Maite Salord

Escriptora

Sexe i política

Fa dies, vaig veure al diari la foto del governador de Nova York, el demòcrata Spitzer, anunciant la seva dimissió per un important escàndol sexual relacionat amb la prostitució de luxe. Tanmateix, el que em va impressionar de la imatge no era ell sinó la seva dona o, millor dit, la cara de la seva dona, dreta al seu costat, enlluernada pels flaixos dels fotògrafs, mig plorosa. Pobra dona, vaig pensar; això són paperots. Una pobra dona que va abandonar, en casar-se amb el senyor governador, una prometedora carrera d’advocada d’empresa per dedicar-se al seu marit, als fills que després vindrien i a assistir a actes solidaris. El darrer sacrifici que ha hagut de fer deu ser, sens dubte, donar la cara per ell. I, sincerament, no em sé explicar que, en ple segle XXI, aquestes coses encara passin. Que les donen ens avinguem a jugar aquest paper.

Amb aquesta imatge dins el cap, dos dies després, veig la foto del ppero Javier Rodrigo de Santos, ex-regidor d’urbanisme de Palma, acusat d’un altre escàndol sexual: haver pagat amb doblers públics -més de 50.000 €!!!- les seves visites a clubs d’ambient gai. En aquest cas, no hi havia foto de la dona, perquè sí, diuen que està casat i que té quatre fills i, a més, per acabar-ho d’adobar, segons la premsa, és membre dels “Legionarios de Cristo” i, sembla ser, es negava a casar homosexuals. Esperpèntic.

Tant un cas com l’altre tenen un comú un fet: són l’evidència més sagnant de la hipocresia i de la doble moral que campa entre els polítics. El ja ex-governador de Nova York es va caracteritzar, durant la seva carrera, per perseguir de forma implacable la prostitució. De l’ex-regidor d’urbanisme de Palma, què més podem afegir al que ja he dit més amunt. En el seu cas, però, no podem obviar que els seus saraus els pagàvem els ciutadans, igual que en l’afer “Rasputín”, aquell en què, el 2004, set polítics del PP, encapçalats pel president del Govern Balear i el conseller de Turisme, van anar a fer promoció turística a Rússia i, per “error”, van incloure com a despesa del viatge set entrades a un famós prostíbul de Moscou.

En fi, sexe i política sempre ha estat una combinació que dóna molt de joc. Per si de cas, per si un dia tenc un càrrec públic rellevant i caic en la temptació de la carn, que mai se sap, he demanat al meu marit si, cas que m’enganxassin, voldria sortir a la foto al meu costat. La seva resposta, clara i llampant: ni parlar-ne, que per “floreros”, ja en tenim prou a casa! Tot plegat era una broma, esclar, però m’ha agradat la seva resposta: potser comença a ser hora que les dones deixin de fer de coartada a tanta hipocresia, a tanta doble moral.

5 comentaris a “Sexe i política”

  1. Jeroni Escrit el 15 març 2008 a les 21:47

    Maite, t’has plantejat que potser ja els va bé a elles, també, tanta hipocresia i tanta doble moral? A vegades tendim a pensar en estereotips de dona soferta, abnegada, treballadora, que renuncia a tot pel marit; però ningú renuncia a tot per res i moltes vegades la hipòcrita i la de doble moral també és ella -no s’ajunten si no es semblen- i ja els va bé la situació (és el seu modus vivendi, vull dir) De dones, com d’homes, n’hi ha de tota casta i de tot color.

  2. Maite Salord Escrit el 15 març 2008 a les 22:53

    Jeroni, en cap cas he defensat, perquè no la compartesc en absolut, la postura de la dona soferta i abnegada que ho deixa tot per amor; ben al contrari. L’adjectiu “pobra” no és compassiu; fa referència a la feblesa, a la pobresa moral. Perquè, el que se’m fa incomprensible, és que hi hagi persones -homes i dones- que puguin muntar la seva vida damunt aparences i mentides i que, a més, un cop desemmascarats, s’avenguin a dur la farsa fins a la foto -de família feliç- final. Ho trob patètic.

  3. jeroni Escrit el 16 març 2008 a les 11:46

    Així d’acord. És patètic.

  4. Maria R. Escrit el 16 març 2008 a les 13:42

    Perdoneu les faltes que segur faré. Un parell de comentaris :
    1-Estic totaltment d’acord amb tots dos . Però a mi el que em sorprèn és l’impunitat amb que aquest senyor actuava, es a dir , havia d’estar molt segur de tenir les espatlles cobertes (algù important el protegia )per atrevir-se a fer el que ha fet.
    2-Després de escoltar la Cirer em demano : Per què va ser la picabaralla que van tenir ? De veritat no en sabia res ?
    3-Si ha estat capaç d’açò , que deu amagar sobre el tema de Son Espases i altres de quan ell estava a l’ajuntament de Palma ?Segur que aquí hi ha més dobles amagats.
    4-Quan sentim que tots el politics son iguals , jo em pregunto : Si l’escandol hagués estat al revés , els PPros haguessin esperat ha passar les eleccions per fer-ho públic ?

  5. Maite Salord Escrit el 16 març 2008 a les 16:29

    Maria, tens raó: es fa difícil creure’s que ningú no en sabés res. D’altra banda, també és ben cert que l’actuació de la resta de partits ha estat d’una prudència admirable.
    Aprofitaré el comentari per citar un article que surt a l’Avui, signat per Anna Grau, i que duu per títol “La dona del que va de putes”. Ofereix una altra visió del tema que és interessant: “Queda clar que les dones que donen suport als seus marits quan són carn d’escàndol els fan un gran servei. Però el preu que paguen per això és terrible. (…) I si fos simplement amor, això?” Queda dit.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari