Maite Salord

Escriptora

Contagis

Estic convençuda que la il·lusió és la clau de l’èxit per aconseguir que les coses que ens proposam cada dia surtin bé, o acceptablement bé. Podríem dir que és una condició imprescindible encara que, esclar, no sempre suficient. Amb tot, aquests dies, a classe, he comentat que mai no he vist “fracassar” un alumne que ha volgut aprovar el curs perquè tenia la il·lusió de ser mestre o psicòleg o el que fos. En canvi, si n’he vist de brillants, intel·lectualment parlant, que han abandonat justament perquè encara no havien trobat allò que els il·lusionàs. L’alegria i l’entusiasme, idò, són fonamentals per tirar endavant qualsevol projecte. Si, a més, hi ha capacitat, planificació i organització, sens dubte, molt millor.

Prest farà un any de les darreres eleccions municipals i, la veritat, la il·lusió amb què vaig encapçalar la llista del PSM em sembla que era més que evident. Ara, el millor de tot era veure com, entre tots el que vam participar d’aquell projecte, ens l’anàvem contagiant dia a dia. Al final, va ser una festa que, tanmateix no va poder ser completa perquè els resultats, tot i ser excel·lents, no ens van permetre accedir al govern. Així idò, vam passar a treballar per Ciutadella des de l’oposició, un lloc digne però molt complicat. I ho vam fer amb la mateixa il·lusió amb què hauríem governat. Una il·lusió que hi continua essent però que, a moments (pocs!), costa de mantenir.

Si la il·lusió es contagia, també la desmotivació, la grisor, la desgana. I a l’ajuntament de Ciutadella, de tot això, per desgràcia, n’hi ha molt, entre els que ens governen. Tanmateix, a favor dels regidors del PSM que treballam des de l’oposició, hi ha la credibilitat d’un projecte de ciutat que, a poc a poc, va calant entre la ciutadania. Una ciutadania que s’acosta per compartir amb nosaltres idees i preocupacions. Que ens trasmet il·lusió per continuar endavant, per insistir. Per no deixar-nos endur per la desmotivació, la grisor i la desgana de qui diu que ens governa.

I no tingueu cap dubte que arribarà el moment en què Ciutadella -com fa aquests dies una altra població de l’illa- s’omplirà de flors de tots els colors per anunciar una nova primavera. Aquí, mentrestant, ens toca -i ens tocarà- defensar els arbres. Ves quines coses.

5 comentaris a “Contagis”

  1. SERVEIS D'INSOMNI Escrit el 22 maig 2008 a les 21:42

    la il.lusió es l’arma dels guerrers, definitivament.

  2. Àlmax Escrit el 22 maig 2008 a les 22:26

    En la meva opinió hi ha tres factors claus que fa que la vostra tasca a l’oposició sobresurti claríssimament per damunt de l’oposició del PSOE i per damunt de la pròpia tasca dels grups de govern. Un d’ells és aquesta il·lusió que tu mateixa comentes, que se us veia quan us vau presentar i que se us veu en el dia a dia (i que si la perdessiu seria una gran pèrdua), que és una glopada d’aire fresc entre la comoditat i el conformisme de l’anar fent, més habituals en altres grups. El segon és la coherència de les propostes que feis amb unes idees bàsiques i un model de ciutat que a poc a poc aconseguiu anar transmetent (i que jo pens que encara haurieu d’emfatitzar més: sou els únics que en teniu, de model! I és bon model!). El tercer pens que és la mirada més enllà de l’immediat, la predisposició a arribar a acords, també amb l’equip de govern (desgraciadament per a arribar a acords cal que les dues parts ho vulguin i, en aquest cas, el PP sol entendre per acord que els altres acceptin el que ells voldrien imposar, cosa que mata qualsevol esperança de consensuar res). Pens que esteis fent una molt bona feina de sembrar llavors de cara al futur i que és qüestió de temps que n’arribin els fruits.

    Per cert, et vull fer una puntualització, perquè dius que els resultats no us van permetre accedir al govern i això no és cert. Els resultats us ho haurien permès (no sé si finalment us ho van oferir o no, encara que fins i tot us van fer qualca picada d’ullet públicament)! No fa falta dir que el gest de no voler entrar al govern municipal amb aquest PP (segurament el problema no són les sigles, tot i que també fa) també us reforça en l’aspecte de la honestedat i la coherència.

    Estic pensant que un dia hauria d’escriure un comentari queixant-me d’alguna cosa que feu, que no pot ser tanta ensabonada! És broma! Si qualque dia et començ a veure grisa, desganada i desilusionada t’estiraré les orelles! hehe.

  3. Maite Salord Escrit el 23 maig 2008 a les 11:57

    Moltes gràcies pels vostres comentaris!
    A Àlmax, voldria dir-li que, certament, podríem haver governat (hi havia diferents opcions). Ara bé, quan dic que els resultats no ens ho van permetre, partesc -tu també ho dius- de la idea d’un govern coherent amb la forma de pensar i amb el projecte del PSM. I, aquest, per desgràcia, no va ser possible. I esper crítiques teves, esclar! Però t’he de dir que ja en rebem. La gent -la més pròxima, sobretot- t’atura per animar-te però, també, per comentar-te allò que hauries hagut de fer d’una altra manera o allò que no has pensat a fer o allò que, directament, consideren que has fet malament. Per tant, ja ens va bé, de tant en tant, i sense passar-nos, qualque “ensabonada” com les teves! A més, pots estar ben segur que tocam de peus a terra.
    Salut!

  4. silve Escrit el 23 maig 2008 a les 13:22

    Ahir vaig acudir, delegat pel president Antich, a la inauguració de la nova botiga del dissenyador Josep Font a Palma. Ell amb tot el seu bagatge professional, lluia senzillesa i proximitat i un discurs que em captivà. Mentre em parlava se’m va ocórrer demanar-li que un dia expliqui la seva experiència als joves dissenyadors de moda de les Illes i em va contestar. -“Estaré encantat de fer-ho, però jo l’únic que puc aportar-lis és IL·LUSIÓ”.
    Açò és el que ens cal, vaig dir, precisament ara que és palesa una situació de crisi en el sector de la moda. Ara més que mai és quan ens cal el valor intangible de la il·lusió. L’altre dia, Maite, mentre reparties pins sota la pluja, no vas deixar de riure ni un moment, quan tornava a Palma amb l’avió pensava què fàcil és desanimar-se i caure en la passivitat, i què difícil és mantenir la força de la il·lusió. Segueix, seguiu, oferint-nos el plaer d’il·lusionar-mos.
    Per mèrits propis he decidit substituir la foto de la Infanta Leonor de la taula del meu despatx per una de teva, ara estàs al costat de na Jane Fonda. Quina ilu!

  5. Maite Salord Escrit el 23 maig 2008 a les 16:59

    Ostres, Silve: mira que avui t’havia quedat un comentari profund, poètic (mentre reparties pins sota la pluja / no vas deixar de riure ni un moment)… i, a la darrera frase, vas i -no pots fer de manco- em substitueixes per la Infanta Leonor!
    Que sàpigues que el teu comentari “capità Tapioca” va causar sensació a la sala de professors de l’institut. No em vull ni imaginar què em diran dilluns. Jo ric molt, però. Tu ja ho saps.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari