Maite Salord

Escriptora

Arxiu de gener 2011

Necessiten la nostra ajuda

Avui, he rebut aquest correu i pens que és prou important per fer-lo públic des d’aquest bloc:

CAMPAÑA URGENTE EN APOYO AL REFUGIO DE MUJERES, NIÑOS Y NIÑAS DE LYDIA CACHO
La situación de violencia en México está resultando insostenible y los proyectos sociales que se esfuerzan por combatirla –o cuanto menos tratar de paliarla en las víctimas más desprotegidas– están siendo afectados gravemente por la llamada guerra contra el narcotráfico. En un país de 110 millones de personas con carencias básicas gravísimas y una impunidad, hoy, sin precedentes en nuestra historia reciente, proyectos como el refugio de Lydia Cacho en Cancún, son nuestra esperanza. Nuestra única esperanza.
Es por eso que hoy necesitamos ayuda.

El gobierno mexicano no ofrece refugios ni casas de acogida para mujeres. Sino que son los proyectos civiles los que atienden las situaciones de emergencia y ofrecen servicios de rescate para mujeres, niños y niñas que viven violencia extrema y cotidiana. Como el CIAM Cancún, que dirige la periodista y activista Lydia Cacho, un refugio en el que viven alrededor de 60 personas para garantizar la seguridad de las mujeres y sus hijos e hijas.

Lydia Cacho fundó el CIAM Cancún A.C  hace diez años y hoy se encuentra en un serio problema. Algunos donatarios oficiales retiraron sus aportaciones económicas de manera inesperada y otros donantes que ya se habían comprometido avisaron que no podrían cumplir. Y así, sin previo aviso, el CIAM dejó de recibir  aportaciones que estaban programadas para cubrir los gastos del centro este año. Probablemente, como castigo por haber atendido a muchas menores de edad en situación de Trata tocando intereses empresariales muy delicados.

El refugio está todavía lleno de mujeres, niños y niñas cuyas vidas están en serio peligro sin nuestra ayuda y protección. Niñas rescatadas de redes de trata para la mendicidad, jovencitas rescatadas de prostíbulos regionales y fronterizos, mujeres y niños cuyas vidas ya están cambiando desde que entraron hace dos o tres meses al CIAM.

Es absurdo que el CIAM haya recibido tantos premios y reconocimientos nacionales e internacionales y que su modelo sea considerado un éxito en la región, pero que les resulte cada vez más difícil mantener la estabilidad económica.

No son la única organización que vive esta crisis en México.
Como muchos otros activistas sociales que tratan de paliar la situación extrema que está atravesando el país, en el CIAM los trabajadores dedican sus vidas a salvar otras vidas de manera profesional, con convicciones y a tiempo completo.


Pero ahora las Cooperaciones internacionales han retirado dinero de México desde que el país entró en la OCDE. Y todos los agentes que aportaban recursos para el funcionamiento del CIAM han dejado de hacerlo porque el Gobierno de México reporta que “el tema de violencia de género está bajo control.”

Pero el CIAM no puede, ni quiere cerrar.
Necesitan nuestra ayuda.

Lolita Bosch – Nuestra Aparente Rendicion
[email protected]
http://nuestraaparenterendicion.blogspot.com/

***
Seguiremos en pie, a pesar de esta situación de emergencia que precisa de la solidaridad de quienes creen y aman a nuestra institución. Todos los donativos, no importa cuán pequeños parezcan, son importantes y valiosos.
Un abrazo agradecido de antemano.

Lydia Cacho – Presidenta del CIAM Cancún A.C
www.ciamcancun.org
[email protected]

http://apoyoalciamcancun.blogspot.com/

Para hacer donativos en España:
LA CAIXA: 2100 1652 51 0200157784
!MUY IMPORTANTE! INDICAR EN EL DONATIVO: FLC PARA PROYECTO CIAM

Proximitat

Aquestes darreres setmanes, la majoria de partits polítics estan tancant les línies generals dels programes i  les llistes electorals. Com a candidata del PSM al Consell Insular de Menorca i nombre dos de l’ajuntament de Ciutadella, he tingut l’oportunitat de conversar amb molta gent, més o manco pròxima, ideològicament, sobre percepcions de la realitat i propostes de futur.

He de confessar que m’agrada escoltar la gent, saber què pensa del que passa al municipi o a l’illa. Encaixar les crítiques i, també, si n’hi ha, els elogis. Però no només ara, perquè hi haurà eleccions  d’aquí a dos dies. Crec que és fonamental que un polític sigui accessible i pròxim. De fet, tot i que és cert que no sempre ha estat fàcil, des que som regidora, he mantingut aquest bloc actiu i obert a qualsevol opinió que se’m vulgui fer arribar; he contestat -diria que a tothom- correus i telefonades de persones que s’interessaven per un o altre tema; he demanat consells fins a fer-me pesada…

Durant aquestes setmanes, he pogut sentir la proximitat de molta gent. De tota. D’aquella que accepta acompanyar-te en una llista i de la que voldria fer-ho però que, per motius diversos, no s’acaba de decidir. Fins i tot, d’aquella que et diu que mai no et votaria. Perquè aquestes persones reconeixen la feina feta, amb errors i encerts. I, sobretot, reconeixen l’honestedat d’un partit que es pot felicitar per no tenir cap cas de corrupció a les seves files.

Hi ha partits polítics que es reuneixen, en pla multitudinari, traient pit i amagant les vergonyes, convençuts de la seva victòria. D’altres, començaran a obrir blocs i a anar a cercar aquells ciutadans que, potser, no sempre han sabut escoltar. Evidentment, unes actuacions que són  fruit d’una estratègia electoral ben lícita però que, personalment, m’incomodaria molt.

Sé, com em va dir un bon company de partit, que les campanyes es fan més per no perdre vots que per guanyar-ne. Perquè, a les campanyes, s’hi ha d’anar amb els deures fets. Sentir que tens -que tenim- tanta gent a prop, em reconforta. Sobretot, si tenim en compte d’on venim -d’una gestió diària gens fàcil- i on anam -cap a unes eleccions en quèn ens hi jugam el futur-.

Valoracions

Fa uns dies, llegia un article que exposava com influeixen les valoracions que es poden trobar a internet a l’hora d’escollir un producte determinat.  Simplificant molt, venia a dir que, per exemple, a l’hora de viatjar, la majoria de persones trien hotel tenint en compte, no les estrelles o les recomanacions de l’agència de viatge ( els qui encara hi van), sinó les valoracions que en fan els usuaris a través de la xarxa. I qui diu hotels, diu restaurants, cotxes,  llibres, etc.

Un dels aspectes que destacava l’autor de l’article era el risc que suposava aquesta tendència pel fet que les opinions acostumen a no tenir cap tipus de filtre, la qual cosa pot provocar atacs o elogis que no s’ajusten a la realitat.  Al final, però, la conclusió era que la veritat sempre acaba triomfant, malgrat comentaris maliciosos i ofensius o, al contrari, falsament elogiosos. En darrer terme, venia a dir,  les campanyes barroeres, en sentit positiu o negatiu,  a la llarga, acaben delatant els interessos perversos de qui les organitza.

No sé si la veritat acaba triomfant sempre. Només sé que, quan rallam, no de valoracions de productes sinó de valoracions de persones, fetes des de l’anonimat, per suposat, en la majoria de casos, les pèrdues són infinitament més doloroses que les econòmiques. Perquè qui hi perd no és una empresa concreta, ni tan sols només la persona en qüestió: és tota la societat. I no hi perdem doblers: hi  perdem un valor imprescindible que és el respecte a l’altre.

Evidentment, consider absolutament lícita la crítica i la divergència i, si es fa des del respecte, no em fa res no saber qui l’expressa. Malauradament, però, en la majoria de casos, l’anonimat amaga insults gratuïts i mentides. Una actitud, aquesta, que no propicia el diàleg i que, per tant, és absolutament destructiva. De vegades, m’he demanat quina valoració es podria fer de les persones que dediquen part del seu temps a aquestes activitats morboses. Necessitaríem un divan per saber-ho, però. Em sembla.

Següent »