Maite Salord

Escriptora

Arxiu de desembre 2019

Mai més. Per sempre més

 

Fa exactament mitja vida vaig entendre el significat real de mai més. Vint-i-set anys. La fredor d’un nou  hivern, fins al moll de l’os. Mai més tantes coses petites i imprescindibles. Una mirada, una paraula, un gest, una carícia, una rialla. L’absència absoluta de qui ho omplia tot. La incredulitat. La desesperació. La buidor. L’alè aturat entre els batecs del cor. La vida que continuava malgrat tot. Encara que  mai seria igual. He estat feliç i he tornat a plorar. I t’he enyorat en cada moment de tristesa i d’alegria. A partir d’avui, hauré viscut més dies sense tu que amb tu. I els viuré com he intentat fer sempre. Com hauries volgut, mare. Intensament i sense renunciar a res. Amb dignitat i serenor davant les adversitats. Indiferent a la mesquinesa. Generosa amb els generosos. Sempre al costat d’aquells que eren la teva vida. D’aquells que serien la teva vida. Fa vint-i-set anys vaig saber què volia dir mai més. L’aprenentatge més dolorós. Ara, mitja vida després, tenc la certesa que hi has estat sempre. D’una manera o altra. I que hi seràs per sempre més. Perpètuament. En aquells que t’estimam.