Maite Salord

Escriptora

Drets

10 de desembre. Fa 61 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans. 10 de desembre. Fa 22 dies que Aminou Haidar fa vaga de fam perquè la deixin tornar al seu país. Va ser expulsada del sahara.jpgMarroc després d’un viatge als Estats Units on, a finals d’octubre, va ser guardonada amb el “Premi Coratge Civil 2009”, de la Fundació Train, per la seva defensa dels drets humans al Sàhara. Esperpèntic, tot plegat.

Mentrestant, aquesta dona, fràgil d’aparença i dura com una roca, es consum al vestíbul de l’aeroport de Lanzarote, davant la incompetència de les autoritats espanyoles i la solidaritat de milions de persones. Persones que, com els grans ardents de l’arena del desert, formam un tot per acollir-la entre els nostres braços. Una gran matriu càlida, que voldríem, també, segura. Protectora. I, tanmateix, encara no som suficients. On és la diplomàcia espanyola? On és el president del govern? On és el rei?

10 de desembre. Dia dels Drets Humans. Una dona és a punt de morir per defensar els drets humans: el dret a l’autodeterminació, a la llibertat, al respecte… Qui es farà responsable de la seva mort? La dignitat dels pobles: un miratge en el desert.

12 comentaris a “Drets”

  1. Joan Riudavets Escrit el 09 des. 2009 a les 21:47

    El Sahara té mala peça al teler.
    mentre el Marroc sigui un client tant bo per les empreses d’armament espanyoles. I faci convenis (que no compleix) perquè no hi hagi tantes pasteres que travessin el canal i digui que controla els radicals musulmans,
    açò malament ho té.

  2. Raquel Braña Escrit el 09 des. 2009 a les 23:37

    Actualitat, és el que em fa percebre quan he llegit el teu blog. La veritat és que és la primera vegada que he arribat a para a ell, el fet d’escriure sobre els Drets humans a atret la meua atenció. No sabia que Aminou Haidar havia estat guardonada amb cap premi. Però no sé molt el que reivindica aquesta activista marroquina…L’únic motiu pel qual no la deixen tornar és aquest premi? Si és així…quins són els motius del Marroc, quins arguments proposen, per a validar que no sigui benvinguda al seu país? O és que és aquest el gran problema que no deixa veure llum en aquesta situació? Maite ja veus que en açò estic un poc perduda…Si hem pots ajudar t’ho agrairia.
    Saluuut!

  3. E Escrit el 10 des. 2009 a les 19:26

    MOTIUS PER DONAR SUPORT A AMINETU HAIDAR.
    .

    http://www.youtube.com/watch?v=Y2CcaT88aFk

  4. Maite Salord Escrit el 11 des. 2009 a les 8:22

    Raquel, aquesta entrada que n’Eduard Riudavets ha fet al seu bloc, també et pot ajudar a entendre la situació d’Aminetu Haidar dins el context més ampli de l’ocupació del Sàhara per part del Marroc : http://www.eduardriudavets.cat/2009/12/10/carta-al-sr-rodriguez-zapatero/

  5. Confidencial Escrit el 12 des. 2009 a les 12:54

    Señora Maite Salord, es usted el colmo de la hipocresía. El diario Menorca pone hoy (12 de diciembre), sobre la bajada de sueldos del once por ciento que tanto les ha molestado, y en boca de usted la frase “Nosotros trabajaremos con lo que nos den, es nuestra vocación”. Qué bonito. Y qué falso. En ningún lugar ha aparecido la frase que verdaderamente pronunció. “Con un 11 por ciento de recorte de sueldo trabajaré un once por ciento menos”. Y mejor no se moleste en negarlo. Por suerte está grabado.

    Ayer descubrimos que entre usted y Brondo al final no hay tanta diferencia. Trabajar para el pueblo pero con los bolsillos llenos.

    Ah y no se quejen tanto de la prensa. Ya ve, el señor periodista del Menorca, por cierto que a nadie se le escapa tiene bastante tufillo nacionalista pesemero, le siguió el juego. Otro día hablamos de más manipulación.

    Un saludo.

  6. Maite Salord Escrit el 12 des. 2009 a les 13:26

    Senyor/a Confidencial: som, els que segueixen aquest bloc ho saben bé, una persona bastant irònica. Ahir, quan va acabar la roda de premsa vaig fer un comentari més o manco així: “ara, els plens també hauren de durar un 11% manco perquè, esclar, haurem de fer un 11% manco feina”.
    Que qualcú, coneixent-me, es pugui agafar això al peu de la lletra em sembla ridícul. Si en una cosa que crec que estan d’acord amics i enemics meus és en la meva capacitat de feina.
    D’altra banda, que ho tengui gravat, vol dir que és periodista. I que un periodista parli de “tufillo nacionalista pesemero”, ui, ui, ui, això és molt lleig!
    Finalment, li pos el meu pla de feina d’aquest cap de setmana perquè puguin jutjar si en faig prou o no:
    Divendres: a les 18;00h, roda de prema; a les 20,00h, presentació de les Jornades de la Societat Martí Bella i assistència a la conferència posterior.
    Dissabte: a les 10,OOh, assistència a la ponència sobre el Bastió de Sa Font; repàs de pressuposts, després; a les 19,00h, teatre; a les 20,30h, participar a la taula rodona de les Jornades de la Martí Bella i sopar posterior.
    Diumenge: quedar per preparar pressuposts.
    Com veu, faig la mateixa feina de sempre.

  7. Joan Escrit el 12 des. 2009 a les 16:25

    Bon dia a tots,
    Donat que el tema de n’Aminatou i els drets no interessa massa al confidencial, ha entrat amb una nova discussió, que per altra banda, també em sembla bé.
    Suposant que sigui cert que confidencial és periodista i ha utilitzat la informació d’aquesta manera…la cosa ja em preocupa molt més!!! Sempre, suposant que digui cer que és períodista!!!
    Comenta que na Maite no s’hauria de queixar tant de la premsa?? Na Maite no ho sé, però jo, com a lector, després de veure el que ha apuntat confidencial en aquesta entrada, no em queix, sinó que deman que em digui amb quin/s dels mitjans de comunicació fa feina ja que directament he de deixar de llegir-lo. I no pel mitjà no, que és privat i té la seva línia editorial, sinó perquè tengui un periodista que enlloc d’utilitzar el material per fer la crònica periodística al seu mitjà vagi esbombant i amenaçant en blocs a les persones al estil del millor cine negre: “Y mejor no se moleste en negarlo. Por suerte está grabado”.
    Entenc que tothom té opinió i pot dir el què vol, per descomptat, però, baix el meu parer, i puc estar equivocat, el material extret com a periodista, s’utilitza com a periodista. I, si vol dir el què diu a n’aquesta entrada, que ho faci, però que tengui personalitat, i ho faci al lloc on pertoca: a l’article del diari… En tot cas, ja es responsabilitzarà ell com a periodísta del què escriu, serà l’editor que decideix si ho publica o no i ja serem els lectors que decidirem si el compram o no..
    Ara, que utilitzi això d’aquesta manera, em sembla vergonyós!!! Com també em semblaria vergonyós que na Maite, amb la informació de l’ajuntament i de les persones, anés amenaçant en aquest bloc a altres persones o esbombés històries de persones. Més faltari!!!
    I, si realment és un periodista d’un mitjà escrit ( si no ho és, tot aquest raonament és erroni i ja deman disculpes) s’atreveix a xerrar d’Hipocresia vostè!!!!!Ja, ja, ja!!!! . Com diuen aquells magnífics refranys castellans, que diuen més o menys “ ver la paja en el ojo ajeno y no la viga en el propio” o “ dime de que presumes y te dire de que careces”.
    He llegit els dos diaris, i no he vist en cap dels dos que posi el que afirme en el bloc que “Con un 11 por ciento de recorte de sueldo trabajaré un once por ciento menos”. L’únic que he llegit similar, i pot ser sigui perquè jo no he estat capaç de trobar-ho, és a “ultima hora Menorca” una cosa que diu així “Su malestar prosiguió al acabar la rueda de prensa cuando, en tono de broma, aseguró que «quizás ahora los plenos deban durar un 11% menos y así podremos dedicar un 11% menos de nuestro tiempo al ejercicio público».
    I s’atreveix a parlar de falsedats i hipocresia?? Per què, si tan gravat ho té, no ha posat el què presumptament diu que ha dit na Maite i es queixa al bloc: “En ningún lugar ha aparecido la frase que verdaderamente pronunció. “Con un 11 por ciento de recorte de sueldo trabajaré un once por ciento menos”.
    Si és cert que ho ha dit i en cap lloc a aparegut, la seva credibilitat, i la del mitjà que treballa, m’ha caigut als peus ( he dit credibilitat, ja que dins la línia editorial que du el diari esper trobar-hi veritats, no interpretacions suigeneris del què un diu) . M’ha mentit i em segueix enganat!!!! I A més em vol fer dubtar d’altres persones una persona que utilitza la mentida i el xantage!!! Suposem que és cert que “en ningún lugar ha aparecido…. Llavors, jo em deman, com és que no ho ha publicat en el diari? Per què?? I en canvi ens vol fer creure aquesta lectura en un bloc ??? Que no s’atrevia a publicar-ho al diari?? Potser no ho va dir?? I si realment ho va dir, perquè “Por suerte está grabado”, vostè no ho va reproduir. M’ha enganat com a lector!! M’ha mentit?? M’ha estafat!!! I pretén que ara el cregui!!!! I si això ho fa am aquest notícies, que deu fer amb altres!!!!!!!! Quina por??? Que deu posar al les cròniques si ha de paralr d’alguna persona que és militant del PMS i/0 d’esquerres , algú que parla d’aquesta manera “ tufillo nacionalista pesemero”. Que em sones a expressions d’una altra època!!!! Quina por!!!!
    I , encara s’estranya que na Maite es queixi dels mitjans de comunicació!!! Si vosaltres ja us encarregueu que no només na Maite, sinó molts altres dubten de la credibilitat de molts mitjans!! Com també la gent dubtam de la credibilitat de molts polítics!!!
    Per acabar, i que algú del gremi dels diaris, s’atreveixi a fer un judici d’un altre company periodista amb aquestes paraules ““tufillo nacionalista pesemero” ja em deixa entreveure, que la seva, presumpta independència, deixa molt que desitjar… què lleig quedaria i segurament posaríeu el crit al cel amb allà de què es vol coartar la llibertat d’expressió, si donada aquesta actitud que ha demostrat, algú digués que és un periodisme “ que hace tufillo a premsa amarilla i a tablide sensacionalista” i “ tufillo a pressumpots peridodistas que juegan a justícieros”
    En fi, esperem que n’Aminatu aguanti una mica més i que per la nostra vergonya històrica no és mori una altre persona. Per cert, i ara que veig que aquí s’obren temes: on són les manifestacions i els pronunciaments de l’esglesia en “ pro de la vida”? i tampoc els vaig sentir quan es va fer públic el que ja es sabia “ els abusos de capellans a nens a Irlanda i les feines de l’engelsià per tapar-ho”. I la vida???

  8. Sense paraules Escrit el 12 des. 2009 a les 16:52

    He quedat sense paraules quan he vist el comentari del senyor que firma com a “Confidencial”. Jo aniré a cara descoberta. Som el “señor periodista del Menorca” a qui vostè fa referència. I estic, repetieixo, sense paraules. Primer, perquè un senyor es cregui amb la veritat absoluta com per negar una frase que es va pronunciar a la roda de premsa. Si de ver aquesta persona té gravada la intervenció, que demostri que la frase que vaig citar no es va dir. I per cert, si de ver té gravada aquesta roda de premsa, són poques les persones que ho van poder fer, i diria molt poc en favor dels qui eren allà.
    Per altra banda, el que em deixa més fora de lloc és el qualificatiu de Ya ve, “el señor periodista del Menorca, por cierto que a nadie se le escapa tiene bastante tufillo nacionalista pesemero, le siguió el juego”. Ole i ole! Primer, gràcies pel qualificatiu de senyor. Tot un detall. Segon, crec que em dutxo cada dia (com a mínim ho intent), i desprendre tufillo és una cosa que intent no fer. I tufillo nacionalista pesemero, menys. Aquesta persona tal vegada no sap que una cosa és la persona i l’altra la professió. Tothom té idees, conviccions, creences, que aplica a la seva vida diària. Però quan un és professional, es desprèn d’aquestes idees i fa la seva feina el millor que pot. I aquesta és la meva filosofia. Servidor té idees, que per cert no es corresponen amb cap partit polític, sinó simplement a idees, i crec que no les he amagat mai. Ara, quan és professional, intenta ser el més objectiu possible. Unes vegades s’aconsegueix, altres no, però és al·lucinant veure com s’intenta atacar a altres amb arguments tant ridículs i sense fonament. I aquest senyor (jo també l’anomenaré senyor, que no quedi per educació) assegura que “li segueix el joc”. A qui? Quin joc? El d’explicar el què realment va passar? El de contar les coses que són noticiables i deixar les que són anecdòtiques? Si aquest és el joc, doncs sí, som un gran jugador. D’altres jocs no hi entenc. Segurament altres sí, i més a prop del senyor Confidencial.
    I diu, i acabo, que un altre seguirem xerrant de manipulació. Estaré encantat de xerrar-ne. Encantadíssim. De fet, ho espero amb ànsia.

  9. Sense paraules Escrit el 12 des. 2009 a les 16:55

    Ah! I em deixava una cosa! Aprendre a diferenciar la ironia de la veritat és una gran cosa. I tampoc no és tant difícil. És suficient amb mirar-se les coses amb la mirada neta, sense cap intencionalitat prèvia. És un bon sistema. Li aconsello, senyor Confidencial.

  10. Matilde de la Mole Escrit el 12 des. 2009 a les 19:16

    Sí, Maite. Ui, ui, ui, ui !!!.
    .
    Saps que pens, estimada, que tots aneu errats. Que la persona que et té gravada no pertany a cap diari illenc, que va !!!. Maite, no t’erris, a tu et té gravada la CIA, la KGB, el Mossad, quelcom així !!!. No et mereixes manco.
    .
    De cap de les maneres em puc pensar que a la nostra illa hi treballi un peridodista tan xerec, poc professional, ignorant i de tan ínfima categoria moral. De cap de les maneres !!!. No puc creure que a Menorca tinguem un periodista de l’escola de Larry Flynt, que faci seva la sentència de que “l’opinió és com el cul, tots en tenim un”, i sigui capaç de cometre la ridiculesa esperpèntica de insultar-te al bloc. Si un especímen així pul·lula pels nostres diaris, o per un en concret, hi ha que servar-lo amb molta cura…ens donarà per dies de plaer i rialles !!!. Pobre desgraciat.
    .
    Res, Maite, estimada. Si no és la KGB, si no són els serveis d’intel·ligència de l’assassí del Marroc, si efectivament és un periodista, us propos que estem a l’aguait. Que anem tots pel món decidits a preservar aquesta momunental raresa, que facem nostra la immortal opinió de Victor Hugo i preparem un caçapapallones, us spray contra els “tufillos” (bafets?), una ampolleta de formol i ens dediquem a la digna tasca de la taxidèrmia. Un peridodista així que en lloc d’informar, insulta, amenaça, ataca a col·legues, es posiciona políticament, val el seu pes en or. Cal dedicar-li un museu. Cal servar-lo per les generacions futures. Cal que tothom el conegui per saber quan i on cal vomitar !!!.
    .
    Bona gent de la plaça, a Menorca potser tenim un exemple incomparable d’allò que deia La Bruyere, “n’hi ha que parlen tot just abans d’haver pensat”. No trobeu que enmig de la nostra plaça hi podem erigir un monument, una gran boca grollera, plena de pústules, densa de fàstic, amb la inscripció: el poble a l’aguait. Seria hermós. Ens recordaria que cal no tenir tuf, que excriure no és el mateix que pensar i que la ràbia roïna nia a qualsevol família…i a qualsevol mitjà.
    .
    Però, torn a la meva teoria, segur que és la CIA, segur que és el Mossad. No puc imaginar-me al director d’un periòdic de la nostra illa, al que respect, conec -molt bé- i admir, mantenint en la seva nòmina una espècie pestífera com aquest “confidencial”. Si feim cas a Aristòtil i acceptam que “la dignitat no consiteix en els nostres honors, sinó en allò que hem fer per mereixer-los”, sens dubtes, no podrà combregar amb una lluminària de la vergonya dins el seu cau. Així que he de concloure que a primera o a última hora, aquest ésser que insulta, amenaça i llença podridures és un agent secret que, Maite, et dedica a gravar-te pres dels teus encants. Res més és possible si no volem mal pensar.
    .
    Deixem-ho estar. Oblidem les paraules sortides de les clavagueres. No donem més voltes a les infectes insinuacions d’un cuc sense verí, no pensem més amb les segregacions de qualsevol rata sense dignitat ni substància…pensem, amb baf o sense, que com deia el gran Quino, per boca d’un personatge de les immortals tires còmiques, “els xecs dels teus insults no tenen fons al banc dels meu ànims”. Idò, això.

  11. Drogo Escrit el 12 des. 2009 a les 20:41

    De tota la vida, bé que ho he sentit dir als meus avis, la ironia ha estat mala d’agafar al vol per part d’aquells qui tenen el cervell estretet. No és estrany, doncs, que n’hi hagi que no l’entenguin ni al vol ni ja posada a terra.

  12. Maite Salord Escrit el 12 des. 2009 a les 22:38

    Bona nit, no som a sopar perquè trob que estic mig griposa. A la vista dels comentaris que heu deixat, i que agraesc molt, diria que no cal donar més voltes a allò que no té importància. Els meus alumnes temien les meves ironies i, fins i tot, quan feia cara d’anar-ne a dir una de corrosiva, a qui anava dirigida, em demanava, per favor, que no ho fes. Per aclamació de la resta de la classe, sempre l’acabava dient. I la majoria de vegades acabàvem rient tots (ironitzat inclòs). M’agrada fer broma i em sap greu que hi hagi gent que no sàpiga captar un to irònic. No sap el que és perd. Quina amargor. De tot, però, el que em fa més gràcia d’aquesta història és que m’acussin de no voler fer feina i de pessetera (o era pessemera? -ironia-). Ostres, tu, això encara no m’havia passat mai! Je, je.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari