Maite Salord

Escriptora

Crònica d’un Ple (I): nova etapa

CIME

El passat 23 de juliol, es va celebrar el primer plenari del Consell Insular de Menorca d’aquest mandat. La veritat és que, entre una cosa i l’altra, ni havia pensat que, quan era a l’oposició, en feia la crònica mensual. Avui, però, posant ordre a tantes coses, m’he adonat del meu oblit.

Potser algú haurà pensat que ara que som presidenta he canviat les meves rutines. No negaré que n’hi ha que, per força, ja no són les mateixes. Ara bé, la meva relació amb les persones ha de ser exactament la mateixa que fins ara i, si pot ser, més fluïda. És per açò que qui em segueix a traves de les xarxes veurà que els meus facebook, twitter i blog continuen com sempre, condicionats, evidentment, per la manca de temps per dedicar-m’hi.

Així, aquí teniu -encara que tard-  la primera crònica de la temporada. Va ser un ple breu en el qual vam aprovar el cartipàs, càrrecs i sous de la institució per als propers 4 anys. La dada més significativa és que hi haurà un estalvi d’uns 270.000€ anuals que es dedicaran a ajuts d’emergència social. La informació completa la podeu llegir aquí.

Va ser un ple breu però que, com us podeu imaginar, vaig viure de manera ben especial. No amagaré que em vaig sentir estranya, molt estranya: passar de ser la darrera de la fila a presidir-lo no em va resultar gens fàcil. Satisfeta per la feina feta que ha permès capgirar la situació; orgullosa de representar a tantes persones que van creure en el canvi; i, sobretot, molt conscient que, si en els moments difícils que he viscut aquests darrers quatre anys mai he acotat el cap davant les dificultats, ara, en circumstàncies més favorables, seria incapaç d’aixecar-lo amb altivesa.

Aquesta idea ja la vaig expressar en el discurs d’investidura: “Com deia el poeta Arquíloc, “comprèn que a la vida impera l’alternança”. I és des del convenciment que aquesta alternança és absolutament necessària i imprescindible que hem d’aprendre a construir realitats no des de l’enfrontament sinó la confrontació, la cooperació i el respecte mutu, i així ha de ser.”

ARQUÍLOC
(mort c. 650 a. C.)
Cor, cor, si et torben pesars invencibles,
¡amunt!, resisteix a l’adversitat
oferint-li el pit de cara, i a l’astúcia
de l’enemic oposa-t’hi amb fermesa.
I, si surts guanyador, dissimula, cor,
no bravegis, ni, de sortir vençut, t’envilesquis
plorant a casa. No deixis que els èxits importin
a la teva felicitat; els fracassos a la teva pena.
Comprèn que a la vida impera l’alternança.

Un comentari a “Crònica d’un Ple (I): nova etapa”

  1. ricard Escrit el 16 ag. 2015 a les 12:54

    L’alternança és important, però les formes de transmetre als ciutadans amb claricia el que es fa al CIME també. Hauria d’esser un abans i un després d’aquesta legislatura. Potser hi haurà coses que no es podran acabar i potser altres s’acabaran com no voldriem, però que el Consell sigui transparent i asequible als ciutadans és una fita per si mateixa.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari