Maite Salord

Escriptora

Treball

Feia temps que no assistíem a una celebració de l’1 de maig tan intensa com la d’enguany. Els darrers temps de bonança econòmica van diluir, sens dubte, la càrrega reivindicativa, potser no a un nivell sindical, però sí de percepció ciutadana. Les coses anaven bé. La gent tenia feina i, tot i que, evidentment, la situació no era perfecta (les xifres de sinistralitat laboral en serien un exemple), es respirava un cert optimisme.

En aquests moments, però, la càrrega reivindicativa és dramàtica. La Crisi en majúscules és més que una realitat. Les xifres de l’atur creixen dia a dia. Els serveis socials no donen a l’abast. Són innombrables les famílies que no tenen ni tan sols un subsidi per poder sobreviure. L’especulació financera ha esclatat i ens ha deixat amb les misèries al descobert. No som cap experta en temes econòmics, però som ben conscient que,  pel camí, ens han enganyat (crisi? quina crisi?). O ens han permès estirar més el braç que la màniga (hipoteques, per exemple, que ara són impagables). Perquè, al cap i a la fi, on han anat a parar les grans injeccions de diners públics? Als bancs, esclar.

Segur que els entesos en el tema veuran aquest raonament molt simple però és la percepció que una té. No puc evitar sentir-me com aquells titelles dels quals parlava Salvador Espriu, els fils dels quals són moguts, des de l’ombra, per qui té el poder. Econòmic, en aquest cas. Tanmateix, les conseqüències de tot plegat són ben visibles. Sense anar més enfora, fa uns dies, Càrites feia públic que no s’arreplega prou menjar per cobrir les demandes. Qui ens ho havia de dir, fa uns anys!

Potser les èpoques de crisi serveixen per fer catarsi col·lectiva a tots els nivells. La crisi com a oportunitat per millorar, com apuntava algú en un comentari de fa uns dies. No ho sabria dir del cert.  A la nostra illa, de moment, serveix per fer la demagògia de sempre multiplicada fins a l’infinit: creuers que ens han de treure de la crisi (com a Maó?); camps de golf que fan miracles econòmics (com a Mallorca?); o carreteres desdoblades per poder tenir turisme de qualitat. Només cal recordar quan es va justificar el macro-aeroport actual -buit gairebé tot l’any- perquè havia de suposar més arribada de turistes.

Tanmateix, avui, 1 de maig, voldria sumar-me a les crides dels sindicats perquè no s’oblidi que qui de ver pateix la crisi són les persones a l’atur. Cap a elles hem d’enfocar avui la nostra mirada. Calen polítiques fermes -no de focs d’encenalls- per sortir de la crisi. D’una crisi que algú hauria hagut d’aturar quan encara hi érem a temps. Ara, només ens cal esperar que, com a mínim, hagi servit perquè s’establesqui un control més estricte a les entitats financeres. Perquè no es torni a especular més amb el futur de tots plegats.

23 comentaris a “Treball”

  1. Nom Necessari Escrit el 01 maig 2009 a les 10:50

    Potser hem perdut els sindicats, Maite.
    Fa més de 20 anys que vaig observant les actituds dels sindicats majoritaris i et puc assegurar que m’han decebut, i molt; els sindicats estatals estan venuts.
    .
    No ho sé amb els Partits polítics, pot ser és mes o manco, però el que és els sindicats s’han convertit quasi exclusivament en agències administratives -molt ben lucrades- i subvencionades:
    http://www.boe.es/boe/dias/2009/01/28/pdfs/BOE-A-2009-1448.pdf

    .
    Entre els sindicats estatals cal fer una excepció, la CNT, qui no accepta aquesta mà qui dona menjar tal vegada per no ser mossegada.
    .
    Llàstima de sindicalisme, del sindicalisme imperant al manco.
    Avui som el 1er. De Maig, amb tot el que açò hauria de representar per als treballadors, però potser estam molt mal representats.

    .
    És una opinió que voldria fos equivocada.
    .
    Bon dia.

  2. Talaiòtic Escrit el 01 maig 2009 a les 11:25

    Molt bona aportació aquest enllaç que poses, Nom Necessari. Caldria afegir-hi quines “ajudes i subvencions” reben els sindicats des de les administracions locals, insulars i autonòmiques, en forma d’aportacions econòmiques, alliberats que se suposa que han de treballar pels interessos dels treballadors i que el que només és segur és que deixen de complir les seves obligacions de feina, etc…
    .
    A part que amb tot açò els sindicats “majoritaris” i altres de més petits també són una extensió més del colonialisme hispànic del PPSOE en aquest país, contraris a qualsevol expressió de llibertat del nostre poble. La seva absència a la manifestació de l’1-D del 2007 a Barcelona n’era un exemple, les reticències a la normalització lingüística i la seva complicitat per acció i per omissió amb la castellanització, un altre.

  3. Menorquit Escrit el 01 maig 2009 a les 12:29

    Encara no entenc com a Menorca, es firmen convenis amb CCOO per a l’ús de la llengua catalana, quan és notable i constable una important comunicació d’aquest sindicat en castellà.
    .
    Les bonances econòmiques han esmusteït la finalitat sindical. En teoria, la crisi hauria de servir per revifar les reivindicacions dels treballadors. El meu dubte és què faran els sindicats: comprendre les dificutats patronals o bé entendre que qui pagarà les consequêncies de la crisi ha de ser sempre el treballador? Es baixaran una mic més els calçons els Sindicats en les propostes d’acomiadament? facilitaran les EREs? (Expediente Regulacaión Empleo); pactaran ssnse lluita ni resistència la rebaixa dels dies d’imdenització al treballador acomiat? (la llei preveu 45 dies per any treballat; els sindicats assumeixen que açò no és possible i admeten que siguin 20).
    .
    Preferesc, de molt, que les admnstracions subvencionin els sindicats que altres confessions que ni tan sols empren la democràcia interna (ni externa). També és cert a que avui dia els sindicats necessiten una maneta de bones i millors idees pr equilibrar els drets dels obrers. Si l’Església creu amb la dignitat de les persones, les seves missions pastorals haurien de tenir una forta base reivindicativa en temàtica laboral. És en la dignitat del treball on prosperen famílies, es disposa d’una vivenda digna i on la persona es capacita per a l’estabilitat.
    .
    Tanmateix, sempre he cregut que la pobresa és la que sosté l’Església. La pobresa fa ‘creure’. Les comunitats pròsperes i econòmicament estables, perden la fe religiosa. Però açò és un altre tema.
    .
    Salut i treball

  4. Vela Escrit el 01 maig 2009 a les 12:47

    Nom Necessari, totalment d’acord amb tu.

    El fet que la CNT no s’avingui a participar de segons quines comédies crec que té molt a veure amb tot el que va passar durant la guerra civil amb la CNT, el POUM i la FAI, quan els soposats partits d’esquerres els van acusar de fer el joc al feixisme. Això, per desgràcia, encara es produeix quan, des de certs sectors de l’esquerra oficial, s’acusa a aquells que segueixen dient les coses pel seu nom de fer el joc a la dreta. Et recomano un bloc on pots trobar més informació del que dic: http://pobler.balearweb.net/

    És el bloc de l’escriptor Miquel López Crespí, del qual ja he parlat altres vegades i de quí he après i aprenc moltíssimes coses quan llegeixo el seu bloc.

  5. bep Escrit el 01 maig 2009 a les 14:31

    A nivell de Menorca els sindicats no poden fer més del que fan, les cúpules sindicals son “4 moixos”, el problema es la resta de persones que formen part dels sindicats (treballadors amb càrrecs de delegats), no es fàcil ja que això lleva molt de temps personal i familiar, i es clar ningú ho vol, ara això sí, a l’hora de reclamar i exigir tothom es molt valent.

    Als menorquins no ens agrada tenir mal de caps, per això que ho facin els altres, no tenim esperit reivindicatiu ni el tindrem mai, i això, per molta crísi que hi hagi no ens canviarà el caracter.

    A jo també m’han decebut els sindicats, partits politics i altres, però necesit esta afiliat a un sindicat i així i tot l’empresa moltes vegades fa el que vol i no respecte molts punts del conveni i acords que hi ha signats ( ja li va bé al Patró), però quan veus que molts dels teus companys treballadors de la mateixa empresa només arrufen les espatles i diuen “i que vols que fem”, et quedes amb unes ganes de enviar-ho tot a fer punyetes.
    Peò necesitam fer feine per viure.

    Un tems anava a la festa, manifestació reivindicativa del 1 de maig , però també erem 4 moixos, així i tot jo em veig amb la necesitat d’estar afiliat a un sindicat, “por si las moscas”.

  6. Mpons Escrit el 01 maig 2009 a les 14:53

    Avui, dia 1 de maig, també comença la temporada turística. Bona feina a les treballadores i als treballadors del sector!

    (Bep, no et resignis, el caràcter i la mentalitat també canvien i es poden fer canviar. Només cal reconèixer-ho, voler baratar i posar-hi remei)

  7. silve Escrit el 01 maig 2009 a les 19:45

    Just ara he arribat de la “Festa del treball” (trobada i dinar) que el PSM de Mallorca celebra anualment a l’hermita de Sant Miquel a Campanet. Açò d’anomenar “festa” a una diada reivindicativa ja em costa d’acceptar, però m’he alegrat quan al seu speach el secretari d’organització del partit, en Xavier Bacigalupe ha recordat que aquest dia no és per beure i riure, sinó que és per reflexionar sobre la situació i l’estat real dels treballadors de les Illes. S’ha tancat el micro i ha tornat a sonar la música, i de ver, la “festa” ha continuat. Seguim de “festa”, algunes escoles en tenen fins dimecres i…què bé! el papà ens podrà dur a la platja…com que ara no fa feina! trist, real, festa…

  8. bep Escrit el 01 maig 2009 a les 20:38

    Mpons, no es tracte de resignació ni de ser negatiu, més bé som realista, al menys dins el meu món laboral, serà que els meus companys tenen el caràcter fort?, amb la mentalitat ja no hi vull entrar. Jo més bé pens que la pasivitat que demostren alguns colectius a l’hora de reivindicar es més per comoditat personal.

    Es cert, vivim en una societat desigual i ningú s’escapa de ser discriminat en alguna ocassió, a lo millor després canviarà la mentalitat d’aquests.

    Es cert Silve això que diu en Xavier que hi ha que reflexionar sobre la situació i l’estat dels treballadors, ara només cal veure els resultats que surtin.

    Que consti que valor molt a la gent que es fica dins el móm sindical (desde el primer fins el darrer), i no es fàcil, més bé moltes vegades poc valorat.

  9. Nom Necessari Escrit el 01 maig 2009 a les 21:23

    .

    D’acord Bep,
    El que passa és que en aquest segle XXI, el món del treball, ens topem amb massa indecències,
    .

    Lo que es indecente
    JOSÉ MIGUEL GÓMEZ VILLANUEVA. 29.04.2009

    .
    http://www.20minutos.es/carta/465685/0/

    .

  10. Nom Necessari Escrit el 01 maig 2009 a les 21:37

    Em sembla que no es poren editar aquí els comentaris, llàstima.
    .
    Aquí on sols dic “el mon del treball” hauria d’haver dit: “en el mon del treball”.
    .
    Gràcies i perdó.

    .

  11. gavineta Escrit el 02 maig 2009 a les 23:32

    Avui _i sobretot demà_ ja no es parla de crisi. Ja no es parla d’atur. Ara el més important és el 2-6 del Madrid – Barça. Un espectacle ple de gols. Alguns a falta de 20 minuts ja deixaven el Bernabeu. Als madridistes avui el que els treurà la son no seran els deutes ni la situació laboral, sino el ridícul dels onze de blanc. Mestrestant els culés ho celebraran sense recordar les penes. Fins que d’aquí uns dies passi, i tornem tots a la dura realitat.
    És ben cert que el futbol, i altres esports (com ara el tennis de Nadal, o els cotxes d’Alonso), és l’opi del poble. N’estic convençuda. Però bé, totes les drogues fossin com aquesta. Provoca la mateixa eufòria i no té efectes secundaris.
    Bona nit i visca el Barça!

    (Dilluns ja cercaré feina)

  12. Nom Necessari Escrit el 03 maig 2009 a les 9:59

    Xifres, 2 – 6 , fàcil de comptar, gols, i tothom les sap aquestes xifres.
    .
    De “treball” vol rallar na Maite en aquest tema, “treball”, organitzadors del Treball, defensors del treball, …altres xifres són aquestes, i pot ser més desconegudes, més vomitives algunes,
    http://www.expansion.com/2009/04/23/economia-politica/1240522196.html
    .

    No consider molt pura la font d’aquestes xifres, però potser són tan certes com el 2 – 6 d’ahir.
    .
    Clar que els “al.ludits” també es saben defensar.

    http://www.ugt.es/actualidad/2009/abril/b22042009.html

    .

  13. Mpons Escrit el 03 maig 2009 a les 12:27

    La construcció del dic de Son Blanc de Ciutadella es contradiu amb els objectius de sostenibilitat de Menorca com a Reserva de la Biosfera. Cal tenir en compte la rellevància de la Declaració pel que fa al desenvolupament dels àmbits socioeconòmics de l’illa i també s’ha de comptar amb el fet que aquesta condició no té perquè ser de per vida si la realitat mediambiental de Menorca no s’adequa als criteris de la UNESCO. Arribats a un consens polític quant a la construcció del Dic a fi de millorar el tràfic regular de passatgers i mercaderies i d’ordenar els amarraments de pescadors i petites embarcacions d’oci, la modificació del projecte per tal de donar cabuda a creuers turístics, encara que siguin de petita o mitjana eslora, contravé la Declaració de la UNESCO des d’un punt de vista ecològic. Aquesta proposta, liderada entre d’altres per certs partits polítics i per l’Associació Empresarial de Comerciants de Menorca (ASCOME), trenca l’equilibri necessari entre turisme i medi ambient.
    .

    D’altra banda, Menorca ja disposa a més de la tradició del port de Maó a l’hora d’absorbir un cert volum de creuers. En aquest sentit l’illa s’ha de contemplar com a una unitat i s’han de superar possibles i també tradicionals bicefàlies i trobar finalment un equilibri entre Ciutadella i Maó. Em consta que han sorgit iniciatives en aquest sentit a fi de pal·liar possibles desajustos econòmics que es produeixen entre llevant i ponent a través, per exemple, d’un fons de compensació. Però abans de res, volem analitzar la situació i mirar com són les xifres pel que al turisme de creuers a Maó.
    .

    Segons l’Autoritat Portuària de Balears (APB), que actua com a promotora en aquest àmbit i s’encarrega també de les taxes d’atracament dels vaixells, es preveu que des de l’1 de maig fins al 31 d’octubre de 2009, és a dir durant la temporada actual, arribin al port de Maó un total de 94 creuers enfront dels 105 de la temporada passada, en realitat un 10,4% menys que l’any anterior. En principi sembla que la situació de crisi econòmica en aquest sector tampoc no sigui tan alarmant. El fet que no s’habilitin enguany les noves instal·lacions del Cós Nou a l’altra banda del port per a passatgers es deu més a raons tècniques que a qüestions econòmiques, ja que en tota la temporada no coincidiran més d’un vaixell als molls del port. Això és el resultat d’una mera coincidència i a l’hora també d’una bona gestió, ja que l’Associació Provincial d’Empresaris d’Activitats Marítimes (APEAM) ha deixat obres i despeses aparcades per a més endavant. Si a més es compara amb Eivissa, l’illa pitiüsa espera l’arribada de només 87 creuers, dos més que la temporada passada. Entre Menorca i Eivissa sí que sembla haver-hi, però, una diferència qualitativa important, ja que el turista de creuer gasta més a l’illa veïna. Segons un estudi encarregat per les institucions locals a l’Observatori Socioambiental de Menorca i que va costar als contribuents menorquins 30.000€, la despesa mitjana d’un turista de creuer que passi tres hores a Maó i a l’illa en general és de devers 40€, una xifra que, això sí, sembla que a Eivissa es podria fins i tot quadruplicar. En aquest sentit els eivissencs gaudeixen d’una base comercial molt més sòlida i d’un producte i d’un nom molt més ben consolidats en aquest mercat que els menorquins. El perquè d’aquest diferència rau segurament en diferents factors; n’hi ha un, però, que se’ns dubte sembla d’importància capital, la mobilització comercial del centre urbà de la ciutat de Maó. Malgrat l’aplicació de diverses iniciatives per part de l’Ajuntament, està sent difícil dinamitzar-ne l’activitat comercial. L’opinió que hi ha altres factors que fan difícil l’aprofitament econòmic d’aquest tipus de turisme, com ara la coincidència que els creuers arribin en diumenge quan el centre comercial és tancat, que el port de Maó sigui la darrera escala de la travessia o que la majoria de viatgers prenguin part en excursions organitzades, no acaben d’estar ben fonamentades del tot ni semblen suposar impediments insuperables. No tots els creuers arribaran en diumenge ni tampoc tots fan la darrera escala a Menorca. Només cal consultar les dates a la web de l’APB. Solament els creuers que surten d’un port base del nostre país, Barcelona, València, Palma o fins i tot Eivissa, fan potser l’última escala a Maó, no així els que tenen el seu origen a Itàlia, França o altres països de la Mediterrània. L’organització d’excursions per l’illa és també una bona alternativa a l’hora treure’n rendiment econòmic per part de les empreses que se n’ocupen. Entre totes aquestes dades, però, n’hi ha una de cabdal importància i força positiva: la concentració del major nombre de creuers durant la temporada es produeix als mesos de maig i octubre, la qual cosa pot contribuir potencialment a allargar de forma assenyada la temporada d’activitat turístico-econòmica de l’illa.
    .

    Més xifres. Els creuers que atraquen al port de Maó són de petita i mitjana eslora, és a dir no superior als 200-230 metres. Qualsevol intent d’intervenció al port de Maó perquè hi puguin fer escala vaixells més grossos contradiu els mateixos criteris de sostenibilitat mediambiental que en el cas de l’ampliació del dic de Son Blanc. La capacitat màxima d’un vaixell d’aquestes dimensions ronda com a molt els 700 passatgers, la qual cosa pot suposar un nombre total de 65.800 viatgers repartits en els 94 creuers previstos durant la temporada. Si això a més ho multipliquem pels 40€ que es gasta cadascun d’ells de mitjana, això dóna un total de 2.632.000€, una xifra susceptible de ser multiplicada si s’és capaç de dinamitzar el centre comercial de Maó i al marge també del guany que pugui resultar de seguir oferint visites organitzades per l’illa. Un cop analitzades aquestes xifres econòmiques crec que seria raonable establir per a Menorca un màxim de 100.000 passatgers redistribuïts en una 150ena de creuers per temporada. Hi ha previsions que apunten una xifra de 200.000 i 300.000 de passatger per a aquí 10 anys. Veig necessari posar límits al creixement massiu. Si he comès algun errada en l’anàlisi de la situació econòmica que se’m corregeixi, ja que aquesta no és la meva feina i dels errors també se n’aprèn.
    .

    Per últim, però no menys important –last but not least-, és necessari un control mediambiental de les repercussions que té aquesta afluència de vaixells i dels seus viatgers al port de Maó i a l’illa en general. Per a això és fonamental que les autoritats de gestió mantinguin un contacte permanent amb els grups ecologistes i amb l’Agència de la Reserva de la Biosfera recentment creada que s’encarreguen de vetllar pel creixement sostenible de Menorca. En aquest sentit desconec per exemple a hores d’ara si l’APB ha posat sobre la taula les dades exigides pel GOB sobre subministrament d’aigua i descàrrega de residus dels creuers a fi de poder abordar solucions i millores.
    .

    (Fonts d’informació: homepage de la UNESCO, de l’Autoritat Portuària de Balears, Es Diari Digital de Menorca i el bloc de Nel Martí)

  14. xavier Escrit el 03 maig 2009 a les 19:22

    Vivim en un mon desencantat, manco d’empenta i de idees.
    El nostres nins pateixen fracàs escolar, manca d’estima i la immensa majori a d’estímuls que reben no son pas els mes adequats ¿quin futur el deixem? , cap a on els dura el camí que els marquem ?, quins valors recordaran de tots nosaltres ?
    Els que en manen ens prenen el pel, tots. Cap s’han salva. Son un reflexa clar de la societat que som. Fa mal dir-ho i pensar-ho, …….tenim el que ens mereixem.
    ¿On en quedat aquelles ganes de canviar el mon, la necessitat col•lectiva de fer una vida diferent per tothom? El desig de millorar les condicions de vida, i tot allò amb que creiem.
    ¿ On a quedat ?
    Potser el que tenim ja ens va be.
    Per tots, feina, salut i ganes.

  15. Quico Escrit el 04 maig 2009 a les 11:17

    Maite per favor, es reclama una entrada fubolística!!

  16. eugenia Escrit el 04 maig 2009 a les 13:54

    – treballadors en atur: 2
    – treballadors en actiu: 6

  17. Nom Necessari Escrit el 04 maig 2009 a les 19:03

    Tarden molt a moderar-se els missatges,
    dia 2 en vaig enviar un, quatre posts més amunt i no surt.
    Sé cert que no és censura açò, és ver què no Maite?

  18. Maite Salord Escrit el 04 maig 2009 a les 19:42

    No és censura, tranquils: senzillament, la mestressa acaba de tornar d’un cap de setmana llarg a Barcelona. Com sempre, he deixat el bloc en molt bones mans. I, a més, estava tan convençuda que així era que he fet cas a les meves filles i he resistit la temptació d’entrar al ciber que hi havia al costat del pis del meu germà per veure com anava tot. Ara, he llegit els comentaris, he publicat el que estava en moderació i… vos he d’explicar de dissabte!
    Dissabte: partit comprat al plus, botella de xampany francès a la nevera, un bon soparet informal i gols, gols i bon joc. Una passada. En acabar el recital blaugrana, cap a Canaletes hi falta gent. Ho havia promès a les filles -davant la mirada escèptica del seu pare- i, al final, vam partir tots quatre a veure l’ambient. Per cert, hi vaig trobar uns quants ex-alumnes que no es podien creure que fos allà!
    En fi, Quico, les entrades futbolístiques ja les tenc fetes: Campions (1a part), Campions (2a part) i Campions (3a part). Hauràs d’esperar uns quants dies per veure-les, però tot arribarà.
    Avui no em puc perdre Crakòvia!

  19. Quico Escrit el 05 maig 2009 a les 11:58

    Perfecte!
    Avui vaig cap a Londres.. avam si hi ha sort!!
    Després de guanyar Cooopa, Lliiiiga i Chaaampions no m’importaria passar a formar part de s’empresa més gran de s’Estat, INEM.
    Olives amb pinyol, 1.
    Dents trencades, 1.

    Salut i alegria, que d’aquesta crisis en sortirem, tranquils!!

  20. eugenia Escrit el 05 maig 2009 a les 23:42

    No sé quant pot durar l’alegria del Barça.
    Tampoc sé (qui ho sap?) quan sortirem d’aquesta crisi.
    Conec a més d’un que es trencaria una dent – dos- amb una pedra, per tal de no passar per les oficines del Inem encara que li regalassen una bosseta d’olives amb pinyols.
    Que tinguem sort!!
    Salut, treball, alegria, solidaritat, humor i gols.

  21. Nom Necessari Escrit el 08 maig 2009 a les 16:31

    Què passa que no es pot accedir als comentaris dels temes nous del Maig??

  22. Nom Necessari Escrit el 08 maig 2009 a les 16:34

    Al tema “casa buida” no es pot opinar??

  23. Maite Salord Escrit el 08 maig 2009 a les 20:57

    Tenc un problema a la darrera entrada. Des de segons quins ordinadors, no hi ha possibilitat de deixar comentaris. Esper poder-ho solucionar.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari