Maite Salord

Escriptora

Dijous passat, vaig assistir a la conferència d’Antonio Garrigues Walker que es feia a la seu del Consell Insular de Menorca, organitzada pel Cercle d’Economia. Sentia una certa curiositat per saber què diria el ponent sobre un tema tan, a priori, interessant com “Què passa a Espanya,  què passa al món”, que era el títol de la conferència. Discretament, em vaig asseure entre el públic, amb la més bona de les predisposicions: una primera intervenció del president del Cercle, molt correcta; una segona intervenció de la consellera de Benestar Social, tan edulcorada que es va fer embafadora; i, finalment, el senyor Garrigues Walker.

D’entrada, va fer una crida a l’actitud positiva i dues afirmacions que puc compartir: 1) la crisi mundial, la provoquen els bancs americans i 2) és clau la transparència. Res a dir. Al contrari. Ara bé, a partir d’aquí, va enllaçar una sèrie d’afirmacions, que transcric literalment: hi va haver un moment que vaig haver de treure paper i boli perquè no em podia creure el que sentia. Aquí les teniu:

Espanya és un país digne; prest sortirem de la crisi, a final d’any o principi de l’altre; el Tea Party és gent sensata; Espanya ha actuat bé davant la crisi; no som els pitjors; estam millor que altres països per créixer; no hem de fer gaire cas de les previsions del FMI (per negatives); s’ha fet la feina sensatament bé; Espanya és el país nombre 30 en el rànquing de corrupció i no està gens malament;  Espanya no és el país més corrupte…

Ni una, ni una vegada, el senyor Garrigues es va referir als milions d’aturats que hi ha en aquest país, als milers de desnonats, als milers de famílies que tenen tots els membres a l’atur, a les retallades en educació i sanitat… Al contrari, va acabar la seva intervenció alabant el projecte “Madrid, ciutat olímpica”, en el qual ell col·labora!

Ahir, vaig assistir a la conferència, organitzada pel Cercle Artístic de Ciutadella, de Gay de Liébana, “España se escribe con “e” de endeudamiento”. Res a veure amb el que he explicat fins ara. En un to histriònic, el ponent va anar dibuixant un panorama desolador: crisi econòmica, fruit d’haver gastat més del que s’ingressava; crisi financera per un excés de deute públic i privat; crisi comptable perquè les dades no s’analitzen amb rigor; una pèssima gestió de la crisi, tant per part del govern de  Zapatero com del de Rajoy; es rescaten bancs i es permet que les grans empreses no paguin el que correspondria d’imposts de societats, mentre s’ofeguen les economies familiars i les petites i mitjanes empreses…

La solució de Gay de Liébana passa per millorar les xifres d’atur. Com? Rebaixant les quotes de la Seguretat Social: es crearia ocupació, es podria davallar la partida de subsidis i, a més, es reactivaria el consum. Segons ell, el problema és que qui ens governa no coneix -o no vol conèixer- la realitat. Si dijous no hagués escoltat el senyor Garrigues, m’hauria pensat que es tractava d’una afirmació exagerada. Avidentment, avui només en puc donar fe.

7 comentaris a “De Garrigues Walker a Gay de Liébana: dels mons de iupi a la dura realitat.”

  1. Carlos Pons Escrit el 20 abr. 2013 a les 12:25

    Maite, me seria fàcil dir que els que governen actualment viuen en un món i la resta de poble en un altre, però malauradament no és així. Davant altres hipòtesis, quasi bé resulta impossible no acabar pensant que el que volen és enganyar-nos. És molt trist!

  2. Miquel Escrit el 20 abr. 2013 a les 13:49

    L’èlit d’aquest país (Espanya) sempre ha enganat el poble. Les discrepàncies d’ara no són més que l’enéssim intent d’enganar el poble de nou. Aquesta crisis ja els va be: els rics són més rics i el poble té menys drets, i ens fan creure que la culpa és nostra.

  3. Maite Salord Escrit el 21 abr. 2013 a les 10:25

    Compartesc la teva visió, Carlos. De fet, mentre sentia el senyor Garrigues, tenia la sensació que, amb molt bones paruales, m’estaven enganant. Potser el problema és que ens hem deixat enganar massa, com diu en Miquel.
    D’altra banda, mirau aquest enllaç. Em sembla que estam en mans de quatre incompetents: http://economia.elpais.com/economia/2013/04/19/actualidad/1366398440_370422.html

  4. Maite Salord Escrit el 21 abr. 2013 a les 12:07

    Per cert, acab de llegir una pregunta del “Pont i cova” d’UH: ¿”Qué pronosticó, a puerta cerrada, Antoio Garrigues Walker, a los miembros del Cercle d’Economia de Menorca sobre 2013?
    Idò, açò.

  5. Menorquit Escrit el 21 abr. 2013 a les 21:53

    Forma part del programa de la dreta actual tenir altaveus que prediquin allò que els Govern d’ara volen fer creure a la gent. Quan la consellera de Benestar Social du personatges per explicar coses, ja sabem que serà el discurs incisiu del Govern de torn a través d’aquest comunicadors-economistes-tertulians, que no són més que empleats del partit a la diàspora i que, aparentment independets, formen part, sigilosament, de l’engranatge de comunicació coordinat del neofranquisme imperant.

  6. La verdad escuece Escrit el 26 abr. 2013 a les 17:06

    El endeudamiento no es malo ni es bueno, siempre que lo puedas pagar y no tenga un tipo de interés elevado.
    El endeudamiento es bueno si es para financiar inversiones productivas y no obras faraónicas que sólo responden a delirios de grandeza. Y no es bueno si lo que hace es financiar gasto corriente.
    Gastar más de lo que uno ingresa, se puede hacer en un momento dado, pero no de forma perpetua. Y si se hace se ha de poder financiar. Si gastas más de lo que ingresas y los bancos no te dejan el dinero para financiarlo, entonces entras en impago y las consecuencias de ello son perversas.

  7. àlex Escrit el 27 abr. 2013 a les 4:35

    Quan et vaig llegir el tuit anunciant que anaves cap a la conferència de Garrigues-Walter, vaig estar temptat de retrucar-te per tal que t’estalviessis vint-i-cinc qilòmetres d’anada i vint-i-cinc de tornada i t’atuarassis a Innovem entost d’anar al Consell. Vista la teva crònica, me sap greu que la vessa em fotés i no t’envies el tuit….

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari