Maite Salord

Escriptora

Crònica d’un Ple VIII. Carretera i manta.

comparativactra

He de reconèixer que no duc al dia les cròniques dels plens del Consell Insular de Menorca. De fet, aquesta és la del mes de febrer, tot i que em compromet a tornar a agafar el ritme durant aquests dies de festa (que no de vacances, paraula que aquesta professora ha esborrat del seu vocabulari des que és Presidenta del Consell!).

Així, un dels plats forts del Ple va ser l’aprovació del pagament del sobrecost de les obres de la carretera Me-1 entre Alaior i Maó, que el PP ens va deixar damunt la taula, un tema gravíssim que convé repassar des del principi.

Efectivament, un cop rescindit el contracte de mutu acord, el Consell ha hagut de pagar a la UTE 190.901,06 € d’obra executada i no prevista dins el projecte, sobrecost pactat pel PP i la UTE dia 15 de març de 2015, que no va ser aprovat per l’òrgan de contractació, impedint, així, que l’oposició i els serveis jurídics en tinguessin coneixement en el seu moment, amb una total i absoluta falta de transparència.

Per tant, es tracta d’un sobrecost que el PP va amagar perquè es va executar sense ser aprovat per l’òrgan de contractació i, per acabar-ho d’adobar, com que aquesta obra no tenia el preu tramitat correctament, ja havia estat avançat mitjançant la certificació d’altres unitats d’obra realment no executades.

Per què el març de 2015 (després d’estar les obres aturades dos mesos i a dos mesos de les eleccions), el PP va decidir dur a terme obres per valor de 191.000€ que no constaven en el projecte i que són, per tant, un sobrecost que va assumir sense cap problema i que va pagar, en part, de forma totalment irregular?

El més surrealista de tot, però, és que el PP va votar en contra d’aquest pagament! O sigui, va votar en contra de pagar el desastre que ells van deixar. El món al revés. Queda demostrat que el projecte tenia moltes mancances; que el PP va començar a pagar un sobrecost que havia jurat i perjurat que no pagaria; i, sobretot, que ens va enganar a tots i que és incapaç d’assumir els seus actes. En fi.

A més d’aquest tema, també vaig defensar, dels atacs populars, l’impost turístic sostenible i el decret-llei del Govern sobre mesures urgents en matèria urbanística; em vaig haver d’enfrontar a la falta de vergonya del PP defensant, ara, la sanitat pública que ells van desmantellar; vaig comparèixer voluntàriament per informar sobre les obres de millora de l’accés a la urbanització de Cala Blanca; i, finalment, vaig respondre dues preguntes que el PP em va fer.

La conclusió que el PP en va treure de tot plegat és que vaig rallar massa. La meva conclusió és que estam fent moviments decidits per reconduir el projecte de la carretera general, per retornar a un model territorial sostenible… Carretera i mata, que Menorca s’ho mereix!

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari