Maite Salord

Escriptora

Investigacions

Justament ahir, en una agradable conversa sobre polítics i política en general, una persona assenyada em comentava que, ens agradi o no, quan es pren la decisió de donar la cara per unes determinades idees, a través, per exemple, d’una llista electoral, de qualque manera, hi estàs implicant, també, la teva família. Li vaig donar la raó em un sentit:  sobretot, quan es tenen responsabilitats de gestió, sense el seu suport és impossible tirar endavant.

Avui, però, he llegit a la premsa insular que un empresari ha fet seguir la dona i els fills del president del Consell de Menorca. La família d’un polític investigada per detectius professionals. No deu ser la primera vegada que passa ni serà la darrera. Podria arribar a acceptar que en el sou d’un càrrec públic hi entrassin aquestes situacions esperpèntiques. De fet, una ja està acostumada al fet que, sense necessitat de detectius professionals, tothom sàpiga el que fas i, fins i tot, el que no fas! Per no rallar del que penses… La família, però, hauria de quedar al marge d’aquestes coses. Sempre.

Bé, per si de cas form part de qualque llista d’investigats, aquest cap de setmana els faré anar de bòlit, entre processons de Sant Antoni, sopars i actes diversos. A més, advertesc que no tenc amants ni negocis estranys amb ningú ni comptes corrents a paradisos fiscals. Del que fan els meus fills, em qued, i em quedaré sempre, amb la versió “oficial”: l’encenedor és de l’amiga, el bus ha arribat tard o he hagut d’acompanyar un amic a casa… Per tant, no s’hi matin. A més, a diferència dels fills del president del Consell, els meus ja fa anys que no mengen “Cheetos”. Quin alè!

8 comentaris a “Investigacions”

  1. Quico Escrit el 14 gen. 2011 a les 18:54

    To the parrot!

  2. eugenia Escrit el 15 gen. 2011 a les 0:58

    Sembla una entrada literaria, ningú diu res.
    Jo, què trist!

  3. silve Escrit el 15 gen. 2011 a les 9:36

    Maite ves amb compte quan parlem per telèfon que poden estar punxats! a partir d’ara parla amb clau: per exemple l’Ajuntament pot ser “el lloc comú”…ara toca pensar un codi secret…quina feinada!

  4. Santiago Benejam Torres Escrit el 15 gen. 2011 a les 11:32

    M’he quedat sense paraules, a veure si encara sortirem per Wikileaks 😉
    Silve jo fa molts de temps que signo tots els meus correus electrònics amb la meva clau gpg.

  5. silve Escrit el 15 gen. 2011 a les 12:15

    I fas bé Santiago, tota precaució és poca; qualsevol cosa que deim o escrivim pot esser utilitzat -i manipulat- en contra nostra en qualsevol moment. Cal recordar les investigacions que s’han fet a les diferents conselleries del Govern on, en molts casos, els e-mails han estat proves fefaents. Però si fas les coses correctament no tens necessitat de preocupar-te! Salut.

  6. Jorge Rodríguez Escrit el 15 gen. 2011 a les 23:42

    Las pesquisas puestas de manifiesto en el informe que la empresa de detectives, contratada por Valeriano Allés, ha redactado, han puesto en duda que la esposa del presidente del Consell insular estuviera realmente trabajando en la empresa de Construcciones Olives. Se tendría que saber si realmente la mujer de Marc Pons ha cobrado 40.000 euros de esta empresa y cual fue el trabajo por el cual fue remunerada de forma tan espléndida.
    Se abren una serie de dudas que deberían aclararse.
    Por otro lado, opino que las formas no han sido las más adecuadas. Aunque si no se hubiera actuado así, seguramente ahora no sabríamos nada.
    Es cierto que las familias de los politicos deberían quedar al margen de la actividad política. En este caso, sin embargo, es la mujer del presidente Marc Pons quien sería la piedra angular de todo el entramado.

  7. Nom Necessari Escrit el 16 gen. 2011 a les 12:33

    Pilar
    .

    Au, anem cap a casa, Pilar, que es fa tard i demà caldrà alçar-se.
    Tens raó, Pilar,
    aquí els nostres peus es fan vells
    trepitjant esbarzers, cagallons de cabra i pissarra.
    Aquí, Pilar, no ens calen bones sabates.
    Anem… anem… Pilar… es fa tard… i els masos ens cauen.
    Però a fora, Pilar, hi ha tanta merda, merda, merda.
    La merda dels banquers que caguen misèria pels pobres de merda.
    La merda dels polítics amb horitzons de merda.
    La merda dels nous intel•lectuals amb cervells de micròfon
    que des de poltrones llepaires ens manen idees de merda.
    Anem, Pilar… es fa tard… i els masos ens cauen.
    .

    (Lletra: Miquel Martí i Pol i Lluís Llach)

  8. Baldritxa Escrit el 16 gen. 2011 a les 14:53

    Molt bones les “versions oficials” Maite 😉

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari