Maite Salord

Escriptora

Sort i gràcies!

Aquests dies, coincidint amb la notícia de la denúncia posada a un jove menorquí i a la seva mare pel fet de dirigir-se en català a la Policia Nacional, m’arribava a casa un opuscle, editat per “La Plataforma per la Llengua“, que duu per títol Què faig si…? Alguns suggeriments que poden ésser útils per afrontar situacions quotidianes pel que fa a l’ús del català. Una trista coincidència perquè, no ens enganyem, si a aquestes alçades de la vida (o de la democràcia) encara hem de repetir que parlar en català no és de mala educació; o que volem veure cinema en català; o que no ens poden discriminar per qüestions lingüístiques, vol dir que la situació de la nostra llengua no és per tirar coets.

I, amb tot, m’agradaria destacar la feina feta per la Plataforma, una entitat que engloba diverses associacions i persones que comparteixen l’objectiu de garantir la presència de la nostra llengua en tots els àmbits i a tot el territori de llengua catalana, i que està avalada per Salvador Cardús, Jordi Font, Josep Mª López Llaví, Albert Manent, Isidor Marí, Fèlix Martí, Jordi Porta, Jordi Sànchez, Josep Mª Terricabras, Miquel Sellarès, Vicenç Villatoro, Joan Triadú, Isabel-Clara Simó i Miquel Strubell.

També pens que és d’admirar l’actitud dels denunciats que demà seran jutjats a Maó. Fa uns anys, arran d’un incident similar entre una menorquina i membres de la Policia Nacional, vaig escriure:

“Aquest fet que els he explicat ha coincidit amb una idea que fa temps que em volta pel cap: la manca de resposta que donam els ciutadans davant aquelles actuacions de l’administració que vulneren els nostres drets més elementals. Hi ha por o vessa a dir les coses; hi ha por o vessa a denunciar, fins i tot a escriure una breu nota de queixa als diaris locals. Tothom calla. Per què?”

Com deia en Jordi Porta, president d’Òmnium Cultural, fa uns dies a la Casa de Cultura de Ciutadella, el futur de la llengua catalana es troba a les mans dels seus parlants. De nosaltres depèn, en bona part, que es mantengui viva. Les enquestes diuen que un 95% entèn el català. Si és així, per què canviam de llengua amb tanta facilitat? D’altra banda, l’administració també hi té molt a dir, en temes lingüístics. Per desgràcia, demà parlarà al jutjat i en contra dels drets dels catalanoparlants. Uns drets que, massa sovint, són trepitjats. No comença a ser hora que això canviï? Potser amb actituds valentes i compromeses com la del jove de Ferreries i la seva mare ho aconseguirem. Sort i gràcies!

Un comentari a “Sort i gràcies!”

  1. Llorenç B. Escrit el 27 febr. 2008 a les 23:17

    Per sort en aquest cas hem pogut empenya a la gent perquè s’impliqui amb la causa. El lema de sa concentració de demà ja ho diu tot XERRA SA NOSTRA LLENGUA NO ÉS CAP DELICTE. Tot i això sembla que encara queda massa gent que no té clar que una persona es pugui expressar lliurement amb la seva llengua pròpia, la catalana (en aquest cas). A tots aquests elements que l’única cosa que volen és la imposició d’espanya “una grande y libre” hi ha que deixar-li’s les coses clares i d’una vegada per totes. No estem disposats a abandonar la nostra llengua perquè és el nostre símbol més evident de que espanya no és, no ha estat i esper que no sigui mai una nació. Mentres tant el govern central permet (fent ulls clucs) actuacions discriminatòries i abusives.
    Per cert gràcies per desitjar sort al cas de n’Edu. Proposta d’activitat de Català per demà, assistir a la concentració de davant es jutjats de Maó (els de devora la plaça Miranda) sobre les 10 per defensar la nostra llengua, sense ella no existiria tot el que estem estudiant.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari