Maite Salord

Escriptora

Kalouin

La meva filla mitjana m’anuncia: per cert, divendres vaig a dormir a la Cala Blanca, a ca una amiga… celebram el halloween.jpg“Halloween”. El què?… Idò sí, aquella cosa tan ianqui (sembla que els immigrants irlandesos la van dur als Estats Units a meitat del segle XIX) que es coneix, també, amb el nom de “Nit de les bruixes” i que no acostuma a faltar en les pel·lícules o sèries, normalment de sang i fetge, adreçades al públic adolescent.

Ahir, com cada diumenge, dinar familiar. Discutim sobre el tema. Conclusió: tot perdut, el món globalitzat ens ha ficat el “Kalouin” a casa. Les castanyes, els bunyols amb sucre, mel o arrop i les visites al cementeri per dur flors als nostres morts, han de conviure amb fillets disfressats d’esquelets, de vampirs o de zombis que van de casa en casa demanant caramels.

Els Reis d’Orient de tota la vida pateixen la competència del Pare Noel. Tots Sants del Halloween. Veurem qui acabarà guanyant la batalla. Sort que sempre ens quedaran les festes de poble: Sant Joan, Sant Bartomeu, Gràcia… I, per cert, així com a Menorca la beguda típica de festa és el gin amb llimonada, el “Kalouin” té la seva “Sang de mort”: gel, granadina, curaçao vermell i vermut vermell. A veure qui és el valent, o valenta, que s’atreveix amb el beuratge!

42 comentaris a “Kalouin”

  1. susanna Escrit el 26 oct. 2009 a les 17:08

    La “bruixa” de la directora de la residència on visc va posar el crit al cel quan una “inconscient” va proposar la disfressa de Kalouin pel mateix dia que celebrem la castanyada, i aquest cop sí que li don la raó! Així que tindrem castanyes i panellets amb moscatell i de cap manera zombis pul·lulant pels passadissos! Pel que fa als bunyols, esper que arribin per RMW!!! Com veus, aquí ens estalviem el beuratge!

  2. Josep Olives Prats Escrit el 26 oct. 2009 a les 17:25

    Jo també estic en contra d’aquesta “nova” festa.

    No té cap tipus d’historia dins Espanya, no és més que una invasió extrangera que va menjant territori a ses antigues tradicions.

  3. Libèl·lula Escrit el 26 oct. 2009 a les 17:43

    Quin oi la sang de mort, segur que fa singlot.

  4. TDT Escrit el 26 oct. 2009 a les 18:13

    Reivindiquem els fanalets de carabasses! Deixem-nos endur per la inèrcia dels altres. Les pipes de les carabasses tenen propietats afrodissíaques, diuen. No sé en Marc Moll del IB3 què en pensa… Amb açò de les tradicions hauríem de practicar el surf. La regidoria de cultura hauria de subvencionar el patxaran. L’espinal que és el patxaran menorquí només conec una casa on encara el destil·lin i tot en gros en fabriquen unes poques botelles per als amics de sempre que guardam dins el rebost petit. I és que els Tots Sants és una festa tan ensopida, és clar, que les floristeries i altres del ram funerari fan l’agost en novembre. La mort ens l’hauríem d’agafar més a broma. Visca el Kalouin!

  5. Nom Necessari Escrit el 26 oct. 2009 a les 18:42

    .
    “Sort que sempre ens quedaran les festes de poble: Sant Joan, Sant Bartomeu, Gràcia…”, dius Maite?
    .
    Quina barra dir açò.
    Açò és escandalós, impúdic, insolent!
    .
    Quin desvergonyiment, rebaixar i aigualir les nostres festes d’aquesta manera.
    .
    Quines comparacions més odioses!
    .
    Tu, Maite, a ses pròximes, et deus voler presentar as Consell, …però per un punyat més de vots de “Sant Bartomeu” i de “Gràcia” no menyspreïs d’aquesta manera les nostres “INCOMAPARBLES” festes de Sant Joan.
    .

    …Si no la faig sortit d’aquesta…
    Si no surt, deia, es bloc -(“la plaça”, diu ella)- no s’animarà.
    .
    .

  6. Miquel Àngel Maria Escrit el 26 oct. 2009 a les 20:35

    Sí, Maite, el calendari festiu imperial està entrant a tots els racons del seu domini i arraconant les nostres festes… I per si amb la seva ona expansiva no basta, des d’aquí hi ajudarem. A fi que ningú es molesti, i per ser molt laics i molt guais, treurem el nom de “Vacances de Nadal” i el canviarem per “Vacances d’hivern”. Quin panorama…

  7. Núria-Yerma. Escrit el 26 oct. 2009 a les 20:41

    Vaja, sempre he pensat lo mateix, supos que sa gent que celebra açò on no es tradició ho fa perque ho veu mós atractiu que menjar bunyols, cosa que m’extranya! Bunyols tot l’any. Me neg a fer kalouins. Esper que aquesta festeta ianqui no reemplaçi sa nostra tradició.
    Salut, Pau i Amor!

  8. paugener Escrit el 26 oct. 2009 a les 20:42

    Record les espelmes de colors que enceníem i que amb la mateixa cera aferràvem a una post; i amb la llum d’aquelles espelmes veiem ombres, ombres…. però eren nostres les ombres, com també ho eren els bunyols ensucrats. De poc ençà sabem tantes coses del món que ignoram les nostres facècies de sempre. Com deia la meva àvia: i per açò tan d’estudiar!

  9. Menorquit Escrit el 27 oct. 2009 a les 9:57

    El ‘Kalouin’, ja fa uns pocs anys que determinats grups el promouen. Vaig sentir a dir de festes Halloween fa uns anys (8-10) promogudes per joves professors d’institut (valencians i mallorquins, majoritàriament), festes particulars, és clar.

    Ens lamentam per perdre costuns i tradicions, però a vegades no feim res per mantenir-les. Parlam dels bunyols amb arrop i m’agradaria saber quants joves el saben elaborar. Fins i tot gosaria a dir que un alt percentatge entre la joventut no saben el que és (amb lo bons que són).

    Els costums i les tradicions perviuran si s’exerceixen periòdicament i puntual. Les novetats culturals sempre han estat vistes per la gent major com un element de substitució de les antigues costums, i ens dol –als que ja hem pasturat alsgunes dècades- però no representen cap inconvenient per a la gent jove que hi troba una nova forma de diversió i, si és així, el jove acceptarà aquest costum com un element que l’omple perquè s’hi ha divertit amb els amics i perquè els bons moments sempre els volem repetir.

    Mantenir una tradició requereix d’un exercici pràctic de repetició, de reviure’l, de recordar-lo i posar-lo en pràctica i de passar-s’ho bé, sinó aquest costum serà substituït per les noves generacions. A més, si tenim en compte les influències d’un món globalitzat, l’antiga tradició comptarà amb més competència i més gran haurà de ser l’esforç per mantenir-lo.

    Tanmateix, l’augment del fenòmen ‘Kalouin’ esdevé per dues raons correlatives: una perquè la societat madura no cuida els costums antics, i segona perquè la nova celebració té l’aceptació social, juvenil sobretot. És la mateixa societat qui es va formant constums i tradicions i les va modificant, o no.

    A mi tampoc m’agrada la ‘festa ‘Kalouin’ -tampoc les Festes de Nadal- perquè de jove no la vaig conèixer i perquè no li trob cap identificació en la meva pertinença cultural, però respect a qui la vulgui celebrar i res a dir perquè és una aceptació popular no imposada.

    El que si em preocupa és que directives europees ara vulguin prohibir les festes de foc a la via pública per insegures i perilloses. Afecta de forma important a les festes mallorquines de dimonis, correviles, etc… Açò és carregar-se una tradició via ordenança imperativa, via política, i no per desús social. I açò si que em preocupa perquè es fa via política i no per la voluntat de la gent.

    I açò que ens queda “Sant Bartomeu”, “Sant Joan”, “Gràcia”…etc, Vius!!

    PS: Nom necessari: sigues més subtil per provocar la “Plaça”. Tu entres a matar en el “primer tercio”!!

  10. Morotat Escrit el 27 oct. 2009 a les 11:15

    Nom Necessari, calma’t home. Que la vida és molt llarga. Si vols et pas aquest porret que tenc entre els dits abans no arribi a fer-se llosca. I com diu el meu ginecòleg de capçalera: cuidado, que las mujeres aprovechan cualquier festividad per anar calentes…

  11. joan Riudavets Escrit el 27 oct. 2009 a les 12:48

    Me pens que hi ha molt de centreamericà i sud-americà que fa anys que es van apuntar a la festa nord americana.
    Jo ja fa dies que sent a grups d’emigrants que rallen d’organitzar festa i disfresses per aquests dies.
    I és que la tele fa molt de mal…

  12. Berlusconi Escrit el 27 oct. 2009 a les 13:09

    Sr. Riudavets: la tele fa molt de mal i, també, pot fer molt de bé. Depèn. A Italy el televisor és un bé no embargable. Avui per avui, que la tranquil·litat és absoluta, que na Ita López fins i tot cita en Chomsky, atès que el CIME és presidit per un mesquinet, podem avaluar que, on el consum televisiu és de pronòstic reservat, els índexs de violacions són inferiors. Els estudis portats a terme són tossuts.

  13. TDT Escrit el 27 oct. 2009 a les 13:15

    Sra. Salord: en abril del 2009 s’editava el llibre Falange a Menorca de Jordi González, encara avui no és disponible a la biblioteca pública municipal. Què té cap explicació aquesta absència bibliogràfica…

  14. Menorquit Escrit el 27 oct. 2009 a les 13:40

    Clar, la Falange és una desfressa ‘kalouin’ terrible i ara que ve el temps, cal està al dia.
    .
    Joan Riudavets, tens molta raó. Et diuen: ” la tele fa molt de mal i, també, pot fer molt de bé”… sí, pot fer bé però no el fa.
    .
    Ah!! Joan, que sàpigues que el formatge de cotna dura no té res a veure amb l’IPC, o sí? Perquè al pas que anam, el més tonto farà rellotges.

  15. mpons Escrit el 27 oct. 2009 a les 14:55

    I si tancam portes i finestres, televisions, ràdios, diaris, ports i aeroports a les influències culturals externes i ens convertim en bunyols talibans de Tots Sants?

    Perquè la culpa no és dels nordamericans, no, que és dels centramericans i sudamericans… Que n’hi ha molts!!!

    Que els meus fills aprenguin anglès, sí, que l’anglès és internacional, però que s’impermeabilitzin a la cultura que transmet l’idioma, que no ens interessa gens i a través seu ens corromp el jovent…

  16. Menorquit Escrit el 27 oct. 2009 a les 15:14

    Joan, ves viu amb els esquitxos!!! I enfonya els bunyols i l’arrop. Ah!! i no deixis un endoll defora…que n’hi ha que ho aprofiten per il·luminar la seva pròpia universalitat. Deserta la platja arriba una merda d’hivern menorquí atalibanat…

  17. Nom Necessari Escrit el 27 oct. 2009 a les 15:14

    …Y jo que em pensava que açò de posar una espelma a dins duna closca de carbassa era també cosa nostra…

    A més, em consta que l’origen d’aquest criticat “Halloween” és d’origen Celta,
    -no?
    -bé, tant se me’n fot.
    .
    El que diu TDT sí que crec que és una pregunta interessant; l’argument per defensar-la, la pregunta, pot ser seria el mateix que exposa “jonarz” defensant els “Símbols feixistes” al bloc de n’Eduard.
    .
    Menorquit, pensa-t’ho, la pregunta que fa TDT crec que és molt correcta.
    .
    Vagi bé.

  18. Menorquit Escrit el 27 oct. 2009 a les 15:34

    Intenta entendre les preguntes i els comentaris que s’hi deixen, Nom Necessari. Una pregunta sensata es mereix una explicació. És clar. per tant, nom necessari, pensa tu la pregunta (hi t’ho dic amb tots els respectes). A mi, l’interès de la “Falange a Menorca” (el llibre de J. González) em va fer que el compràs i el llegís amb fruïció -està molt bé; noms i llinatges de poca-vergonyes, a la vista- no em va preocupar su era a la biblioteca. La pregunta té una altra finalitat i fora de lloc (d’aquí el formatge i l’IPC).
    .
    No estic gens ni mica d’acord amb el jornaz i fa temps que tenc pensat que no ha de quedar cap signe feixista visible enlloc, no cal que els monolits franquistes ens recordin la il·legalitat d’un cop d’Estat que encara resta pendent de ser jutjat.

    Salut, nom Necessari

  19. Maite Salord Escrit el 27 oct. 2009 a les 15:39

    Senyor DDT, perdò, TDT: si va a la pàgina de la Xarxa de Biblioteques Públiques de Menorca trobarà la resposta que cerca. Un petit avançament: el llibre en qüestió es troba, actualment, disponible, a les biblioteques d’Alaior, Es Mercadal, Sant Lluís i a la Fundació Rubió. Si tingués l’amabilitat de demanar-lo a les bibliotecàries de Ciutadella, en dos dies, podria tenir-lo. Avui, diria que he superat l’examen del dia amb nota! Esper que la pregunta de demà sigui igual de fàcil.
    D’altra banda, veig que el tema del “Kalouin” ha animat el bloc. Només un parell de cosetes:
    1) Els meus fills són fans dels bunyols de sa tia Lena i de s’àvia. He de confessar que jo només he ajudat a fer-los, però podeu estar tranquils que la tradició continuarà. Com a mínim, en l’aspecte culinari.
    2) Llegiu l’article de Sebastià Alzamora a l’Avui. Com sempre, brillant.

  20. Menorquit Escrit el 27 oct. 2009 a les 16:22

    Nom Necessari: vet-aquí la resposta (de na Maite) al que et deia abans.
    .
    Maite, té raó n’Alzamora en el concepte de “laïcisme”. No va en contra de cap fet religiós. De fet el laïcisme admet totes les creences, però es mostra independent, o sigui que predica la llibertat de creences sense que cap s’imposi a la societat ni tampoc que emani de l’Estat. Del seu article es pot entendre que no cal canviar res. El laicisme defensa el fet de no sotmetre’s a cap fet ni cultura religiosa, tot i que no la prohibeix. És discutible. Crec.

  21. Vela Escrit el 27 oct. 2009 a les 17:07

    Totalment d’acord amb el què exposa Sebastià Alzamora, respiro una mica més tranquila en adonar-me que no tothom ha perdut el nord.

    Fa uns anys, en una assignatura de Magisteri, es va crear un debat sobre les tradicions a l’escola. La conclusió a la qual es va arribar per unanimitat va ser que, a l’escola, com a reflex de la societat, calia mantenir-hi les festes tradicionals tal com han estat sempre, precisament i entre altres coses, com a mitjà d’integració social, malgrat aquestes ja no tinguin el sentit religiós que tenien fa uns anys, ja que s’han convertit en un fet cultural que va més enllà d’aquest sentit.

    Malauradament, però, sembla que hi ha sectors socials que no s’adonen de l’absurditat de les seves propostes: volem ser tant políticament correctes, ho volem tot tant legislat i light, que ens oblidem que les persones no som màquines i que no funcionem per paràmetres de político-correcció.

    Quan vaig veure la notícia vaig pensar dues coses: la primera, si era el dia dels innocents. La segona, que aquesta realitat amb tons surealistes supera cada cop més la ficció.

  22. Drogo Escrit el 27 oct. 2009 a les 18:45

    Veure la plaça tan animada acaba de millorar-me el dia (no massa bo fins ara, coses que passen). Veure que s’hi fa menció de l’imparable Alzamora, llegir les seves propostes de nomenclatura, l’ha fet tanmateix prou acceptable.

  23. TDT Escrit el 27 oct. 2009 a les 19:42

    Sra. Salord: encara que no ho cregui o es pensi que vaig de farol: vaig demanar l’esmentat llibre a tres bibliotecàries diferents i vaig obtenir tres respostes també diferents: vaig demanar el llibre quan va sortir com a novetat, ho vaig tornar a fer a principis d’agost i dimecres capvespre de la setmana passada ho vaig demanar un altre cop per fermar caps i la cosa que em varen dir: és molt estrany que no el tinguem, ja que és una novetat de tema menorquí i normalment en compram dos exemplars, un per préstec i un altre per tenir en depòsit…

  24. 7 Paneres Escrit el 27 oct. 2009 a les 19:58

    Els fanalets amb una síndria buida i una espelma que record haver fet quan anava a acampar amb l’escola, tenen res a veure amb els de haloween?

  25. Menorquit Escrit el 27 oct. 2009 a les 20:13

    Açò que dius Paneres, era un costum que jo he viscut de petit. No té res a veure amba l Kalouin, que jo sàpiga.
    .
    L’estiu, ben entrada la fosca, i havent buidat una sindria el migdia, perquè secàs en arribar la nit, se li feien uns forats -ulls, boca, el que volguessis- i colocada una espelma al interior i portada agafada amb dos o tres cordells anavem pel carrer cantant: “sereno…. han dado, las diez y media…”. Era a ple estiu i, supòs, imitaven els antics guardes o policies de nit (serenos) que anaven donant l’hora als veins.

  26. Joan Riudavets Escrit el 27 oct. 2009 a les 20:40

    Que quedi clar que no tinc cap problema en cap persona que visqui a Menorca, hagi nascut allà a on els Déus hagin volgut.
    El comentari era perquè jo no sabia que ens atracàvem al kalouen i vaig sentir un parell de grups que rallaven de disfresses i festa. I jo vaig pensar que els carnavals encara eren molt enfora.
    Im sorry. Estava en of side…

  27. mpons Escrit el 27 oct. 2009 a les 23:14

    Queda clar! Però no passis ànsia, que sempre en trobarem, de promotors foranis culpables d’implantar tradicions culturals externes, per exemple: “joves professors d’institut (valencians i mallorquins, majoritàriament)”… i és que els mals vénen de fora, he sentit a dir, i, com els il·luminats professors, sempre arriben a l’hivern…

  28. Vincent Escrit el 28 oct. 2009 a les 9:03

    Jo tampoc ho podria assegurar si la tradició de passetjar fanalets de síndria té res que veure amb el Halloween, no obstant, algunes similituds sí que en tenen i en guarden. As Migjorn passetjàvem aquests fanalets i anàvem a visitar als familiars perquè ens donassin algunes peces (monedes de 10 cèntims), l’avi en Pepe si no recitàvem llargues codolades que ens havia mostrat, idò, no afluixava l’esca. Entre les cançons que cantàvem mentre passetjàvem pels carrers de la vila:

    Bia noti poti
    s’acaba de morir,
    amb un plat de sopes
    i amb un got de vi.
    …..
    El sereno ha muerto un perro
    que se llama capitán,
    que a las doce de la noche
    se comía todo el pan.

  29. Joana Escrit el 28 oct. 2009 a les 17:04

    I do, on s’ahn uedat els panellets, “boniatus” i la copeta de moscatell. Que tornin les bones costums de tota la vida! Halloweeen GO HOME.

  30. Baldritxa Escrit el 29 oct. 2009 a les 16:29

    Bona entrada, Maite. Potser sense voler-ho, tots en son còmplices i víctimes d’aquesta globalització. Ara mateix sóc a sa biblioteca, i ja pots veure quina feinada que faig! M’agrada passar per aquí. No sé que en penses tu, però jo fris de que arribi el Pare Noel amb un trineu o el que sigui!

    Salut!

  31. Josep Maria Escrit el 29 oct. 2009 a les 19:28

    Pensant en una nova entrada…
    Ja es possible un tast de la propera novel·la? un capítol, un diàleg, un tros de personatge… 😉

  32. Tramuntana Escrit el 30 oct. 2009 a les 9:01

    De fet el “kalouin” va ser sa festa pagana d’origen celta (Samhain) més important a Europa fins s’entrada d’es cristianisme.Era considerada com s’entrada de s’any nou Celta. Els cristians la varen suplantar per sa festa de tots sants. (culte als morts) Fins s’any 1920 no és va popularitzar a EE.UU.
    Sa cultura moderna ha eliminat els ritus destinats a emmarcar els moments en què ens enfrontàvem a sa pèrdua. Sa negació de sa mort és una de ses característiques més accentuada de sa nostra cultura, la veiem com una “injustícia” i no com es final inexorable que ens espera a tots. Sa manca de dol del grup o la comunitat produeix s’aparició de fantasmes. Es tracta del dol insatisfet.
    I mira que ho és d’insatisfeta sa societat actual ! que ens hem de disfressar de bruixes horteres made in EEUU.
    Jo ja tenc s’arrop preparat… i faré els bunyols amb sa recepta que sa tia em va mostrar. En pau descansi.
    Salut

  33. Jesús Escrit el 30 oct. 2009 a les 11:37

    TDT, aprofita també per llegir l’últim assaig del pare benedictí Josep Massot sobre la Guerra Civil a Menorca, segurament ja el deuen tenir… PAM | col·lecció Biblioteca Serra d’Or – 412 | ISBN 978-84-9883-100-9

  34. TDT Escrit el 31 oct. 2009 a les 22:13

    Jesús: mercès per la recomanació i/o suggeriment que em fas. Què més et puc dir, idò bé, un dissabte dematí, quan va venir el pare Massot a presentar aquest llibre, el setembre passat, vam coincidir en una acera del Passeig de Sant Nicolau i vam berenar plegats al forn del Ranxo: un cafè amb llet i una formatjada de brossat. El llibre que esmentes, a la bibli municipal, en tenen dos exemplars, un per deixar en préstec i un altre, amb un gomet vermell en forma de triange, per consultar a la sala.

  35. Maite Salord Escrit el 31 oct. 2009 a les 22:43

    Uff, sort que el llibre d’en Massot sí que hi era, a la biblioteca! M’estava plantejant dimitir per incompetent!
    Bromes al marge, el tema dels fanalets de síndria m’ha tornat als primers anys. La meva mare me’n feia i, després, sortia al carrer Maria Auxiliadora a mostrar-los als vesins.
    Respecte a la petició novel·lística de Josep Maria, m’ho pensaré. De fet, em sembla que, en una comentari de fa uns mesos, hi vaig escriure el primer paràgraf (que és el que em duu més feina de tota la novel·la!).
    Bona nit, tot i que el Barça ha empatat quan ja donàvem la victòria per feta. Tranquil·litat, però.

  36. TDT Escrit el 01 nov. 2009 a les 10:29

    Bon dia, Maite. Què em fas amic? Perdona que et doni la vara. Qualcú ha de rebre quan… les coses es poden senzillament millorar. Sense fer-hi grans despeses. Només optimitzant estratègies de gestió cultural. Què et puc dir que ja no sàpigues… Deixar la gestió de la biblioteca a remolc d’allò que faci i coordini la Xarxa és una opció, però, es pot corregir i adaptar cap a millor. L’únic avantatge d’aquests darrers anys haurà estat que s’hagi implicat a la biblioteca de Maó en el servei de préstec, la qual cosa veníem reivindicant fa una sèrie d’anys i amb la caparrutada vam arribar a port. En relació al llibre de Jordi González, idò bé, quan va sortir al carrer l’editor me’n va regalar un exemplar perquè en fés una ressenya que, encara, no he redactat perquè volia incardinar aquest llibre amb la tesi de Ramon Morote Pons: La falange a Mallorca: entre la República i el primer franquisme: espectre sociopolític, presentada a la UIB el 27-6-2000, és a dir, que privadament m’és ben indiferent si adquiriu aquest llibre o no, atès que l’he llegit i l’hauré de rellegir. No obstant.

  37. Wenç Escrit el 01 nov. 2009 a les 16:14

    Kalouin a barna amb castanyes, panallets i… Bunyols!!! Em van passar la recepta l’altre dia i m’han sortit prou bé, jeje. Per cert, alguna recomenació novel·lística? preferentment d’autor català, els dos darreres han estat “L’emperador o l’ull del vent” de Baltasar Porcèl i “Les veus del Pamano” de Jaume Cabré (que a classe l’havies recomenat unes quantes vegades). Merci!

  38. Maite Salord Escrit el 01 nov. 2009 a les 19:04

    TDT, mai no et faré amic! Ets un corc, però tens gràcia. Miraré de saber què ha passat amb el llibre d’en Jordi González. Us tindré informats!
    Llorenç, estic contenta que t’hagis endinsat dins Les veus del Pamano: pens que és una de les millors novel·les que s’han escrit en català. Bé, la meva devoció per Cabré no és cap secret… Per cert, el darrer llibre que he llegit és el que tu em vas regalar, el de Patricia Gabancho, Crònica de la independència. Està bé, sobretot el capítol que parla de futbol després de la independència: el Barça juga a la lliga italiana i el gran rival és el Milan!!! Molt bona. En general, m’ha agradat que presenti la independència de Catalunya amb absoluta normalitat, tot i que em costa creure que els espanyols (per molt que en Gallardón sigui el president del govern) s’ho agafin tan bé. Ara llegesc el de Cees Noteboom, Lluvia roja, i m’agrada. Quan l’acabi potser en parlaré.

  39. josep mir Escrit el 02 nov. 2009 a les 16:48

    Maite, passam les mateixes vicissituds. L’any passat me van dir que per la zona de Malbuger a Maó grupets de fillets cel·lebràven al kalouin. Jo vaig pensar que si un grupet de fillets s’atracava a ca meua amb açò de ‘truco o trato’ s’endurien una barrada. Idò no hi ha res més escalivat que es pensament o sa llengua: enguany els meus fillets van agafar tots els llençols vells que hi havia a casa i amb un grup d’amiguets se’n van anar disfressats de bubotes a passejar per la zona de l’Hospital Verge del Toro, que és on visc. A la meva zona l’únic grup era el dels meus fillets, perquè és un barri de gent bastant més gran que a Malbúger i no solen tenir fillets. A la barriada del Consell diuen que estava plegat.

    Jo vigilava els al·lots d’enfora mig amagat i divertit de la meva pròpia afronta.

    No hi ha res a fer… al final guanyarà el kalouin.

  40. Maite Salord Escrit el 03 nov. 2009 a les 15:36

    Josep, al final, la meva filla va quedar a casa castigada (de vegades, els pares hem de fer aquestes coses tan cruels!). Ara bé, no té res a veure amb el fet que anàs a celebrar el Kalouin, que quedi clar. Ja m’hauria agradat poder-te veure vigilant els disfressats: ens toca fer cada cosa!

  41. Haver d'arribar a contemplar segons què !! Escrit el 03 nov. 2009 a les 18:55

    Havam, jo trop que cada persona a de ser lliure de tirar lo que vol celebrar! Si un vol menjar bunyols i castanyes QUE FO FASI , i si colcu es vol disfraçar de fantasma QUE HO FASI !! Perquè tothom s’ha de ficar amb els gustots de ses persones !! ??
    Jo tenc 15 anys me se sa recepta des bunyols de cap a peus m’encanten es bunyols, menj bunyols i m’encanten ses castanyes. I com que m’encanta disfresar-me hem disfraç per Tots Sants i faig un poc es leru amb ets amics!! Si colcu veu un problema amb tot açò, jo trop que realment es problema el te ell !!!

  42. mpons Escrit el 03 nov. 2009 a les 22:30

    Tant senzill com això! Amb 15 anys tens les coses molt més clares que molts de 51. M’encanten les noves generacions! Xapó!

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari