Maite Salord

Escriptora

De propòsits incomplerts

El meu gran propòsit per al 2012 era… començar a dir que no a tot el que em proposassin. Pot semblar un propòsit relativament fàcil. Es tractava, senzillament, de dir: no, gràcies, m’agradaria molt però no tenc temps perquè ja faig moltes coses. I no hauria estat una excusa: és una veritat com un temple. Bé, idò, encara no hem acabat el primer mes del nou any i ja he incomplert aquest bon propòsit dues vegades. Dues!

Així les coses, començ a pensar que no tenc remei. Que estic condemnada -mentre el cos aguanti- a ficar-me dins mil i una empreses només perquè som incapaç a renunciar  a allò que m’agrada. En aquests moments, deixant al marge la vida familiar i literària (poca broma!), em dividesc entre l’institut (mitja jornada), el Consell  Insular de Menorca (mitja jornada més) i l’Ajuntament de Ciutadella (ja no tenc més jornades a dividir!). I, amb tot, m’he apuntat a un parell de cosetes més, amb tota l’alegria del món.

En primer lloc, gairebé ni em van haver de demanar si volia coordinar la visita de Jaume Cabré a Ciutadella, presentació inclosa. Un autèntic plaer al qual no renunciaria per res. Dona gens mitòmana, per aquest escriptor faria el que fos. Començau a apuntar una data a l’agenda: 10 de febrer, a les 20,00h, al Cercle Artístic, presentació de Jo confesso, una novel·la cridada a ser un clàssic de la Literatura.

La segona temptació a la qual he sucumbit és a fer un curs sobre les grans obres de la literatura catala a la “Universitat Oberta de Majors”. M’ho vaig pensar dos dies i, al final, m’hi vaig embarcar, convençuda que aprendré molt més del que els pugui ensenyar. Es tracta d’un alumnat agraït i entusiasta al qual, a més, parlaré del que més m’agrada. Confés que em fa molta il·lusió i vaig agrair molt la proposta, que he encaixat, amb calçador, a la meva agenda.

Així, podeu veure que he començat l’any ben entretinguda. I, com que ja veig que a la meva edat ja és un poc tard per canviar, m’accept amb resignació i paciència. Jo som així i així seguiré, mai no canviaré, com deia aquella cançó de n’Alaska. I, com que davant les coses que no tenen solució, més val posar-hi bona cara, us deix amb un bon somriure. Què hi farem!

6 comentaris a “De propòsits incomplerts”

  1. itziar Escrit el 24 gen. 2012 a les 20:12

    Aplaudiment per na Maite! Suposo que entre tot també hi ha veure els partits del Barça, no?

  2. VVV Escrit el 27 gen. 2012 a les 17:58

    Maite, no he acabat d’entendre (per què?), durant el tràmit d’audiència pública, no vàreu presentar al·legacions al pressupost del CIM.

  3. Nuria Escrit el 28 gen. 2012 a les 11:38

    Fantàstica l’obra Jo confesso!

    Només estic per la meitat, 500 pàgines que no és poc, i si al principi em feia vessa agafar un llibre tan gran en aquests moments (1000 pàgines!) he de dir que encara no l’he acabat i el tornaria a començar.

    Senzillament fascinant. Jo diria que el millor que he llegit en temps.

  4. dani prats Escrit el 29 gen. 2012 a les 20:34

    un propòsit incomplert ………….. un transport aeri digne.

    A partir d´ara els vols entre Menorca i la península seràn a preus més elevats , a causa de la trista fallida de Spanair. No hi haurà competència. Anava a Barcelona unes 5 o 6 vegades a l´any amb Spanair i ara què?

  5. joan Escrit el 30 gen. 2012 a les 12:19

    M’apunt als elogis a Jo confesso. Jo no he arribat a la meitat, encara, però faig una gran xalada. Quina manera d’explicar les coses!

  6. Nuria Escrit el 31 gen. 2012 a les 16:07

    725 pàgiens… estic ben enganxada.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari