Fidel a la meva cita informativa, aquí teniu la crònica del darrer ple del Consell Insular de Menorca. El primer que se celebrava en horari de dematí, cosa que jo he agraït molt perquè, arribar a casa prop de les dotze del vespre, després de més de cinc hores de ple, afamada i en un estat que fa necessari un temps prudencial de desconnexió per poder aclucar l’ull, no és el millor per, a les 8 en punt de l’endemà, estar en condicions d’explicar, per exemple, els pronoms febles o el Neoclassicisme a Menorca a una classe d’adolescents.
Així, aquest primer ple matutí semblava, d’entrada, que seria un ple tranquil, més curt que els anteriors i sense punts conflictius a l’ordre del dia. Tanmateix, al cap de pocs minuts d’iniciar-se, un grup de ciutadans va entrar dins la sala de plens i van formar una frase que deia: “Huguet dimissió”, dedicada al conseller d’ordenació del territori que s’ha significar, en aquests primers mesos de govern del PP, per voler canviar el Pla Territorial Insular.
El president del Consell va reaccionar de forma correcta i educada i va convidar els ciutadans a abandonar la sala, cosa que van fer. I aquí s’hauria acabat l’incident si no fos que el conseller al·ludit, a la primera intervenció, va carregar, de forma absolutament desproporcionada, al meu parer, contra els manifestants. I no ho entenc, sincerament. Una servidora, en dos anys de govern a l’ajuntament de Ciutadella, va veure desfilar pel ple flamenques, taxistes, policies, persones d’entitats diverses… No record cap condemna del PP. Al contrari. I, evidentment, vaig encaixar aquests fets amb esportivitat. És més, el PP també s’ha manifestat a la sala de plens del Consell! En fi. Com ja vaig dir l’altre dia, mai un govern amb una majoria absoluta folgada com la que té el PP a les Illes havia donat una sensació tan gran de feblesa.
Dit això, passem a les propostes que el PSM més per Menorca va presentar al ple. En primer lloc, una sobre la gestió del port de Maó i la reclamació d’un nou Pla d’usos. En darrer terme, reclamàvem menorquinitzar la gestió del port i donar veu a tots els sectors implicats. Va quedar damunt la taula per intentar consensuar-la. Després vam reclamar que la consellera de cultura convocàs els ajuts per a la premsa local en català perquè es veu que, problemes gravíssims de tresoreria, impedeixen fer efectius 5.250€! Evidentment, el PP hi va votar en contra.
Finalment, vam fer una interpel·lació sobre la gestió feta a l’àrea d’artesania. Com que en el pròxim ple en tornarem a parlar, dedicaré una entrada monogràfica al tema. La feina feta aquests darrers anys mereix una continuïtat i, sincerament, poc convincent em va semblar la intervenció del conseller de la matèria. Per això, insistirem.
El ple va acabar amb dues preguntes: una interessant-me sobre l’inici de les millores de la carretera de Torralba, que sembla que s’iniciaran enguany; i una altra sobre el motiu que impedeix penjar les actes dels plens i diferents comissions al portal web del Consell, tal i com s’havia fet fins a l’arribada del PP al govern. Es veu que és un problema de “protecció de dades”, tot i que per als plens, pel fet de ser públics, l’excusa no és vàlida.
I fins aquí el ple de dilluns passat, dia de Sant Jordi. Un ple que se’m va fer prou tranquil, tot i que es veu que hi ha qui el va viure d’una manera ben diferent. Potser al Consell Insular de Menorca convindria, a més de les màquines de cafè, posar-ne qualcuna de til·la. Perquè “la processó és llarga i el ciri curt”!
- Activitat política
- 3 comentaris
Trob encertadíssima la reflexió sobre la feblesa d’aquest govern, tot i fer relativament poc que han pres les seues responsabilitats i tot i la majoria absolutíssima que tenen. El mateix es pot dir del govern de les Illes Balears, que en lloc de governar per les illes i defensar el que es mereix aquest territori, callen i justifiquen la manera com ens espremen econòmicament i ens escanyen culturalment. Més encara, davant el fet que ni amb una majoria absolutíssima com la que tenen són capaços d’aconseguir cap influència ni una a Madrid (l’ombra de Jaume Matas és llarga i fosca), s’han posat a fer patètiques polítiques contra la cultura del poble que els ha triat.
En general no som gens partidari del “com pitjor, millor”, però en aquest cas em sembla que el PP balear en aquests moments és un partit completament desorientat i amb la majoria dels seus votants desconcertats amb tanta agressivitat (l’agressivitat sol ser una resposta claríssima de feblesa i inseguretat). Tal vegada sí que, en aquest cas, com pitjor s’hi posin, millor veuran els seus votants a qui han donat el poder. Ineficaços, insegurs, febles… Uns governs inútils, no per la institució en si, sinó per la poca utilitat de les persones que els dirigeixen.
Compartim reflexions, Àlmax. Per cert, feia temps que no ens deixaves cap comentari! Estic acabant un escrit sobre el paper de l’oposició dins aquest context. Aquesta darrera setmana, i per motius diversos, he donat moltes voltes al tema i tenc ganes de compartir el que pens. Si fa onze mesos, m’haguessin dit que, avui, tindríem un PP en la situació que està, no m’ho hauria cregut. I em sembla que ells tampoc. Continuarem.
Ten raó que feia temps que no et deixava cap comentari, però açò no vol dir que no et llegeixi ni segueixi la feina que feis. Gràcies per compartir les reflexions, crec que són una bona anàlisi del que està passant.