Maite Salord

Escriptora

Crònica d’un ple VI. En defensa de la sanitat pública.

Avui, dedicaré la crònica del ple del Consell de Menorca d’ahir a un únic tema, a la sanitat pública. Em sembla que és prou important i prou greu la situació perquè així sigui. De fet, la proposta d’acord que vam presentar neix de la preocupació que professionals del món sanitari o dels serveis socials, així com usuaris, em van fer arribar.  Aquí teniu la meva intervenció:

Cada dia, s’anuncia una nova retallada en la Sanitat Pública de les Illes. Unes retallades que, de forma directa o indirecta, fan disminuir la qualitat assistencial que fins ara havia caracteritzat el nostre sistema sanitari. Es tracta de retallades salarials, de recursos humans, de material i organitzatives que representen un autèntic atemptat a l’estat de benestar. A un servei, el sanitari, que tots estarem d’acord que és un dret bàsic i fonamental de les persones perquè afecta allò que tenim de més preuat: la salut.

Així, només cal fer un breu repàs a les retallades que el Govern Balear ha fet a la sanitat pública per adonar-nos que aquest servei públic està amenaçat per les polítiques del PP:

1-    Han tret molt de personal interí a tota l’àrea sanitària la qual cosa suposarà augment de les llistes d’espera i augment de la pressió als professionals tant a nivell sanitari com administratiu. El darrer exemple: retallar 40 infermers/eres dels serveis de salut de Menorca. Una autèntica irresposabilitat perquè, hem de recordar que els/les infermers/eres són els professionals que executen les decisions mèdiques preses pel titular del servei i que per tant tenen una vinculació directa amb la capacitat i la qualitat de l’atenció sanitària.

2-    En la mateixa línia, no hi haurà substituts per vacances ni per baixes laborals, la qual cosa suposarà repartir la feina, amb augments de càrregues de treball a tots els nivells, més estrès laboral, més errades pel poc temps per fer les feines, augment del temps d’espera a atenció primària i especialitzada, etc.

3-    S’ha de pagar 10€ per la targeta sanitària, però això no és el pitjor: les persones que están a l’atur i ja han esgotat tots els ajuts, no tenen dret a tarjeta sanitària i, als ajuntaments, ja es comencen a arribar casos de famílies que imploren que els seus fills menors tenguin dret a una pediatra. Ara, només els queda el recurs d’anar a urgències, amb tot el que això suposa de falta de seguiment mèdic dels pacients i col•lapse a les urgències.

4-    Igualment, s’estan posant traves als immigrants per poder ser atesos a la sanitat pública perquè se’ls demana un certificat del seu país d’origen que, en la majoria de casos, és complicadíssim de poder aconseguir. Aquest col•lectiu, també acaba als Serveis Socials dels diferents municipis.

5-    S’estan reduint hores d’intervenció quirúrgica la qual cosa implica un augment de les llistes d’espera.

6-    Els metges especialistes han de pasar consulta sense infermeres o auxiliars i molts d’ells ja s’han negat a fer-ho.

7-    S’han de pagar els bolquers per part dels menors amb discapacitat física i el dinar per part dels pares i mares dels menors ingressats a la UCI.

8-    Al Mateu Orfila, els caps de setmana, hi ha la bugaderia tancada, fet que provoca qui hi hagi manca de material.

9-    S’ha tancat un dia a la setmana la Unitat Bàsica d’Es Mercadal.

10-    No es podran emprar aparells de làser per fer operacions sense seqüeles perquè ja no queden fibres per usar i els malalts, per tant, només tindran l’opció de la medecina privada, que costa 6000€, etc, etc.

Ningú no pot creure que aquestes actuacions no afectaran a l’assistència sanitària, i més si es continua amb aquesta política. Una cosa és retallar el que sobra, racionalitzar la despesa, i una altra de molt diferent és retallar allò que és necessari. A més, qualsevol mesura que hagi de prendre el Govern per a racionalitzar la despesa s’ha de fer sempre amb el consens dels professionals i amb el coneixement de les associacions d’usuaris, cosa que ara no es fa en absolut.

Un dels metges amb qui he parlat aquests dies m’ho explicava d’una manera molt gràfica: la sanitat pública és com una ceba i el PP en van traient, ara una capa, ara una altra, sense que els ciutadans ens adonem del que està passant. Quan en siguem conscients, ja ho hi quedarà, pràcticament, sanitat pública de qualitat.

Per tot això, vam presentar dues propostes d’acord. La primera era instar el Govern Balear a mantenir  i millorar el servei públic de salut, preservant el seu caràcter públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d’equitat garantida, així com defensar els recursos de la sanitat pública local. El PP hi va votar a favor.

La segona proposta deia: El ple del Consell Insular de Menorca acorda reclamar al Govern de les Illes Balears la paralització de qualsevol altra retallada que afecti el sistema de la sanitat pública i la reconsideració de les realitzades fins aleshores. El PP hi va votar en contra. I, és més, sabeu qui són, segons ells,  els culpables de la situació actual de la sanitat pública: els usuaris, que en fan un mal ús, i la llengua catalana, que impedeix que venguin especialistes! A més, òbviament, de l’herència econòmica que els va deixar l’anterior govern.

L’autèntica herència, però, és la dels Palma Arena, Palau de Congressos i metro de Palma, del senyor Matas. Per pagar aquests disbarats sí que té doblers el senyor Bauzá.

7 comentaris a “Crònica d’un ple VI. En defensa de la sanitat pública.”

  1. eugenia Escrit el 22 febr. 2012 a les 0:37

    Continuo Maite, si no et sap greu,
    Tots els pacients que necessiten un material d’ortopedia, el tenen que pagar. Fins fa un més, pagaven en alguns materials una petita aportació, i en molts de casos no tenien que pagar res. Amb els retalls, els “suports” ortopèdics necessaris, (IMPRESCINDIBLES EN MOLTÍSSSIMS DE CASOS) els paga el pacient, el que pot: paga ara la teva ortesis de genoll, que jo ja te la pagaré.

    El nostre hospital de referència és Son Espases, però aquest hospital no te les mateixes prestacions que és dònen a alguns hospitals de Madrid o de Barcelona, també s’han retallat, millor dit, DENEGAT, els trasllats, o simplement la consulta a aquests hospitals.
    ES SURREALISTA; Paguem l’ave i no tenim ni avió, ni podem beneficiar-nos de unes prestacions que es supossa tenim dret tots els “espanyols”.

    La nova targeta que han anomenat inteligent tindrà una foto d’un nen d’un mes i aquest nen tindrà la mateixa foto quan tingui 4 anys.
    La inteligència i la negligència d’aquest govern en un petit “chip”.

    També he llegit que s’han retallat les mamografies, primer et retallen la mamografia i després la mama, o el pit, o el seno, o la paraula que aquest govern, vulgui donar-li.

    Alguns medicaments, tènen un “minipreu” pels pensionistes.

    La sala d’espera del Canal Salat, està tan congelada com el Walt Disney, pot ser sigui el primer plan terapèutic: la crionizació.

    I etc, etc, etc… i continuarà.

  2. Maite Salord Escrit el 22 febr. 2012 a les 9:37

    No em sap gens de greu, Eugenia, que ampliïs la llista. Al contrari. Quan veig tot el que perdem en sanitat pública em pos malalta. Resulta decebedor parlar amb professionals que, des de fa anys, han lluitat per arribar on som i que veuen com ara, en un sospir, tot es va perdent.
    Una cosa és racionalitzar la despesa, que segur que s’havia de fer, i una altra de molt diferent que retallin prestacions bàsiques. No sé on acabarem. I ho dic sincerament.

  3. eugenia Escrit el 23 febr. 2012 a les 23:45

    Jo estic amoinada Maite, ahir mateix vaig llegir a l’ultima hora Menorca, el cas d’una “treballadora” de la sanitat balear que cada día té que agafar un avió per anar a treballar. I un bus dic jo, perquè per anar de l’aeroport al lloc de treball o de ca seva al aeroport…
    És intolerable! La mobilitat dels treballadors és un fet.
    Ni punt de comparació amb el cas del nen que va estar-hi dos dos dies a urgències en un passadís de Son Espases, el pare va tenir que anar a casa dues vegades a cercar un “suero per bebés” i bolquers…
    Ni punt de comparació amb el amputat que no te possibilitats de “comprar-se” una cadira de rodes.
    Ni punt de comparació amb el treballador que pasa per l’embut de la inspecció, i que li donen d’alta, perquè l’inspector en cuestió es pensa que pot treballar com ell, assegut a una cadira…
    El cas d’aquesta dona com “molt be” diu el periodista no és pot cuestionar, no, es deuria denunciar.
    Salut!

  4. Cesc Cumelles Escrit el 25 febr. 2012 a les 16:21

    Quan sent que la gent diu que està bé això de eliminar el requisit del català, que el que volen és bons metges, demano per el traumatòleg que més el hi agrada, sempre surt en Coloma, i la doctora de rehabilitació? Bonafont, curios, tots dos son catalans, llavors contest, potser així hauriem d’exigir que a més siguin catalans…….

  5. eugenia Escrit el 25 febr. 2012 a les 20:48

    No entenc el sentit del seu comentari, sr. Cesc. A les oposicions dels metges y de les infermeres, el català no ha sigut un requisit. Tristement, per a la resta sí.
    I dic tristement perquè, una vegada més, l’administració no ens tracta a tots de la mateixa manera.

  6. Cesc Cumelles Escrit el 26 febr. 2012 a les 19:12

    No ho sabia, perdó, creia que també era un requisit per a metges. El comentari era motivat perquè és la resposta típica que dona la gent quan vol defensar que el català no sigui un requisit, sempre diuen que volen bons metges, que no els importa en quina llengua ralli, llavors jo demano per un bon traumatoleg i sempre surt un que és català i aqui és jo defens que molts bons metges surten de facultats catalanes i fan la carrera en català (majoritariament) i fent un silogisme (fals) hauriem de reclamar que els metges siguin catalans

  7. eugenia Escrit el 26 febr. 2012 a les 20:04

    Bons metges n’hi ha de tot arreu, un’altra cosa és l’actitud que tinguin amb la qüestió de la llengua. I per cert, pel que jo sé a la dra Bonafont, no l’hi van convalidar el seu nivell de català, deCatalunya, es va examinar del C y del D..
    A un… diguem… diplomat tampoc, bé a aquest, l’hi van convalidar però como van estar 2 mesos, no li va contar com a mèrit, a un’atra dra d’urgencies me la vaig trobar el mateix dia que jo m’examinava del nivell C, ella tenía el D a Catalunya…Crec, i lo he dit ja massa vegades en aquest blog, que la normalització va més enllà dels nivels… La majoria dels metges i de les infermeres de Menorca i Catalunya escriuen en castellà, si passen de certa edat…
    Dir-te també Cesc, que sé el que vols dir i que estic d’acord, peró tenia “esa espinita clavada”.
    Bona nit i salut!

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari