Maite Salord

Escriptora

Perdre el nord

La ministra Salgado desmenteix Almunia, el qual s’havia atrevit a comparar la crisi econòmica de bruixola.jpgGrècia i Espanya. EEUU desmenteix Leire Pajín en negar que Obama tengui previst assistir a a la cimera entre aquest país i la Unió Europea. Zapatero desmenteix, davant la Unió Europea, la reforma de les pensions que havia anunciat poques hores abans. Fa uns mesos,  ja va rectificar en fer arribar, a un nombre més alt d’aturats,  420€ d’ajut. També va desacreditar la ministra de Cultura en modificar la llei de descàrregues d’internet. Canvia la seva política antinuclear en permetre que les centrals estiguin actives més de quaranta anys. Rectifica el titular de Foment sobre la instal·lació de l’escàner corporal als aeroports… Una llista incompleta i, sobretot, patètica, a la qual hi podríem afegir tots els enganys als quals ja ens té acostumats el president del govern espanyol: des de crisi?… quina crisi? al tema del finançament.

Amb actuacions com aquestes, l’únic que s’aconsegueix es perdre la credibilitat per moments. Perquè la vàlua d’un polític depèn de la paraula donada, de la seva determinació, de la serietat en les formes, de la responsabilitat. En darrer terme, de la confiança que projecta sobre els altres. I, per desgràcia, el que veim cada dia va en sentit contrari. Canvis de parer, com si les decisions polítiques fossin un penell; en el millor dels casos, mitges veritats que acaben esclatant a la cara; la covardia de no assumir els errors i disfressar-los de la peluda per anar passant i a veure si no es nota gaire, etc, etc. Un panorama decebedor que, com he dit sempre, només serveix per alimentar el populisme més perillós.

Avui sabem que el PP, a nivell estatal, està 3,8 punts per davant del PSOE, en intenció de vot.  Una dada que, a la vista de la imatge que dóna el govern, no trob exagerada. S’explica, sobretot, perquè el partit que fa oposició resulta, també, prou penòs, amb espies i patinades de la incomparable Esperanza Aguirre incloses. Tot plegat,  sembla que n’hi ha molts que han perdut, però ben perdut, el nord. I els costarà trobar-lo. N’estic convençuda.

10 comentaris a “Perdre el nord”

  1. Drogo Escrit el 05 febr. 2010 a les 9:33

    Totalment d’acord, Maite. Tot plegat fa que la feina d’aquells polítics compromesos amb la coherència i amb l’honestedat sigui més capdal que mai, atès que hi ha molts col·legues que no fan bona la pròpia paraula. El nord fa uns anys que és boirós, però darrerament sembla molt llunyà, en una altra galàxia. I és ver que açò és perillós per al populisme. No cal anar molt lluny per veure’n les conseqüències. A Itàlia, per exemple.

    Salut!

  2. Vela Escrit el 05 febr. 2010 a les 12:50

    Maite, fets com els que poses com a exemple, la certesa d’adonar-me que no puc confiar en allò que m’han promès, sòn el que, fa temps, em van fer perdre la credivilitat en els partits polítics, no pas en persones concretes que us preneu seriosament la vostra feina.

    És trist, però crec que el desencís que estan provocant tantes decisions mal preses, tants desmentits i polítiques totalment oposades al que s’havia dit que es faria, costarà molt canviar-lo per una nova confiança: mentristeix adonar-me que no confio en cap partit, senzillament perquè no tinc cap garantia qe no tornem a tenir més del mateix.

  3. Quico Escrit el 05 febr. 2010 a les 12:58

    Maite, dues cosetes..

    Si tens sentit de responsabilitat i compromís cap a Espanya (que no sé si és el cas) et podries presentar el 2012! Maite for president, yes we can! 🙂

    Una altra cosa, haguéssis esperat un poquet a fer s’entrada aquesta, ja comentaves de pas sa crisi al Govern Balear.

    No res, que després de tot, cada setmana arriba divendres!

    Salut!

    Quico

  4. Menorquit Escrit el 05 febr. 2010 a les 23:54

    Una entrada que em sorprèn un mica, Maite. T’ho dic perquè els fets d’en Zapatero venen ja d’enfora. Per posar un exemple aquellà llunya on va prometre que l’Estatut que surti del Parlament de Catalunya seria el el que Govern espanyol aprovaria. (tat! per un forat!, com diria l’ignorant lingüístic Gomila Félix). Allà vaig captar que en Zapatero era un titellot sense guia, ni nord.
    .
    En Quico demanava que podies esperar un poc per comentar també la crisi del Govern balear. Jo pens que esperes per comentar la crisi a l’Ajuntament de Ciutadella.
    M’agradaria em puguessis respondre. Hi ha ruptura del pacte amb el PSOE a l’Ajuntament de Ciutadella? Que ens has de contar de les reunions sobre el pacte de govern a Ciutadella?. Sé que la corda esta molt, però molt tensa…

  5. Maite Salord Escrit el 06 febr. 2010 a les 9:17

    Vivim en crisi contínua, estimats meus: crisis personals, econòmiques, polítiques… La més greu, en aquests moments, sens dubte, la del Govern Balear. N’Eduard Riudavets ha fet, en el seu bloc, un parell d’entrades sobre el tema que subscric del tot. Poca cosa més hi puc afegir. Potser, reafirmar, per enèsima vegada, que la corrupció dels partits polítics corca les bases del sistema democràtic i dóna ales al populisme. Que Rosa Díez sigui la política més valorada de l’estat espanyol ho confirma. Ser de l’únic partit, el PSM-EN, que no té corruptes a les seves files no és, tot i que me’n sent orgullosa, cap consol.
    Pel que fa al tema de l’ajuntament de Ciutadella, anam fent, com és lògic, reunions de seguiment de pacte en les quals intentam solucionar els problemes que poden anar sorgint dia a dia. La situació heretada no és fàcil i, molt manco, a meitat de mandat. Així i tot, les ganes de fer feina per Ciutadella es mantenen intactes. En aquest sentit, podeu estar tranquils.
    Per cert, Quico, Espanya és, com deia un bon amic meu, una fal·làcia, una falsa aparença. I tu ja saps que jo som dóna de poques comèdies i moltes veritats (agradin o no). Així que trob que deixaré que la pasturin uns altres :D!

  6. Menorquit Escrit el 06 febr. 2010 a les 12:27

    ????? Respect el silenci

  7. Maite Salord Escrit el 07 febr. 2010 a les 9:30

    “Manejar el silenci és més difícil que manejar la paraula”, va dir algú. Segurament, té raó. I, com que avui fa un solet molt agradable, dedicaré el dematí a la jardineria, que em relaxa, em desconnecta de tot i em fa feliç. Bon dia!

  8. Menorquit Escrit el 07 febr. 2010 a les 12:28

    No pretenia ofendre, només opinava.

  9. Maite Salord Escrit el 07 febr. 2010 a les 16:14

    Ja ho sé, que no pretenies ofendre. Només volia que quedàs clar que, tot i que de vegades és el més prudent, sempre m’he sentit més còmoda amb les paraules que amb els silencis. Ah, i ja tenc el pati ple de floretes de tots els colors!

  10. Matilde de la Mole Escrit el 07 febr. 2010 a les 16:24

    Clemenceau, ho va dir Clemenceau. Maite, no deixis mai una cita a mitges, és com deixar un queixal a mig treure!.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari