Maite Salord

Escriptora

Vacances, crítics i diacrítics

Fer uns dies de vacances m’ha servit per dedicar-me al que més m’agrada: llegir, escriure, cuinar i fer de jardinera. No cal dir que la cuina ha estat el més valorat per la família però jo em qued amb les pàgines que he escrit perquè m’han demostrat que encara som capaç de desconnectar de tot -el que el senyor mòbil i qüestions ineludibles m’han permès, això sí- i construir espais, personatges i històries que sé que m’esperaran sempre, passi el que passi.

Ara bé, he de reconèixer que, mentre escrivia, he tingut dubtes, no literaris sinó gramaticals: aquesta paraula duu accent diacrític? I aquesta? Es veu que no vaig estar prou atenta, quan l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) en va reduir el nombre a només 14 mots monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos.

Com recordareu, la reducció de diacrítics va venir acompanyada d’una allau considerable de crítiques, paraula que prové de “kritikós”, que vol dir discernir (“diacrític” ve del grec “diakritikós”, distintiu, que distingeix). Jo no entraré en la qüestió filològica: he acatat la decisió de l’IEC sense protestar. La veritat és que no tenc ni temps ni ganes de dur a terme una anàlisi racional i argumentada del tema, fer una valoració dels aspectes negatius i positius i arribar a una conclusió fonamentada. Perquè, ni més ni manco, això vol dir criticar. Encara que, tantes vegades, sembli que criticar vol dir dur a terme una anàlisi visceral del tema per mantenir-me en allò que pens i arribar a la conclusió que tenc tota la raó. I, si pel camí, puc deixar anar quatre insults i quatre mentides, després ja és de premi.

Aquests dia-crítics -que critiquen cada dia tot el que poden amb uns arguments ben magres- no s’han reduït però la veritat és que no fan perdre molt el temps: els distingeixes sense dubtar un instant. En fi…

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari