Maite Salord

Escriptora

La recepta de l’èxit

http://3.bp.blogspot.com/_umoSO3up7Tc/TAC-CKSI77I/AAAAAAAAD-M/bH5GTU9VUVk/s400/volta+btt+2010.JPG

Surten  més de 600 BTT de la Plaça del Born. Una onada de cascs, de mallots de colors, de rodes i de somriures. Música i aplaudiments. Tot un èxit, sens dubte. Però l’èxit es treballa dia a dia. Una barreja d’ingredients que tots tenim a l’abast, a bon preu, però que no tothom té la gràcia de saber mesclar amb mesura, de forma equilibrada i efectiva.

Ingredients de la recepta de l’èxit:

Planificació. És el primer que s’ha de tirar a l’olla, a poc a poc, sense presses. Se’n necessita molta, si volem que el resultat final sigui el desitjat.

Treball en equip. Fonamental perquè hi hagi una gran varietat de gustos i de textures.

Constància. No cal perdre de vista mai la barreja. S’ha de remenar de forma continuada, mantenint un ritme constant, ni ràpid ni lent.

Il·lusió. És allò que determinarà el sabor final del producte. Sense il·lusió, el resultat pot ser correcte però no entusiasmarà.

Aprendre dels errors. Imprescindible si volem que,  de cada vegada, el resultat sigui millor.

Així, acaba de sortir del forn la 6a Volta a Menorca BTT, organitzada per la “Penya Ciclista Ciutadella”. Deixeu-me felicitar el xef i els seus ajudants. I, als participants, només els puc desitjar: bon profit!

22 comentaris a “La recepta de l’èxit”

  1. Jorge Rodríguez Escrit el 09 oct. 2010 a les 16:34

    Sabiendo lo inteligente que es Maite Salord, su fina ironía que sólo entiende ella y que no da puntada sin hilo, creo no equivocarme si digo que esta receta que ella nos expone, se la está diciendo subliminalmente a nuestra querida alcaldesa Pilar Carbonero.
    Sin duda, cada uno de estos ingredientes son los que le faltan a nuestra ayuntamiento.

  2. Joan Escrit el 09 oct. 2010 a les 18:08

    Els que coneixem els organitzadors de la Volta sabem que els has retratat en el teu escrit. Enhorabona a tots!

  3. Nom Necessari Escrit el 09 oct. 2010 a les 20:29

    N’hi ha per plorar, d’alegria!, amb sa BTT.
    …no en puc dir res més.
    .
    .
    En faria un plagi al “País petit” d’en LLach,
    .

    Potser sí que exagero,
    tant se val! és així com m’agrada a mi
    i no en sabria dir res més.
    Canto i sempre em sabré
    malalt d’amor pel BTT.

  4. eugenia Escrit el 10 oct. 2010 a les 0:51

    Maite, perdona’m, però t’ha faltat un ingredient:
    L’agraïment.
    Bé, la teva entrada ja ho és. (a mi m’ho sembla).
    És el millor que podem fer, agrair a les associacions el seu esforç i tambè reconèixer que tenen suport per part de l’ajuntament. Ho dic perquè crec que fas l’impossible per ajudar-les.
    I si des de l’àrea de cultura és fan les coses amb il·lusió que més podem demanar en aquests temps de crisis…?

  5. Maite Salord Escrit el 10 oct. 2010 a les 7:51

    En aquest cas, Eugenia, tenc un dels organitzadors a casa i pens que és d’admirar la feinada que fan, de forma altruista, perquè molta gent pugui gaudir de tres dies de volta per Menorca en BTT. Com dius tu, són moltes les associacions de Ciutadella que fan el mateix en altres àmbits, per exemple cultura, i pens que es mereixen tot el nostre reconeixement i més.

  6. Jorge Rodríguez Escrit el 10 oct. 2010 a les 9:23

    Sin salirme del tema que Maite Salord nos propone, y evitar así que alguien me pueda calificar de troll, ahondaré en las claves del éxito que nos introduce Maite. Habla de planificación, trabajo en equipo, constancia, ilusión y aprender de los errores.
    Cuando hoy he leído en el UH la crónica sobre lo de la concesión de los parquímetros, no he podido reprimir una carcajada.
    Planificación: Dice UH que Juan Triay lamentó que “el PSOE haya vuelto a hacer gala de la improvisación que acustumbra y actúe de forma tan precipitada. Nunca afronta los problemas y, claro está, el resultado final es una chapuza”
    Trabajo en equipo: Pons Fraga en su Pont i Cova habla de grupo que hoy está la frente del Ajuntament de Ciutadella. Dice que “hablar de equipo de gobierno municipal resulta excesivo e incorrecto”.
    Constancia: La única constancia constatable del “grupo” es la de ir de error en error. En esto son muy constantes. Dice UH que el Ajuntament de Ciutadella está a punto de vivir uno de los mayores dislates que se le recuerdan.
    Ilusión: Ya no existe ilusión. Se acabó la alegría de hace un año y medio. Ahora todo es decepción, malas caras, enfrentamientos,…
    Aprender de los errores: Esto ya es mucho pedir, cuando no son conscientes que se han equivocado. La chapuza del alquiler de velos lo interpretan como un éxito. Así no avanzamos.
    Y lo mejor de todo, el pie de foto de UH, cuando pone: “El PSM, atónito, calla”.
    En fin, este es nuestro “grupo”. No hay más.

  7. Coloma T. Escrit el 11 oct. 2010 a les 10:17

    Veig que, com molt bé diu s’Última Hora, el PSM ha quedat atònit i no sap que dir davant una nova capficada del PSOE.
    Si com molt bé diu na Maite una de les claus de l’èxit és la feina en equip, està clar que l’equip de govern de Ciutadella no fa feina en equip. I na Maite és la primera en deixar-ho clar quan diu que els 4 del PSM fan la seva feina i la fan ben feta, sense importar-li el que fan els altres. Però, no sou un equip? No hi ha comissions de govern per estudiar i analitzar les coses? No hi ha comunicació entre els distints departaments?
    El que ara us entereu de que s’acaba la concessió del parquímetre i no tingueu alternativa és un problema de tot l’equip de govern. I això té un nom, incompetència. La culpa serà de qui serà, però en darrer terme la culpa és de tots els que “governau”.

  8. Terry Escrit el 11 oct. 2010 a les 14:24

    Y el PSM, atónito, calla.
    Ja, ja, ja….

  9. Maite Salord Escrit el 11 oct. 2010 a les 14:45

    La pluja d’ahir no va aturar la BTT. La il·lusió i les ganes van ser més fortes que les adversitats. Els participants van acabar de fang fins als ulls. Cansats, també. Ara, ben satisfets i contents, després d’haver fet l’etapa prevista. Ja se sap: allò que més costa és també el que et dóna més satisfaccions. Tanmateix, com va dir aquell filòsof tan famós, el nom del qual ara no puc recordar: “Dues persones no poden fer vogar la mateixa bicicleta a la vegada”. Una llàstima, certament.

  10. Coloma T. Escrit el 11 oct. 2010 a les 16:24

    És ben cert que dos no poden vogar la mateixa bicicleta, però mentre un voga l’altra el pot avisar si hi ha un clot.
    I en aquest equip de govern o grup d’amigots com diria JPF, la que intenta vogar ja sabem qui és, i ja sabem que no sap prou bé cap on va, però per això hi ha tots els altres per ajudar-la a anar pel camí que toca.
    I sino, de que serveixen les comissions de govern? i les reunions de regidors? O no hi ha reunions de l’equip de govern? O és que cadascú va per lliure?

  11. eugenia Escrit el 11 oct. 2010 a les 19:07

    Maite, molta raó té el filòsof. De vegades no podem ni caminar junts, però per a mi l’important es arribar si es vol arribar al mateix lloc.
    Fa uns quants anys vaig fer el Camí de Santigo amb el meu marit, al principi caminaven tots dos junts, però prest ens van adonar que cadasqun tenia el seu ritme i fer-ho junts era molt cansat per tots dos.
    La solució: jo sortia abans, el anava darrera, ens trobàvem fèiem una estona junts, menjàvem, fumàvem, parlàvem, sèiem o caminàvem uns quants de km, anavem junts però respectant les necessitats i dificultats de cadasqun.
    Segur que la solidaritat entre tots els participants va fer més fàcil superar les dificultats, i ja es sap, el fang és bo per la pell.
    Salut.

  12. Jorge Rodríguez Escrit el 11 oct. 2010 a les 23:13

    Hay que ver lo obedientes que son los del PSM. Maite Salord ha dicho que nadie conteste y aquí nadie dice nada. Todo un ejemplo de disciplina y orden. O es obediencia o todavía están atónitos por el cacao que hay en el ayuntamiento.
    Paloma ha dado en el clavo. ¿Hablan en la comisión de gobierno, o en las reuniones de grupo, de lo que pasa en el ayuntamiento? Lo que pasa en un departamento se debería tratar en las reuniones de grupo. Si cada uno, como apunta Maite Salord, hace lo suyo y el resto del mundo ya se puede hundir a sus pies, no es lo mejor para hacer un trabajo en equipo y para que las cosas funcionen.
    Ni el Mosquito ni el Nombre Necesario ni niguno de la kale borroka pesemera han dicho esta boca es mía ante el dislate del parquímetro. ¿Es que nadie es capaz de dar un golpe encima de la mesa y poner orden, de una vez, en este ayuntamiento?

  13. Menorquit Escrit el 12 oct. 2010 a les 0:41

    “Contra l’estupidesa, fins i tot els Déus lluiten en va”. (Schiller).
    .
    Un acròstic:
    .
    Captaire dels errors
    Arrecerat de furts
    Per què ara surts
    D‘amagat amb pudors.
    ‘Nireu a vela, indecents
    Amb ideals eixorcs;
    Sinergia de ments,
    Èxode de porcs.
    .
    Barroer sens capell
    Rere murs de fàstic
    Amb quin suc de cervell
    Maldau ser misser enfàtic?.
    Ai!!… bleixos de mesell.

  14. xandall Escrit el 12 oct. 2010 a les 8:09

    Al “tandem” destroyer que voga per aquest bloc: tranquils que els del PSM diuen el que volen quan volen, però només quan ho creuen necessari i, evidentment, entre aquestes necessitats no hi figura la de respondre als vostres envits. Per altra banda, i des de la llunyania, sé del cert que el PSM no es quedarà impertèrrit davant el que està passant (i coneguent na Maite encara menys). de moment ja ha caigut una bona aiguada que ens ajudarà a fer net i a veure les coses amb més claredat! I efectivament com diu na Maite: “El que més costa és el que et dona més satisfaccions” i jo afegiria que les eleccions són a un tir de fona!

  15. Jorge Rodríguez Escrit el 12 oct. 2010 a les 9:53

    Bueno, bueno, ya veo que no podeis hacer de menos que replicar, aunque sea con un burdo poema. Os doy vidilla, no lo podeis negar. Sino de que hablaríais, de la BTT, del Camino de Santiago… Ya se ve que las directrices bien claras de Maite Salord pueden menos que vuestro impulso más primario.
    En cualquier caso, sí que me gustaría referirme a lo que nos dice xandall. Dice que está seguro que el PSM no quedará impertérrito ante lo que está pasando (y conociendo a Maite, menos aún).
    Pues yo no estaría tan seguro, porque desde que está Maite en el ayuntamiento es cuando, precisamente, el PSM más ha tragado. Ya me gustaría ver a Tuni Allés, por poner un ejemplo, en el lugar de Maite Salord.
    ¿Qué hubiera dicho el PSM si lo de los parquímetros le hubiera pasado al PP? Seguramente habrían puesto el grito en el cielo, hubieran pedido dimisiones, etc. Ay, ay, ay…
    Y aquí, lo único que ha dicho es que prefiere que no se pague en la zona azul mientras no esté el tema resuelto que, por lo que parece, será ya dentro de 2011.
    He de decir, en este caso, que yo también prefiero no pagar en la zona azul. Estoy hasta los coj… de pagar el parquímetro más caro de toda la isla.
    En cualquier caso, dudo que esta nueva incompetencia tenga consecuencias prácticas dentro del “grupo” de amigotes que dirige el ayuntamiento. Yo creo, en realidad, que Maite, no sólo ha quedado impertérrita sino que ha quedado helada, ante tamaño desaguisado, de la que ella es una de las máximas responsables por su cargo de primera teniente de alcalde. Y no sabe qué decir ni como reaccionar.
    En cualquier caso, es inútil querer disimular el gran malestar que existe en el PSM por cómo está funcionando el ayuntamiento. Es un secreto a voces. Algún día va a estallar. Esto no se aguanta por más tiempo.

  16. Nom Necessari Escrit el 12 oct. 2010 a les 9:54

    .
    http://cid-30c0e5f8d2b522f3.photos.live.com/play.aspx/BTT 3 ETAPA?ref=1&wa=wsignin1.0&sa=93485587

    .

  17. Nom Necessari Escrit el 12 oct. 2010 a les 10:57

    Maite, quan puguis, elimina’m el comentari anterior.
    .
    Només és un enllaç de fotos d’aquesta BTT, però veig que no surt.

    .
    Gràcies

  18. JOSEP MIR Escrit el 18 oct. 2010 a les 22:05

    Només puc donar les gràcies i expressar la meva felicitació més gran a l’organització de la BTT.

    A sa pàgina de la btt http://www.menorcabtt.com hi hauria d’haver un lloc on deixar-hi comentaris de felicitació.

    S’ha de fer tot el possible perquè no sigui ver que no hi haurà setena BTT, encara que l’any que ve sigui de 2 dies (pel fet que dia 12 cau en dimecres) o passar-la a Tot Sants que es podria fer pont.

    Açò de tot Sants fins i tot podria estar bé perquè hi hauria 2 mesos per entrenar després de l’estiu, que per mi sempre és complicat (feina, platja, barca, amics de vacances, sopars, festes de poble, festes de Maó, etc.). L’inconvenient és que si prepar sa BTT 2 mesos seguits sa dona d’aquesta em treurà de ca nostra….

  19. Maite Salord Escrit el 19 oct. 2010 a les 18:55

    Tranquil Josep, que si les dones dels organitzadors encara no els hem tret de casa, la resta, esteis salvats!
    Em diuen que tenen un facebook “Menorca BTT” on es poden deixar comentaris. Per cert, no et feia “bttero”!

  20. JOSEP MIR Escrit el 19 oct. 2010 a les 20:58

    Som BTTero dels flacs , trob cada dia vaig arribar entre els vint darrers, però vaig aconseguir fer sa btt sencera…que per jo ja és molt.

  21. JOSEP MIR Escrit el 19 oct. 2010 a les 21:15

    Per cert ,una anècdota d’en Joan López,

    L’any passat vaig fer la meva primera BTT i no tenia gens d’experiència. A la primera etapa a l’avituallament no vaig reposar aigua (trobava que en tindria prou per acabar l’etapa) i a la Vall estava eixeregat sense una gota d’aigua, a més tenia estirades constants a les cames precisament per no haver fet estiraments i anar deshidratat. Per paga per Cala Morell vaig rompre es fil de ferro del desviador i com que no en sabia gens no se’m va ocorre moure la cadena amb les mans, no res que anava fet malbé… amb açò se m’atraca en Joan López que casualment passejava per Cala Morell en velo i em comença a fer pasades, ara te pas, ara t’esper i te torn passar… de repent es posa al costat meu i em diu:-vols que et reciti el ‘cant espiritual’…. te promet que en aquell moment l’hagués mort… jo no estava gens per ‘cants espirituals’…

  22. Maite Salord Escrit el 19 oct. 2010 a les 21:30

    És genial, aquesta anècdota! Ja et veig, tu fet pols i en Joan dient allò de “Sia’m la mort una major naixença”. En el pròxim dinar, li hem de fer contar al poeta. Segur que riurem molt… ja ens perdonaràs! Si et serveix de consol, jo no arribaria ni a la rotonda del cavall… sortint del Born!

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari