Maite Salord

Escriptora

Víctimes menorquines als camps nazis

 

Ahir, per primera vegada, totes les institucions de Menorca -els vuit ajuntaments i el Consell Insular- van retre un homenatge a les víctimes menorquines als camps d’extermini nazis, un reconeixement que, com va expressar un familiar, s’agraeix molt tot i que arribi, certament, tard.

A la cloenda, vaig expressar l’honor que representava, com a Presidenta del Consell de Menorca i, per tant, com a representant de tots els menorquins, poder tancar un acte com el que vam viure. I va ser un honor, primer,  perquè va ser un acte unitari, més enllà de colors polítics, un acte  que, enguany, s’ha fet a l’Ajuntament de Maó però que la voluntat és fer-lo cada any a un municipi diferent de l’illa, coincidint amb el 27 de gener, que és el Dia Internacional de la memòria de les víctimes de l’Holocaust, una commemoració instituïda per l’Assemblea General de l’ONU dia 1 de novembre de 2005.

En segon lloc, va ser un honor perquè era un acte de justícia: la recuperació de la memòria dels conciutadans que van patir les conseqüències del terror i la inhumanitat que va representar el nazisme en els anys de terror de la Segona Guerra mundial és un deure cívic, una responsabilitat de tots.

En aquesta primera edició, les institucions de Menorca van lliurar un gravat commemoratiu, realitzat per l’artista Blas Garcia, als familiars residents a Menorca fins al 2n grau de parentiu, de les víctimes que s’han aconseguit identificar i recuperar alguna informació. L’homenatge, presentat per Laura Pons, a més d’aquest reconeixement en la persona dels familiars, va constar d’una conferència de l’historiador Juan Manuel Calvo Gascón, de l’Associació Amical de Mauthausen, projecció de fotografies de les víctimes menorquines que s’han pogut documentar, i dues actuacions musicals, de la soprano Maria Camps i el duo de clarinet i violoncel format per Tolo Genestar i Pau Cardona.

Va ser un acte amb art, paraules, música, cant, de gran nivell i qualitat. I, tanmateix, voldria destacar l’emoció que es va respirar durant tot l’acte. Perquè, si, avui, podem seguir les petjades dels menorquins que van ser tancats, i majoritàriament morts, als camps d’extermini nazis, ha estat gràcies a la feina feta pels historiadors però, sobretot, gràcies als records que conserven els familiars d’aquestes víctimes. Ahir, l’emoció individual de cadascun d’ells va ser l’emoció de tots. Sens dubte, un homenatge que ens honora com a poble.

 

Relació de persones mortes que tenen familiars fins a 2 grau a Menorca:

 

  1. Amantegui Albis, Miquel
  2. Bagur Carreras, Enric
  3. Cardona Carreras, Àlvar
  4. Caules Pons, Josep
  5. Ferrando Botella, Vicente
  6. Ferrara D’Amico, George
  7. Ferrer Rey, Francisco
  8. Ferrer Rey, Margarita
  9. Florit Pallicer, Bartomeu
  10. Garriga Arrom, Sebastià
  11. Janer Femenias, Frisgiadiano
  12. Jover Oliver, Poncio
  13. Marquès Pons, Josep
  14. Mascaró Vinent, Gabriel
  15. Mercadal Borràs, Silverio
  16. Mercadal Cardona, Antoni
  17. Mercadal Orfila, Jaume
  18. Moll Caymaris, Ignasi
  19. Noguera Olives, Antoni
  20. Pampillón Orlach, Carlos
  21. Pascual Rodríguez, Gabriel
  22. Pascual Rodríguez, Josep
  23. Pons Femenías, Leandro
  24. Pons Jover, Ramon
  25. Pons Mercadal, Joan
  26. Poza Olives, Francisco
  27. Rosselló Gornés, Ernest
  28. Rotger Mercadal, Vicent
  29. Saura Moll, Rafel
  30. Sintes Pons, Crescenci
  31. Van Walré Coloma, Josep Maria

 

 

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari