Maite Salord

Escriptora

Donar veu

Ahir vam presentar la nova pàgina web del PSM dedicada a les properes eleccions de dia 22 de maig. És una pàgina que m’agrada per molts de motius (disseny, informació…) però n’hi ha un que voldria destacar per damunt dels altres: m’agrada, sobretot, pel fet de donar veu a totes les persones que integren les llistes electorals. Del darrer suplent al candidat, tothom és important perquè forma part del projecte. Sense les persones compromeses, generoses i actives que donen la cara pel partit, no hi hauria PSM.

No crec en els projectes polítics personalistes i sí en els projectes compartits. En darrer terme perquè només puc entendre la política com una forma de treballar per a les persones, de resoldre els seus problemes i de millorar la seva qualitat de vida. És cert que s’hi amaguen molts d’egos, en el món de la política. Que hi ha polítics que obliden, fàcilment, que són on són perquè uns ciutadans, la majoria desconeguts, van confiar en ells. I de l’oblit a la prepotència, hi ha un camí molt curt.

No és fàcil, ser polític. Gens. La teva feina és analitzada, comentada i criticada per tothom. Hi dediques hores infinites. Has d’aguantar que et fiquin dins el mateix sac que aquells que han pervertit la democràcia. I aquí som, tanmateix. Per què, us demanareu. En el meu cas, i m’atreviria a dir que en la majoria dels que m’envolten, perquè ens estimam els nostres pobles, la nostra illa i som conscients que és necessari que ens impliquem en el seu dia a dia, amb responsabilitat, per fer-la créixer i anar endavant sense perdre de vista, però, els valors que la fan única: el respecte a un territori privilegiat i a una cultura que, des de fa segles, ens defineix com a poble.

La política és, per etimologia, tot allò que té a veure amb la ciutadania i les seves preocupacions. Convé que ho recordem. La política és plural, de tots. De totes les persones. El polític ha d’estar, sempre, al costat de la gent. I, abans de res, per credibilitat, al costat de la seva gent. I torn al principi: m’agrada el PSM que dóna veu a la seva gent, a tota. Perquè qui no escolta -i per tant, valora- les persones que té a prop, difícilment sabrà escoltar -i per tant, valorar- els ciutadans. I, en democràcia ja sabem qui té sempre la darrera paraula.

19 comentaris a “Donar veu”

  1. Francesc Escrit el 11 abr. 2011 a les 14:55

    Maite, ja veig que la gent té fàcil xerrar de coses mundanes, però quan és hora de xerrar de sentiments, de persones, de tenir en compte els altres, … és més díficil. No puc estar més d’acord, amb la definició que fas del que és i hauria de ser la política.

  2. Joan Escrit el 11 abr. 2011 a les 16:56

    “una cultura,que desde fa segles ens defineix com a poble”
    amb quin poble? l’arab?…. el catalá?…. l’espanyol?….l’angles?….el mallorqui?……
    amb quina cultura? l’arab?…..la catalana?….l’espanyola…l’anglesa?…la mallorquina?….
    i no hi he afegit la francesa perque hi van fer poca estona per aqui.Pero Déu n’hi do.
    Enguany no ha sonat l’himne espanyol a la diada de Menorca.
    Ha jo no mi fa res que no sonin l’himne espanyol. Pero s’ha de sonar algo?
    Se suposa que es una festa,i a totes ses festes hi ha musica.
    L’himne de Balears? ….van passar mes pena per trobar-lo que per fer la lletra del Espanyol.
    I al final no si van batre es cap mos van endossar La Balanguera i com diria la trinca “sanseacabo”.
    I que n’hes de xistos veure els politics cuan la canten que ni ha més de la meitat que no obren sa boca i altres nomes fan es “xerbet”,nomes comparable a “la internacional”cuant es del PSOE acaben un mitin que si no fos per el disc no n’endevinarian ni una.
    Dunau-lis veu……..a la ciutadania,lo que menos els interesa es “que es la politica”….a un tant per cent molt gros dels ciutadans. Ara mateix,sen ben enrefoten de sa cultura (es una llastima) els 80.000 aturats.Estan més pendents de es “telediario” i de ses ofertes de treball.
    salut cultura i feine

  3. xandall Escrit el 11 abr. 2011 a les 19:43

    Joan, de ver que una cosa no exclou l’altre. El fet que una persona estigui a l’atur (com molts a casa meva) no implica que haguem de renunciar al més esencial dels nostres ideals, als nostres drets, a reclamar allò que ens pertoca (a més del lloc de feina, clar que sí) a defensar la cultura que ens sentim nostra. Una cosa no exclou l’altre.
    I ja que al final ens desitges cultura i feina (em don per al·ludit en això darrer) i com que feina no sé si en tens, et vull desitjar “cultura” i fer-te saber que “La Balanguera” (lletra de Joan Alcover i música d’Amadeu Vives) és l’himne oficial de Mallorca – no de Balears- aprovat el 1996 en sessió plenària del Consell Insular. Igualment et vull desitjar salut, cultura i feina.

  4. Menorquit Escrit el 11 abr. 2011 a les 22:11

    A mi en Joan em bloqueja. Serà que no l’entenc, que sé mai de quin peu bota pel que el tenc molt mal de definir i mal d’interpretar. Què hi farem!
    .
    Xandall açò de ….”i com que feina no sé si en tens, et vull desitjar “cultura”…”, no deixa de ser un bon desig per als qui no tenen clar a quin poble i quina cultura pertanyen. Portser caldria desxifrar Cultura de cultura. De fet, és un terme tan ampla…
    .
    Pens que ha de ser difícil el debat si entenem que economia i cultura són dos conceptes socials independents i no relacionats. Jo crec que l’un va amb l’altre, sempre que parlem de cultura i economia pròpia, o la capacitat de decidir-les per nosaltres mateixos.
    .
    No sé, és la meva opinió.

  5. eugenia Escrit el 12 abr. 2011 a les 0:33

    Menorquit, jo que no perteny a aquesta cultura i a aquest poble, la meva cultura em diu que els he de respectar.
    En Joan em sorpren i he arribat a la conclussió que n’hi ha més d’un.
    Al meu cap sona aquella cançó… Malos tiempos para la vida… Decidir qualsevol cosa per nosaltres mateixos ja em sembla una utopia.
    No sé si és perquè les eleccions estàn tan aprop, però tothom vol treure profit de les paraules dels altres i les paraules no ens podem empresonar.

  6. Joan Escrit el 12 abr. 2011 a les 9:38

    He anat a consultar la “red” i efectivament,despres de un intent m’ha sortit que “las islas baleares no tienen himno oficial”,mea culpa.
    Pero cuan he consultat -himne de las illes balears-per primera vegada m’ha sortit la balanguera per un tubo.
    Eugenia ,no te capi cap dubte que de Joan com jo ni ha pocs,la meva mare deia que com jo no n’hi havia cap…..les mares ja se sap…un peto aqui ont siguis,mare.
    Probablement Menorquit jo sigui una persona amb qui si pot xerrar de moltes coses,no som una ment privilegiada,just tenc l’ESO i FP1,pero lo que no som es una ment tancada.
    Som mal de definir,ho regonesc,es culpa meva.
    M’agrada sa musica d’es Creedence i tambe s’opera……..Alguns politics de dretas i alguns d’esquerres….. el futbol i el basquet…….el Barça i el Madrid….no som anti,de res,……crec amb Déu….aquell amb el que avegades en la complicitat de la soledat,deman que tot vagi be,i li agraesc cada dia haver nascut a un paradis com menorca……pero no amb els seus “ministres” que tenen els mateixos falls que la resta d’homes/dones del mon…… crec que tothom te lloc en aquet mon,sensa fer mal a ningu.
    Sols que me mou un ideal de feine i benestar que veig molt enfora de Menorca …actualment. Pero jo hi aportare el meu granet d’arena (vot) per millorar i deixar als meus nets una menorca ont no s’hagi de viure pendent de les planes de les ofertes de treball dels diaris.
    Ja hi torn a ser,menorquit.Jo crec que economia i benestar van molt lligats i la feine es una causa de benestar.
    Esper haverte desbloquetjat en vers la meva persona.
    PD. se me oblidava dir que tambe som molt alegra,m’agrada riure i que tothom al costat meu rigui i estigui content.
    Salut i alegria

  7. Joan Escrit el 12 abr. 2011 a les 9:54

    Xandall,menció especial per tú i donarte les gracies per els teus dejitjos.
    No he renunciat mai a la meva cultura,encara que curte,es la menorquina.
    Ho se
    Pero ens has de perdonar als de la meva “quinta”,ja que,amb en Franco la cultura era la que te feien apendre (ja se sap allo de los Reyes Godos y los rios y cabos y golfos de España)i la lletra con sangre entra.
    Jo he hagut de descubrir en Pol,i en Plá,n’Alcover i altres com en Borja Moll,estudiant menorqui,no catalá, amb un llibret d’ell mateix(en Moll)
    a hores no lectives com asignatura opcional i millor que no ho sapiguesin sino te cantaven de “rojo”…amb tots aquets arguments,la poca cultura que puc tenir me l’he guanyada,i es meva.
    Els teus desitjos son els meus.

  8. Menorquit Escrit el 12 abr. 2011 a les 14:59

    Eugenia: tu mateixa has de saber qui ets i a on pertanyes (potser no m’hagi explicat prou bé). I pens, pel que has dit aquí moltes vegades, que entés i formes part de la cultura que t’acull. Una altra cosa és que poguem/puguis discrepar d’algunes coses sobre com s’ha de projectar la vida social i política d’una comunitat sense negar realitats culturals i històriques. I aquest, em sembla, és el teu cas. També la meva cultura em diu que he de respectar altres maneres de pensar i entendre el món, però açò no em priva de ser crític amb allò que no crec i d’explicar la meva visió de les realitats.
    .
    Et sembla una utopia decidir per nosaltres mateixos? Potser no ens entenguem amb el que vaig dir. A més, les esquerres sempre han lluitat amb les utopies al costat, i em sorprèn que, de la branca ideològica d’on crec que provens, no tenguis un punt d’utopia per caminar en aquesta vida.
    Decidir quina model econònic volem, quin territori, quina economia per
    a una comunitat petita com la nostra; definir la qualitat de vida més enllà d’un guany ràpid; de prioritzar incentius a les petites empreses menorquines davant les incursions de multinacionals; que el paisatge formi part del quadre idíl·lic de la nostra mirada quotidiana per damunt de la visió sense ànima de l’especulació ferotge que mai primarà el benestar dels menorquins… etc, etc. Tot açò, i més, pot ser sigui una utopia per a molts, però que per a mi val la pena lluitar.
    .
    Joan: no te qualificat de cap manera (i et deman disculpes si m’has interpretat de forma ofensiva), només he dit que em bloqueges perquè moltes vegades no t’entenc, o bé m’és difícil definir-te pel que dius.
    .
    Alegre, obert, amb múltiples aficions, del Barça, de la bona convivència… etc, Jo també som d’aquests. L’Espanya que ens van glosar a aquella escola franquista serà la mateixa que vaig patir jo, però no vull que açò em justifiqui ni en limiti.
    .
    Aprendre menorquí amb el Fde B. Moll és aprendre català (però et respect que ho entenguis d’una altra manera). Jo també som autodidacte amb tot açò que expliques, però no m’amagaré rere una fosca etapa escolar per dir que no hi ha altre món possible. De fet, allò que ens privaren abans, és el que m’ha fet entendre que la llibertat és l’art de descobrir i interpretar el món.
    .
    És clar que economia i benestar poden anar lligats, però aquí la Cultura, hauria de ser l’enllaç que ens definesqui aquests conceptes, o sigui la forma com entenem les coses; els nostre entorn, el país i la gent on i amb qui vivim i trobar-hi l’estat de ser feliços.
    .
    Als països nòrdics, per posar una exemple, no treballar és símbol de descrèdit, de desprestigi social. A pesar de que paguen el 50% en impostos, ningú surt al carrer a clamar injustícia contra el govern; però tenen de tot i com a ciutadans no els falta res (serveis, educació, llengües, cultura (la pròpia és la primera i el punt de partida), urbanitat, respecte, solidaritat, feina i qualitat de vida.
    .
    A mi, com tu Joan, em van voler mostrar que el món era el franquisme, el treball sense justícia, sense drets; que la igulatat entre homes i dones era una utopia, que hi havia uns “polítics” que tenien la raó, “porque sí”… Sabía que el Mulacen i el Teide eren “los picos más altos de España”, però no sabia on era Sóller, ni la Serra de Tramuntana, ni que significaven aquestes grans pedres que trobam pels caminois dels nostres termes.
    Quan va ser possible un altre món, vaig aprendre i seguesc aprenent moltíssim…
    Ramón Llull, Joanot Martorell, Ramón Muntaner….Francesc de B. Moll, Joan Fuster, Antoni Maria Alcover, Joan Alcover, Carles Riba, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol… i moltíssims més, ens han obert i ens obren les llibertats indivuduals i col·lectives, sense renuncia a altres cultures del món que cal respectar i entendre, com ho han de fer també amb la nostra.
    .
    Un poble amb cultura, té, sense dubte, més garanties d’estabilitat econòmica i de benestar.
    .
    Rebeu la meva cordial salutació!

  9. eugenia Escrit el 12 abr. 2011 a les 17:31

    Menorquit, deu ser que estic un poc desanimada. Ara no tenc gaire temps, el teu comentari es mereix que et contesti, dir-te també que m’ha agradat llegir el que dius.
    Salut! (amb una injecció de cultura)

  10. eugenia Escrit el 14 abr. 2011 a les 0:50

    Sé Menorquit, que pertany a Menorca, però em falta un sentiment d’arrels i un altre de futur.
    Admir el compromís i la lluita per defensar aquesta comunitat petita com tu dius, la seva identitat, és més, és necessari perquè Menorca es gran i és petita.
    El meu comentari de no pertinença va ser una resposta al d’en Joan quan va fer la seva crítica a les cultures i al pobles que ens defineixen.
    Sempre defensaré els ideals de JUSTICIA, en tots el àmbits,i sé que la societat va un pas per davant de les lleis, i alguns ciutadans per davant de la societat. I tambè sè que de tant en tant en aquest sentit em sent trista, decpcionada o eufòrica.
    Soc un poc de tot.
    El meu desig -socialment- uns polítics clars i coherents i una societat madura, que reclami. I tot això com diem en castellà, sin acritud.
    Salut i ……………

  11. Joan Escrit el 14 abr. 2011 a les 8:44

    Eugenia,el meu pare era castellá,andalus per més sényas,…..potser aqui radica la meva critica cap a les cultures(que no es critica)que han contribuit a fer la cultura de menorca.
    Que ,vulguem o no, es diferent de ses cultures,mallorquina…i no diguem de le cultura Pitiussa,i de les altres cultures que puguin tenir a la peninsula…..
    Cuan vaig fer el servei militar a Granada,no me sentia tan estrany com me vaig sentir a Madrid……potser que els avantpassats arabs ens apropesin més per allo de la genetica? no ho se ,es un exempla.
    A lo que me vaig referir amb lo de “quine cultura ens defineix com a poble?”
    es simplement açó…quina?
    No se si recordau lo que va dir s’iluminat del Pais Basc n’Arzallus,que un dels signes de la “puresa” dels Bascs es el Rh negatiu…(?) El meu segon Llinatje es descendent de D. Diego Lopez de Haro,fundador de la ciutat de Bilbao,segons la carta genealogica feta per el Rd.Fernando Marti, el nom predominant a la nostra familia a lo llarg de 700 anys es Diego, i mirau quina casualitat som el 90% de Rh positiu.I tambe el primer del meu llinatje segon conegut a Menorca era Joan,municioner del Castell de San Felip al 1502.
    Vull dir amb açó que la cultura de Menorca no es exclusiva de Catalunya,encara que regonesc que si una part important.
    Salut i gracies per donar-me veu

  12. Joan Escrit el 14 abr. 2011 a les 8:46

    no me cansare de repetir-ho…..Joan un.

  13. Joan Escrit el 15 abr. 2011 a les 23:36

    Per cert…n’hi ha que desde que tenen lloc de “sortida” han fet “mutis por el foro”…..a pillet/a
    Salut i sort……. pobra parlament

  14. Coloma Torres Escrit el 16 abr. 2011 a les 10:46

    Perdona Joan, no he dit res perquè els temes són molt avorrits!!! Per posar un exemple, ningú ha tret el tema de na Sole. Aquest sí que és un tema interessant. Haurà estat l’única candidata de Ciutadella que és coneguda per tot el món.
    Ah! I repetesc, no vaig, ni he anat mai, a cap llista de cap partit. Tu et penses una cosa i és una altra. Per cert, no eres tu que deies que na Coloma-Toni no aniria aumont? Quin ull!!!

  15. Maite Salord Escrit el 16 abr. 2011 a les 15:43

    Cada paraula que li dedicam, alimenta més el monstre. Denúncia, actuació contundent i el silenci més distant. Em neg a contribuir al circ. I em neg a seguir el joc a una persona indigna a través d’aquest bloc. Qui ho vulgui fer, a les edicions digitals dels diaris el rebran amb els braços oberts.

  16. Menorquit Escrit el 16 abr. 2011 a les 15:44

    Tu si que ho ets avorrit! Interssant el tema de na Sole? Sí, açò, tu si que ho ets d’avorrit. Tu el que vols és que parlem del que tu vas escriure. Per açò és interessant?

  17. itziar Escrit el 16 abr. 2011 a les 17:13

    Molt bona pàgina Maite! n’Ivan ha fet una gran feina. I si, estic d’acord amb lo de que tots els candidats a llistes, des del darrer a l’últim, puguin dir la seva. Ànims i força per a les properes setmanes! vos seguiré d’aprop!

  18. Coloma Torres Escrit el 16 abr. 2011 a les 22:23

    Menorquit, si el tema de na Sole no fos interessant i no interessés a ningú, no hauria sortit en les notícies nacionals, ni en els digitals de tot el món.
    Aquí sembla que us escandalitzau perquè una senyora mostri els seus atributs. Que no erau tan moderns i tolerants… Ja, ja, ja…
    Semblau la Inquisició!

  19. Joan Escrit el 17 abr. 2011 a les 21:35

    I tu trobes que “açó” no es avorrit? Com que sou tant tolerans….. ara me vindras a dir que en Tadeo la posará de numero tres al parlament…”las damas primero”.
    Ni un comentari mes dels “arguments”.
    Esperem que tornin filmar un SPOT que doni bona fama a menorca.
    Salut

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari