Maite Salord

Escriptora

Campanes

Record que, quan estudiava a la universitat, vaig llegir un llibre que em va captivar: La tardor de l’Edat Mitjana, de l’historiador holandès Johan Huizinga, tot un clàssic. De les seves pàgines -que tenc resumides en un quadern de cobertes grises-, em vaig quedar, sobretot, amb les que parlaven de les campanes, supòs que perquè sempre m’han fascinat.

Així, les campanes eren com uns esperits premonitoris que anunciaven, amb la seva veu de metall fus, el dol, l’alegria, el repòs o la mort. En la vida quotidiana, convocaven i exhortaven. Les campanes, amb el seu repicar, ordenaven la vida de la gent. Recollien la vida del poble. Eren com una mena de comunicació entre el cel i la terra.

Avui, mentre llegia el diari, he recuperat el llibre de Johan Huizinga i les campanes. Al poble de Sant Mori, un municipi de la comarca de l’Alt Empordà, de 166 habitants, l’amo d’una casa rural, l’antic Castell del poble, propietat dels seus sogres -els marquesos de Mori-, ha guanyat el judici que obliga a interrompre el so de les campanes de les 12,00h de la nit a les 8,00h del dematí, perquè molestava els seus clients, de ciutat, lògicament.

No cal dir que els vesins estan desolats i no entenen res. Les campanes que els havien acompanyat tota la vida, de dia i de nit, ara ja no ho faran perquè el negoci és el negoci. Que els sogres de l’amo de la casa rural fossin, fa anys,  qui pagassin les campanes no deixa de ser una anècdota que demostra, però, fins on pot arribar l’estupidesa humana. Perquè se suposa que si un va a estiuejar al camp sap què es trobarà, o no? A més,estic segura que, a tots aquests que els molesten tant les campanades, habitants de ciutats grans, no se’ls acudiria mai del món demanar que, a les nits, no circulassin cotxes i motos perquè no els deixen dormir.

En fi, com diu el refrany recollit per Francesc de Borja Moll: “Tots duim una campana dalt es cap”. O sigui que tots demostram, amb les nostres obres, el nostre caràcter, encara que no vulguem. I n’hi ha que la passegen grossa, la campana. I no només a Sant Mori.

31 comentaris a “Campanes”

  1. Camamil·la de la Mola Escrit el 11 jul. 2011 a les 20:37

    Veig cert paral·lelisme entre les campanes i la posidònia. La posidònia també la retiren perquè a alguns ‘ubanites’ repipis els molesta.

  2. Menorquit Escrit el 11 jul. 2011 a les 21:51

    Les campanes i els seus sons ens connecten i ens manten la memòria del passat, quan la societat anava molt regida per elles i rebia els seus missatges sonors i tronadors.
    .
    A “Ciutadella Vella”, Mestre Joan Benejam explica la veu autoritària de la campana: “La queda! Aquells tocs de campana grossa que se sentien de pla en pla, enmig d’un silenci sepulcral; que ressonaven per dins cada casa, pausats, trists, imponents; que anunciaven a tothom s’hora des retiro*…”.
    .
    A mi també m’graden els sons de les campanes.

  3. Nom Necessari Escrit el 11 jul. 2011 a les 22:54

    He de reconèixer que jo som poc llegidor, poc llegidor de novel•les. La veritat és que la majoria de novel•les que he adquirit no les he pogudes acabar, perquè m’han avorrit, a moltes -algunes no- hi he sentit tedi. Perdoneu-me, novel•listes, sé que m’hi hauré d’esforçar.
    .
    Dic açò de que no som molt llegidor, perquè em ve a la memòria, ara que na Maite ens ralla d’en Borja Moll, el record de la lectura de la seva autobiografia (“Els meus primers trenta anys” i “Els altres quaranta anys”) que sí que va ser per mi una lectura que em va captivar. Encara l’estic rellegint.
    També en Borja Moll es refereix a les campanes.
    Us en faré un trosset:

    .

    “ENAMORAT DE LES CAMPANES
    Una de les coses que més m’adelitaven, en la meva minyonia, eren les campanes. No sols el so de campana, sinó les campanes mateixes com a objecte material i visible.
    En passar pel Born, mirava la campana de l’església de Sant Francesc amb una insistència gairebé obsessiva. Davant el campanar de la Catedral, que ostentava una campana a cada un dels ses quatre costats, m’aturava com embadalit i no m’hauria cansat de contemplar-les.
    …/…
    No sé si els psicoanalistes poden treure conseqüències o interpretacions útils d’aquesta campanofília una mica exagerada. Per si podien contribuir a caracteritzar-me, he volgut deixar constància d’aquests fets, ja que l’amor a les campanes és un dels records més vius i persistents que m’han acompanyat sempre des dels dies més boirosos de la meva minyonia.”

    .
    . Menorquit,
    T’imagines bevent-nos les birres que ens devem repicant dalt del campanar?
    Coneixes el nou Vicari? (tens influència?)

  4. Nom Necessari Escrit el 11 jul. 2011 a les 23:19

    Per a mi, millor que qualsevol novel·la,
    .
    http://www.mallorcaweb.net/teranyines/imatges/0041.jpg
    .

  5. Shylock Escrit el 12 jul. 2011 a les 4:27

    Bona Nit !

    Feia temps que no trescava per aquí i, ves, sorpresa de veure un dels meus llibres favorits !!!

    I supos que deu ser per ser les cinc de sa matinada i encara estar fent feina devant s’ordinador que m’ha sorgit un tema campano-lingüistic. Sa peça interior que repica sa campana es diu batall. I és una de les meves paraules menorquines predilectes. I consultant la versio digital de s’Alcover-Moll, o sorpresa, apareixen a sa mateixa acepció.

    Maite, a veure si em dones una campanada i em troves es perquè.

    Merci i crec que d’aquesta m’envaig as llit

    Salut

  6. joanft Escrit el 12 jul. 2011 a les 7:59

    No és la primera vegada que passa una cosa així… Cercant informació sobre les esquelles de les vaques (em sonava que també havien estat font de problemes) he vist que hi ha un grup al facebook que es diu “NO al mobbing rural! Les vaques porten esquella i la merda fa pudor!” i que té prop de 30.000 membres. Se’n podria fer un que digués “a la mar hi ha algues i les algues fan pudor”…

  7. Menorquit Escrit el 12 jul. 2011 a les 18:26

    Nom Necessari, no tenc aquestes influències. Però tanmateix no cal pujar a un campanar per engolir les birres. Bastarà una terrasseta en calma i esperar l’hora de la repicada.
    .
    Record fa anys, haver llegit, de tira, els dos toms biogràfics de F. de B. Moll. Són molt entretinguts, però és fan una mica enfora d’una novel·la (bé, tot són gustos!).

  8. Nom Necessari Escrit el 12 jul. 2011 a les 19:47

    Dius, Menorquit, que vas llegir els dos toms de tira???? Uff! però si són unes 800 pàgines!
    Ai, Menorquit, ja veig que no estam al mateix nivell intel•lectual (pobre de mi qui d’una tira no he estat capaç mai de llegir-ne dues-centes de pàgines escrites).
    Maite, crec que més val que no ens presentis mai, que ja estic afrontat.
    Jo no he tingut la sort de cursar estudis universitaris i tal vegada és per açò que dic aquella frase de: “en tornar néixer, mestre d’escola”,
    .
    http://farm1.static.flickr.com/54/148958342_74e30eec02_o.jpg

    .

  9. Maite Salord Escrit el 12 jul. 2011 a les 21:19

    Bona nit. Deixau-me començar dient una obvietat: tenc calor! Sembla que demà bufarà tramuntana. Esper que així sigui. Campanes, posidònia… en el fons, camamil·la de la Mola, tot és el mateix: com diu en Joan, una mena de “mobbing” a la natura i a allò que, de qualque manera, ens ha fet ser com som.
    Respecte a la paraual “batall”, aquesta té diversos significats, a part del relacionat amb les campanes i el de “paraula grossera”. És també “barra de fusta”, “desori, renou”, “dona xerradora”. Prové del llatí “battuaculu”, que significa “instrument per colpejar” Supòs que no és casualitat que els altres significats tenguin relació amb els sons “excessius”, amb paraules que, en sentit figurat, “colpegen”, sonen fort.
    Jo també som una enamorada de les memòries de Borja Moll, així que, Menorquit i Nom Necessari, m’apunt a les canyes, que m’agraden més que el te!
    Tenim una plaça oberta, mediterrània, amb posidònia i tocs de campanes, amb canyes i converses… Una plaça que és l’enveja d’aquells que ni tan sols són capaços d’omplir el sofà d’escai de la saleta d’estar, amb la camilla parada amb escudelles i tovallons de randetes… Aquí som més i més marxosos. Tota una temptació, pel que sembla. O no?

  10. Tea Party - Menorca Escrit el 12 jul. 2011 a les 21:57

    Enhorabona Maite per aquesta plaça tan oberta i mediterrània, amb canyes de cervesa i converses… també amb alguna discussió.
    Des del Tea Party – Menorca et volem donar felicitacions. Aquí ens sentim còmodes i seguirem passejant per aquest barri tant agradable.
    Aquí hi ha marxa i debat, algunes vegades més acalorat del que voldríem.
    Enhorabona també al veïnat d’aquesta plaça. Gent ben curiosa i interessant.
    Seguirem idò visitant aquest lloc privilegiat, aportant les nostres idees i les nostres opinions.
    Gràcies de tot cor, Maite.

  11. Tea Party - Menorca Escrit el 12 jul. 2011 a les 22:10

    Per cert, que n’opinau dels casos de gent que es queixa de la renou de les campanades per motius anti-religiosos? És raonable mantenir les campanades de les iglesies en un món cada cop més secularitzat? És just atendre les queixes de determinades persones que no volen sentir les campanes perquè volen viure sense cap tipus de referència ni interferència religiosa?

  12. Menorquit Escrit el 12 jul. 2011 a les 22:29

    Nom Necessari, llegir-me el dos toms d’en Borja Moll de tira no em dóna cap títol, ni cap preferència sobre ningú. El primer en va agradar tant, que acabat em vaig aixecar, camí de la llibreria Pau a comprar el segon. Vaig dormir i menjar entre i entre, però sí, és cert que els vaig llegir seguits i amb fruïció. Pots estar ben tranquil que estam al mateix nivell de tot. La intel·lectualitat no és un valor, és una capacitat, i jo no la tenc. Les cerveses segueixen en fresc! I ja veus, s’hi apunta na Maite.
    .
    Maite, el teu darrer paràgraf anterior, m’ha duit a aquella Salordiana Plaça de fa uns mesos (anys potser) on gaudíem de les converses i de l’intercanvi d’opinions, i que ara em sembla tornar a llegir i reviure. Hauria de seguir així.
    .
    Tanmateix no deixa de ser curiós l’elegància britànica amb que es brinden els Lords de Tea Party Menorca. Pulcres expressions i felicitacions per aquesta plaça emblemàtica amb gent “curiosa i interessant”. I ho agraeixen amb el cor. Però si els llevau els calçons en sivella i el d’allò de capellà, veureu quina pell tenen i la verinosa llengua que manegen, com ho fan a la sala anterior (Cans que borden) d’aquesta plaça.
    .
    Per cert, qualcú de voltros sabia si en Juan Manuel Lafuente tenia feina? Ho dic perquè n’hi ha que deien que el PSM només “enchufava” els seus. Hi ha que veure amb quina imparcialitat cerca el PP els assessors jurídics.
    http://www.menorcadiario.net/menorca/mao/10740-el-ajuntament-de-mao-contrata-a-lafuente-como-asesor-juridico

  13. Tea Party - Menorca Escrit el 12 jul. 2011 a les 22:34

    Només faltaria que ara els del PP haguessin d’agafar als assessors del PSM que han quedat al carrer. S’ha d’anar alternant. No sempre s’han d’engreixar els mateixos.

  14. Menorquit Escrit el 12 jul. 2011 a les 22:38

    Que sonin les campanes!

  15. Nom Necessari Escrit el 12 jul. 2011 a les 23:02

    Que sonin!
    .
    Em deies, Menorquit, que no cal pujar a un campanar… Clar que no (devia estar somniant quan t’ho he dit), el pujar a repicar és avui història passada (*) i per mi agradable record, ja que vaig tenir la fantàstica experiència de repicar tant a Sant Francesc con a La Catedral. Allò sí què, com es sol dir: “feia pujar l’adrenalina”, el fortíssim soroll et transportava i semblava que el cor se’t volia fugir.
    Però només el contemplar Ciutadella des de dalt d’un campanar -per açò sí que s’han de menester influències- ja s’ho val, aquell lloc -ja sé que no ho dubtes Menorquit- és millor que qualsevol cadira del CIMe o del Parlament.
    .
    (*)

    “Fins l’any 1980 les campanes les feien sonar d’una forma totalment manual, a base de cordes i politges, i molts dels tocs que es feien era necessari que el campaner pugés fins dalt per fer-les sonar. Encara que els quarts i hores del rellotge sonaven soles per mitjà d’uns pesos incorporats al mateix mecanisme de l’esfera del rellotge”.
    .
    http://campaners.com/php/campanar.php?numer=182
    .

  16. eugenia Escrit el 13 jul. 2011 a les 15:21

    M’encanta el tuperware tea party! Molt més que na Coloma, o en Jorge, que sempre estaven agressius… Són tan happy-flowers! programadets acò sí, però aquesta nova sintonia (sin to ni so), la força del grupet, i que en un futur puguin crear el seu propi espai en la red, sense ciment és obvi.
    Em tenen atrapada.

    http://www.youtube.com/watch?v=hRdVg_JATII

  17. Menorquit Escrit el 13 jul. 2011 a les 15:57

    Jajajaja. Què bo eugenia!

  18. Maite Salord Escrit el 13 jul. 2011 a les 16:31

    Mira, Eugenia, avui pensava en tu: ara feia dies que donaves senyals de vida! Molt bo, el video. A mi, m’ha vingut al cap una novel·la d’aquelles de Miss Marple, que convidava uns quants amics a prendre el te i els animava a descobrir els assassins de crims no resolts. Em pens que n’hi ha que s’asseuen a la saleta i, escudella en mà, només maquinen sobre… quina l’han de dir del PSM! Perquè, evidentment, som gent inofensiva. Bona gent…

  19. eugenia Escrit el 13 jul. 2011 a les 17:15

    El video m’el van enviar fa uns quants anys, pero visto lo visto, continua estant d’actualitat.
    De tant en tant tenc una estranya memòria fotogràfica.
    Jo de moment encara prefereix una copeta d’herbes amb gel amb un’amiga a la terraseta d’un bar, que un tea amb (mala) llet a una saleta amb un ordinador.
    I milers de coses més!

  20. Tea Party - Menorca Escrit el 14 jul. 2011 a les 22:45

    Ja, ja, ja, ja, ja,… Sou molt bons, bona gent del PSM. Feis molta gràcia.

  21. eugenia Escrit el 15 jul. 2011 a les 18:30

    No havia vist aquest comentari!
    Va per voltros Tea, tenc la sensació de que no rieu mai. No podeu. És una questió de pell. I ja podeu dir missa, jajajas o repicar.
    Trist-party!

  22. Tea Party - Menorca Escrit el 15 jul. 2011 a les 18:53

    Mira Eugenia, no et pots imaginar lo bé que ens ho passam comentant les vostres pallasades. Ens feis riure i molt. Tu mateixa, en Nom Necessari, els ventalls den Menorquit. És que semblau sortits d’una tira de còmics.
    Quins personatges!

  23. eugenia Escrit el 15 jul. 2011 a les 22:36

    Uff…

  24. Tea Party - Menorca Escrit el 16 jul. 2011 a les 12:21

    Eugenia, tu frikismo es arrebatador. Eres tan distinta, tan ingenua, tan…, tan…

  25. eugenia Escrit el 16 jul. 2011 a les 14:31

    Moltes gràcies! Pitikis, jo en l’unica viñeta que us veig és en la del Roto.

  26. Tea Party - Menorca Escrit el 16 jul. 2011 a les 18:12

    Ay! Eugenia, sempre igual… No canviis… Sinó de qui ens en podríem riure…

  27. eugenia Escrit el 17 jul. 2011 a les 9:20

    Tea res comprèn,
    ensenya una dent,
    riu, riu i res no diu.

  28. Tea Party - Menorca Escrit el 17 jul. 2011 a les 10:55

    El frikismo de Eugenia es genial. Ahora con un verso que no rima… En fin…

  29. eugenia Escrit el 17 jul. 2011 a les 11:07

    El que és genial és la vostra ignorància Tea-Tea

  30. Tea Party - Menorca Escrit el 17 jul. 2011 a les 11:53

    Venga friki, dinos algo, algo que nos desternille. Venga, que últimamente estás muy sosa…

  31. Campanes « Només 5 línies Escrit el 26 jul. 2011 a les 15:07

    […] http://maitesalord.cat/2011/07/11/campanes/   LikeBe the first to like this […]

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari