Maite Salord

Escriptora

1931, Josep M. Llompart

1931

Ja se sap que els matinets d’abril
són lleugers com una carícia.
El pare va arribar capcot amb el diari,
escridassà els germans.
En el dinar ningú no motava:
“sí”, “no”, “pentura”…
I ullades tristes i soroll de culleres.
Cap al tard
la mare va encendre una animeta
davant l’estampa de la Beata.

En el carrer hi havia una micona de festa.

2 comentaris a “1931, Josep M. Llompart”

  1. Ismael Pelegrí i Pons Escrit el 15 abr. 2011 a les 11:54

    Es veu que a can Llompart eren un poc de dretes…
    Lectura recomanada, les “Memories i confessions d’un adolescent de casa bona”.

  2. Menorquit Escrit el 16 abr. 2011 a les 15:05

    És un altre dels gran homes de les nostres illes. De casa bona, sí, però ferme amb el compromís social, cultural, històric i lingüístic d’aquestes terrres.
    .
    (…) “Consciència cultural i consciència nacional són una mateixa cosa inseparable i indestriable, que se situa per damuint qualsevol estructura política”.
    .
    (…) “La cultura d’un país no porta uniforme ni es construeix a base de reduccions i d’imposicions. Això potser ho cregueren, en el segle XVIII, els emperrucats savis de la Il·lustració i de les Acadèmies, i potser ho creuen, avui, els hereus dels jacobins i els feixistes; però no és cert…”.
    .
    (…) No cal fer trampa amb aquest successiu desplegament de l’horitzó de la cultura; els edificis cal començar-los pels fonaments i no per la teulada. Trencau una sola baula de la cedena i se us haurà esgarriat la vostra indentitat pròpia; prescindiu d’una sola de les àrees culturals que us pertanyen, i caureu dins la més profunda incoherència: haureu deixat d’ésser qui éreu…”.
    .
    (Josep Maria Llompart)
    .
    Idò, açò, un home gran i savi.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari