(Carta enviada al Director del diari UH )
Dissabte, 31 de juliol, a la secció “S’aguait” d’aquest diari, i seguint la línia de la notícia de divendres, signada pel periodista Javier Sánchez, sobre el mateix tema, es critica la postura “incoherent” del PSM, i la meva en concret, respecte al que vostès anomemen el “Zapatazo”. Si em permeten, un parell de precisions:
1- En el plenari de dijous es va ratificar una Resolució de Personal que aplicava el Decret-Llei 8/2010, de 20 de maig, que fixava una reducció d’un 5% de la nòmina del personal de l’Ajuntament, un Decret-Llei d’obligat compliment, encara que hi haguéssim votat en contra.
2- Qui redacta “S’aguait“ afirma, textualment, “El blog de Salord en la red, sin ir más lejos, echaba humo. Anteayer, en el pleno de Ciutadella, los tres (sic!) concejales nacionalistas se olvidaron de sus opiniones y siguieron la corriente del PSOE”. Idò bé, ja que el meu bloc és la font, a ell remet. Això és el que hi vaig escriure respecte al tema:
“En aquests moments, són molts els ciutadans que se senten estafats per un president de govern que, fins fa poc, parlava de “brots verds” i afirmava, sense cap vergonya, que la crisi (sí, aquella crisi que va negar durant mesos) havia tocat fons. Però resulta que no és ver i ara s’han de congelar pensions i davallar els sous del funcionaris. I no em dol que em davallin el sou: em dol l’engany; em dol la improvisació; em dol la incoherència. Supòs que quan Solbes va plegar del govern, qualque cosa ens hauríem hagut d’ensumar. Feia nosa. Devia dir coses que al senyor president no li agradava escoltar. El temps, però, situa les persones al seu lloc, diuen. I, avui, tenim un president contra les cordes.” (maitesalord.cat, 28 de maig de 2010)
Per tant, queda clar que mai no he dit que estava en contra de la davallada en si (perquè crec que, a la vista de la situació, qualque cosa s’ha de fer) sinó de la forma com el senyor Zapatero ha gestionat els temes econòmics del país. Una gestió pèssima que hem acabat pagant treballadors i pensionistes. Aquest és tot el fum que he pogut trobar al meu bloc.
3- En l’única cosa que l’encerten, sí senyors, és amb la foto que han posat per il•lustrar l’escrit: la meva cara d’oi, durant el plenari de dijous, és ben real, em poden ben creure.
En fi. Si, com deia el sempre admirat Cervantes, “la pluma es la lengua de la mente”, qui ha escrit les breus línies de “S’aguait” ha quedat prou en evidència: en un text de cinc centímetres per banda, aconsegueix incloure els noms dels nombres un i dos del PSM-EN al Consell i a l’ajuntament de Ciutadella; aconsegueix “robar-nos” un regidor (parla de tres!); i veu fum de foguera on només hi ha fum de formatjades. Té mèrit, no m’ho negareu.
Bon estiu a tothom!
- El pensament ordenat/Opinió
- 17 comentaris
maite ets una crac
bon estiu
nasi mascaró
Gràcies, Ignasi!
Aquí teniu, també, una entrevista que publica, avui, UH: http://ultimahora.es/menorca/noticia/noticias/local/mi-vida-politica-tiene-fecha-de-caducidad.html
Dice Maite Salord que el decreto Ley 8/2010, de 20 de mayo, es de obligado cumplimiento, aunque se votara en contra.
Y la resolución de personal, que aplica este decreto, ¿era de obligado cumplimiento? Si fuera de obligado cumplimiento no hubiera pasado a votación. Porque si el resultado de la votación hubiese sido que no, esta resolución de personal no se hubiera aprobado.
Y, siento recordártelo, con tus votos aprobasteis la reducción del 5% en el sueldo de los funcionarios.
Después podrás decir que no estabas de acuerdo, que Zapatero nos está llevando a la ruina, que el zapatazo va en contra de los más débiles. Sí, sí. Pero tú y los tuyos votasteis a favor.
En coherencia, debíais haber votado en contra. Si no, todo son palabras y nada más.
En Coll ens te tips, hauria de retornar al seu blog natural, però com que l’han descobert ha emigrat aquí sota el nom de Jorge Rodríguez. Durarà poc una vegada redescobert. A l’anterior post torna a quedar amb el cul a l’aire.
Supongo que “En Coll ens te tips” alguna vez hablará del tema que nos propone la responsable del blog. Por mí puede seguir haciendo el ridículo, aunque entiendo que esta no es la manera de prestigiar este blog.
L’he llegida al diari a l’entrevista, molt interessant. Salut!
Iñaqui, alerta, que prest et coneixerà tothom!
Jo no se si en Jordi Coll i Rodríguez “prestigiarà” el blog del conseller, però altres bandes el seu nom i les seves malifetes van associats al desprestigi més gran. Passarà per aquí com una plaga, molesta però passatgera, al cap i a la fi inevitable, com un refredat d’estiu.
No alimenteu el troll! 5/8 comentaris no serveixen de res… Alerta, persones honrades, no us deixeu molestar i comenteu la notícia simplement.
Molt bona, l’entrevista. Espanyolistes crispats són un bon símptoma. Açò sí, vaja titular… Com sempre, UH imposant implícitament el seu parer…
Estoy con Borja en que no hay que alimentar al troll. Poco a poco, abandonará y dejará de hacer el ridículo.
En cuanto a la entrevista de Maite Salord en el UH tengo que hacer un comentario. Hay algunos aspectos que, obviamente, no puedo compartir, pero que lógicamente hay que respetar. Y ciertamente, la diversidad de opinión es lo que enriquece nuestra sociedad, siempre que esta opinión no se quiera imponer. No estoy de acuerdo con su opinión sobre el dique de Ciutadella, ni tampoco con la cuestión de los Países Catalanes.
Desde mi modesta opinión, la imagen que transmite el PSM es la de un partido que sólo busca contentar a su electorado, sin importarles el futuro ni el bienestar del resto. Y que se aprovecha de su posición para imponer su criterio, perjudicando (a la vista está) al conjunto de Menorca.
Però si el troll ets tu.
Maite, no et deixes “atropellar” pels comentaris de segons quins diaris.
Diaris que tenen noticies d’ultima hora amb noms i cognoms i fan un petit i simple comentari… perquè quedi constancia.
Ara farà set anys.
Vull dir, tinc un amic periodista que ara farà set anys que va estar a Ciutadella, crec que finalitzava el mes d’octubre, i em feia els seu anàlisi de com s’han de donar les noticies, els “peus de foto”, els titulars de les noticies i les entrevistes… els “chips”, els errors amb els horaris dels concerts, de les exposicions, dels tranports…
Les faltes d’ortografia? Millor no dir res.
No sé, era i és cap de “cierre de edición”, (desconec si als diaris insulars existeix aquesta “especialitat”) i no podia evitar continuar en actiu, miran-me quan jo “llegia” els diaris.
El seu somriure el delatava.
El famós quart poder. Més polititzat que qualsevol diputat i que ha aconseguit que els ciutadans esteim més desil·lusionats amb els diaris que amb els polítics.
Salut!
Crec, Jorge, que no pots compartir ni assolir una consciència de “nació” amb els menorquins que la tenen perquè “naturalment” no en formes part. Pel que fa al dic, crec que ja és un tema econòmic i mediambiental, no polític, social, cultural i lingüístic com és l’altre…
En el teu escrit dius que molts ciutadans es senten estafats per una mesures que, per tu, son un engany, son improvisades i son incoherentes. En canvi, les aproves. Ara si que em sento estafat.
Haver-te de “registrar” per poder participar en el bloc no crec què foc cap mala idea.
.
…Encara que el “Nom Necessari” no fos necessari, clar.
.
Ho dic perquè a vegades hi ha missatges, com ara aquest darrer, què fan sospitar…
.
Què t’ho pensaràs, Maite?
Al cap i ala fi només seria una qüestió d’ordre,
…com en els Plens on tothom diu el què vol però on esteu tots “registrats”.
.
Salut.
Sí, Sí, “Nom necessari” que Maite aplique la censura. Qué sólo se pueda leer el pensamiento único. Lo de escuchar opiniones contrarias no interesa.
Qué alguien no alaba a Maite Salord, pues expulsado del blog.
Menudos demócratas andan sueltos por aquí.
Espero que Maite siga aplicando el sentido común y deje expresarse, siempre que se haga con respeto, a todo el mundo. Si siempre escuchamos lo que nos interesa escuchar, no avanzamos. A veces es bueno oir otras opiniones.
Hola de nuevo mi “desconocida” Maite, despues de clasificar por temas tus elucubraciones literarias con las que amenizas tus escritos ,he llegado a la modesta conclusion de que a veces tu escritura quiere dar tanta informacion que corres el riesgo de confundir al lector, y no me refiero a este articulo en particular(por el que te felicito)si no al conjunto de articulos y entrevistas que van cayendo en mis manos para someterlas a escrutinio y sacar mis conclusiones que no dejan de ser mas que una opinion personal sin ninguna pretension de que esta sea la unica y verdadera. Solo es un punto de vista mas entre tantos otros.
Saludos.