Maite Salord

Escriptora

Tardor, Rosa Leveroni

TARDOR

Aquest desmai de roses amb la posta

damunt la sorra fina del jardí.

Aquest llanguir callat que té la brosta

al bes enfredorit de l’aire fi.

Aquestes melodies apagades

de les fulles caient en el repòs,

com de llac adormit, en resignades

notes opaques d’un dolor reclòs.

Són veus d’un mateix cant… Oh melangia

tan tendrament subtil de la tardor

que em poses nou encís dins de la via

i fas més amorós el meu dolor!…

Rosa Leveroni

2 comentaris a “Tardor, Rosa Leveroni”

  1. Silve Escrit el 23 nov. 2010 a les 19:38

    La tardor és el mateix arreu: els mateixos sentiments, els mateixos colors, les mateixes olors, els mateixos plors i les mateixes pluges, els mateixos patis i els mateixos carrers, les mateixes fulles, les mateixes mirades, les mateixes abraçades…curiosament, la tardor és el mateix arreu…i Rosa Leveroni ho sap. La tardor és l’horabaixa de l’any, el fosquet dels sentits i és la passió en la tristor…què bé plorem a la tardor…

  2. Menorquit Escrit el 24 nov. 2010 a les 19:22

    La tardor té un color especial, un deix peculiar; hi pots veure en la foscor i somiar al migdia. La poseia rutlla sola.
    .
    Rosa Leveroni només descriu la imatge, el poema brolla sol.
    .
    Més poesia tardoral i semblant a Leveroni (em sembla…jo no én sé gaire, però m’agrada). Ja em corregiràs, Maite.
    .
    Tardor: temps i ritme

    “Plou grisament i lleugera,
    i una gota, com els ulls,
    es tiny de verd, a una fulla
    que és com un cor i que es gronxa.
    Cau la gota que fou cor
    com un plor i regalima,
    i la fulla, sense pes,
    alleujada ja, es redreça.
    Ara tu, envidreït,
    dius cor verd, mirada verda,
    gota verda, verd record,
    i saps de la meravella
    de quan la gota i el cor
    foren la mateixa cosa.
    Un temps altre esdevé el temps
    i batec i escletxa i ritme”
    .
    (Antoni Català Campins)

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari