Si estigués d’humor, podria escriure una entrada sobre els candidats que van en troupe a qualsevol acte on s’hi reuneixen més de tres persones. O sobre en JR… Bauzà i les seves ficades de pota lingüístiques i/o polítiques. O sobre informes que ara no sé on són, ara són en un prestatge concret d’un despatx concret de l’ajuntament. O sobre candidatures que no arribaran a bon port. O sobre la sobredosi papal d’aquests dies. O sobre el desastre del poble saharaui…
Però resulta que no vull pensar més en la realitat que m’envolta -prou depriment- i, per això, he de desconnectar de tot , encara que només sigui una estoneta. Així que, amb el vostre permís, he començat per fer una entrada lleugereta; després, m’aniré a fer un bon panet amb esclata-sangs; i, per acabar, em miraré el Barça, que esper que faci molts de gols (demanar que el Madrid perdi, ja em sembla excessiu!).
Us deix les reflexions profundes als comentaristes. Darrerament, em pas el dia reflexionant profundament sobre temes polítics, familiars, personals, literaris… i una comença a tenir el cap a punt de fer un tro. Ahir vaig llegir una entrevista a un escriptor i psiquiatre brasiler, Augusto Cury, en la qual deia: “La gent s’ha acostumat a tenir una mala qualitat de vida. El que és normal és estar atabalat. Però si seguim així, el món es convertirà en un gran hospital psiquiàtric”. Quina por!
- El pensament ordenat/Opinió
- 21 comentaris
Per desconnectar, serveix una bona música, una bona butaca i una finestra amb vistes a la mar. Recomanar música és molt complicat, sobretot quan no es coneixen massa les preferències de la persona a qui recomanes, però per relaxar-me, a mi em serveix molt la banda sonora de la pel·lícula Once. I tampoc no faré reflexions profundes, jo. N’estic un poc cansat!
No són pas els hospitals psiquiàtrics que em fan por a mí…
Buenas noches Maite, me interesaría que nos pudieras explicar los motivos de la retirada de la candidatura de Joan Lluis Torres al Consell insular. Y si esto podría desembocar en lo que JPF anunciaba y que era la posibilidad que fueses tu misma la candidata al Consell.
Por supuesto, esperaré a que estés recuperada y desconectada, con la música del Confessor o con el Barça, lo que prefieras.
“Si hi ha un valor en la vida que tinc molt clar és: tenir temps lliure per a perdre’l. ”
.
(Jaume Sisa)
M’han passat aquest correu:
.
.
.
“Un home de negocis nord-americà estava a l’embarcador d’un poblet costaner de Mèxic quan va arribar una barca amb un sol tripulant que duia diverses TONYINES molt grans.
.
El nord-americà va felicitar el mexicà per la qualitat del peix i li va preguntar quant temps havia tardat a pescar-lo.
.
El mexicà va replicar: Oh! Només una estoneta.
.
Llavors el nord-americà li va preguntar per què no s’havia quedat més temps per agafar més peixos.
.
El mexicà va dir que ja en tenia prou per a les necessitats de la seva família.
.
El nord-americà va tornar a preguntar: I què fa vostè llavors amb la resta del seu temps?
.
– El mexicà va contestar: – Dormo fins tard, pesco una mica, jugo amb els meus fills, dormo la migdiada amb la meva dona, vaig cada tarda al poble a prendre unes copes i a tocar la guitarra amb els amics. Tinc una vida plena i ocupada, senyor.
.
– El nord-americà va dir amb to burleta: – Sóc un graduat d’Harvard i li podria donar un cop de mà. Hauria de dedicar més temps a la pesca i amb els guanys comprar-se una barca més gran. Amb els beneficis que li reportaria una barca més gran, podria comprar diverses barques. Amb el temps, podria aconseguir una flotilla de barques de pesca. En comptes de vendre la seva captura a un representant, la hi podria vendre al majorista; fins i tot podria arribar a tenir la seva pròpia fàbrica de conserves. Controlaria el producte, el procés industrial i la comercialització. Hauria d’anar-se’n d’aquest llogaret i mudar-se a Ciutat de Mèxic, després a Los Angeles i finalment a Nova York, on dirigiria la seva pròpia empresa en expansió.
.
– Però senyor, quant temps tardaria tot això?
– De quinze a vint anys.
– I després què?
.
– El nord-americà va deixar anar una rialla i va dir que això era la millor part:
– Quan arribi el moment oportú, pot vendre l’empresa en borsa i fer-se molt ric. Guanyaria milions.
– Milions, senyor? I després què?
.
– Després es podria retirar. Anar-se a un petit poble costaner on podria dormir fins tard, pescar una mica, jugar amb els seus néts, fer la migdiada amb la seva dona i anar-se’n de passeig al poble per les tardes a prendre unes copes i tocar la guitarra amb els seus amics.
.
– Bo, però això és el que faig ara senyor Per què he d’esperar vint anys?
.
¡ VAL LA PENA LLEGIR-HO AMB ATENCIÓ PERQUÈ EM SEMBLA QUE HI HA UNA COSA EN LA QUAL ENS ESTEM EQUIVOCANT!!”
Completamente de acuerdo, sin que sirva de precedente, con Nombre Necesario. La historieta muy buena, aunque ya me la habían contado. Y ciertamente, nos tendría que hacer reflexionar sobre si vamos bien o no, en esta azarosa vida de estrés y prisas.
Mira per on, acabant de llegir Moliere em trobo amb una frase ideal per aquest blog: Esforcem-nos en viure amb decència i deixem als murmuradors que diguin el que vulguin. Si és que el que passa avui en dia són simples notes a peu de pàgina dels clàsics.
Que soni la guitarra…rere una complaent lectura
Certament, hauríem d’aprendre a viure d’una altra manera; hauríem d’aprendre a saber aturar, de tant en tant. Ho intent, perquè pens que és molt necessari.
Pel que fa a la pregunta de JR (feia dies que l’esperava!), i com que avui estic de bon humor, la contestaré: els motius de la retirada els va explicar el mateix candidat (la premsa se’n va fer prou ressò; i jo no he llegit que en JPF digués que jo podia ser la candidata. Al contrari, rallava d’un futbolista-polític-economista molt ben plantat que tenim pel partit.
Hola Maite!
Estic d’acord amb altres comentaris, després d’aquests dies a l’hospital i ara per sort ja a casa he vist que el descans és necessari, la manera en que cadascú reflexiona és mooooolt personal i per tant tal volta la meva manera a un altre no li funciona, però el que si que em sembla que sempre va bé és agafar un bon llibre de poesia i llegir-lo a so d’una bona musica.
Disfruta tots els moments que tenguis perquè només tu, els pots disfrutar!
Recepte per alliberar ments : Tarantino o una pelicula de Pajares y Esteso, i es que com més fas feina amb la cultura, més espongiforme et transformes ( sense haver de viure en una pinya en el fons del mar )
Maite, un consell d’un savi suec, que els nòrdics d’això de fer una aturada i reemprendre amb més força en saben una estona. Ho vaig llegir a un llibre de filosofia que ens fan estudiar a la universitat i és una màxima d’aquelles profundes que m’acompanyen arreu; diu el savi suec: “¡REDECORA TU VIDA!” profund, eh?
Una bona lectura, una passejada, una pel·lícula… tot va bé per desconnectar si esteim disposats a fer-ho.
Personalment, jo estic descobrint el yoga i des de la poca experiència que hi tenc puc dir que és una pràctica fantàstica no només per desconnectar, sinó per afrontar els problemes de cada dia, tant els petits com els grans, d’una manera més sana i serena. Us ho recoman!
Escoltar una conferència lingüística d’en JR Bauzà, deus sortir com a nou…
Ya veo que cuando Maite se desconecta un poquito, se la endiñan hasta las entretelas. Comprendo que los pessemeros que pasean por esta plaza tengan la delicadeza de no sacar el tema. Pero como yo no soy pessemero lo voy a introducir. ¿Cómo puede el PSM comportar que Lapiedra sea la concejal de los permisos de obras? Mejor dicho, ¿cómo puede comportar el PSM que Lapiedra esté en el equipo de gobierno? Ahora, la que no piede permiso para hacerse una barbacoa de 50 metros cuadrados, será la que firmará los permisos de obra de los demás. ¿Es esto una broma? ¿Os reís de los ciudadanos?
Es que los despropósitos de este equipo de gobierno parecen no tener fin. Cuando aún no nos hemos recuperado de la chapuza de los parquímetros, ahora aparece el caso Lapiedra.
Supongo que para el PSM, el tener que tragar este sapo, es el pago al apoyo del PSOE a las tesis pessemeras en lo referente al polígono industrial. Es que si no, no se entiende que esteis todavía formando parte de un gobierno que hace aguas de por todas partes y que es el hazmereir de toda Menorca.
Por cierto, aunque mis fuentes me insisten en que el candidato al Consell del PSM será finalmente Carre de Ferrerías, la prensa todavía pone a Maite en las quinielas. En cualquier caso, todavía nadie sabe lo que ha pasado con Joan Lluis Torres. Las explicaciones han sido totalmente insuficientes y todo parece indicar que los navajazos subterráneos han sido bien contundentes.
Jorge, consider un error polític que la regidora que ha de donar llicències d’obra n’hagi fet d’il·legals. Un error polític important. Com ja ha sortit a la premsa, el PSM va saber d’aquest tema quan ja havien fet públic el seu nom i, curiosament, vaig coincidir amb tu en demanar si era una broma. De mal gust, per cert.
DIt açò, confés que tenc un empatx de demagògia i hipocresia que no sé si sabré digerir. Si hagués de fer la llista de polítics pperos que han fet obres sense llicència seria infinita. Fins i tot, hi ha el cas d’una regidora actual que va fer barbacoa i piscina sense llicència i estant al govern. Açò si, va tenir la delicades de fer posar l’expedient a nom del seu marit. Tot un detall.
Pel que fa a la candidatura al Consell, si sabés qui va de nombre 1 t’ho diria, però no ho sé. Tal vegada m’hauràs de donar el nom de les teves fonts perquè m’informin. Per cert, tu m’hi veus, Jorge, de candidata?
Per acabar, gràcies a tots pels vostres consells per desconnectar, encara que si faig tot el que m’heu proposat, trob m’estressaré més!
Entiendo, por tanto, que si bien coincidimos en que es una broma de mal gusto poner a firmar los permisos de obra a quien en su vida privada ni siquiera los solicita, sin embargo, desde el PSM no se hará nada para evitar esta burla a la ciudadanía y la cosa seguirá así.
Estaría bien que nos pudieras aclarar si será Lapiedra, de forma definitiva, la concejal responsable de los permisos de obra o si, por el contrario, el PSM abortará este nuevo despropósito. Lo que no me cabe en la cabeza es que Carbonero no vea estas cosas. ¿Hay algo en su cabecita?
Por otro lado, estaría bien conocer esta lista infinita de políticos del PP (en activo, entiendo) que han hecho obras ilegales. De momento, la que has comentado ya no lo es del PP.
Tan malo es lo que ha hecho Lapiedra como lo que han hecho los de la lista infinita. Y, repito, aunque sea infinita, me bastaría conocer los diez primeros. Seguro que la prensa estaría ansiosa de conocerla.
Y, por último, si yo fuese el PSM, pondría a Carre de candidato al Consell (creo que sería un excelente candidato) y a tí en Ciutadella cuatro años más. Y si siguiera siendo el PSM, dentro de cuatro años te promocionaría como candidata a una lista insular, al Consell o al Parlamento.
Venga, Maite, desvélanos algunos de la lista infinita…
El lloc per desvetlar llistes no és aquest bloc.
No será que esta lista no es tan infinita… No será que no hay nada de nada. Estoy seguro que si hubiera algún cargo público del PP con obras ilegales ya habría salido en la prensa, de la misma manera que salen las irregularidades de los demás.
Porque, en el fondo, a la prensa lo que le interesa es vender periódicos y si un cargo público, del partido que sea, ha hecho obras ilegales… lo ponen en primera página.
Tic, tac, tic, tac,… Todavía estamos esperando la lista inexistente.
Por otro lado, se nota que Pons Fraga sigue con especial interés este blog. Hoy en su sermón dominical, nos ilustra con la transcripción de un comentario de Maite a una de mis preguntas. No puedo aspirar a más. Para mí, esto ya es un logro.
En cualquier caso, por lo que se lee, Maite está ganando puntos paras encabezar la lista al Consell. Sin embargo, podemos hacer apuestas. Yo mantengo que será Carre de Ferrerías.
Posa’t tranquil, Jorge, que tot, tot, és una qüestió de temps.