barbusse: “Intentant allò que és impossible, s’aconsegueix el que sí és possible”. Per això seguiré votant. Abans -fa anys- el meu vot era pel PSOE però la decepció fou tan amarga que des de fa vàries eleccions don el meu suport al PSM. Mai m’han defraudat. Què no han aconseguit tot el que jo voldria? Cert. Què a vegades alenteixen el pas? Veritat. Què en ocasions han hagut de cedir per evitar mals pitjors? Inqüestionable. Però mai, mai, m’han enganyat. Allò que no entenia se m’ha explicat. Les decisions difícils s’han pres i públicament s’han exposat.
    .
    Coherència. I sobre tot entusiasme. Mai he vist -ni el pitjor dels moment ni enmmig dels meus durs atacs- que el PSM perdés l’entusiasme per millorar les coses. “La pitjor derrota d’una persona és quan perd el seu entusiasme” (H.V. Arnold). Per això no em preocupa el precipici que augura Bep Ferro. És cert el perill però només la bona feina del PSM pot evitar-lo o, al manco, que no suposi l’enfonsament de tota l’esquerra. Per això el PSM ha de fer honor al seu compromís i -sense fer del silenci cap mena de complicitat- treballar per portar al vaixell a bon port. Impossible? Tornem a Barbusse.
    .
    Per cert, Eugènia, a mi tampoc m’agrada el futur, sobre tot perquè me’n queda poc, i aquest poc que em resta no el voldria veure brut ni entelat. Però precisament per aquest desgrat consider que no s’ha d’abandonar la lluita. Ja ho deia Marat, abans de topar-se amb la Corday,: “No existeix el fracàs, només quan deixem d’esforçar-nos”.
    .
    Crec que els regidors del PSM fan una excel·lent tasca, i si reben el suport dels càrrecs del seu partit con ens diu na Maite, llavors nomes em resta dir: Ànims, bona gent del PSM.

  12. xandall Escrit el 24 maig 2010 a les 9:28

    Maite no deixeu que els ZP’s ni les polítiques nacionals d’improvització de mesures per salvar allò insalvable i les baralles internes i descoordinacions vàries del psoe a menorca us esverin. No perdeu de vista l’objectiu de governar el millor que podeu Ciutadella. Ho esteu fent bé, que no us embrutin els esternuts d’aquells que estan refredats i encara no han trobat la medecina que els curi. Ni Carreteros, ni Carboneros ni Zapateros; vosaltres els peus enmig d’es Born que és on heu de ser. Ànims.

  13. Àlmax Escrit el 24 maig 2010 a les 10:21

    Estic totalment d’acord amb na Matilde i amb xandall, i estic molt content de retrobar aquesta Maite que no amaga la realitat d’unes dificultats que hi són, però que a la vegada transmet aquestes ganes de fer feina per deixar les coses millor de com estaven.
    Esteis fent una feina de molta qualitat i, a més, sense frivolitats i sense enganys. El fet de no fer el dia a dia a Ciutadella no em permet captar quin és l’estat d’ànim general, però crec que en la manca d’il·lusió que podeu percebre hi ha molts factors que no tenen res a veure amb la feina de l’ajuntament.
    Teniu el suport dels càrrecs del PSM, però també de molta gent anònima que valora molt positivament la dedicació i l’honestedat amb la que feis feina.
    Coratge!

  14. Jesús Escrit el 24 maig 2010 a les 15:31

    Compra-li un vespino i que s’espabilin. Noltros havíem arribat a dur bombones de butà i tot per anar a acampar…

    Del PSM millor que no te’n digui res, però des Govern Balear i es port crec que n’haureu de fer una taula redona.
    Fa mal que facin un dic i te’l vagin fotent a poc a poc? Venga, un poquet més…un poquet més i arribam a sa torre… A en Marc no ni pot fer gaire perquè ja anava donat per na Joana Barceló, però a voltros?

  15. eugenia Escrit el 24 maig 2010 a les 20:15

    Tens raó Almax, quan parlava de la meva percepció de la falta d’il·lusió per part de una gran majoria, no parlava del ajuntament en concret, si no de com estan les coses en general, que a mi m’importen i molt. No s’acaba la meva preocupació en els “sainetes” locals, ni en les sarsueles a Menorca, o l’òpera a la comunitat balear, o… etc, etc.
    Matilde, crec que no m’has entés, votaré o no votaré ho deia perqué encara falta un any, i sembla que ja ha començat la campanya al menys la del desprestigi “mortal”, i perquè crec que no s’ha de pressionar amb el (poc?) temps que queda fins a les pròximes eleccions.
    Ah Maite, jo de tu si faria vaga, crec que els polítics que no esteu d’acord amb la sabatada ens podrieu fer un poc de costat.
    Salut!

  16. eugenia Escrit el 26 maig 2010 a les 0:29

    Plou a la Avda. Negrete com cada nit, els aspersors treballen amb tota la força i potència que són capaços, però amb direcció errònia, l’aigua neteja constantement el paviment recent asfaltat, i penso que tots el veins deuriem d’aprofitar-nos d’aquesta aigüa, rentar la roba, els plats, els peus… Una “manifestació” pacífica.
    Ja fa 6 anys que cada nit tenim aquesta pluja que sembla interminable pel que es perd. Amb el seu rellotge: ara a la una de la matinada i al hivern a les dotze.
    Una pluja que em desperta com si fos una tormenta.

  17. Maite Salord Escrit el 01 ag. 2010 a les 21:37

    Amb molt de retard -perquè em pensava que ja ho havia fet-, vull deixar constància que qui signa el comentari amb el nom de “Bep Ferro” no és la persona que molts coneixem. Em sembla una falta de respecte emprar noms reals d’altres persones, amb el fàcil que és emprar un pseudònim.
    Deman disculpes a l’autèntic.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari