Maite Salord

Escriptora

Assaig de càntic en el temple, Salvador Espriu

http://thumbs.dreamstime.com/thumb_477/1265936145Wf0k0b.jpg

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

 

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu

4 comentaris a “Assaig de càntic en el temple, Salvador Espriu”

  1. josep maria Escrit el 09 juny 2010 a les 20:57

    ASSAIG DE PLAGI A LA TAVERNA

    Oh, que avingut estic amb la meva
    petita, esclava, poc sortosa terra,
    i com em recaria d’allunyar-me’n,
    sud avall,
    on sembla que la gent és bruta
    i pobra, accidiosa, inculta,
    resignada, insolvent!
    Aleshores, a la taverna nova, els companys dirien
    fotent-se’n: “Com qui s’agrada de la lletja,
    així el lluç que pica un ham sense esquer”,
    mentre jo, encara prop, pensaria
    en les velles fretures i confiances
    d’aquest meu tossut poble.
    I, ja tot sospesat, recularia
    per restar aquí fins a la mort.
    Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase
    i estimo a més amb un
    irrevocable amor
    aquesta meva i -nostra-
    bastant neta, envejada, bonica pàtria.

    Pere Quart; Circumstàncies (1968)

    Hi ha dies que m’agrada molt el poema d’Espriu i dies que ric amb el de Joan Oliver… Gràcies per les dues entrades literàries seguides, Maite. Has complert amb la teva penitència! T’absolc i et regal el cel 😉

  2. Maite Salord Escrit el 09 juny 2010 a les 21:08

    Gràcies, Josep Maria! Tenc molts de defectes i el més gros de tots és que som complidora fins i tot amb desconeguts com tu. T’he de confessar, però, que, només de pensar en el teu comentari, si no feia la penitència, ja m’agafava tremolor. I, per cert, allò que vam dir sobre ases i someres ha estat com una premonició de l’enèsima polèmica ciutadellenca. No tenim remei. Bona nit!

  3. Worsley Escrit el 10 juny 2010 a les 17:44

    Hi ha qui diu que més al nord d’aquestes terres són tan ases com som per aquestes nostres. Així i tot, quin guster de conèixer ases nous cada vegada que podem…

    Salut!

  4. Menorquit Escrit el 10 juny 2010 a les 23:02

    Jug.
    .
    La nit somia
    riu avall de la lluna;
    els morts, dins l’ombra,
    comprenen les paraules
    obscures dels poetes
    .
    (Carles Riba. Del Joc i del foc. Tannkas. 1936-1946)
    .
    BÍSTIA SOMERA
    .
    Ase amunt, ase avall
    que fas camí entre el boix;
    acabaràs ruc coix.
    si vols esser cavall.
    Si et ase amb detall,
    no siguis somer toix.
    .
    (Petulàncies. Anònim. 2010)

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari