Maite Salord

Escriptora

Arxiu de setembre 2010

Transtorn de la lateralitat

http://www.upf.edu/enoticies/0910/_img/brain.jpg

En Francesc té dificultats específiques d’aprenentatge (DEA) a causa d’un  transtorn de la lateralitat, entenent per lateralitat la definició en el sistema nerviós del predomini d’una part del cos respecte de l’altra.  En el seu cas, té lateralitat creuada: vista, oida, mà i peu tiren cap a dreta o esquerra de forma heterogènia. De fet, fins fa poc (i diria que, si el deixàssim, encara) tant li feia  escriure amb la mà dreta com amb l’esquerra.

Aquest fet, que es defineix genèticament, provoca una sèrie de símptomes que compliquen moltíssim el seu procés d’aprenentatge: poca capacitat de concentració, girar lletres i nombres, faltes d’ortografia, problemes per orientar-se en l’espai, poca agilitat motriu… El risc d’aquests fillets és que s’acabin desmotivant davant tantes dificultats i que, per tant, l’escola sigui per a ells un martiri. En aquest sentit, m’agradaria reproduir unes frases que l’escriptora Julia Navarro va escriure en referència al seu fill: “He tenido que explicar a un profesor que mi hijo no confunde la B con la D por fastidiarle (…). La respuesta que suelen dar es: “Su hijo es inteligente, pero tiene que fijarse, estar más atento”.

He de dir que, en el meu cas, sempre he trobat una escola  (uns mestres!) que s’ha esforçat per donar una resposta al meu fill, que entén el problema i que fa el possible per fer que en Francesc, tot i les seves dificultats, vagi avançant. A més, s’ha de dir que és un fillet llest i viu que, potser, veu tots els carrers iguals i que li ha costat molt distingir una “p” d’una “d”, però que té una capacitat d’expressió oral brillant. És enginyós, creatiu, sensible, divertit, simpàtic i obert i caça una mosca al vol. A més, és estimadíssim per tots els seus companys. És per això que  molta gent se sorprèn en saber de les seves dificultats. Tenir una mare escriptora (sense problemes de lecto-escriptura!), hem de reconèixer que, de cara a la galeria, tampoc no ajuda gaire.

Potser us demanareu que per què us explic tot això. La idea em va venir al cap després de parlar amb una persona a qui tenc una gran estima i que també té un fill amb dificultats. Parlàvem de les nostres “joies” com si fossin els fillets més fantàstics del món. I és que, per a nosaltres, ho són. I és evident que ens desvivim cada dia perquè no patesquin més del compte. Perquè visquin amb normalitat les seves “diferències” i les acceptin. I, per fer-ho, cal primer fer visible el seu problema. En aquests moments, tenim un projecte de novel·la a mitges sobre un fillet que confon lletres i odia les taules de multiplicar i que ha hagut de repetir curs… Només li vaig posar una condició: ha de ser divertida, ho entens? I ho va entendre perfectament: que sí, Maite, que ho entenc, que em vols fer feliç mentre repetesqui curs! Aquest és el meu fill.

Bordell

Un “bordell” és una casa de prostitució. És, també, com diu Borja Moll, “desordre o confusió de  moltes persones que no s’avenen, o conjunt de moltes coses desordenades i difícils d’aclarir”. http://t1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQDagO0NRijHGNvY_Gd1Y-vN-K1PIF6e2U_XIIYrIzUWJ79wwo&t=1&usg=__2UG1qYdbMYVc_Rh0F_PC6IZR7qE=Ciutadella és, en aquest darrer sentit, un autèntic bordell. Només cal mirar el que surt a la premsa sobre l’Ajuntament (no ens enganyem: un reflex del que hi ha al carrer) per poder-ho afirmar sense embuts.

A les darreres eleccions, el PP va treure 10 regidors. Des de fa un any, 7 formen part del grup mixt. EL PSOE en va treure 6, una dels quals, pel que podem llegir al diari, ha estat temptada, de cara a les properes eleccions municipals,  per dos partits polítics diferents: UPyD li va oferir encapçalar la llista i UPCM el segon lloc. A més, per acabar-ho d’adobar, el futur candidat del PP, aquell cridat a recuperar la confiança dels electors i, per tant, l’alcaldia per al seu partit, s’havia compromès amb UPyD per encapçar la llista, si el PP, finalment, no el proclamava candidat. Avui, a més, hem vist que el “Grup Mixt” (els díscols Ppeperos) han sortit de la letargia autoimposada, arran de l’espectacle que van muntar, i proven de fer oposició.

A la vista d’aquest panorama, estareu d’acord que els quatre regidors del PSM-EN a l’ajuntament de Ciutadella som del més avorridet que hi ha: no ens barallam (al contrari!), no rebem ofertes d’altres partits (som un clan, ens diuen)  i ens limitam a fer la feina el millor que sabem i podem. De totes maneres, us he de confessar que, avui dematí, mentre llegia la premsa per internet, el subconscient m’ha traït: m’he descobert cantant aquella cançó de joventut, del grup “Burning” que deia “¿Qué hace una chica como tú en un sitio como este?” No em negareu que els personatges de ficció són molts més interessants.

Veus / Voces

Dimarts, es va presentar, a Barcelona, l’antologia Veus, editada per Empúries, i la traducció  Veuscastellana Voces, editada per Anagrama. Es tracta d’un recull de textos de 41 escriptors, menors de 45 anys, que escriuen en llengua catalana. L’escriptora Lolita Bosch ha estat l’ànima d’aquesta proposta literària: ella ha fet la recerca, la tria, l’edició, la presentació dels autors, la selecció de la portada i de la contra, com molt bé explica al pròleg. Es tracta, per tant, d’un projecte personal que ha duit a terme amb altes dosis d’entusiasme, de curiositat i d’esforç.

Ja fa mesos, vaig rebre un correu seu en què, a part de constatar el fet que no ens coneixíem personalment, em va demanar textos per formar part d’una antologia Vocessobre la qual, tot sigui dit, no em va donar moltes pistes. Com que és una escriptora que he seguit amb interès, em va fer gràcia la proposta, tot i la indefinició (per exemple, no t’assegurava un lloc a l’antologia) i li vaig respondre a l’acte. Al final, hi som, amb un conte titulat “L’enyor de les pedres”, la qual cosa, vist el resultat, m’omple de satisfacció.

Durant la presentació de l’antologia, es van anar llançant idees ben interessants: la poca visibilitat pública dels escriptors que escrivim en català, especialment, els més joves, tot i que jo he de reconèixer que hi vaig entrar per mesos (l’edat màxima són 45 anys!); el poc que ens coneixem entre nosaltres; o que és normal escoltar que  “la literatura catalana és dolenta”, idea contra la qual Lolita Bosch alça la veu (la pròpia i la de molts altres): “(Veus) és, sobretot, una invitació a llegir bons textos que estic segura que us permetrà fer una immersió insòlita i poc freqüent en la nova narrativa catalana (…), una literatura enlluernadora i moderníssima on trobareu una voluntat universal, arriscada i radicalment viva”.

Així, teniu l’oportunitat de fer un tast de Guillem Sala i Lorda, Neus Canyelles, Albert Roca, Toni Sala, Albert Sánchez Piñol, Jo Alexander, Ramon Erra, Maite Salord, Edgar Cantero, Pep Puig, Laia Noguera i Clofent, Ricard Biel, Francesc Serés, Víctor Garcia Tur, Anna Carreras, Pere Guixà, Juan Díaz Acuña, Mònica Batet, Melcior Comes, Najat El Hachmi, Marc Pastor, Jordi Lara, Tània Juste, Borja Bagunyà, Antoni Martí Monterde, Llucia Ramis, Jordi Llavina, Judit Ortiz Cardona, Roger Coma, Montse Banegas, Roc Casagran, Gerard Guix, Joan Esculies, Sebastià Alzamora, Elisabet Goula Sardà, Pau Planas, Jordi Puntí, Joan Miquel Oliver, Judit Pujadó, Manel Zabala i Albert Balasch.

Següent »