Maite Salord

Escriptora

Ordre

Divendres, vaig anar a sopar amb els companys de l’institut. Em feia moltíssima il·lusió tornar-los a veure. Amb molts d’ells, són catorze anys de fer feina junts. De veure passar nous plans d’ensenyament, reformes del centre, alumnat diferent… Des de fa un temps, ja m’assec a la taula dels “veterans” i, per tant, és inevitable acabar contant batalletes diverses. En el meu cas, sobretot dels vuit anys que faig formar part de l’equip directiu. I, entre anècdota i anècdota, va sortir la meva taula del despatx  de caps d’estudis: sempre la tenies ordenada, no sé com t’ho feies!, em va deixar anar el meu company de lluita diària. I és cert: el dematí podia haver estat un desgavell d’anades i vingudes, però, abans d’anar-me’n, damunt la taula, no quedava ni el més mínim senyal de la batalla.

Som ordenada i necessit ordre per poder rendir al màxim. No m’agraden les improvisacions ni tenir temes pendents durant dies. Per això, ara a l’ajuntament, damunt les taules que ocup (en tenc dues!) només hi ha papers del tema que estic treballant. A més, vaig tot el dia amb una llibreta on apunt tot el que he de fer amb una única prioritat: tatxar-ho el més prest possible! Ja sé que, explicat així, qualcú pot pensar que som una maniàtica de l’ordre i no és cert. És un poc estrany: som ordenada en allò que afecta el pensament. El pensament ordenat, és diu aquesta secció del bloc! A casa, puc tenir munts de llibres o roba per col·locar sense que m’afecti el més mínim.  Com a escriptora, però, tres quarts del mateix: només quan agaf un paper i començ a escriure l’estructura d’una novel·la, es pot dir que ja està, que, a partir d’aquí, la novel·la ja va costa per avall. I és una cosa que només puc fer quan ja duc més d’una cinquantena de pàgines escrites.

En fi. L’ordre necessari. L’únic que no voldria és que les meves dinàmiques de feina afectassin negativament la gent que m’envolta. Perquè m’entengueu: no voldria estressar ningú. És per això que, damunt la meva taula, hi ha sempre un platet amb caramels. Com deia la meva companya i amiga de l’institut que em va mostrar la tàctica: un poc de dolçor sempre va bé. I, per cert i per evitar suspicàcies, els caramels no van a càrrec del pressupost municipal!

9 comentaris a “Ordre”

  1. Cercles Escrit el 14 juny 2009 a les 13:26

    Els teus lectors demanam que ens escriguis un platet de caramels, mentre no arriba es següent pastís.

  2. Maite Salord Escrit el 14 juny 2009 a les 20:21

    Va, Cercles, una primícia petita: aquí tens el primer (i sempre més difícil!) paràgraf de la nova novel·la.

    “Va aturar-se en sec a la frontera entre l’asfalt i la terra eixuta. Per un instant, va tenir la sensació que, si s’hi esforçava, podria sentir el lleu cruixir dels matolls ressecs a punt d’esmicolar-se. Aquell paisatge destenyit, rosegat per un sol rabiós de setembre, contrastava amb la línia recta que marcaven els blocs de pisos que s’alçaven al seu bescoll i amb els colors àcids dels grafits que omplien les parets dels solars dels voltants, encara sense edificar. Els afores de les ciutats són tots iguals, va pensar, en Martí, amb resignació, mentre respirava profundament i s’eixugava la suor del front amb una mà humida que, després, en un gest imperceptible, es va acabar torcant amb els pantalons. Dalt d’una bastida, un home prim, de pell fosca, se’l mirava fixament. Fumava una cigarreta estalonat a la façana a mig fer d’una nau que podia acabar essent qualsevol cosa. Un taller de cotxes o un bar modern o un supermercat. Va aixecar la maleta abans de començar a avançar, a pas lent, cap a aquell punt on sabia que l’esperaven. Més dur és picar pedra, va dir-se entre dents, mentre evitava la mirada d’aquell estrany que sabia que, al seu bescoll, l’observava fixament.”

  3. Menorquit Escrit el 14 juny 2009 a les 20:32

    Ja vaig proposar un dia, Maite, que estaria bé que penjassis les novel·les per capítols al teu bloc. La Plaça seria ja definitiva!! Crec que un capitolet cada uns quants dies ens aniré molt bé per tancar el dia en la tranquil·litat de la nit i abans de deixar caure els ossos damunt el matalàs.
    .
    Sé que no ho faràs amb una novel·la, però pens que si podries contar petites històries o narrativa a fragments.
    .
    Veuràs que és una proposta atrevida i formulada a qui té els dies de 26 o 27 hores. Però bono!! Qui té “ordre”, sempre tindrà espai.
    .
    Salut

  4. Àlmax Escrit el 15 juny 2009 a les 20:08

    El que tenen els caramel·lets és que obren la gana. I aquest que has deixat aquí damunt (ara plaça, ara platet) m’ha deixat amb ganes de més. Esper pacient que el dinar vagi fent xup-xup, que és com solen sortir millor!
    Salutacions!

  5. silve Escrit el 16 juny 2009 a les 7:30

    M’agraden els regals que cada any em fan per Sant Joan. Au, ja tenc el primer! Merci Maite.

  6. Cercles Escrit el 16 juny 2009 a les 7:38

    Aquest caramel·let promet i anuncia moltes coses! Enhorabona Maite. Esperam amb ganes.

    Per descomptat no és un primer paràgraf curt. I és perquè es blog no mos deixa, perquè si no justificavem es marges, eh que sí?

  7. Nom Necessari Escrit el 16 juny 2009 a les 10:32

    El que no necessita comentari, no en necessita. Però que hi farem si no ens sabem mossegar la llengua:
    .
    Què bé, na Maite ens tira les lletres novel.lesques com avellanes de festa, …i són plenes!

    .

  8. Falciot Escrit el 16 juny 2009 a les 17:46

    Maite segueix així, però no descuidis les teves obligacions polítiques perquè acab de llegir pel diari una carta enverinada que parla de l’excessiva despesa de la festa del foc i fum del geriàtric. Parla d’uns ventalls que si no record malament van ordenar el pagament, o com a mínim els van encomanar, els mateixos que han escrit la carta del diari. Per tant la demagògia està servida. Aclareix-m’ho, per favor.

  9. Maite Salord Escrit el 16 juny 2009 a les 21:12

    Falciot, no et perdis la carta de resposta que demà sortirà al diari. I la meva pròxima entrada al bloc! Quin parell estan fetes, aquestes dues. La seva barra és inversament proporcional a la seva memòria.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari