La vida és un mosaic de realitats i aparences en què ben poques coses són el que semblen. La veritat i la mentida, l’autenticitat i l’ocultació acaben sent tan semblants que sovint tenim la sensació de viure dins una obra de teatre de l’absurd en què donam per cert el que és fals i acabam dubtant del que és sincer. I, en aquesta representació, ens agradi o no, tots hi tenim el nostre paper, per petit que sigui. No oblidem que la paraula persona vol dir màscara en llatí.
Així les coses, hem de reconèixer que en algun moment de la vida ens hem amagat darrere una careta per no mostrar-nos tal com són, amb motivacions ben diferents, que, generalitzant, podrien resumir-se en dues: la defensa o l’atac, per dir-ho en termes esportius. Hi ha qui, encara avui, amaga la seva orientació sexual per por de no ser acceptat; qui cada matí es posa la disfressa d’heroi –d’heroïna, sobretot− perquè ningú no pugui dubtar de la seva capacitat de treball; qui dissimula les debilitats darrere un somriure encantador… A l’altra cara de la moneda, tenim les persones que aparenten el que no són per tenir via lliure per abusar de la bona fe dels altres en benefici propi, amb actuacions que van de l’engany a l’acte criminal, amagats, en moltes ocasions, darrere una pantalla.
Defensa i atac semblen dos actes antagònics… o només ho són en aparença? En el fons, potser només són la manera de respondre a una mateixa realitat: l’intent de dissimular la fragilitat humana. Perquè som éssers humans vulnerables que, de manera conscient o inconscient, cercam de protegir-nos aparentant el que no som, amagant les pròpies febleses. Hi ha qui cada matí es posa una cuirassa invisible per transitar per la vida intentant esquivar un possible patiment. D’altres, aquells que segurament no han pogut triar la cuirassa feixuga que duen posada, només trobaran la sortida de l’atac. Sigui com sigui, éssers vulnerables que es cobreixen perquè, segurament, és més fàcil que descobrir-se i afrontar una realitat oculta. Però les màscares mai no amaguen: només revelen qui som realment.
(ARTICLE PUBLICAT A LA REVISTA SERRA D’OR DE FEBRER DE 2023)
- El pensament ordenat/Opinió
- Sense comentaris