Maite Salord

Escriptora

Arxiu de març 2015

Prospeccions: el projecte Seabird i el Consell de Menorca

Prospeccions

En el Ple del Consell Insular de Menorca de dia 16 de març, vaig presentar una proposta d’acord instant l’equip de govern a emprar les vies administrativa i penal (davant la Fiscalia de Medi Ambient), per evitar que el projecte “Campanya sísmica en àrees lliure del Golf de Lleó”, de la promotora Seabird Exploration, afecti la costa menorquina, proposta que va ser rebutjada amb els vots del PP.

Crec que val la pena que la gent conegui en quin punt es troba aquest projecte:

-Dia 28 de gener de 2014 el Director General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, per suplència de la Directora General de Qualitat i Avaluació Ambiental i Medi Natural, va resoldre declarar la finalització del procediment amb el consegüent arxiu de l’expedient d’avaluació ambiental del projecte “Campanya sísmica en àrees lliures del Golf de lleó davant les costes de Catalunya i Balears.

-Dia 10 de març de 2014 la promotora va recórrer aquesta resolució i, dia 15 d’abril de 2014, va sol·licitar la continuació del procediment d’avaluació d’impacte ambiental, a la vegada que manifestava el manteniment del recurs d’alçada interposat, cosa que, dia 11 d’abril, el Subdirector General d’Avaluació Ambiental li va atorgar, en considerar que es podia iniciar la tramitació ambiental. Jurídicament, no sembla admissible que es pugui continuar un procediment que es va donar per finalitzat i que, a més, a la pràctica, això suposaria que el projecte no es tornàs a sotmetre a informació pública, en un moment de gran sensibilitat social sobre els efectes mediambientals i econòmics de les prospeccions.

-Dia 5 de novembre de 2014, el CIM va rebre, del Ministeri de Medi Ambient, una còpia de l’expedient del projecte a partir de la qual fa una anàlisi de l’avaluació d’impacte ambiental i la rebutja en base a la fragmentació de l’avaluació dels diferents projectes, en un informe tècnic datat dia 18 de desembre de 2014.

-Dia 17 de novembre de 2014, el PSM Més per Menorca duu una proposta d’acord al Ple del CIM, que es va aprovar per unanimitat i que deia:

1- El Ple del Consell Insular de Menorca insta el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient a denegar la consideració de tràmits realitzats en el nou procediment d’avaluació d’impacte ambiental del projecte sísmic “Campanya sísmica en àrees lliures del Golf de Lleó, davant les costes de Catalunya i Balears” de la promotora Seabird Exploration FZLCC.

2- El Ple del Consell Insular de Menorca insta el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient a tramitar el nou procediment d’avaluació d’impacte ambiental del projecte sísmic “Campanya sísmica en àrees lliures del Golf de Lleó, davant les costes de Catalunya i Balears” de la promotora Seabird Exploration FZLCC des del principi, sense poder considerar realitzats, de cap manera, cap dels tràmits de l’expedient finalitzat.

-Dia 12 de febrer del 2015, l’organització Aliança Mar Blava va presentar un escrit davant el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme on denuncia el frau de llei del projecte “Campanya sísmica en àrees lliure del Golf de Lleó”, de la promotora Seabird Exploration. Segons la denúncia presentada per Aliança Mar Blava, la nova Llei 21/2013 d’Avaluació d’Impacte Ambiental, el projecte esmentat s’ha de tramitar ex novo, i no com una continuïtat d’un projecte anterior, arxivat l’any 2014. Amb aquesta tàctica l’empresa impulsora evita els tràmits d’informació pública i l’estudi d’impacte ambiental.

Fins aquí la cronologia i, ara, els dubtes:

1- En el Ple de dia 17 de novembre de 2014 -quan presentam la proposta d’acord, que s’aprova per unanimitat, de demanar que es torni a fer l’exposició pública del projecte de Seabird- el conseller no diu que ha rebut la còpia del projecte perquè el CIM valori els efectes que podria tenir a Menorca. I vull recordar que la proposta ja era coneguda del mes d’octubre perquè vaig intentar presentar-la per urgència però, per qüestions de procediment, no va ser possible.
2- En la resposta que donen al Ministeri dia 19-12-14, no diu res de la proposta d’acord aprovada a instàncies del PSM Més per Menorca. Per tant, no es va complir l’acord de Ple que demanava que es tramitàs de nou el procediment i que s’exposàs, per tant, al públic.
3- L’informe del CIM és, des del punt de vista tècnic, molt correcte, hi falta la part d’actuació política. Per exemple, el President del Consell Eivissa va anar a Madrid i Brussel•les a reivindicar la paralització de les prospeccions i a Menorca ens “adherim” al que fan els altres!
5- Segons el CIM, el primer projecte de Seabird (expedient 20110091MIN) està avui arxivat. Fins aquí, tot correcte. Quan es va presentar de nou se li va canviar el nombre d’expedient (20140045PHC), i, segons el CIM, aquest expedient està paralitzat des del maig del 2014. I aquí és on no ens posam d’acord.
6- Com que les sospites són que tira endavant amb els tràmits d’exposició pública del 2011, i vist que el PP no va voler votar a favor de la proposta d’acord, vaig introduir una esmena en el darrer Ple que es va aprovar per unanimitat: “El Ple del CIM insta l’equip de govern a demanar al Ministeri d’Indústria en quin estat es troben els dos expedients i tots els tràmits fets en cadascun d’ells”. D’aquesta manera, podrem saber, en document oficial, què s’està fent realment i si el projecte (amb nombre nou d’expedient) continua endavant o no.

La veritat és que comença a ser hora que l’equip de govern del Consell Insular de Menorca es posi les piles perquè el projecte continua i la seva tramitació és, segons els experts, un frau de llei. I, aquí, ni tan sols sabem en quin punt es troba la tramitació i, si ho arribam a saber, serà per la feina feta per l’oposició. És ben lamentable… i ens hi jugam massa!

consell-insular-de-menorca

En el Ple del passat dilluns, vaig interpel·lar el conseller Alejandre sobre les declaracions que va fer a diversos mitjans de comunicació (ARA i TV3) arran de les crítiques a les obres de la carretera ME-1. Aquesta va ser la meva intervenció:

“Si avui hi ha una actuació del Consell Insular de Menorca capaç de mobilitzar a milers de persona en contra és, sens dubte, la de les obres que es fan a la carretera entre Alaior i Maó. I el motiu és ben clar: es va fer, d’entrada, sense cap tipus d’informació als ciutadans i als ajuntaments implicats i va ser, per tant, un procediment sense participació ni transparència. Prèviament a la redacció del projecte, que es va aprovar la Comissió de Govern de dia 17 de setembre de 2012, no es va obrir cap debat públic sobre el mateix ni es va consultat oficialment els ajuntaments de Maó i d’Alaior, que en són afectats directes, ni als seus ciutadans. L’oposició, per exemple, no tenia cap informació al respecte. A partir d’aquí, i davant les crítiques rebudes, es va voler reconduir la situació i es va arribar a mostrar el projecte fins i tot als treballadors del CIM. Ara bé, hi va haver entitats que van haver de recórrer a un notari per tenir-hi accés. La conclusió és que el procés no va ser l’adequat perquè hi va faltar participació i, d’entrada, informació.

Així, es va aprovar inicialment el projecte de traçat denominat “Millora de la carreteraMe-1 entre Alaior i Maó”, redactat per l’enginyer Rodrigo del Pozo de “Mediterráneo de Ingenieria Civil SL.” I, després de consultar el projecte guanyador per comparar-lo amb el projecte aprovat, a l’apartat de solucions tècniques, queda ben clar que en cap cas s’optava per rotondes a doble nivell ni per la gran quantitat de rotondes que ara s’executen. Es diu, per exemple, que es volen remodelar les existents de l’aeroport i l’entrada d’Alaior, per fer-la “anàloga a la projectada a l’entrada de Ferreries amb un radi de 45m i amb dos carrils de 4m d’amplada.” D’altra banda, en els girs a l’esquerra a carreteres i camins rellevants es parla d’”implementar un carril central.” És per això que vam dir, i mantenim, que les rotondes sobredimensionades responen més a criteris polítics que no tècnics: es tracta de fer un desdoblament “aparent”.

Des del PSM Més per Menorca vam considerar, des del principi, que la proposta estava sobredimensionada i és per això que vam formular al•legacions: només es contemplava el tema de seguretat i no es tenia en compte, per aquest ordre de prioritat, el medi ambient, el benefici social i l’operativitat no tan sols dels vehicles si no de tots els usuaris de l’entorn de la via. La prohibició absoluta de girs a l’esquerra ha provocat un sobredimensionament de les solucions per a canvis de direcció. Vam demanar que es flexibilitzàs aquesta prohibició, per exemple, introduint girs a l’esquerra mitjançat carrils centrals, disminuint així l’impacte de les rotondes de doble nivell o, en altres casos, demanaven que se substituïssin rotondes a doble nivell per una convencional. També vam demanar que se suprimís l’enllaç proper a Binai, on es proposa una rotonda de doble nivell, ja que no respon a cap intersecció i no es justifica una gran estructura tan sols pel canvi de sentit. També ho vam dir a les al•legacions a l’interès general d’aquest projecte. Cap d’aquestes propostes es van tenir en compte.

És per açò que no podem entendre les declaracions del conseller Alejandre, en una entrevista al diari Ara Balears quan diu que “es tracta d’un projecte purament tècnic”, perquè és evident que no és així. I, el que és més greu que, des de l’oposició, en privat, li hem “admès que estàvem mal informats o que ho havíem mal interpretat”, afirmació que, a més que no és certa, com a mínim en el cas del PSM Més per Menorca, de les converses “en privat” se suposa que no se’n pot fer un ús públic i molt manco polític, i molt manco si no és ver! Ens sembla una afirmació desafortunadíssima. Ara bé, no és la pitjor que ha fet.

El PP té, de moment, majoria absoluta per governar, però, com ja li hem dit en altres ocasions, no pot oblidar que governa per a tots els menorquins i que ho fa, a més, en uns moments en què la situació econòmica, tan difícil a nivell social, fa que des de l’administració s’hagi de ser extraordinàriament curós amb la despesa. És imprescindible, aquest macroprojecte, en aquests moments? Es tracta d’un projecte sobredimensionat que té dues conseqüències molt negatives: consum innecessari de territori i una despesa de milions d’euros, indecent en el moment econòmic que vivim. Hi ha solucions tan vàlides a nivell tècnic (les que proposava, per exemple, el projecte que va guanyar el concurs) i que podrien representar una solució de consens. Però aquest equip de govern no ha gestionat les crítiques que ha rebut el projecte gens bé: no hi ha ciutadans manipulats sinó ciutadans preocupats, i molt, pel que representen aquestes obres. Ciutadans de tots els colors polítics que veuen amb preocupació com aquesta actuació desproporcionada afectarà de forma irreversible el territori.

I com ha respost el conseller a les crítiques? Dient coses com: “hi ha massa gent alliberada que defensa “interessos concrets”, quan el que hi ha a Menorca són milers d’ecologistes que han demostrat en prou ocasions que estimen l’illa i que volen conservar els valors ambientals que té i és gent que es mou, a més, de manera voluntària. O  dient:“Menorca pateix una depressió mental”, afirmació que és un insult als menorquins; “això ve d’haver abusat de la subvenció”, quan el 2015 el PP ha donat un nombre més alt de subvencions que l’any passat, subvencions que surten cada dia al diari, per si teníem cap dubte de la seva finalitat electoralista!; “són gent (ecologistes) que tenen un sou més alt que el meu, i potser tenen altres interessos en l’àmbit polític”: què vol dir, que, dins el seu esquema de classes, un ecologista no pot cobrar més que vostè? Que els interessos polítics d’un general són lícits però els d’un ecologista, no? Senyor Alejandre, són afirmacions que demostren un tarannà tan poc democràtic que són molt preocupants i que pensam que mereixen, com a mínim, una explicació. En la seva mà deix si qualque cosa més.”

La resposta del conseller Alejandre a aquesta intervenció, encara va ser pitjor: no només no va demanar disculpes sinó que va “matar al missatger” (periodistes “deslleials”, segons ell) i a certs mitjans “nacionalistes” (i ho diu qui publica articles a “La Razón”!). La resposta d’un dels periodistes ja ho diu tot i em sembla que no cal afegir-hi res més. O sí: que el Consell de Menorca no és un quarter ni els crítics amb les obres de la carretera som la tropa, conseller, només ciutadans que no volem que es faci un dany irreparable a la nostra illa.

Antologia de Spoon River, Edgar Lee Masters

Spoon River

Poc després de publicar L’alè de les cendres, a través d’una amiga, em va arribar la primera notícia de l’Antologia de Spoon River d’Edgar Lee Master. Ella estava convençuda que jo l’havia llegida perquè, certament, en alguns aspectes connecta amb la meva novel·la. No era així i, avui, em sembla imperdonable no haver conegut en el seu moment aquest llibre publicat als Estats Units el 1915 i, en català, el 2013, a Llibres del Segle, col·lecció CULIP (“accident salvífic de navegants o lectors”.

Antologia de Spoon River, traduïda per Jaume Bosquet i Miquel Àngel Llauger (Premi Crítica Serra d’Or de Traducció Poètica 2013), ha estat tot un descobriment literari per a mi. Com diuen els mateixos traductors a la introducció: “L’Antologia de Spoon River és un cor de veus que ens parlen des del cementeri. El mateix Lee Masters es referia als seus poemes com a “epitafis”: a cada una de les peces, el narrador poemàtic és un personatge diferent que, des de la tomba, ens ofereix una síntesi poètica del que va ser la seva existència: una síntesi de vegades frustrada , de vegades enriolada, i d’altres vegades paradoxal, exemplar, amarga, venjativa o il·luminadora. Els morts que passen comptes amb la seva vida: aquest és el recurs a partir del qual Lee Masters traça el seu gran fresc de la vida en un petit poble d’Illinois de finals del segle XIX.” 

I, efectivament, llegir Antologia de Spoon River és trobar-te, cara a cara, amb la Vida, a través, tanmateix, d’una multiplicitat de formes literàries que el vers no pot amagar. Són poesies, sí, però també microrelats capaços de condensar una existència; monòlegs als quals sembla que pots posar veu i, fins i tot, rostre; l’epíleg és ben bé un diàleg teatral entre Belzebú i diverses veus; també una novel·la coral que, a la manera d’un mirall trencat, et va donant les peces per poder construir tot un món fet d’amors, d’enveges, de silencis, de mentides, d’odis, de revenges, de passions, d’ironies… Amb personatges que s’expliquen i es rebaten i t’agafen de la mà i et passegen per Spoon River, per la cara visible i la cara oculta de l’existència d’un petit poble, llunyà, ja fa molts anys, i que, tanmateix, se’t fa ara i aquí.

Mentre gires els fulls, van desfilant, davant dels teus ulls, éssers que s’enfronten a la seva vida, que et parlen directament i que et diuen, per exemple, “de què serveix/ alliberar-se del món,/ si cap ànima no pot escapar-se del destí etern de la vida?” O, “potser la llengua és un membre rebel-/ però el silenci emmetzina l’ànima.”

Si encara no teniu clar que l’heu de llegir, començau per aquests versos:

La dona de George Reece

Jo li diria a aquesta generació:

apreneu-vos de memòria alguns versos que tinguin veritat o bellesa.

Us pot servir d’alguna cosa en la vida.

El meu home no va tenir res a veure

amb l’enfonsament del banc -només era el caixer.

La ruïna va ser culpa del president, Thomas Rhodes,

i del seu fill desvergonyit i fatxenda.

I, tanmateix, van tancar el meu home a la presó,

i jo em vaig quedar amb dos fills,

amb el deure d’alimentar-los, vestir-los i dar-los escola.

I ho vaig fer, i els vaig enviar

al món nets i forts,

i tot perquè vaig seguir la saviesa de Pope, el poeta:

“Fes bé el teu paper, que en això hi ha tot l’honor.”

Següent »