Maite Salord

Escriptora

Al parc Steglitz, a Berlín, Franz Kafka observava l’anar i venir de la gent, “parelles kafkailaninaquesenvaanardeviatge350.JPG prematures, parelles ancorades en el temps, parelles que encara no sabien que eren parelles, avis i àvies amb les mans plenes d’històries i les arrugues plenes de passat buscant els triangles de sol, matrimonis amb els fills acabats de néixer, matrimonis amb els somnis acabats de gastar…”. La vida, que sortia a passejar amb l’arribada de l’estiu. De sobte, els plors desconsolats d’Elsi,  d’una filleta que havia perdut la seva nina, van corprendre l’escriptor i l’endinsaren en una aventura literària desconeguda fins llavors.

A partir d’aquesta anècdota ben real viscuda per l’escriptor Franz Kafka, un altre escriptor, Jordi Sierra i Fabra, basteix un text que ens parla de la infantesa, de la innocència, de la generositat. Perquè Kafka va consolar la criatura del parc explicant-li que la seva nina no s’havia perdut, que se n’havia anat, senzillament, de viatge. I, des de llavors, es va convertir en el carter de nines. En el carter-escriptor que, cada nit, s’asseia en el seu escriptori per donar forma a la carta que, des dels llocs més remots de la terra, la nina escrivia a la filleta que plorava la seva absència per tal de consolar-la.

Aquestes cartes de Kafka, ben reals, no s’han trobat mai, tot i tenir constància de la seva existència. Tanmateix, amb Kafka i la nina que se’n va anar de viatge tenim ara l’oportunitat de saber, de la mà de Jordi Sierra, qui era aquella filleta que, a través del poder màgic de les paraules, va substituir les llàgrimes per somriures. De saber de la tendresa que inspirà l’escriptor malalt a escriure, segurament, les pàgines més sentides i més difícils de la seva vida. Aquelles pàgines que saberen crear un món de fantasia en el qual els dos, l’Elsi i el Franz Kafka, van trobar el consol que la realitat els negava.

Un any després d’aquest encontre al parc, l’escriptor moria en un sanatori prop de Viena, als quaranta-un anys d’edat. La fileta, qui sap què devia fer amb les cartes que durant unes setmanes eixugaren la seva pena i ompliren de vida el carter de nines. Avui, gràcies a l’atreviment d’un altre escriptor, que s’inventa les cartes i dóna un final imaginari als fets,  podem reviure la història: “el que va passar és tan bonic en si mateix que la resta tant se val”. Ben cert.

8 comentaris a “Kafka i la nina que se’n va anar de viatge, de Jordi Sierra i Fabra”

  1. alice Escrit el 11 nov. 2010 a les 19:34

    me llegit aquest llibre al colegi. es precios, jo, vaig a 1r eso i no magrada molt llegir pero aques llibre el recomano.

    gracies per l’atenció.

  2. sara Escrit el 27 nov. 2011 a les 16:41

    HOLA ,
    BON DIA JO VULL DIR O MILLOR DIT PREGUNTAR AQUEST ES EL REDUM DE TOT EL LLIBRE ??
    PER FAVOR RESPONEUME LA PREGUNTA ESTIC PER FER UN TREBALL Y NO M’EN RECORD DE EL RESUM DEL LLIBRE DIGAUME ES AIXÒ EL RESUM …………………………??

  3. adiela Escrit el 19 febr. 2013 a les 15:44

    si aquest es el resum

    i moltes gracies per el resum

  4. adiela Escrit el 19 febr. 2013 a les 15:45

    😀
    😀
    😀
    😀
    😀
    😀
    😀

  5. adiela Escrit el 19 febr. 2013 a les 15:45

    :/

  6. Nonoemi Escrit el 27 febr. 2013 a les 17:16

    M’he llegit quest llibre, tot i que no m’agrada llegir, aquet llibre és presios, el recoman-ho a tots i totes.

  7. willi Escrit el 28 febr. 2013 a les 9:48

    exactament com acaba aquest llibre??
    kafka es mor i ja està???

  8. willi Escrit el 28 febr. 2013 a les 9:49

    porfa digueumu es urgent e de fer un resum i no recordu el final

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari