No podem viure sense ficció, sense la capacitat de pensar realitats que no han existit mai, perquè amb la imaginació ens hi va la vida. Una criatura que juga està construint un món imaginari que, a imitació del real, el pot ajudar a protegir-se del seu o a fer-l’hi més comprensible. Una criatura que menteix ho fa moltes vegades més per avorriment que per maldat, per fugir d’una veritat massa previsible que adorna amb històries que ningú no es creu però que sovint el fan perdonar. De grans, jugam a crear-nos muralles que volem protectores encara que, en el fons, sabem que sempre són fràgils perquè és impossible fugir de la condició humana. O ens mentim a nosaltres mateixos quan la vida ens deixa les costures al descobert i no tenim més remei que amagar-nos-les per salvar la pell.
Llegir forma part d’aquest procés vital que ens enfronta, constantment, amb la nostra realitat més íntima. Històries que ens interpel·len directament encara que ens parlin des d’èpoques i des de llocs remots. Ficcions que tenen la capacitat de fer-nos posar a la pell dels altres o d’enfrontar-nos a les nostres cares més ocultes; ficcions que ens fan oblidar el dolor o que ens recorden tots els dolors de la nostra vida. Perquè entram dins els llibres amb tot un bagatge personal que els fa diferents segons qui els té entre les seves mans. Un lector que recrea una història a partir de la seva experiència. Un escriptor que l’explica cercant la complicitat de l’altre. En qualsevol cas, lector i escriptor comparteixen la necessitat d’intentar donar sentit a l’existència a través de mons imaginaris que, tanmateix, com els reals, plantegen més interrogants que respostes.
L’escriptor Jaume Cabré, al llibre El sentit de la ficció, va escriure que “l’art és, entre moltes altres coses, la corroboració de la insatisfacció humana.” Som éssers insatisfets perquè la vida és sempre incertesa des del moment que l’única veritat que se’ns ha concedit és la de la mort. I, potser, només és a través de la imaginació que, ingenus, ens atrevim a desafiar-les. A la incertesa de la vida i a la certesa de la mort.
(ARTICLE PUBLICAT A LA REVISTA SERRA D’OR D’BRIL DE 2023)
- El pensament ordenat/Opinió
- Sense comentaris