Maite Salord

Escriptora

Declaració de béns

No m’ho puc creure: som més rica que en Francisco Camps, l’ínclit president de la Generalitat Valenciana. Avui, quan he llegit al diari que el seu patrimoni es redueix a 2.290€, mitja casa i un cotxe de bens.jpgquinze anys he entès, de cop, perquè li havien de pagar els “trajes”, pobre home. No era pagament de suborns, no, de cap manera: era obra social!

Així les coses, i tot i ser ben conscient que aquest bloc no té la categoria d’un butlletí oficial, m’he decidit a fer la passa: avui sortiré de la caixa fort i declararé, públicament, els meus béns. La transparència davant de tot. Aquí va el llistat:

1- Una casa a “tritges” amb el meu respectiu i el banc. És grosseta, ho admet, i té bones vistes. L’habitam cinc humans i un moix. Per tant, els metres per càpita ens permeten viure en companyia però amb possibilitats d’evitar-nos quan la salut mental ho requereix.

2- Un utilitari de vuit anys carregat d’andròmines vàries, restes de berenetes, pipes, etc. Hi acostuma a haver tot allò que cerques i no trobes: ulleres de sol, paraigües, jerseis…

3-  Una velo “Bolero” de quatre anys que, fins que la meva filla mitjana no me l’okupava, estava en prou bones condicions. Ara, el timbre no funciona, té el seient romput i la panereta torta.

4- Centenars de llibres que he anat arreplegant des que era una filleta. Sé, a més, que, si tenc una vida llarga, heretaré la biblioteca de la meva padrina i qualque llibret més d’uns amics que m’estimen molt. No és l’herència d’en Balada però… què hi farem! (Jo tampoc som na Leti…)

5-  Una cinquena part d’un hort (herència familiar), amb una casa (absolutament legal!) i un motocultor que potser hauria de deixar als hortolans i hortolanes del FarmVille. Jo, com molts ja sabeu, som una urbanita total i ni tan sols em deix enredar pels horts virtuals.

6- De doblers en efectiu, després de la darrera adquisició de dues rodes del meu respectiu i de pagar unes quantes cosetes, i tenint en compte que som a final de mes, no m’atrevesc a dir què tenc al banc. Em sembla que no em creuríeu.

Bé. Aquest és el resultat de vint anys de feina de professora i un de política a jornada completa. Així que podeu estar ben tranquils: els meus modelets (més o manco sofisticats) me’ls pag de la meva butxaca. Com també els caramels que trobau al despatx municipal que ocup. Ara, sobretot, el que voldria que quedàs ben clar és que, tot allò que valor realment i el que estim més en el món, no surt a la llista. Com ja haureu pogut endevinar (si no sou malpensats) , tampoc ho podreu trobar a cap paradís fiscal.

13 comentaris a “Declaració de béns”

  1. xec vallori Escrit el 24 febr. 2010 a les 20:24

    Quin morro que tenen algunes persones quan declaren el seu patrimoni o el seu sou, la pressió fiscal d’aquest país només la patim aquells que treballem per l’estat. És de domini public que molts milionaris declaren ingressos inferiors a un mestre, metge públic, funcionari, etc. Quina vergonya.
    Xec

  2. Dianye Escrit el 24 febr. 2010 a les 20:30

    Es veu que en Camps és molt malbaratador… tot lo que ha guanyat com a President de la Generlitat ho ha gastat i tot el que li queda és lo declarat…

  3. Stromb Escrit el 24 febr. 2010 a les 21:07

    Açò de la velo em sona. Jo de jove vaig fer el mateix que la teva filla amb un ciclomotor que, de cop i volta, deixà de ser de mon pare. Quan el vam vendre, un parell (d’aquí: dos) anys després, el ciclomotor, de tan atrotinat, semblava que l’havíem robat de Son Banya. Encara ens van donar prou duros com per anar a fer uns quants de cafès.

  4. esperança Escrit el 24 febr. 2010 a les 21:29

    el pis que diu el molt pobre, però honorable, que té a mitges amb la seua dona, propietària d’una farmàcia, i que declara amb un valor cadastral de 110.000 euros està situat a un carrer de valència que es diu “la milla de oro”. és a dir el carrer més car de la ciutat. és un pis gran, dels que habita l’alta burgesia valenciana. al seu carrer hi ha les botigues de Louis Vuiton, Nespresso, Mont Blanc, Cartier….

  5. Maite Salord Escrit el 24 febr. 2010 a les 21:40

    Com deia avui un company de feina, hi ha polítics que es pensen que la gent és tonta. Per fer aquestes declaracions de béns, més valdria que callassin. És una presa de pèl monumental. La llàstima és que, per desgràcia, hi ha molta gent (no seré jo qui els digui tonta) que no en fa cas, d’aquestes coses perquè segur que el tornen a votar. És lamentable.

  6. Tolo Escrit el 24 febr. 2010 a les 22:39

    Pobre home, ……. a lo millor estalviant jo una mica, podria ajudar·li a final de mes,

  7. silve Escrit el 25 febr. 2010 a les 0:30

    Em qued amb la frase “segur que el tornen a votar”!
    El PP de Palma vol fer-se amb el poder de les empreses públiques municipals, les mateixes que ells van contaminar i per les quals estan judicialitzats. El PP de Ciutadella vol esborrar el seu passat delirant (repasseu hemeroteques i recordeu qui era tinent de batle, qui aprovava i signava els papers, i qui, senzillament, sortia a les fotos…connivència en diuen els jutjes)…l’era Matas s’esborra, l’era Bauzà arriba (amb Rodríguez, connivent, al capdavant). L’era Brondo desapareix i na Gener (sempre al seu costat a les fotos) fa de Judes. Na Benejam i na Salord pel seu costat, ciutadellenques de pro, es casen amb na Irene Coll en una orgia política anomenada UME i…on queden les “tonyis”…de aquellos polvos estos lodos! fangueti. Jo no hi era! Whasington, Bruseles…fugiu deveres! Aquell PP no és aquest! bé, els caps de llista no, els votants sí. Ara tots reneguen de Matas. Recuperem les fotos on tots surtien al costat del Mesies?? Judes fou més sincer! Aquest pacte de progrés havia d’esborrar l’anterior… els espanyolistes s’engreixen i el “Diario” els fa l’aleta. A les nits tenc tremolors…i ja he passat la quarentena! i jo que he viscut l’Era del Cola Cao ben d’aprop, només tenc alè polític per repetir: “segur que els tornen a votar”.

  8. Matilde de la Mole Escrit el 25 febr. 2010 a les 11:55

    Ai, senyor. Quan he llegit el darrer post, d’en Silve, m’assemblava llegir-me a mi mateixa. Veig que la plaça es mantén viva i plena de passejants que encara no s’han deixat embullar per les manipulacions mediàtiques. I és que, com deia Jefferson,la felicitat no neix de les riqueses sinó de la tranqui·litat.
    .
    Quan veig al Camps de les Valències amb el seu somriure de bol de nata, quan escolt la seva oratòria de fallera eixorca, quan el sent dir al “bigotes” allò “lo nuestro es muy bonito”…he de córrer a per una dosi triple de Primperan.I és que aquesta mena de ninot, de nuvi de pastís de noces, de playmòbil ensucrat…em produeix horror. L’horror que porta a l’oi, a les rabassegues d’allò que és insoportable. A “Apocalypse Now”, el coronell Kurtz (gran Marlon Brando) sentenciava:
    .
    “És impossible per a les paraules descriure allò que és necessari per aquells que no saben el que l’horror significa. L’horror. L’horror té una cara…”
    .
    La cara de Francesc Camps, la cara de Jaume Matas, la cara de tants i tants que han fet del poder el millor instrument per engreixar-se la butxaca. Ho deia Tàcit: “En un esperit corrupte no hi ha lloc per l’honor”. I aquests homuncles arrosseguen pel fang allò que de noble té la política. Sense honor, venuts a Baal, són les cares de l’horror dels nostres dies.
    .
    I llavors venen els virons, els paràsits, els còmplices, els fongs pestífers que proliferen a l’ombra dels senyors de l’horror. L’amo dels garrofers, Madame Gener que tot sabia ho i tot ho callava, les ìshtar que s’han prostituït durant anys a les portes del temple, els corifeus que cantaven les lloances i brindaven reverències…els acòlits de l’horror. Deia Papini que “el destí no regna sense la complicitat secreta de l’instint i la voluntat”. La complicitat de l’instint dretà del rapinyaire, la complicitar de la voluntat de la rapinya.
    .
    Maite, estimada. Benvolguts passejants de la plaça. Cal desemmascarar els escurçons disfressats de benevolent oblit. Faig meva la frase de William James: “No hi ha pitjor mentida que la veritat mal entesa”. Pot ser “els tornen a votar”, pot ser, però no abans que la veritat no sigui proclamada: els senyors de l’horror estàven i estan rodejats de vomitius personatges que callen i atorguen, i després callen i oculten. Les Madames Gener de torn que ara volen presentar-se netes i brillants, callant i amagant les seves misèries, les seves signatures, els seus vots, les seves paraules…desemmascarem aquestes titelles penjades als fils de l’horror que ara dissimulen. Perquè, com deia el genial George Braque, per sort “la veritat existeix, només s’inventa la mentida”. Per cada vot els hi cal una escopinada. Una escopinada contra l’horror que administraren i ara amaguen.
    .
    Ja ho deia, fa tants anys, Mirabeau: “el govern no s’ha fet pel plaer i la comoditat dels que governen”. Ben bé tu ho saps, Maite. Cal, però, que els hi recordem als qui durant anys invertiren la sentència i feren -i volen tornar a fer- del plaer i la comoditat l’objectiu del seu govern. Cal que els garrofers, els cola-caos, els palauets, els trajes…cremin a la foguera de la nostra indignació.

  9. silve Escrit el 25 febr. 2010 a les 16:33

    Maite perdona que t’usurpi tant d’espai però m’agradaria saber que n’opines del “Dia de les Balears” i també, si no és massa demanar, què n’opina na Matilde. Jo, aquesta nit tenc feina delegada (just suvora on pasturen els ministres europeus), però promet dedicar l’1 de març a criticar la nova núvia d’en Kyril de Bulgària…açò fa mal i no en Nadal! salut, ironia i reis a l’exili!
    By the way: ahir honorarem Emili Darder, el darrer batle republicà de Palma; si voleu conèixer una figura realment interessant, val la pena tenir en compte Darder.

  10. Menorquit Escrit el 25 febr. 2010 a les 21:01

    (…)
    .
    “Jau!: vostres són des de sempre el vells poders
    d’assumir l’ordre antic que tot ho rescabala.
    Feriu la xurma, potejau la sang
    dels bords servils que dels furs renegaren!
    Pietat nos els val, immisericordes,
    alçau-vos contra l’oblit: al traïment, venjança!
    Les vostres crineres són renclins de llibertat,
    eguinau ja veritats a hores d’ara!”
    .
    (Pere Xerxa)
    .

  11. Nom Necessari Escrit el 25 febr. 2010 a les 21:40

    Què no podria ser que aquesta moguda dels “falsos bens” de Camps s’hagi ideat només per despistar del “Cas Gürtel”?
    .
    .
    Ah, Maite, el que dius de la darrera adquisició de dues rodes del teu respectiu m’interessa, esper que les mostrarà; …si t’han escurat el compte corrent… vaja rodes!

    .

  12. Nom Necessari Escrit el 28 febr. 2010 a les 18:53

    http://annanoticies.com/2010/02/17/marga-sanz-“el-carpetazo-provisional-al-cas-gurtel-sols-perllonga-la-‘mort-politica’-del-president-i-l’enverinament-de-la-vida-institucional-valenciana”/

    .

  13. Nom Necessari Escrit el 28 febr. 2010 a les 18:55

    .

    http://annanoticies.com/2010/02/17/marga-sanz-“el-carpetazo-provisional-al-cas-gurtel-sols-perllonga-la-‘mort-politica’-del-president-i-l’enverinament-de-la-vida-institucional-valenciana”/

    .

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari