Maite Salord

Escriptora

Arxiu de març 2018

8 de març: la força de les dones

 

 

 

Avui, a l’estat espanyol, aprofitant la commemoració del dia 8 de març, s’ha convocat una vaga feminista. L’objectiu és demostrar que sense les dones el món s’atura i que, d’una vegada, hem d’aconseguir la plena igualtat i acabar amb la bretxa salarial de gènere.

Des de Berlín, vull expressar tot el meu suport a una vaga que, per desgràcia, encara està del tot justificada en ple segle XXI. Fent la mateixa feina, les dones cobren molt manco que els homes; quan arriben a casa després de la jornada laboral, són les que, majoritàriament, carreguen amb les feines de casa i la cura dels fills; les jubilades, a partir del 2019, tindran una pensió més reduïda que els homes en base a un invent del senyor Rajoy, “l’esperança de vida”; les dones víctimes d’atacs sexuals, en denunciar-los, es veuen exposades a un vergonyós judici social que tendeix a justificar l’agressor; moltes adolescents, en nom d’un amor mal entès, són controlades de manera abusiva; cada any, moren al nostre país desenes de dones en mans de les seves parelles o exparelles, 45 el 2017…

I podria continuar però vull acabar amb la veu d’una dona, Montserrat Abelló, i uns versos, Parlen les dones. Avui, més que mai, cal escoltar-les.

PARLEN LES DONES

Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.

Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.

MONTSERRAT ABELLÓ, DINS L’ESFERA DEL TEMPS (1998)

Crònica d’un ple: Silenci i temporada turística

Pel que fa als plens del Consell Insular de Menorca, el 2018 va començar d’una manera ben especial per a mi: no vaig poder assistir al primer, el de Sant Antoni, Diada del Poble de Menorca, perquè era a Madrid, a la fira de turisme FITUR; i, a l’ordinari del mes de gener, cap proposta de l’oposició m’afectava, ni tan sols una de les deu preguntes que poden fer a cada ple. Van ser quatre hores d’escoltar amb paciència infinita perquè he de reconèixer que no estic acostumada a no intervenir. Si passam a la sessió plenària del mes de febrer, les coses haurien anat pel mateix camí si no fos perquè vaig demanar una compareixença voluntària per fer un resum de la temporada del 2017 (ja havíem anat donant dades separades) i apuntar, després de FITUR, les perspectives de la del 2018. Aquí us deix la meva intervenció.

MANCO ESTACIONALITAT

Menorca va rebre d’abril a octubre de 2017 un total d’1,5 milions de turistes. Això representa un +9% respecte del 2016 i un +19% respecte del 2015. D’aquests, un 39,2% va arribar fora dels mesos d’estiu (un total de 595.000). El creixement interanual de les arribades fora de la temporada alta va ser del 14,7%. Aquests nombres posen de manifest que enguany, per primera vegada, s’ha superat la xifra record d’arribades en primavera i tardor de l’any 2000, quan es van comptabilitzar 565.829 turistes i l’efectiu allargament de la temporada turística. En només un any, Menorca ha aconseguit reduir en 2 punts l’índex d’estacionalitat, passant del 62,8% al 60,8% -i això malgrat la fallida de Monarch.

Cal tenir en compte que l’any 2012, els turistes arribats en temporada alta representaven el 65%. Avui, el 60,8%. És a dir que del 2012 al 2017 l’estacionalitat s’ha reduït en quasi 5 punts. Des de la FFTM es treballa amb l’objectiu de mantenir el nombre d’arribades i consolidar una proporció entre temporada alta i mitja del 60% – 40% amb vistes a assolir, en un futur, una proporció òptima del 55% – 45%. Aquest escenari suposaria l’efectiva recuperació d’una temporada turística de sis mesos, amb el que això representaria en termes d’activitat econòmica i estabilitat laboral. Per ajudar a fer-ho possible, des de la FFTM s’estan dedicant bona part dels esforços promocionals a obrir noves rutes i connexions aèries, a apostar per companyies regulars i low cost i a perseverar en l’avanç de l’inici de l’operativa.

ARRIBADES PER MERCATS

En termes generals, tots els mercats han exhibit un considerable dinamisme. Els turistes estrangers han crescut un 11% respecte al 2016 i un 22,4% respecte al 2015 i ja representen el 60% del total. El mercat nacional també ha tingut un bon comportament després dels anys d’atonia de la crisi i ha registrat increments del 6,4% i del 14,2%, respectivament. Els mercats més actius han estat, un any més, el britànic (+10% respecte del 2016 i +21% respecte del 2015) i el francès (+24,2% i +77,2%). Tots dos sumen el 42,6% dels turistes arribats a Menorca. S’ha de tenir en compte també el bon comportament dels països nòrdics (+51,5% i +76%) i Suïssa (+18% i +51,6%). En aquests casos, tot i que el seu impacte sobre la indústria turística encara és tímid, cal valorar el seu potencial de creixement futur.

La nota negativa la posa el mercat alemany, que cau un 5,4% en un any i es queda en les mateixes xifres que l’any 2015. Bona part dels esforços de la FFTM van encaminats a recuperar progressivament aquest mercat. L’estratègia passa per obrir noves connexions operades per companyies regulars. Els primers resultats: rutes des de Colonia i Dusseldorf operades per Eurowings i Frankfurt, per Lufthansa.

MÉS CONFIANÇA EMPRESARIAL

La confiança empresarial va créixer el 2016 al 2017 un 3,4% i va arribar a superar en el tercer trimestre de l’any la mitjana balear. A Menorca l’índex de confiança empresarial va arribar al 143,9 mentre que el de Balears es va quedar en el 140,8. Pel que fa a l’evolució de la marxa dels negocis, només un 8,9% dels empresaris ha qualificat la temporada de “desfavorable”, un punt menys que a Balears (9,8%) i sis punts menys que a Espanya (15,9).

Un altre indicador que dóna compte de la fortalesa de la confiança empresarial és el que fa referència a la creació d’empreses. En el tercer trimestre de l’any passat hi havia censades a Menorca 3.717 empreses, el que representa un creixement d’un 5,2% i d’un 6% respecte al mateix període del 2016 i 2015, respectivament. Els resultats hotelers també és un bon indicador de la marxa de l’activitat econòmica. El 65,2% dels hotels ha registrat un major nombre de reserves, el 82,6% ha facturat més i el 76,2% ha millorat la rendibilitat.

Però l’increment de la rendibilitat econòmica no és suficient. Des de la FFTM i el Consell es persegueix que aquesta millora de la rendibilitat econòmica es transformi també en una millora de la rendibilitat social. De res serveix tenir un major volum d’ingressos si no repercuteix en una millora de la qualitat laboral i de vida de milers de treballadors i emprenedors de la indústria turística. L’adequat repartiment dels beneficis econòmics que deixa el turisme és un eix d’acció irrenunciable.

 

QUÈ FA LA FUNDACIÓ FOMENT TURISME DE MENORCA?

En matèria de promoció turística, la FFTM persegueix consolidar el posicionament i la projecció de Menorca com a destinació diferenciada i preferent. Aquesta missió pivota sobre els següents objectius:

  • Més penetració en els mercats;
  • Més diferenciació dels competidors;
  • Més diversificació dels fluxos turístics;
  • Més arribades fora de temporada alta;
  • Més despesa i millor distribuïda;
  • Més satisfacció i fidelització.

Per mirar d’assolir-los, la FFTM fa una feina constant en diferents fronts, tenint sempre com a eina irrenunciable el diàleg amb el sector empresarial de l’illa:

Millora de la connectivitat

El gran handicap de Menorca és el transport aeri. Sense connexions, els turistes no poden arribar. La FFTM centra els seus esforços en crear noves rutes amb els mercats prioritaris (Regne Unit, Alemanya, França) fora dels mesos de temporada alta i operades per companyies regulars o low cost. Ja hi ha resultats per a aquest any: des de la primavera, Eurowings operarà les rutes de Colonia i Dusseldorf; Lufthansa entra per primera vegada a Menorca amb una ruta des de finals de març amb Frankfurt; easyJet estrena ruta amb Berlín i la mantindrà fins a finals d’octubre… I això sense comptar la feina que ja s’ha fet al mercat britànic i que s’ha materialitzat en acords amb British Airways, easyJet, Jet2… I també al mercat francès. L’altre gran resultat és la recuperació de la ruta d’hivern amb Londres, perduda a causa de la fallida de Monarch per part d’easy Jet.  Ara, es fa feina en la licitació d’un concurs públic de màrqueting vinculat a la prestació d’aquest servei. Una fórmula que no es descarta per a altres mercats.

Fires i esdeveniments especialitzats

L’assistència a fires generalistes i de producte ha estat una de les vies més utilitzades tradicionalment per promocionar les destinacions turístiques. Els grans certàmens generalistes són importants per contactar amb touroperadors, companyies aèries i agències online, tancar accions  promocionals i fer una anàlisi del comportament dels diferents mercats. Això no obstant, els nous gustos i les noves formes de consum reclamen, a més d’una major especialització, una altra forma de mostrar i explicar les potencialitats de les destinacions. Per això, seguint la tendència dels mercats, la FFTM manté la seva aposta per les fires de producte, i també pels workshops, però ha reduït la presència a fires generalistes en favor d’altres vies de comercialització més directa.

Press trips i accions amb influencers

Són els nous aliats de les destinacions turístiques. Es tracta de generadors de continguts amb una destacada i positiva reputació online, amb milers de seguidors i amb una elevada capacitat prescriptora. Aquests estrategues del màrqueting digital han sabut adaptar-se als temps canviants i a les noves formes de consum i han aconseguit fer-se imprescindibles en qualsevol estratègia promocional, ocupant l’espai fins fa poc predominant de la publicitat convencional. La tendència a l’alça d’aquest tipus d’accions confirma que la via oberta per la FFTM no només s’ha de mantenir, sinó que s’ha de reforçar.

Fam trips i accions formatives

Els viatges de familiarització són una eina interessant per millorar el coneixement i la comercialització de Menorca en els mercats emissors. Tenen un rerefons formatiu, com també el tenen les accions que es realitzen en els països d’origen, la majoria d’elles en format de presentacions. En el cas dels fam trips, però, la part experiencial els atorga un major potencial. La FFTM les manté com a eines de promoció necessàries.

Co-màrqueting

La realització d’accions de comunicació i màrqueting en col·laboració amb touroperadors, companyies aèries i comercialitzadors d’oferta turística on line (agències majoristes i minoristes i centrals de reserva) és una altra de les línies de la política promocional de la FFTM. La finalitat, però, és diferent si es tracta d’accions amb operadors turístics o amb companyies aèries. En el primer cas, es fan per reforçar la comunicació en els mercats emissors a fi que d’incentivar comercialització de places que gestionen els diferents operadors. En el segon cas, es duen a terme per animar l’arribada de turistes sense paquets ni fórmules tancades, abordant d’aquesta manera dos objectius prioritaris per a la FFTM: la millora de la connectivitat aèria i la millor distribució de la despesa turística.

Campanyes online i offline

La fundació també es reserva una partida important per al disseny i realització de campanyes en diaris, publicacions especialitzades, televisions, portals d’opinió, etc. Aquestes campanyes es plantegen a partir d’uns objectius determinats i s’aborden de forma específica segons els mercats als quals van adreçades. Evidentment, es té en compte l’abast quantitatiu i qualitatiu, segons els suports escollits.

Social media

Els punts forts de les xarxes socials com a plataforma de promoció turística són molts: humanitzen i apropen les destinacions als potencials visitants, permeten establir vincles emocionals i una comunicació més directa, són virals, afavoreixen la fidelització, ajuden a detectar necessitats i són més barates que la comunicació tradicional, entre d’altres. Amb tot, la raó principal per fer una aposta clara per les xarxes socials com a eina de promoció turística és la capacitat que se’ls pressuposa, i tenen, d’influir en les decisions dels viatgers, especialment en les fases d’inspiració, planificació i compartició d’experiències. La fundació ha fet una passa decidida en aquest sentit i té previst reforçar-la properament amb el disseny i posada en marxa de campanyes per enfortir, sobretot, la presència a Facebook i Instagram, les xarxes amb major potencial dins de l’àmbit turístic.

 

TEMPORADA 2018

Amb tota la prudència possible, aquestes serien les tendències que esperam de cara a la temporada d’enguany.

MERCAT ALEMANY. Les vendes i reserves van a l’alça. Així ho va confirmar la responsable de l’OET de Munic a FITUR i ho han ratificat els principals touroperadors alemanys (TUI, Alltours, FTI, Schauinseln). També des de Lufthansa han dit estar contents. A FITUR, la responsable de l’OET de Munic va confirmar que les vendes cap a Menorca han experimentat un creixement interanual positiu, el que fa pensar que aquest any es podria revertir la tendència a la baixa experimentada l’any anterior. En aquest sentit, ha valorat positivament els esforços que s’estan fent des de Menorca per obrir noves rutes amb ciutats alemanyes, una estratègia compartida pel sector públic i privat que cerca al mateix temps equilibrar el volum de vendes de touroperació i client final. Com ja hem dit, Eurowings i Luthansa començaran a la primavera.

MERCAT BRITÀNIC. A FITUR,  l’OET de Londres, va explicar als responsables de la Fundació Foment del Turisme de Menorca que enguany es consolidarà el creixement registrat en els darrers anys pel que fa a la comercialització de places al mercat britànic. És a dir, que previsiblement es mantindran els nombres de la temporada anterior, quan les arribades van superar en un 10% les del 2016.”

MERCAT FRANCÈS. Tots els inputs que arriben del mercat francès són positius. S’espera que continuï amb el dinamisme d’anys anteriors i es mantingui a l’alça.

Mentir

(Francesc Florit Nin)

 

Segons el diccionari, mentir és dir conscientment alguna cosa contra la veritat. És cert que hi ha graus de mentides, des de les “pietoses” a les més malèvoles però, deixant a part aquests extrems, en general, diria que les persones que menteixen ho fan, bàsicament, per dos motius. El primer, perquè la veritat va en contra dels seus interessos i, per tal de defensar-los, estan disposats a tot, sigui ètic o no. El segon motiu seria perquè la veritat els deixa en evidència i, per tant, la mentida aniria lligada a la irresponsabilitat, a no complir amb els compromisos. En tots dos casos, la mentida seria un mecanisme de defensa.

Tots hem mentit en alguna ocasió, sobretot, de petits. Ara bé, quan qualificam una persona adulta de mentidera no ho feim per una mentida puntual sinó perquè l’ha convertida en un fet habitual. I, quan arribam a aquest punt, reconec que no sé com encaixar-ho. No m’agrada gens la gent que falta a la veritat, perquè ho  trob un comportament infantil i absurd i perquè som ben conscient que, en fer-ho, em prenen per idiota. Tots coneixem aquella dita tan nostrada de “és més bo d’agafar un mentider que un coix”. Idò, açò. al final, tot -o quasi tot- s’acaba sabent.

Vivim envoltats de mentides: de les que ens diuen persones concretes a aquelles que, de manera organitzada, posen en circulació grups, amb més o manco poder, per confondre a la gent. Em revolten les primeres perquè m’afecten directament i em fan por les segones perquè són molt perilloses. Ja ho deia Hitler: les masses sucumbeixen més fàcilment a una gran mentida que a una de petita. Ara, siguin grans o petites, organitzades o puntuals, mentir significa rompre la confiança. En les persones més properes o en la humanitat en general.