Maite Salord

Escriptora

El govern i l’oposició

Si, fa onze mesos, m’haguessin dit que, avui, el PP es trobaria en la situació de debilitat en què es troba, després d’haver aconseguit una majoria comodíssima a les Illes, no m’ho hauria cregut. El desgast patit en pocs mesos, però, no és, no pot ser, fruit de l’atzar. No cal ser cap gran analista polític per apuntar-ne les causes: incompliment absolut de les promeses electorals, prepotència i, sobretot, no preveure la reacció de la ciutadania envers temes tan sensibles com la llengua pròpia i el territori o el benestar social, la sanitat i l’educació.

Així, avui ens trobam amb uns governs del PP que sembla que no tenen capacitat de reacció, o que reaccionen d’una manera totalment equivocada, davant tanta gent que els planta cara: llaços per la llengua, mobilitzacions per evitar noves urbanitzacions, manifestacions en contra de retallades socials, sanitàries i educatives, etc, etc. I, el que és més greu: la divisió interna. Les paraules (amenaça) de Delgado a Pastor pel tema lingüístic posen en evidència tensions difícils de resoldre en un partit que va guanyar les eleccions perquè havia de ser el “govern fort” que ens havia de “treure de la crisi”. Avui, fa rialles només pensar-hi. O plorera.

En aquests moments en què tenim una ciutadania mobilitzada, el més fàcil, sempre, és parlar de “manipulació política”, com si, més enllà dels partits polítics, no hi hagués vida! La gent no necessita consignes de partit per sortir al carrer: se sent estafada, enganyada, ofesa. I, tot això, és mèrit, només, d’aquest PP que ens governa. Jo mateixa, tenc un llaç penjat a la façana de casa. I el va penjar, en aquest ordre, la filòloga, la mare, la professora… i la política. Aquesta és la realitat, encara que no agradi a segons qui. Encara que sigui més fàcil donar la culpa a l’altre abans de reconèixer que la situació de crispació que es viu és fruit de la pròpia incompetència o prepotència o el que li vulguin dir.

Així les coses, em deman -perquè m’ho han demanat- quina ha de ser la meva feina a l’oposició.  Idò, exactament, la que he fet sempre: propostes positives per complementar la feina de l’equip de govern i, també, encara que no agradi, el seguiment de l’acció de govern i la denúncia -sempre argumentada, ep!- de tot allò susceptible de ser qüestionat. Aquesta és la funció de l’oposició. I, en el meu cas, hi som, una, és cert,  però carregada d’energia i de ganes. Intentant sempre la correcció de les formes, sense estalviar, però, ni una mica de duresa en allò que la reclama. Pretendre que l’oposició faci un altre paper em sembla que és no entendre el joc de la democràcia.

En política, com en la vida en general, aprendre a acceptar la postura diferent, la crítica o l’error és imprescindible. I si pot ser amb una mica d’humor i ironia, millor. Si no, correríem el risc d’ofegar-nos en el nostre propi orgull. O de quedar-nos absolutament sols.

6 comentaris a “El govern i l’oposició”

  1. ricard Escrit el 29 abr. 2012 a les 12:45

    Hores d’ara no tinc cap dubte de que l’estratègia del PP a tots els nivells ,ve marcada per unes pautes establertes com per una empresa de “consulting”,amb un ull posat al sondeig del mercat i l’altre a pagar favors. Com tot pla empresarial,els beneficis anunciats pels autors són magnífics i el consell d’administració dona llum verda per tirar endavant. Com en tot pla els nivells d’execució són teòrics i coincidents als nivells superiors però en baixar més avall comencen a xerricar i el que dalt de tot es veia clarissim, al carrer no va com es volia i els treballadors es troben que el producte no es ven si no tiren de mitges veritats o mentides descarades que han de repetir com a lloros.
    Ni renta més que els altres ni és més barat.
    Probablement en atracar-se les properes eleccions algun retoc es farà,però no ho podran fer en el tema de la llengua on els upeidistes els trepitgen el terreny,tampoc se’n hauran sortit amb el tema de la reforma financera, els impostos que s’han apujat temporalment resultaran eterns i els votants que s’hagin vist acomiadats amb la reforma laboral,probablement no es vulguin tornar a suïcidar.

  2. eugenia Escrit el 29 abr. 2012 a les 16:00

    http://elpais.com/elpais/2012/04/26/opinion/1335442116_849344.html

    Totalment d’acord amb na Maite i amb tu, Ricard.

    El que em preocupa és que la gent es suicidici per desil·lusió.
    O no ho és per desil·lusionar-se l’acord en el cas de Ses rates?

  3. Àlmax Escrit el 30 abr. 2012 a les 9:23

    Fa estona que no veig enquestes de valoració del govern del Consell Insular, però la percepció és que no hi deu haver gaire gent que n’estigui orgullosa i, segurament, només la trobaríem entre aquells que defensen unes sigles per damunt de les evidències. D’altra banda, també tenc la percepció (personal i pot ser que infundada) que d’aquesta oposició sí que n’hi ha que se’n senten orgullosos. Se n’hi senten sense cap dubte els que vam optar per fer-vos confiança, però estic segur que també els passa a part d’aquells que van prendre altres opcions.
    La denúncia de les incongruències d’un equip que diu que té les solucions però no les veim aumont, de la incapacitat i la impotència dels que no tenen veu ni vot davant els seus “companys” (de l’illa del costat, de Madrid…), la presentació de propostes coherents amb unes idees sòlides i clares… I tot açò amb unes formes gens agressives, però ben fermes.
    Aquesta és la millor manera de treballar per l’illa (com a territori i com a col·lectiu) des de l’oposició.

  4. Maite Salord Escrit el 30 abr. 2012 a les 19:10

    Gràcies, Àlmax. La feina d’oposició en solitari -ja ho he dit altres vegades- és dura, i més per una persona com jo que som de fer feina en equip, de comentar la jugada, d’escolar opinions… Tenc, però -també ho he dit altres vegades-, un equip de luxe a l’ombra que és fonamental, a més de fer feina, sempre que els temes ens ho permeten, amb en Nel Martí, diputat del PSM més per Menorca.
    La qüestió és no decebre els electors, ser fidels a les nostres idees i saber escoltar el que gent et vol dir. Perquè, com diu en Ricard, la situació és dramàtica. Mai uns governants ens havien enganyat com ara. Mai.
    Respecte al cas de les rates, és cert que és decebedor. Ara bé, se’ls jutjava per “intentar” un delicte, que no van arribar a dur a terme perquè l’oposició ho va impedir. Amb l’acceptació de la -ridícula- condemna, com a mínim, han reconegut la seva culpabilitat.

  5. dani prats Escrit el 01 maig 2012 a les 21:24

    Per començar, vull comentar una cosa personal, ho vull comentar aquí, per què se que hi ha molts d´amics escoltes que segueixen aquest blog, i també molts d´ex-caps escoltes.Lo que vull dir es: “dia 30 de maig deixaré l´escoltisme, després de 22 anys ( i 11 anys com a cap). Crec que no hi havia un alcalde que lluitava tant per el seu poble, cosa que abans no feien els alcaldes. Aquest batle primer mira per Ciutadella i després per la seva ideologia. Tal vegada hi ha qualque error, dins dels governs insular o balear, però crec que ho resoldràn…… Dins d´un equip tan gran a vegades surten veus crítiques, però açò sempre ha passat per tot………..SEMPRE A PUNT!!

  6. Vela Escrit el 05 maig 2012 a les 20:24

    I tant, tenim un alcalde que mira moltíssim per Ciutadella! I té unes idees brillants!

    Una d’elles, ja fa uns mesos, va consistir en retirar el mobiliari urbà de certes zones perque els bàndals el feien malbé, en comptes de buscar una solució al problema per tal que la resta de la població, tingués la possivilitat de seguir-ne fent ús.

    un altre exemple de les magnífiques idees del nostre batle és més recent i consisteix en el seu caprici de traslladar el mercadet dels divendres i dissabtes del Passeig des Born als Pins només perque, sense les parades, es veu que quedarà més “mono”, sense tenir en compte la repercussió econòmica que aquest fet tindrà per a les botigues de la zona, ni tampoc les dificultats per als paradistes que tindran força problemes a l’hora de montar i desmontar les parades per la manca d’espai per aparcar les furgonetes… Sí, una idea brillant: posar pals a les rodes a un dels pocs sectors que fan anar endavant com poden la nostra economia: el comerç… Quina serà, la propera? No ho vull ni pensar!

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari