Maite Salord

Escriptora

Bunyols, castanyes… i carabasses!

Avui, dia de Tots Sants, és dia de bunyols i castanyes. Bunyols i castanyes que, ens agradi o no, conviuen, també, amb carabasses, símbol d’aquesta celebració gens nostrada que és el Halloween. Tanmateix, avui no rallaré de gastronomia típica. Ni tan sols m’exclamaré en contra d’uns costums aliens que amenacen de fer-nos perdre els de tota la vida. Parlaré de llengua, de semàntica, de la riquesa de significats dels mots “bunyol”, “castanya” i, també, “carabassa”. I, com que tenc, damunt la taula, una muntanya d’exàmens i comentaris a corregir (sense comptar tots els que he enllestit aquesta setmana), em permetré de fer-ho en clau educativa.

Així, començarem pel “bunyol”. Pel bunyol més espectacular que s’ha vist mai en educació: el Tractament Integrat de Llengües (TIL). Un bunyol de proporcions descomunals que és, a més, indigerible, encara que ens hi posin sucre, arrop i mel per fer-lo més atractiu. De fet, la castanya que aquest bunyol ha clavat a tota la societat fa i farà molt, molt de mal. Perquè és un cop brutal a un sistema educatiu que tenia, com a llengua vehicular, la pròpia de les Illes, l’escollida pels Consells Escolars dels centres. Però és que, a més, la justificació del TIL és una altra castanya immensa: és rotundament fals que el seu objectiu sigui l’aprenentatge de l’anglès, ans al contrari, és l’arraconament de la llengua catalana. Perquè, no ens enganyem: qualsevol sistema seriós d’aprenentatge d’anglès (Seccions Europees o British Council) no té res a veure amb el TIL. De fet, s’assemblen com un ou a una castanya.

Així, s’ha de ser més clos que una castanya o tenir un cap de carabassa per no veure la magnitud del despropòsit que és el TIL: professors que fan clases en anglès sense la titulació adequada, alumnes que no entenen les classes perquè el seu nivell de coneixement d’anglès no els ho permet, més presència del castellà en detriment de la llengua pròpia… No volen acceptar, però, el seu error. De cap manera: donen carabasses als representants dels docents durant les negociacions i encara tenen la barra de dir que, si no s’arriba a un acord, és culpa dels de les camisetes verdes… com ara plouen carabasses!

Senyora Juana Mari Camps-Senyor Estarellas: com deia un professor d’un institut de Ciutadella als alumnes que suspenien: cucurbita a tots dos! Una carabassa ben grossa per un bunyol que és una autèntica castanya. Potser si tenen la paciència de coure-la, lentament, amb sucre, remenant-la a poc a poc, tot el temps, podran convertir-la en un bon cabell d’àngel, dolç, fi, agradable, capaç d’endolcir les seves paraules. O, també, la poden buidar i posar-hi una espelma a dins que els guiï en aquest fosc i estret carreró en què ens han ficat a tots. Perquè vostès mateixos, que són tap i carabassa, s’hauran de treure les castanyes del foc.

3 comentaris a “Bunyols, castanyes… i carabasses!”

  1. Josep Piris Escrit el 01 nov. 2013 a les 12:47

    Molt bo aquest símil gastronòmic, és ben cert que tenen es cap com un ou buit, d’aquells que xuclàvem de petits, ens volen fer un “truco o trato”, però sense llaminadures a canvi, sinó “porquerietes”, fangoses i desagradables, que piquen quan te les menges o te les fan menjar.

  2. Francesc Perelló Felani Escrit el 01 nov. 2013 a les 14:28

    Maite, remirant l’immens Diccionari català-valencià-balear hi he trobat aquest refrany recollit a Menorca: «Dos plats de carabassa no fan un dit de sèu». Explica aquesta vasta obra que es fa servir aquest refrany per fer referència a «aquelles coses que fan molt d’embalum i tenen poca substància o són inútils». Talment el TIL: molt d’embalum i molt poca substància! I ja que també ens ha parlat de bunyols, podríem dir que el Govern amb el TIL ha fet un bunyol sense forat, és a dir, ha fet les coses malament.

  3. Maite Salord Escrit el 02 nov. 2013 a les 19:47

    Excel·lents aportacions, Francesc! Realment, la riquesa semàntica d’aquestes paraules és extraordinària. De la situació creada en el món de l’educació, millor no parlar-ne… Per cert, avui he vist en Joan Pere, que em sembla que té ganes de muntar un negoci a Ciutadella. Ens hauràs de venir a veure. Una abraçada!

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari