Maite Salord

Escriptora

Crònica d’un Ple XXXVI: tres anys després

Estimats lectors d’aquest blog i d’aquestes cròniques del plens del Consell Insular de Menorca: hem arribat al final del tercer any de govern, amb majoria absolutíssima, del PP a la nostra illa. Vius, malgrat tot. I jo, particularment, amb més ganes que mai que el panorama polític a les Illes canviï radicalment. Amb aquest objectiu he fet i continuaré fent feina els nou mesos que queden per a les eleccions.

Em consta que no se’m considera una oposició còmoda però, què voleu que us digui, d’això es tracta… o no? De fet, la funció de  l’oposició és, d’una banda, plantejar propostes positives per als ciutadans i, de l’altra, fer un seguiment rigorós de la gestió de l’equip de govern, cosa que jo m’he esforçat a fer, amb més o manco encert, aquests darrers tres anys. En això es basa el sistema democràtic, encara que hi ha qui no ho vol entendre. O qui no té la cintura política necessària per encaixar les crítiques que pot rebre. Que tots hem rebut en tantes ocasions. Una llàstima, certament.

Entrem, però, en matèria. En el darrer Ple del CIM del passat 21 de juliol, vaig presentar una sèrie de propostes positives que van ser aprovades per unanimitat: convocar el Consell Econòmic i Social per tractar la privatització d’AENA -que serà molt negativa per a Menorca- o la modificació del Codi Civil perquè, en els casos de successió intestada d’homes i dones residents a les Illes que morin sense parents, l’herència vagi a parar al Consell Insular corresponent i no a l’Estat, com passa ara. La proposta d’acord per establir una deducció de 1500€ a la declaració de renda, per cada fill estudiant, va rebre, però, el vot contrari del PP, amb la qual cosa no es va poder aprovar. Es tracta d’una actitud injustificable: com no es pot donar suport als estudiants menorquins? Així va anar, però.

Tanmateix, el debat més intens -i, òbviament, sense acord- el va suscitar la proposta del PP de regularitzar les construccions il·legals en sòl rústic. Consideram que és una llei que afavoreix les il·legalitats en sòl rústic amb el pretext del “què n’hem de fer?, deixar-ho fora d’ordenació tota la vida?” o “que a partir d’ara ara sí és controlarà i es perseguirà la il·legalitat”. Però, és clar, aquest argument amaga el fet que atemptar contra el territori i no fer cas de les lleis surt pràcticament de franc, i és  una falta de respecte als ciutadans que han complert la llei. A més, la regularització de les il·legalitats en sòl rústic acaba tenint, a vegades, un efecte crida a no fer les coses bé ja que, finalment,  sempre s’acaba regularitzant la il·legalitat. A més, quan la consellera del tema va dir que, a partir d’ara, serien molt estrictes en el control de les il·legalitats, quasi m’agafa un atac de riure: per què no comença actuant contra els aparcaments il·legals que es fan a les platges? Ai, perdó, que els fa l’equip de govern del Consell…

Ha acabat el curs polític. Complicat. Els nou mesos que hi falten per a les eleccions seran intensos. Ho sé perfectament. I ara toca carregar piles, sempre amb un ull atent al dia a dia, tanmateix. L’oposició incansable, entre la col·laboració i la crítica. Com ha de ser. Com haurien de saber tots aquells que un dia van decidir dedicar-se a la política.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari