Maite Salord

Escriptora

Ruptura

Totes les ruptures són doloroses perquè, en el fons, són l’evidència clara d’un fracàs. La il·lusió dóna pas al desencant i el desencant a l’adéu. Conec qui ha deixat una feina per no estar d’acord amb la línia que s’hi seguia; qui ha deixat una parella perquè la convivència havia esdevingut insuportable  o qui ha abandonat els companys d’un pis d’estudiants perquè no s’avenien. I, en tots els casos, en un moment o altre, per clars que es tenguin els motius, una certa sensació de derrota ha envaït els protagonistes. No és fàcil trencar projectes comuns que s’han iniciat amb tota la il·lusió del món.

Així, quan parlam de qualsevol tipus de ruptura, pel fet mateix que hi intervenen persones, amb els seus sentiments, cal ser prudent: escoltar, aconsellar i jutjar poc. Perquè, en qualsevol conflicte, segur que hi ha culpes a banda i banda. Ningú no és perfecte i tothom té els seus motius. Tot i que, també és cert, moltes vegades, aquestes culpes no es reparteixen de forma equilibrada.

En aquests moments, a causa d’una ruptura, form part d’un equip de govern que també és a punt de trencar-se. I no, justament, per la banda que podria semblar més lògica -una divisió dels dos partits que el formen- sinó en el si d’un d’ells. Segurament que, durant aquests pròxims dies, ens cansarem de sentir comentar-ne els motius, amb més o manco encert, i que tindrem l’oportunitat de valorar-los. I, segurament, també, que se’m dirà -perquè ja s’ha fet- que, si no volem ser “còmplices” de segons quines actituds i actuacions dels socis de govern, hauríem de plegar.

En aquest sentit, vull recordar que sempre hem dit que érem al govern per responsabilitat. Governam en minoria perquè no hi ha alternativa possible i, en aquests moments, després de tot el que ha passat aquest mandat i a poc més de mig any de les eleccions, pensam que Ciutadella necessita estabilitat. Que els nostres socis no ajuden gaire a donar-ne, totalment d’acord. Ara, això no és motiu per llançar per la borda la feina que els quatre regidors del PSM feim, i pensam continuar fent, com a mínim fins al maig del 2011.

Han sorgit desacords entre els partits que vam signar el pacte. I, segurament, en sorgiran més. N’hi ha que s’han fet públics i n’hi ha que han quedat entre les parets d’un despatx i s’han reconduït. En qualsevol cas, no deixa de ser curiós que, quan discrepam públicament, se m’acusa de voler fer electoralisme i de falta de lleialtat; i quan no discrepam públicament, se m’acusa de feblesa. Com que resulta evident que, faci el que faci, se’m criticarà, em deixaré guiar, com fins ara, pel meu criteri: actuar amb responsabilitat pel bé del poble. Amb els calçons, però, ben fermats, com fins ara.

59 comentaris a “Ruptura”

  1. Menorquit Escrit el 02 oct. 2010 a les 16:13

    Assenyada reflexió. Força Maite!

  2. Àlmax Escrit el 02 oct. 2010 a les 20:44

    Totalment d’acord amb les teves reflexions, Maite.
    Les crítiques del tipus “mal si fas, mal si no fas” provenen totes de gent que van tenir l’oportunitat de fer feina pel poble i el que van fer va ser provocar una crisi tan greu que vau haver de ser voltros els qui donàssiu la cara i traguéssiu les castanyes del foc. A l’ajuntament no tenim un govern ideal, està clar. Però és el millor govern que podem tenir en aquests moments. Per tant, ni té sentit posar-lo en dubte a aquestes alçades no hi ha cap alternativa.
    El PSM ha actuat amb responsabilitat i fent una feina de qualitat, i ho ha de seguir fent. És electoralisme? Per jo és coherència, serietat i feina. Jo seguesc confiant en aquests plantejaments.

  3. Jorge Rodríguez Escrit el 02 oct. 2010 a les 21:06

    Adelante Maite. Sigue así. El espectáculo es soberbio. ¿Qué será lo próximo? De todas formas, todavía os falta un poco de entreno para superar lo del PP y el grupo mixto, pero el camino es el correcto. Vais bien.
    Pues nada, sólo animarte y desear que esta comedia dure hasta el final de legislatura.

  4. xúric de ciutadella Escrit el 03 oct. 2010 a les 0:28

    Ja hi torna ja. Això son cansats en JR aquest.

    ………mmmmmmmmm

    Idò no. Anava a despotricar sobre el seu darrer comentari però, mira, he reflexionat i no li donaré el gust.

    Que es foti.

    Bona nit!

  5. Maite Salord Escrit el 03 oct. 2010 a les 0:44

    Genial, Xúric! Jo vénc de riure amb en Toni Albà (amb bocata posterior) i tampoc tenc ganes de contestar segons què. Sí voldria desitjar bona nit als amics Menorquit i Àlmax i, evidentment, a tu. Au, fins demà!

  6. Jorge Rodríguez Escrit el 03 oct. 2010 a les 12:38

    Quien me estoy todavia riendo, soy yo, con vuestros espectáculos municipales. Lo dicho, seguid así. Show garantizado hasta final de legislatura… Bravo, bravo…

  7. Colom Torres Escrit el 03 oct. 2010 a les 23:33

    Jorge Rodríguez, Julián Fernández, Alfredo González, Terry Coll, Iñaqui…La mateixa cara de la mentida. Podries començar com sempre Terry Rodriguez: “bravo, bravo, bravo Camps”.

  8. Baldritxa Escrit el 04 oct. 2010 a les 0:03

    Qui fot un show ets tu JR. Avam, mabre, dóna solucions que no siguin idees foradades. Perquè en deus tenir moltíssimes, no?

    P.S. Salut Maite, i pacièèèènciaaaaa…

  9. Coloma Torres Escrit el 04 oct. 2010 a les 9:57

    Veig que el nom que utilitz ja té nous usuaris. Benvingut Colom. Analitzant el tema que ens introdueix na Maite, crec que aquesta legislatura ja no té remei. Tot ha sortit malament. Tant uns com els altres ho han fet malament. La llàstima és que semblava que els que hi ha ara o farien millor, i no ha estat així. Tot és un bordell i un desgavell. Sincerament crec que a na Pilar Carbonero li ve gran el càrrec i el seu equip tampoc ha estat a l’altura. En qualsevol cas, és d’admirar l’actitud de na Maite Salord que, a pesar que l’enderrosall ja és enterra, ella encara vol seguir, per responsabilitat, fins al final.

  10. Matilde de la Mole Escrit el 04 oct. 2010 a les 11:16

    Després de mesos de no passejar la salordiana plaça, crec que el moment actual bé es mereix tornar a visitar-la.
    .
    Deixem estar el zum-zum dels moscards dretans que intenten embullar qualsevol debat seriós i anem per feina.
    .
    Era vist. Ha passat el que havia de passar. Ha passat el que sabíem que passaria. Ha passat allò que, fa més o manco un any i mig, ja parlàvem. Vam deixar escrit- jo la primera- que el PSOE era un partit sense una ideologia ferma i que això causaria moltes dificultats en el govern de coalició. La “ruptura”, l’actual “ruptura”, no és sinó una demostració més d’aquesta vocacio de partit-penell que tenen els psoecialistes, en especial a Ciutadella. No n’aprenen. Deia el meu admirat Wilde que “l’únic avantatge de jugar amb foc és que aprens a no cremar-te”. Idò, no. Als psoecialistes no se’ls hi pot aplicar aquesta màxima. La seva història, a Ciutadella, des de fa dècades és un constant jugar amb foc per cremar-se una i altra vegada.
    .
    Era vist i ha passat. No tinc temps ni humor per repassar les paraules exactes, però sé que, al moment de pacte, ja advertia a aquesta plaça que els problemes serien constants, que el PSOE no era un soci condret, que la seva manca de projecte causaria…el que ha causat.
    Si més no, tenia l’esperança que fessin bona- en qualque mesura- la frase de Schopenhauer: “el destí reparteix les cartes però nosaltres juguem la partida”. Idò, no. No han sabut -no saben- jugar la partida.
    .
    El PSM. El PSM ha mantingut la coherència…i ha de seguir mantenint-la. No s’ha de deixar arrossegar pel funambulisme dels psoecialistes -aquesta batllessa que talment assembla una rosa dels vents!- ni pel catastrofisme de la dreta (de les tres dretes). Ha de seguir fent feina, intentant posar seny i explicant a la ciutadania quines són les prioritats. El pitjor en política és la frivolitat i, com deia Ovidi, la frivolitat captiva els esperits lleugers. El PSM ha demostrat un esperit ferm enmig de la tempesta. Que la lleugeresa irresponsable de la batllessa i els seus corifeus no us faci perdre el nord. I que l’espectacle que estem vivint no us faci caure tampoc en el silenci complíce. La responsabilitat us demana també paraules clares…com les que se’ns exposen en aquest comentari. Al cap i a la fi no oblidem que, com diu Ciceró, la veritat es pot corrompre tant amb el silenci com amb la mentida.
    .
    Bona gent del PSM. Endavant, seguiu fent la vostra feina. El poble sap destriar el gra de la palla.

  11. Maite Salord Escrit el 04 oct. 2010 a les 15:36

    Un plaer tornar-te a tenir a la plaça, Matilde. Jo sí que m’he molestat ha rellegir els teus comentaris de fa un any i deies coses com: aquest pacte és un suïcidi polític o el govern d’esquerres salvarà el PP. Deixa’m, però, que em quedi amb la part més optimista del que ens has deixat avui: el poble sap destriar el gra de la palla. Esper que sigui així. Continuarem.

  12. Coloma Torres Escrit el 04 oct. 2010 a les 16:32

    Completament d’acord amb na Matilde de la Mole. Aquest pacte ha estat un suïcidi polític i, sense cap tipus de dubte, i n’estic contenta, aquest govern d’esquerres ha salvat el PP.
    Ara mateix, l’esquerra està desprestigiada i dividida a Ciutadella, i el PP afronta les noves eleccions totalment renovat i amb una cara nova i atractiva.
    Crec que no hi haurà color.

  13. Maite Salord Escrit el 04 oct. 2010 a les 17:47

    Coloma, no estic d’acord amb tu que la cara del PP, tot i ser nova, sigui tan atractiva. Des de la dreta mateixa, se senten comentaris en el sentit que és un candidat poc “centrat”. Tampoc estic d’acord quan dius que l’esquerra està desprestigiada: jo no m’hi consider en absolut. Perquè, malgrat tot, has de reconèixer una cosa: crec que ningú no dubta de la nostra honradesa. De molts dels representants del PP que han passat per l’ajuntament de Ciutadella, sí.
    Tu creus que no hi haurà color. Jo crec que, com sempre, quan la majoria es decanta per un regidor, el resultat serà incert fins a l’últim moment. La clau serà veure com afecta la crisi “mixta” al PP (la gent, malgrat les rentades de cara, encara se’n recorda!), com afectarà la dimissió d’Anna Pons al PSOE i si UME traurà representació. Al PSM, com a mínim, som els mateixos que hem començat (també, és cert, el regidor d’UPCM) i crec que la gent, en general, valora la nostra feina. Així que jo no tenc tan clars els resultats.
    Finalment, voldria dir-te que, tot i que vam ser molts -jo inclosa- els que vam manifestar els nostres dubtes sobre l’entrada al govern municipal, hi tornaria a entrar ara mateix: des de dins, tenc claríssim que no podíem deixar l’ajuntament en mans dels que el des-governaven. Per responsabilitat. La que no va tenir el PP que, no ho oblidem, va ser qui va provocar el desgavell.
    Per cert, veig que els darrers comentaris que fas conviden més al diàleg i a la reflexió, tot i que, com veus, no esteim d’acord.

  14. Coloma Torres Escrit el 04 oct. 2010 a les 20:10

    Curiosament quan el PSM va governar, amb en Pau Lluch de batle, també es valorava moltíssim la gran tasca que feia el PSM. En Nel Martí va estar molt ben considerat, per tothom, com un gran regidor d’educació. El PSM tenia tres regidors. A les següents eleccions, a pesar d’haver-se valorat molt la tasca desenvolupada pel PSM, aquest partit va perdre un regidor i va tornar a quedar amb dos. Apareixia en escena en Luis Camarero.
    Moltes vegades la bona valoració no es tradueix després en vots.
    Has de tenir en compte, per altra banda, un parell de factors més. L’efecte dominó de’n Zapatero. El PSOE en general sofrirà les conseqüències d’un govern nefast i d’un president totalment desprestigiat.
    També, la crisi de govern a l’Ajuntament i la divisió interna del PSOE li passarà factura. I, en canvi, al PP amb un candidat nou, amb una llista que esperem sigui nova, diluirà els efectes negatius dels darrers anys, una volta els protagonistes d’aquells fets ja no hi són en el PP.
    Que el candidat del PP pugui ser considerat poc “centrat”, jo ho pos en dubte, a Ciutadella no té massa importància i menys a unes eleccions locals. S’ha de pensar que ara, degut a tot el que ha passat, l’abstenció serà molt gran i el que importa és que cada partit pugui tornar a ilusionar als seus. Si el PP pot aconseguir mobilitzar als seus, tornarà guanyar les eleccions. De moment, va ben encaminat.
    Per últim, no crec que UMe acabi fent res i UPCM podria repetir resultat. Si n’Anna Pons Capella anés de número 2 de UPCM, en podrien treure dos que els restarien al PSOE.
    Les coses es posen interessants i en aquesta ocasió l’esquerra ho té bastant cru.

  15. Matilde de la Mole Escrit el 04 oct. 2010 a les 20:57

    No sé, Maite estimada, si ha estat encertat el meu retorn a la plaça. Al manco pel comentari que m’has dedicat així ho puc deduir.
    .
    Tens raó, però. Això deia quan es parlava d’un tripartit PSOE-PSM-UPCM:
    .
    “Sabeu, amics i amigues blocaires, mai com ara havia estat tan contenta i preocupada, i tot a la vegada. Contenta perquè el PSM ha sabut mantenir-se ferm en una línia d’actuació, amb estratègies diferents ha optat per lluitar en tot moment per allò que creia, sense enceguir-se per l’afany de poder.
    El PSM ha sabut rebutjar la sentència de Voltaire que, irònicament, proclamava” “Ha d’ésser molt gran el plaer de governar car són molts els que aspiren a fer-ho”. El PSM ha decidit que hi ha preus que no és poden pagar només per governar.
    Però també estic preocupada perquè, com deia Gramsci, els monstres surten quan el vell món es mor i el nou es resisteix a néixer. Molta por em fa que, a Ciutadella, estem vivint ara aquesta hora dels monstres. Ubú.”
    .
    I això escrivia quan es conformà el pacte PSOE-PSM, deixant UPCM fora del govern:
    .
    “Així i tot vull deixar clar el meu suport, tenyit de temors és cert, a la fórmula del govern progressista en minoria. No oblid ni per un moment, però, els perills i que, malgrat el PSOE celebri amb xampany haver aconseguit la batllia, vindran molts moment durs…deia Goethe que “un sacrifici resulta fàcil, el difícil són els petits i continus sacrificis”. D’aquests n’hi esperen molts al PSM.
    Sé però, n’estic convençuda, que se’n sortirà perquè coincidesc amb Luckman, l’arquitecte, que “l’èxit és un vell trio: oportunitat, habilitat i valentia”. La primera el PSM l’ha bastida des de la coherència, les altres dues fa temps que les ha fetes paleses.
    .
    No defugiré però tampoc les crítiques. Ben cert que en els pocs dies del nou govern algunes decisions del PSOE ja em grinyolen. N’heu parlat abastament d’una. El càrrec adjudicat a una de les seves regidores. No m’empararé en el vell tòpic de “mulier Caesar honeste”, però sí esmentaré altra volta Goethe: “el comportament és un espill en que tothom mostra la seva imatge”. Ni que fos per estètica el PSOE no havia d’haver col•locat a aquesta regidora on ho ha fet. En definitiva, capgirant la frase famosa “nulla etica sine estetica”.
    .
    Però la responsabilitat té pares. No accept que es faci responsable a qui no ha parit la idea. He llegit, i m’ha quedat ben clar, en aquesta mateixa plaça que el PSM va deixar clara la seva oposició a aquesta decisió. Demaneu, demanem, llavors responsabilitats d’aquesta manca d’estètica, -d’ètica?-, a qui n’és veritablement responsable.
    No em fa feliç, els temors m’omplen, el pacte amb el PSOE, però accept la seva inevitabilitat, però de cap de les maneres puc assumir que s’exigeixi al PSM que interioritzi i faci pública expiació dels pecats del seu soci. “Qui és autèntic assumeix la responsabilitat per ser allò que és” (Sartre).
    .
    Quan jo tronava contra el PSOE (no són de fiar- deia-) molts dels meus companys i companyes de la plaça es mostraven disconformes. Ara veig que alguns demanen que el PSM condicioni el govern a que el PSOE no pregui decisions poc estètiques –poc ètiques?.
    Intent ser coherent, vaig advertir el què era el PSOE –partit sense ideologia només mogut per les ànsies de poder- així i tot accept, repetesc, la necessitat del pacte, però sens dubtes no culpabilitzaré el PSM per allò que faci o desfaci el PSOE.
    Molt manco ho haurien de fer aquells que acríticament defensaren el pacte com una espècie de noces inevitables. Recordeu que Byron sobre el matrimoni deia que “és a l’amor com el vinagre al vi”. Amb més raó ho hem de dir quan parlem de política.
    .
    Acab ja, m’he allargat massa, amb una cita del dramaturg italià Ugo Betti: “Les úniques forces que ens afavoreixen són les nostres forces”. Bona gent del PSM, tingueu això ben present.”
    .
    Creus que anava errada?

  16. Jorge Rodríguez Escrit el 04 oct. 2010 a les 21:46

    Bueno, bueno, ya empiezan a salir voces que no ven nada claro el pacto con el PSOE. Lo ven como algo inevitable pero que, en el fondo, sus incompetencias perjudican al PSM.
    Ya lo ha dicho antes el Palomo, al PSM lo de gobernar no le va nada bien. Con un Nel Martí crecido, pasaron de 3 a 2 concejales.
    Yo hago una quiniela para las próximas elecciones:
    PP………….. 10 concejales
    PSOE ……… 6 concejales
    PSM ………. 3 concejales
    UPCM …….. 2 concejales.
    La derecha vuelve a tener, en su conjunto, los 12 concejales de siempre.

  17. Jorge Rodríguez Escrit el 04 oct. 2010 a les 22:06

    Por cieto, ya he visto a los candidatos del PSM al Consell insular, Joan Lluis Torres, i al Parlament, Nel Martí. Y lo mejor, no ha habido otras personas que hayan optado a estos cargos. Esto me huele a amaño o que ya no hay más cantera. De todos modos, lo de la renovación en el PSM lo tienen claro. Los mismos dando vueltas, ahora en un cargo, ahora en otro.
    En cualquier caso, como yo no los votaré, y tampoco hubiera votado a otros, a quien os tienen que gustar es a vosotros. Así que, ya los teneis. Ánimo.

  18. Menorquit Escrit el 05 oct. 2010 a les 0:16

    Benvinguda, de nou, Matilde de la Mole, per aquesta placeta on, per dissort, s’hi han esmunyit rèptils i rossegadors fugits de la fossa sèPPtica. Tot i que estic d’acord amb na Maite sobre el canvi d’exposició d’alguns d’ells (A veure si ho podem reconduir i dialogam, encara que sigui des de la divergència ideològica!), caldrà esperar a veure què.
    .
    A pesar de què m’encanta llegir els comentaris de Matilde de la Mole i que hi estic d’acord amb el que ha comentat (un servidor pensava, en el seu moment, semblant a ella) dir que l’assumpció de les responsabilitats de govern per part del PSM van ser dures i difícils, i les advertències a la duresa i inconvenients governamentals de llavors ara no edifiquen. I ara ens cal edificar, si més no apuntalar allò que es va creure reconvertible des d’un punt de vista ruinós com se’l va trobar. Almanco posar unes bases per a la reconducció, sabent que la política, com a matèria voraç dels fets, ho pot ensorrar en un tres i no res. Si el PSOE no ha sabut ni romandre dret un poc temps de govern, que no ens agafi dispnea, perquè seria símptoma d’immaduresa i irresponsabilitat. Es va decidir anar a l’era, i per tant assumir la pols. La presa de decisions anteriors són actes per a la memòria, i no són dinàmiques per a construir.
    .
    Una altra reflexió a fer és el treball realitzat. Sempre (ja sabem la premsa quins xoquins calça) es magnifiquen mediàticament els “desgoverns” i tot allò què pot truncar l’equilibri de govern –interessos creats, ja ho sabem-, i més si és d’esquerra. Cal mirar el treball realitzat, sempre dins la precarietat que comporta assumir un estat municipal ensorrat i amb les limitacions econòmiques trobades. Clar que seran les urnes les que parlaran i les que decidiran futurs governs. Però ara, el que no cal és cercar les cartes que ens havien de fer guanyar, sinó utilitzar la intel•ligència perquè amb les cartes que tenim es pugui obtenir el millor joc i resultat. És cert que l’experiència actual ha d’ajudar a saber decidir situacions futures, però la resignació no és cap beguda energètica, i és el que s’ha de menester ara, energia i força. Pensem que el pas pel govern ara, és una situació d’emergència, de “salvació”, és una missió específica, a pesar que altres se n’aprofitin. Ser forts i coherents fins el final pot significar una tarja d’invitació a les eleccions properes, si ens esvaïm amb els aromes de feblesa del PSOE, allò de vàlid i bo, deixarà de ser-ho. Del que li passa al PSOE, el PSM n’ha de fer la lectura més adient i actuar.
    .
    “Ja se sabía”… “era previsible”… “havia d’acabar així”… etc, etc… No em serveix com a autocrítica. I entenc que la dreta es fregui les mans, especuli i fiqui merda sense sentit i que els trolls, rates-sardes i paneres ballin fandango o ranxeres vora la claveguera. Ells més que propugnar que els seus facin les coses bé, pretenen que els altres les facin malament. Però van deixar Ciutadella com la van deixar.

  19. xandall Escrit el 05 oct. 2010 a les 0:45

    Quina alegria el retorn de na Matilde, sobretot ara que s’atraquen temps electorals. Maite, segons els comentaris de J Pons Fraga al seu espai: Pont i Cova de diumenge passat, ell tenia clar que tu anaves de cap de llista al Consell Insular, en J Lluís Torres al Parlament i en Manel Martí a l’Ajuntament de ciutadella. Vist que no ha rascat bolla, ¿trobes que admetrà el seu error diumenge que vé o dirà que ho heu canviat a darrera hora només per fer-li la punyeta?

  20. Coloma Torres Escrit el 05 oct. 2010 a les 10:54

    Encara que us volgueu donar ànims, els uns amb els altres, la crisi de govern a Ciutadella afectarà també al PSM. Tot es mescla, molts ja parlen de que el PSM està al govern com a “convidado de piedra”, que mirau cap a l’altra banda, etc.
    El PSM davallarà en el nombre de regidors. És una llei que no falla. El PSM és un partit que guanya quan està a la oposició, fent una política reivindicativa, i perd quan governa, perquè s’acomoda i modula el seu missatge.
    En quant els nous caps de llista, res a dir, són vells coneguts que tindran el suport incondicional de la gent del PSM i això ja li basta per puntuar.

  21. Maite Salord Escrit el 05 oct. 2010 a les 13:57

    Matilde, en absolut pens que anaves errada. Al contrari. I, per descomptat, que trob el teu retorn un encert. En el meu comentari, només volia que quedàs clar que ja vas preveure la duresa d’aquest govern. Des del PSM, ja ho sabíem, tot i que n’hi ha d’altres que es pensaven que seria xauxa.
    Respecte a les travesses que es fan, només em valen els resultats finals. L’argument que el PSM sempre ha davallat quan ha governat, no em sembla de pes. El 2007, em vaig cansar de sentir que el sostre del PSM eren 3 regidors i, encara que pels pèls, en tenim 4. Així que jo només crec, com Menorquit, en la feina feta, la feina de 4 regidors que la gent valora. D’aquí a poc més de mig any, en veurem els resultats.
    Xandall: jo que ja m’havia fet il·lusions, llegint el “Pont i Cova”! Bé, després vaig recordar, però, que no m’havia presentat…

  22. Jorge Rodríguez Escrit el 05 oct. 2010 a les 21:42

    En efecto, las quinielas son las quinielas y los resultados son los que, al final, cuentan. Pero repito, desgraciadamente, hacer un buen trabajo no es sinónimo de tener más votos. Y la historia nos lo demuestra.
    Porque, este “buen” trabajo que hace el PSM, yo diría que es un trabajo que simplemente no chirria ni crea conflictos, queda diluido por la vorágine de incompetencia y chalaneo del PSOE.
    Aunque aquí se quiera confiar en que la gente sabrá distinguir el grano de la paja, la realidad es que la gente lo confunde todo y lo mezcla todo.
    Si hiciéramos una encuesta en la calle, ¿cuanta gente sabría que Maite Salord lleva el área de Cultura? Todavía mejor, ¿cuánta gente sabría quien es Maite Salord? Si el resultado de la encuesta ya sería de chiste, cuanto más saber distinguir quien es menos incompetente en el equipo de gobierno.
    La inmensa mayoría no lee el periódico, ni oye la radio. Y sólo opina a través de impresiones y sensaciones difusas que le llegan desde diversos ámbitos, ya sea en la peluquería o comprando en el super. Y la sensación es que el ayuntamiento es un caos. Y la gente no distingue si uno es un desastre y el otro, en cambio, no. Mete a todos en el mismo saco.
    Y mientras el PSM mantenga una actitud de silencio, de mirar a otra parte, es cómplice de lo que sucede en el Ayuntamiento.
    Ya sé que sois muy responsables, pero es de libro el que ahora abandoneis el equipo de gobierno y deis sólo apoyos puntuales al PSOE y que éste gobierne en minoría hasta el final. Si no lo haceis, en las próximas os vais a dar el gran batacazo. Comprendo también, que el sueldo es el sueldo.

  23. Coloma Torres Escrit el 06 oct. 2010 a les 8:26

    Certament, el PSM té una situació complicada. O seguir endavant, tal i com ja ha dit na Maite Salord, i per tant, tenir moltes possibilitats de sortir-ne cremats i debilitats. O, com diu en Rodríguez, sortir de l’equip de govern i fer una feina d’oposició constructiva, marcant distancies amb el PSOE.
    Les dues opcions tenen contraindicacions. I aquí s’ha de valorar quina és la menys dolenta.
    El PSM es va deixar engatusar a l’hora de formar govern i ara es troba en un carreró sense sortida.
    Mala papeleta pel PSM. Però pitjor ho tenen en el PSOE, que tenen una alcaldesa que fa aigues de per tot i el que és pitjor, no en tenen cap altra per ser la cap de llista i l’hauran de posar sí o sí, sabent que és un mal cartell.

  24. Matilde de la Mole Escrit el 06 oct. 2010 a les 9:42

    Avui tinc ganes de gresca. Ungles esmolades i endavant.
    .
    Al Sr. JR només una coseta: abans de llençar estupideses sense fonament no creu que convindria informar-se. “El sueldo es el sueldo”. Pel que sé -i ho sé bé- els regidors del PSM -tots ells professionals- cobren manco a l’Ajuntament que als seus llocs de feina. Sr. JR comprovi que cobren els regidors de Ciutadella i que cobra un professor d’institut i després obri la boca per demanar disculpes…Però és clar, l’altre dia comparava aquests comentaris amb el zum-zum dels moscards i ja ho deia l’Elspeth Huxley: “cap so concentra tanta perversitat com el brunzir d’un moscard”. Per cert això de JR em fa venir al cap “Jenny Rebecca”. Un premi per qui copsi la referència.
    .
    Parlem dels anàlisi i les traveses. No ens enganem, totes elles amb una intenció ben definida. Però deia William James que “no hi ha pitjor mentida que la veritat mal entesa”. És evident. D’una veritat mal entesa -les reals, sabudes i assumides- dificultats del pacte de govern a Ciutadella- en fan una mentida (intencionada): l’esfondrament electoral del PSM. I és una mentida perquè es basa en els seus desitjos, en allò que anhelen, en allò que pretenen aconseguir. Partir del desig per descriure el futur té un nom en psiquiatria.
    .
    Deixem-los estar. També es pot viure amb qualque moscard a la cambra. Empipen però no impedeixen viure…ni riure.
    .
    Bona gent del PSM. No sé quins resultats fareu a les properes eleccions. Els voldria bons i, sense la grolleria de fer cap travessa, estic convençuda que seran bons. Heu actuat amb coherència i honestetat, heu demostrat capacitat de gestió, heu sabut donar a conèixer la vostra feina, heu sabut plantar-vos quan calia -i no quan algú per inconfessables desitjos dretans voldria-, heu estat capaços de ser un oasi de seny enmig d’una mar d’embolics i maniobres obscures. Mirau per on això ja ho deia aquesta tòtila beata anomenada Thomas de Kempis: “la serenitat no és estar fora de la tempesta sinó trobar la pau enmig d’ella”.
    És el que heu fet. Mentre el PSOE es desfà com un terròs de sucre, mentre Ubú i la seva tribu només es dediquen a la venjança i a l’estratègia retorçuda, mentre els mixtos es limiten a agafar alé per aguantar a la superfície, mentre el PP de Madame Gener canta la seva eterna cançoneta de “ara dic allò que no faré si torn governar i que mai he fet quan governava”, voltros feis i deis des de la serenor assenyada.
    .
    Una darrera cosa. Els comentaris interessats que darrerament pul·lulen per aquest bloc tenen pare i mare. Teniu present la frase famosa de Marcel Aymè: “Algunes persones són tan falses que pensen justament el contrari del que diuen”. Ho fan per que els hi convé. No serà, crec que és, que veient les bones perspectives del PSM intenten trencar-les dient tot el contrari del que pensen?.
    .
    Prou per avui. Des de la independència us saluda Matilde de la Mole.

  25. Shylock Escrit el 06 oct. 2010 a les 10:31

    M’ha agradat el joc de na Matilde. Mira, cinc minuts de repàs mental. Tot i el meu odi a Streisand suposo que es refereix a :

    Jenny Rebecca, four days old
    How do you like the world so far?

    Crec que també pots trobar relació en els quatre dies que els hi queda.

    No havia escrit mai aquí, crec que m’agradarà

  26. Matilde de la Mole Escrit el 06 oct. 2010 a les 11:24

    “What a lucky, lucky, lucky
    Lucky girl you are”

    Shylock, ja parlarem del premi. Que tal entrades per “El mercader de Venècia”?

  27. Coloma Torres Escrit el 06 oct. 2010 a les 11:43

    Això del joc de na Matilde de la Mole i Jenny Rebecca no té cap mèrit. Ho poses a google i surt tot el que vulguis saber. Aquí teniu tota la lletra de la cançó de Barbra Streisand titolada Jenny Rebecca.
    .
    Jenny rebecca, four days old

    How do you like the world so far?

    Jenny rebecca, four days old

    What a lucky, lucky, lucky

    Lucky girl you are

    For you have swings to be swung on

    Trees to be climbed up

    Days to be young on

    Toys you can wind up

    Grass to be lying on

    Sun up above

    Pillows for crying on

    When you’re in love

    Ponies for riding

    Wind in your hair

    Slides to be sliding on

    Leaves in the air

    Dogs to be caring for

    Love to be giving

    Dreams to be daring for

    Long as you’re living

    Yes, you have

    Dreams to be daring for

    Long as you’re living

    Jenny rebecca, four days old

    What a lucky, lucky, lucky

    Lucky girl you are…

  28. Menorquit Escrit el 06 oct. 2010 a les 14:00

    Quina habilitat i quina deducció la de na Coloma (colom)!!!
    Hi ha que veure quan la gent ja neix instruïda! Quina sort.

  29. josep maria Escrit el 06 oct. 2010 a les 14:22

    Coloma, mona, ara has de provar a saber què diu la cançó; després has de provar a saber què vol dir i finalment has de provar a saber què vol dir na Matilde… tens feina d’embarc, que tenguis un entretingut i neuronal capvespre, xata!

  30. Shylock Escrit el 06 oct. 2010 a les 15:48

    No vos fiquen amb na Coloma. En el fons no tenen ulls ? No tenen mans, orguens, proporcions ???

  31. itziar Escrit el 06 oct. 2010 a les 15:58

    Jorge,

    te aseguro que la gente en Ciutadella se entera mucho más de lo que tú dices de cómo está o deja de estar el Ajuntament. Y te aseguro que mucha gente sabe quién es y qué hace Maite Salord, aunque sólo sea de casualidad.
    El Ajuntament es un caos, vale. Pero también se han hecho cosas, y en lugar de valorarlas (positiva o negativamente) muchos os dedicáis a devaluar las figuras políticas de Ciutadella. Mira que a mi los políticos no me gustan en absoluto, sean de uno u otro color. Pero reconozco a la gente que trabaja en el Ajuntament y yo, que los veo dia si y dia también, te aseguro que los hay que trabajan lo mejor que pueden, que no es poco.

  32. Maite Salord Escrit el 06 oct. 2010 a les 18:46

    Ràpidament, que vaig a una reunió (com a mare!):
    1- Si des del PP (versió JR) ens recomanen sortir del govern, vol dir que esteim bé allà on som: senyal que els feim més mal treballant i donant la cara, que ben assegudets a l’oposició com estan ells, (i després de l’espectacle que van muntar).
    2- És absolutament ridícul dir que quedam pel sou: com diu Matilde de la Mole, el sou dels professors és públic i es pot comprovar fàcilment el que hi perdem cada mes els regidors del PSM. I sí, he dit PERDEM.
    3- Quan li he llegit al meu fill que un senyor trobava que, si feien una enquesta pel carrer, ningú em coneixeria, hauríeu d’haver vist la cara que ha posat: si no podem fer dues passes sense que ens aturin! Quan érem a Amsterdam, en un carrer ple de gent, es va girar i em va dir: saps què és el millor d’aquest viatge, que ningú et coneix i no ens hem d’aturar a rallar!
    4- Esper, com diu Itziar, que la gent sàpiga reconèixer la feina. De fet, encara que costi de creure, trob gent, cada dia, que ho fa. I de tots els colors polítics. No crec, sincerament, que el PSM s’enfonsi.

  33. Worsley Escrit el 06 oct. 2010 a les 19:04

    La política sembla una dedicació molt bruta i poc reconfortant. Facis el que facis, sempre t’aboquen porqueria al damunt. Record que una amiga va entrar fa uns anys a fer feina per una fundació que depenia directament i obertament del Govern Balear. El director de la fundació en qüestió, en contractar-la, li va dir: “prepara’t per la merda que et llençaran des de la premsa (diaris, emisores, etc.) Les mans d’aquell empresari de la comunicació que fa obrir museus en el seu honor (ell va dir el nom, clar, però no tindria tanta gràcia) són molt llargues, més que no et penses. Si no pots aguntar-ho, val més que no comencis.” Entre d’altres coses, aquest és un motiu principal pel que mai em passaria pel cap entrar en política. S’ha de tenir molt de ventrei.

  34. xúric de ciutadella Escrit el 06 oct. 2010 a les 21:00

    Mireu que n’és la vida d’injusta.

    Parlem que la vida del polític és molt difícil, sempre i quan el polític sigui una persona sana (i ho dic emprant totes les definicions de la paraula), i vulgui involucrar-se ajudant a arranjar els problemes del poble el qual representa.

    Diem que la present legislatura és, sinó la que més, una de les més complicades de la història democràtica de Ciutadella.

    Idò, si utilitzéssim la lògica, qui està dalt la sala hauria de cobrar més que mai. Però mira com son les coses, resulta que per mor de la crisis financera que patim, aquells que ara seria raonable que cobressin més, cobren menys.

    Estic d’acord amb Worsley que per ser polític “S’ha de tenir molt de ventrei”, encara que soc del parer que, de banda de tenir-los ben posats, més important (entre moltes altres aptituds) és gaudir del suport dels teus. Una casa, per molt gran i polida que sigui, encara que estigui plena de mobles preciosos, objectes d’art o de valor,… si aquesta no està construïda sobre una bona base, mai serà una casa forta on s’hi pugui resguardar.

    Això és la meva percepció per poder ser un polític.

  35. xúric de ciutadella Escrit el 06 oct. 2010 a les 21:04

    Perdó!
    Volia dir …fer de polític, i no ser un …

  36. Jorge Rodríguez Escrit el 06 oct. 2010 a les 21:19

    Dejad al pobre Palomo en paz. Por una vez que se ha esforzado por buscar algo por internet, todavía se lo teneis que criticar.
    Por otro lado, yo no digo que Maite Salord no sea conocida o que no la paren por la calle. Yo digo que si hiciéramos una encuesta por la calle, seguramente nos sorprenderíamos por el resultado. Hace poco salía una encuesta en que más de la mitad de los menorquines no conocían a Tadeo y más de un 25% no conocían a Marc Pons, a pesar de salir día sí y día también en todas partes.
    El que a uno lo paren por la calle no es significativo de nada. Menudo ejemplo nos pone Maite.
    Por otro lado, mi argumentación en favor de que os sería más rentable políticamente salir del gobierno, es una opinión personal. El PP no sé que opina en esto. Seguramente en el PP habría opiniones para todos los gustos.
    Y sigo opinando que la gente, en general, no valorará la labor en concreto de un concejal o del PSM sinó que hará una valoración global del gobierno. Y la valoración, por lógica, será negativa. Y esto afectará al PSM, os guste o no.
    De todos modos, será bueno recordar este intercambio de ideas una vez se sepan los resultados electorales. Allí veremos quien tiene razón.
    Mi opinión es que el PSM va a bajar como mínimo un concejal.

  37. Jorge Rodríguez Escrit el 06 oct. 2010 a les 22:27

    Por cierto, veo que a nadie le interesa comentar el exitoso programa de alquiler de bicicletas que ha impulsado nuestro eminente ayuntamiento. Eso sí, lo mejor es ver la cara de panolis de Carbonero y Sente presentando los magníficos resultados de la idea. Al final, dos bicicletas alquiladas al día, de media. Un magnífico resultado.
    Somos el hazmereir de toda Menorca. Este Ayuntamiento de frikis nos está poniendo en ridículo cada día.
    Es que nadie lo va a parar. Y los “intelectuales” del PSM, ¿dónde están ante tanto desvarío?
    Lo de Carbonero no tiene nombre, pero lo más alucinante es que todavía haya gente que, con su voto, la mantenga en el poder.

  38. Matilde de la Mole Escrit el 07 oct. 2010 a les 8:22

    Cap problema. Mr. J.R., en comentar aquesta iniciativa unilateral del PSOE respecte a les bicicletes, “velos” a ca nostra. Mal pensada, mal venuda, mal donada a conèixer, improvisada i sense cap mena d’estudi previ. Content?.
    .
    Per a mi la idea en sí és bona. Ara la manera que s’ha portat a la pràctica és un autèntic despropòsit. Irònicament ja ho deia Shakespeare “la improvisació és millor quan es prepara”.
    .
    Ara bé, les conclusions que en vol extreure d’aquesta improvisació malanada superen l’esperpent. Una vegada més aprofita ( zum-zum) per incitar al PSM a retirar el suport a la batllessa. Si ho fes per una cosa així seria una mostra de frivolitat iresponsable. I, a sobre, això no suposaria que deixés de ser batllessa. Cal una moció de censura. I quina alternativa hi ha? Una reunificació de tota la dreta.
    Però per això no cal que el PSM surti del govern. Ho podrien fer ara mateix ja que s’està en minoria. M’assembla, MR. J.R. que ha oblidat -o obviat intencionadament- les regles més bàsiques del funcionament institucional democràtic. Hi ha oblids significatius.
    En tot cas prou de parlar sobre el zum-zum. Al cap i a la fi, com deia Sartre, la mala fe no és altra cosa que “un auto-engany amb el que un subjecte intenta tranquilitzar-se”.
    Anem al de sempre: comentaris des de la mala fe per autoenganyar-se -tranquilitzant-se- sobre les expectatives del PSM.
    .
    Per cert, dues coses més: Sr. J.R, encara no ha demanat disculpes per la “mala fe” del seu comentari sobre els sous dels regidors. A què espera?. Segona cosa: quan escric sobre Mr. J.R pens en Barbara Bel Geddes. Això també té premi. Qui copsa la referència?. Vinga coloms, al google!!!.
    .
    Parlem més seriosament. Els resultats electorals del PSM són motiu d’elucubracions. Només un comentari: crec -i esper- que siguin satisfactoris, però si no ho són….no passa res.
    No som militant, només una votant que està orgullosa de la tasca que fan (després de la cruel desil·lusió que vaig patir amb el PSOE després d’anys de donar-li suport), per això estic convençuda que la gran virtud del PSM és no actuar només per càlculs electoralistes sinó per conviccions i responsabilitat.
    Si això els afavoreix a les urnes, molt bé. Si no és així, bé també, perquè estic segura que seguiran en la lluita. Això és per a mi un partit polític. La resta són sindicats d’interessos i maquinàries que es mouen segons bufa el vent de les enquestes. Encara no ha arribat per a mi el “crepuscle de les ideologies”. Gràcies al déus!.
    Citem ara Victor Hugo: “Només viuen els que lluiten”. El PSM és viu, ben viu.
    .
    Apa, bon dia!

  39. mínimo Común Escrit el 07 oct. 2010 a les 8:44

    Jo encara segueix pensant que l’entrada del PSOE i PSM al govern era la millor solució possible al que havia passat a l’ajuntament. Apart d’haver tingut a un grup de persones amb unes idees que miràven únicament pel seu interés privat (Tònia Salord canviant ocupació de via pública a la seva mida de botiga; pressumptament amagant expedients, etc.; Biel Cardona (fent obra pública per omplir-se les butxaques); la desmesurada despesa sense aclarir els principlas problemes (teatre des Born, Palau Saura, etc.) entre d’altres i sense esmentar l’ombra encara present d’Avelins i Llorenç Casasnovas anteriors).
    Que ara un dels partits no hagi sabut superar les desavinènces entre un parell dels seus membres, degut a temes personals (de caràcter), però recordem’ho també perquè l’herència deixada per l’anterior govern era més dura del que s’havíen imaginat. Tampoc és per parlar d’apocalpsi com ho volen fer creure els militants del PP que passejen per aquesta plaça. El que passa és que ja els interessa fer créixer aquestes desavineneces.
    I segurament, tenen raó, que podria passar factura.
    Però per lo general, sa majoria de decisions polítiques han estat molt més raonades i coherents que el que estava passant abans. Ànims i a seguir fent feina que ja sabem que és impossible fer-ho bé per tothom.

  40. Coloma Torres Escrit el 07 oct. 2010 a les 9:35

    Estic d’acord amb na Matilde de la Mole en que s’ha de votar a un partit que tengui conviccions i que defensi unes idees amb fermesa, i que no estigui pendent del que ha de dir en funció del que marquen les enquestes.
    I que si té més o menys vots, això ha de ser igual.
    Per altra banda, quan es parla de que el PSM li convendria abandonar l’equip de govern, entenc que el PSOE hauria de seguir governant en minoria amb els seus 6 regidors. Certament seria una putada pel PSOE, però és el que es mereixen quan moltes coses les fan sense consultar-les amb el PSM. Un exemple d’això és el lloguer de velos, que ha estat un fracàs absolut.
    En qualsevol cas, faceu el que faceu, ho teniu molt pelut.

  41. Nom Necessari Escrit el 07 oct. 2010 a les 17:58

    .
    El que ells (PP’s “trolleros” aquí) voldrien del PSM és que jugués de cul de bòtil a les institucions, que no els fes nosa en les seves pretensions de poder, de governar.
    Són conscients que la gent té mala memòria i voldrien esborrar tot el desgavell del que són culpables dirigint les atencions de “culpabilitats” cap els altres; l’atac és la millor defensa, pensen sense haver gosat defensar-se mai. Quina vergonya!
    .
    I és què, des de la seva perspectiva, pel que es veu, el PSM només els fa nosa quan pacta amb el PsoE (el seu “alternant” -que a vegades no alternatiu- rival).
    .
    Per açò és que pens que el que ells volen aquí, al bloc, és justament i exclusivament desanimar la nostra valenta, neta i decidida, cap de llista.
    .

    Que no veus, Maite, que ells només ens volen fer mal?
    Ens volen enganyar sutilment fent-nos entrar en el seu joc, i en castellà, alguns, per paga!
    Val la pena contestar-los?
    Jo no sé si són o no “TROLL’S”, com ens insinuava en Santi Benejam, pot ser sí que s’hi comporten com tals.
    .
    Tal vegada valdria la pena només aturar-nos a pensar un poc en la baixesa moral d’aquest tal personatge que, descaradament, ha mantingut el nom de “Coloma Torres” quan ja de tot-d’una tu, Maite, l’advertires i li vas retreure la poca vergonya de fer-ho. …Però es que ara, valgui’m Déu! fins i tot diu fer bo (compartir idees) amb Na Matilde, màxima aspiració meva aquí.
    .
    Mira, Maite, nomes vull dir que no sé si val la pena contestar-los més, …voltros mateixos. Pensa-ho. Jo crec que Menorquit ja els hi ha mostrat com es rosseguen dins la merda, els hi ha mostrat el que són.
    .
    El teu bloc no s’ho mereix açò, Maite.
    Tu m’has dit que no els donés el gust d’anar-me’n, …ho he pensat i tens raó. Ara jo et dic mes o menys el mateix a tu: no els donis el gust ni de desanimar-te ni d’engrescar cap “ruptura” que ells aplaudirien.
    Aguanta, Maite, saps que la merda és a ca seva encara que ens la vulguin esquitxar.
    .
    Fins una altre, …si puc.
    .
    .
    Ah,
    Molt bo el poema d’Àngel Mifsud en el tema de dalt, …tema que no he volgut embrutar amb les meves fosques paraules.

  42. Maite Salord Escrit el 07 oct. 2010 a les 18:48

    No et preocupis, nom Necessari, que no em desanimaré. Com diu Mínimo, per errades que puguem cometre, som una opció política molt més vàlida que la que hi havia. D’açò no en tenc cap dubte. Com tampoc tenc cap dubte que si bramen per una ruptura amb el PSOE és perquè pensen que beneficiaria al PP. Resulta més que evident.
    Esper que deixis comentaris a l’entrada sobre els poetes. La qualitat del recull bé se’ls mereix.

  43. Coloma Torres Escrit el 07 oct. 2010 a les 20:16

    És increible que a aquestes alçades encara hi hagi personatges de la radicalitat i totalitarisme de’n Nom Necessari.
    Segurament ell voldria un món en el que només s’escrivissin i es pensassin opinions com les seves. Ell voldria que ningú que no opinés com ell fossin exclosos de la societat i, encara més, d’aquest bloc.
    Esper que na Maite Salord no faci cas a personatges tant curts de gambals i tant sectaris com en Nom Necessari.
    Crec que és bo que es puguin debatre totes les idees i tots els punts de vista. Si només us escoltau a voltros mateixos no aprendreu res, no sabreu el que pensen els altres.
    I el que més gràcia em fa és que me puguin qualificar de troll. Més troll és en Benejam. No és un troll aquell que entra i opina amb una certa argumentació, encara que aquesta no agradi.
    I tampoc és insultar a ningú, opinar diferent. Pel que veig els qui més insulten són en Menorquit i en Nom necessari. Seria bo fer un repàs del que han dit. Fa fredat!
    I encara que no us agradi seguiré emprant el nom de Coloma Torres. Quan me’l vaig posar ho vaig fer de forma inconscient i, per tant, no hi havia cap connotació. Si aquí teniu la pell tan fina que fins i tot això us molesta, me sap greu.

  44. Menorquit Escrit el 07 oct. 2010 a les 21:30

    Na Coloma segueix embullada. Els insults que dius rebre son ben poca cosa comparat amb qualificar d’assassí a qui pren una dura decisió en la seva vida en una questió de consciència. Parles de debatre idees amb respecte i quan una persona et diu que es partidària de l’avortament, la nomenes assassina. A mi no m’interessa aprendre res de qui actua d’aquesta manera i pensa tan despòticament. Et canses de repetir que volem imposar les idees… Quina barra Colometa!! Quina barra!! Tu, no has respectat a qui creu en l’avormament, a més l’hi has dit assassí; si tu ets partidària de no avortar, ningú t’hi obligarà… i després parles d’imposicions.
    .
    Del que vas escriure, hauries de demanar perdó, del contrari, trobaràs aquí a un Menorquit exabrupte amb tu, perquè allò teu… no té nom.
    .
    Ben retrobat Nom Necessari. M’he alegrat tornar-te llegir-te per aquí. Saps què? faré com tu. No respondré als insurrectes que volen rebentar aquesta plaça, a excepció per amollar-los prosa de morter.

  45. Jorge Rodríguez Escrit el 07 oct. 2010 a les 21:47

    Pero coño, Mosquito,… Vamos a ver, si estamos de acuerdo en que es un ser vivo lo que está dentro de la barriga de la madre. Hasta la ministra Aído llega a este punto.
    Si la biología nos dice que este ser vivo es un ser humano, porque tiene el ADN de ser humano y tiene un código genético distinto de su madre y de su padre. Evidentemente, no es un ratón, ni una aguila peixatera (seguramente en el caso del águila el Mosquito no estaría de acuerdo en destruir sus huevos).
    Por tanto, si es un ser vivo, que además es humano porque no puede ser de otra especie, y si al interrumpir su vida, se muere… entonces, lo podeis vestir como querrais, para anestesiar vuestra conciencia, pero aquí hay un homicidio como unas casas.
    Y si no quieres ver esto, actúas como Hitler y los alemanes de su época que tampoco querían interpretar correctamente lo que eran las cámaras de gas y los campos de concentración.
    Y ya puedes disparar lo que quieras. Ya me gustaría que argumentaras científicamente que el feto no es humano. Estaría bien debatir esto desde la ciencia y no desde la ideología sectaria.
    Y de lo que digo, no pienso pedir perdón. Ya te lo avanzo.
    Y por cierto, quien rebienta esta plaza, Mosquito, es tu estupidez.

  46. Nom Necessari Escrit el 07 oct. 2010 a les 22:18

    Bona nit Menorquit, et dec una birra; no sé quan et podré pagar.
    Paciència, sempre paciència…
    .

    Posaria sa mà en es foc que en JR i en PPaloma T. són es mateix; si no un psicòleg sí un psiquiatra ho corroboraria: és aquesta una costum ja molt plagiada al fors de debat de la xarxa.
    Encara que es vulguin diferenciar amb la llegua i fins i tot amb l’IP emprant diferents ordinadors per enviar els missatges… hi ha masses connotacions en les respostes (p. e. contestes que comença un i acaba l’altre…) que els delaten.
    .
    TROLL’S, es veu que sí, que açò és el que són.
    .
    Salut, Menorquit,
    http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/153262

  47. Nom Necessari Escrit el 07 oct. 2010 a les 22:30

    si, si…

    “…/…Alguns Trolls en canvi no es reconeixen com a tal. En els primers comentaris que fan, acostumen a ser força correctes amb inclòs arguments perfectament vàlids. Però a mesura que passa el temps, acostumen a caure també amb desqualificacions o directament amb insults, sobretot quan no se’n surten amb la seva d’imposar el seu argument. Aquests tipus de Troll, penso que són persones amb problemes personals, o que és senten molt desgraciats per la seva situació personal, o que és senten molt incompresos i al final acaben manifestant la seva amargor, cercant la polèmica inconscientment o conscientment, per sentir-se important o per descarregar la seva malla llet amb algú que no el coneix i sap que no li pot fer cap mal…”

  48. Menorquit Escrit el 07 oct. 2010 a les 23:10

    Ja ferem la birra ja! Nom Necessari. Primer t’hauré de conèixer, però serà un plaer. Tu sents pesta prop? És que hi ha rates-sardes que quan acaben la feina (sol ser 20.30-21.00 hores) en tost de dutxar-se entren primer a la plaça. I a més hio fa esvalotat. SSSSSSssssssssssss. Sin empukar!!!
    .
    Saps, Nom Nencessari, aquells gran fills d’en Hitler ara ens volen donar lliçons i a més ens volen atribuir el nazisme a nosaltres. I saps que passa Nom Necessari, amb els fascistes, que en democràcia mai podran triomfar o actuar a consciència. I clar, vénen a ecupir el verí i l’odi a les zones on la gent viu tranquil·la i a més no calla davant la vergonyant xacra humana que teixeix els fascisme.
    .
    Els respectuosos com són ells, sa rata-sarda i sa panera, parlen molt bé i segurament allò de Mosquito, deu ser un eufemisme, una amorosia…. Però et diré, benvolgut Nom Necessari que allò de Mosquito, no m’ho deu dir pel fet de ser jo ximple, ni lleuger, ni volátil. Faig 117 quilos i 1’85 metres d’alçada; puc trepitjar una panera i no adonar-me’n, com també pegar un mos al cap d’una rata i escupir-lo a una soll de porcs. Per tant, crec que no deu dir allò de Mosquito per la còrpora.
    .
    Els respectuosos, com són ells, sa rata-sarda i sa panera, parlen molt bé i segurament allò de Mosquito, deu ser un eufemisme, una amorosia…. Però et diré, benvolgut Nom Necessari que allò de Mosquito, no m’ho deu dir pel fet de ser jo ximple, ni lleuger, ni volàtil. Faig 117 quilos i 1’85 metres d’alçada; puc trepitjar una panera i no adonar-me’n, com també pegar un mos al cap d’una rata-sarda i escupir-lo a una soll de porcs. Per tant, crec que no deu dir allò de Mosquito per la còrpora.
    .
    Però el deixarem fer, no ho trobes Nom Necessari?. A més, un tipus de pelatge grisenc i mostazos estufats que diu que vol debatre l’homosexualitat des d’un punt de vist mèdic, ja et deus fer a la idea del cervell espongiforme que deu tenir. Els ‘fatxes’ tenen açò. I després ens vol alliçonar sobre nazisme, ell qui considera l’homosexualitat una malaltia.
    .
    Amb la pestilència que emana el seu fascisme, m’ha vingut a la memoria açò i he rigut:
    http://www.youtube.com/watch?v=uuqXOCwEiHU
    .
    Salut Nom Necessari!

  49. Coloma Torres Escrit el 08 oct. 2010 a les 8:32

    Me sap greu molestar en aquest lloc, on només uns quants hi tenen dret. Me sap molt de greu que a alguns els hi faci tanta nosa. Això demostra, sense dubte, el seu tarannà democràtic. I després diran fascistes als altres.
    I parlen d’insultar quan ells em qualifiquen de rata sarda, de panera i que m’escupiran a una soll de porcs. Això és moderació i sentit democràtic per escoltar i debatre les opinions dels altres.
    M’ha agradat molt el comentari de’n Rodríguez sobre l’avortament. Veig que ningú ha estat capaç de rebatir-lo. Només heu sabut utilitzar l’insult barroer. El compartesc completament. I tampoc demanaré perdó per dir amb totes les lletres que qui “interromp” la vida d’un nonat és un assassí. I ho és encara que ho volgueu disfrassar amb paraules eufemístiques.
    Feis el que volgueu, podeu seguir insultant. Així veim l’autèntica cara dels que conformau el PSM.
    Ja m’agradaria que na Maite Salord, tan escrupulosa amb segons que, donés un toc d’atenció a aquests que empren aquest bloc per l’insult i les paraules grolleres. Però no ho farà perquè, en el fons és com ells, i ja li va bé que hi hagi alguns cans de pressa per aquí dins.

  50. Maite Salord Escrit el 08 oct. 2010 a les 14:46

    http://www.instantsfun.es/trollolol

  51. Santiago Benejam Torres Escrit el 08 oct. 2010 a les 18:06

    Nomes com a recordatori, extret d’un comentari meu a un altre article de na Maite.

    Les normes de conducta a fòrums, blogs, llistes de correu, usenet, etc, etc. Recomanen no sortir-se dels “topics”, o sigui respectar el títol i la temàtica del missatge/article en qüestió (on-topic) i no anar-se per les branques desviant el tema (off-topic), o duent la conversació en una direcció determinada per el seu propi profit.

    Si, jo també m’he sortit del assumpte del article ho reconec.

    Som un troll!!.

    😉

    http://www.instantsfun.es/trollolol

  52. Jorge Rodríguez Escrit el 08 oct. 2010 a les 20:12

    Una vez más Maite Salord se pone del lado de los insultadores y de los auténticos trolls.
    Realmente es una pena ver como un cargo público que, en teoría, debería mantener unas formas y una cierta ecuanimidad, se pone del lado de quienes faltan al respeto a los que, desde la diferencia, pretendemos dar nuestro punto de vista sobre los temas de actualidad.
    En este post en concreto he intentado hablar del tema propuesto por Maite Salord. Lo he hecho, menos en un comentario que he hablado del aborto después de que Menorquit (también será un troll, o no Santiago Benejam Torres) lo haya introducido.
    No entiendo vuestra obsesión de si hay un troll o no. Simplemente, aquí hay un tío y un Palomo que pensamos distinto. ¿Tan difícil es entenderlo?
    Es vergonzante la actitud de ciertos pesemeros, auténticos dictadorzuelos de medio pelo que ya les gustaría arrancarnos la cabeza a muchos y escupirnos en una pocilga. Alguno incluso se ha atrevido a dejarlo por escrito.
    Ahora bien, lo más repugnante es la actitud complaciente de Maite Salord que no es capaz ni de llamar la atención a quienes amenazan y vomitan exabruptos. Es lo que hacen muchos políticos con la ETA, o el gobierno de ZP con el de Venezuela… Vergonzoso.
    Ciertamente este blog está degenerando. Parece un pleno del ayuntamiento.
    Pero ya digo, seguiré aquí aunque sólo sea para levantar el listón de los comentarios y no caer en la podredumbre de algunos.

    http://www.instantsfun.es/trollolol

  53. eugenia Escrit el 08 oct. 2010 a les 22:03

    “Ciertamente este blog está degenerando”…
    Des de quan JR? Et creus amb la capacitat de degenerar i regenerar aquet bloc?
    Crec que et falta un hervor i molt de vocabulari.
    “repugnant” el mateix que Coloma T, el mateix nivell.

    I és que teniu una lógica…

    http://www.youtube.com/watch?v=gK4qwVLFKuw

  54. Jorge Rodríguez Escrit el 09 oct. 2010 a les 8:46

    Mira quien viene a hablar… EUGENIA. Eugenia la nazi. La que está a favor de matar niños, matar viejos y todo lo que se le eche por delante. Sobretodo si son gente que no se puede defender, ni gritar, ni llorar.
    Efectivamente, la cosa degenera. Y degenera cuando hay degenerados.

  55. Maite Salord Escrit el 09 oct. 2010 a les 9:12

    Jorge, estàs acusant Eugenia d’assassina i molts de nosaltres de degenerats i açò és un delicte d’injúries. Sé el que pretens: que t’esborri el comentari per poder sortir a dir que et censur i fer-te el màrtir.
    Deman a tots els visitant d’aquest bloc que ignorin els comentaris que només cerquen de provocar. Us haureu fixat que, ara, na Coloma, empra un to més conciliador, allò del poli bo/poli dolent. Són, però, el mateix. NO CONTESTEU LES SEVES PROVOCACIONS. I sí, aquest bloc ha degenerat, però tots sabem gràcies a qui.

  56. Jorge Rodríguez Escrit el 09 oct. 2010 a les 9:30

    Lo curioso, Maite, es que no digas nada a Menorquit. En el fondo piensas lo mismo que él. Nos arrancarías la cabeza de un mordisco y nos escupirías en una pocilga. Ahora vemos cual es tu talante. A los tuyos que digan y hagan lo que quieran y a los otros caña.
    Pues nada, Maite, ya sabemos como eres.
    Por cierto, yo sí quiero el himno nacional el día de Sant Antoni.

  57. Jorge Rodríguez Escrit el 09 oct. 2010 a les 11:44

    Por cierto, que a nadie se le ocurra contestarme. A NADIE. Maite Salord dixit.
    Un buen ejemplo de democracia y de espíritu de diálogo.
    Me alegro de haberos quitado la careta. Aquellos que vais de pseudo inteletectuales y culturetas ya se os ha visto el plumero. Hemos descubierto lo que llevais dentro, bajo una ligera pátina de moderación: Odio al que piensa distinto.
    En fin…

  58. Àlmax Escrit el 10 oct. 2010 a les 9:06

    Fa un temps, quan na Maite comentava com eren els plens de l’ajuntament de Ciutadella, jo em demanava com és possible que s’arribi a una situació així entre gent que en principi el que pretén és dialogar per confrontar opinions i deixar clars els punts de vista de cadascú per tal d’arribar a acords o bé fer visible que no s’hi pot arribar.
    .
    Idò bé, seguint els comentaris d’aquestes darreres entrades, en tenim un exemple ben clar, de com efectivament es pot arribar a boicotejar un diàleg fins a fer impossible la comunicació. N’hi ha prou amb que un parell de persones de les que hi participen practiquin l’anticomunicació i que altres participants caiguin a la trampa i els segueixin el joc. És difícil no entrar en la dinàmica quan es llegeixen certes coses, però quan s’hi entra no es fa res més que seguir fent girar la roda.
    .
    No amb tothom és possible dialogar. Certament, amb aquells que no volen és impossible. Però sí que de tothom és possible aprendre’n coses. Aquí hem tingut un exemple pràctic fantàstic de com es pot boicotejar un diàleg. A jo m’ha permès entendre com deu haver estat a vegades la situació als plens de l’ajuntament!
    .
    Gràcies per la lliçó.

  59. Jorge Rodríguez Escrit el 10 oct. 2010 a les 9:32

    De acuerdo con Álmax. En efecto, gente como Menorquit, o Nom Necessari, que empiezan a insultar, a amenazar con arrancarnos la cabeza y tirarnos a una pocilga, o a llamarnos ratas sardas, etc. es imposible el diálogo sosegado y tranquilo.
    Esta gente que practica la anticomunicación, sin embargo, tienen la complacencia de quien debería llamarles la atención. Esto me ha sorprendido en exceso.
    Y tienes razón que algunos hemos caído en sus provocaciones y quizás, hemos sido más bruscos que de costumbre. Pido perdón si me he excedido fruto de la provocación de esta gente que no quiere el diálogo sino la confrontación.
    Sin duda, es mejor no hacerles caso en sus dinámicas entorpecedoras del diálogo. No me extrañaría que alguno de estos estuviese Dalt la Sala.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari