No és la primera vegada que escric en aquest bloc que consider que vivim en un país de democràcia més tost justeta: no podem escollir el cap de l’estat, no tenim dret a decidir què volem ser com a poble, no podem criticar la monarquia (ni tan sols podem saber en què gasta exactament els prop de 9 milions d’euros anuals que li donam), tenim una Constitució que deixa ben clar que hi ha una llengua que està per damunt de totes les altres (i, evidentment, aquesta, no és la meva), etc, etc. De tot, però, el que em sembla més greu és el camí que els dos grans partits estatals -aquells que en teoria són tan diferents però que, quan els toquen la “unidad”, fins i tot poden arribar a governar junts- fa temps que segueixen i que acaba sempre allà mateix: la il·legalització de les idees.
Arran de les eleccions europees, hem assistit a un nou acte del drama. I no dic tragèdia -democràtica- perquè, al final, ha acabat bé. M’estic referint, esclar, als intents d’arraconar del panorama polític “Iniciativa Internacionalista”, el capdavanter de la qual és l’autor teatral Alfonso Sastre, representant destacat de la Generació de 1955 i Premi Nacional de Literatura, en la modalitat de literatura dramàtica, l’any 1993. Per curiositat, he anat a la pàgina web del partit i he pogut llegir el Manifest en el qual exposen les seves idees. Unes idees que parteixen de quatre eixos bàsics: justícia social; llibertats democràtiques plenes; no a la discriminació de gènere; drets polítics (com el de l’autodeterminació); i la defensa de l’Europa dels pobles per davant de l’Europa del capital. A més, fa uns dies, va presentar un recurs al Constitucional en què feia una condemna expressa de l’ús de la violència per a fins polítics.
Resulta evident, idò, que, com així ho ha hagut d’admetre la justícia, no hi ha motius per il·legalitzar aquest partit. Al meu parer, no n’hi havia, tampoc, abans de presentar el recurs. S’han de jutjar els actes però no les idees. Com sí passa en el cas d’aquest altre “sastre”, en minúscules, que ha posat el “Camps”, en majúscules, contra les cordes, tot i que el seu partit, que semblava tan preocupat per fer complir la llei de forma estricta, s’ha dedicat a muntar-li una campanya de suport tan vergonyosa que, en un moment de debilitat, m’he descobert pensant si no hauríem d’anar a tocar la porta del Constitucional. Ha estat, però, només un momentet.
- El pensament ordenat/Opinió
- 21 comentaris
Hola Maite,
Tens raó, sembla que moltes vegades en política tot val, almanco quan s’està en el poder i es té a disposició tota la màquinaria “suposadament de dret” de l’estat, i ves per on després de la resolució del Tribunal Constitucional un té la sensació que … el que s’està il·legalitzant (o almanco s’esta intentant) es el dret a discrepar, el dret a tenir opinió pròpia … el dret a no formar part del ramat de manera voluntaria.
Talvegada seria una bona manera recorrer al constitucional. Seria bó que totes les forces polítiques de Menorca, pensant en clau menorquina, anessiu a reclamar a Madrid el que considereu que es just per Menorca. Però quan per exemple des de qualsevol partit (en el cas que et pertoca; el PSM), recolsau per anar a Madrid a un senyor per tal que defensi els interessos de Menorca, i un cop es posa la corbata i s’asseu al senat (per exemple) es dedica a recolsar les iniciatives del seu partit, moltes vegades sense saber ni tan sols que vota ni les seves conseqüències.
Maite,
És ver açò que dius que,
“-aquells que en teoria són tan diferents però que, quan els toquen la “unidad”, fins i tot poden arribar a governar junts-“
“unidad” en castellà, molt bona!
.
El que passa és que alguns veiem els mals, quasi tots els mals, en aquest PP que se’ns presenta ja insuportable.
I a vegades sembla, potser aquí és on molts ens equivoquem, que la única alternativa al PP passa pel PSOE.
Tal vegada reforça aquesta creença d’alternativa la escenificació i la parafernàlia que ells (PSOE/PP) ens volen fer veure, que són la cara i la creu de les polítiques possibles.
.
No ho sé, però molts a l’hora d’anar a votar a vegades ho fan/ho fem “en contra de”; i sí, potser que a vegades el voler anar contra el PP… ens acabi fent-nos reforçar aquesta “unidad” espanyola que històricament ens han fet engolir i avorrir.
.
El dilema que se’m presenta és:
1-¿No és millor desbancar aquest “insuportable” PP encara que sigui recolzant un, a vegades impresentable, PSOE??
i,
2-¿En la Democràcia que tenim, ens serveix de res a les “minories” tenir raó??
.
Són dubtes que tinc i que expòs sense pretendre cap defensa cap al anomenat “mal menor”, no voldria que na Matilde em tornés apallissar.
Salut.
Bon vespre, Maite.
El teu comentari d’avui m’ha alegrat i entristit el dia. És bo que algú gosi escriure la veritat en aquest temps on allò que és políticament correcte ha ofegat gairebé la dissidència. “La veritat és la veritat” són les darreres paraules de Max Weber. Els qui pensem llavors, com molt bé dius, que “s’han de jutjar els actes però no les idees” gairebé som titllats de defensors del terrorisme. És la perversió del llenguatge i la perversió de la política.
.
Podem recórrer al mateix Alfonso Sastre per definir el que ara passa:
.
“Escribí La Mordaza en un momento en que todo
lo que había escrito hasta entonces estaba prohibido (…)
Traté de hacer una protesta cauta: un drama
de apariencia rural y mensaje subterráneo.
Trataría de decir: “Vivimos amordazados.
No somos felices. Este silencio nos agobia.”
.
Vivim tots emmordassats per la suprema mentida d’una democràcia esquifida i buida de vida. Immergits en l’ofegor que ens engana i alhora ens engalipa. Inconscients. Massa vegades titelles sense conèixer el titellaire. Pot ser és hora de reivindicar la rebel•lia. L’opi avui ve de moltes bandes i cap espectre gosa recórrer Europa. Rebel•lia. Dissidència. Inconformisme. Paraules reivindicades.
.
Altra volta Sastre, ara un poema:
.
“Mirando al exterior, oh prisión mía,
oigo risas que llegan a mis huesos:
hay quien se piensa libre todavía”.
.
Llliures?. Al manco podrem votar Iniciativa Internacionalista.
Nom necessari,
.
el primer punt que exposes és una pregunta que segur que tots ens hem fet alguna vegada, tots coneixem la pressió que hi ha hagut, especialment en les darreres convocatòries electorals per arrossegar la gent cap al “vot útil”, entès gairebé sempre com el vot cap a les llistes del PSOE per tal de barrar el pas al mal absolut que és el PP.
.
Després, tots veim per a què acaba sent útil aquest vot: per consolidar majories parlamentàries amb una visió única i excloent de l’estat, en la qual en els fons coincideixen gairebé al 100% els dos partits. El que ha passat a Eukadi recentment n’és una mostra contundent que pens que hauria de servir per treure la bena dels ulls a aquells que encara pensen que el PSOE representa una esperança per a anar cap a un nou model de relació entre les nacions que viuen (o sobreviuen com poden) a Espanya. I aquest no és un cas aïllat, a Navarra després de les darreres eleccions ja van quedar clares quines són les prioritats de dos partits que fan veure que tenen projectes totalment contraposats quan en realitat en tots els temes relatius a la diversitat nacional s’assemblen com dues gotes d’aigua.
.
Aquest fals dilema entre recolzar el mal menor o deixar que governi el PP actualment jo no crec que sigui válid. Fins i tot a nivell del Consell Insular o del Govern de les Illes no pens que sistemàticament s’hagi de donar per suposat que si l’aritmètica ho fa possible s’hagi d’impedir que es formi un govern del PP. Crec que els dos pactes de progrés que s’han fet eren necessaris i no hi havia alternativa pel nivell de degradació al qual el PP havia duit les institucions i per les propostes en matèria de llengua i identitat que vomiten dia si i dia també, però també crec que el dia que es vegi que amb el PSOE no hi ha un avanc clar i compromés en aquests i en altres temes s’haurà de prendre la decisió de no recolzar cap de les dues opcions. Hi ha d’haver uns mínims per davall dels quals no s’ha de donar suport a una opció perquè sigui la manco dolenta, sinó que s’ha de ser fidel a les conviccions pròpies.
.
Les minories com tu dius, han de presentar un projecte clar, coherent, consequent i engrescador a la visió única d’aquests dos partits i trobar la manera de fer-lo arribar al màxim nombre de gent per tal d’esdevenir majories algun dia. En aquest sentit, seria molt important trobar mecanismes d’actuació conjunta de diferents partits nacionalistes amb projectes compatibles per acabar amb les guerres fraticides que dificulten que es visualitzi que hi ha un altre model i que és compartit per més gent del que reflecteixen els repartiments d’escons que ens dóna una llei electoral pensada per relegar les opcions minoritàries.
.
Salut!
Pues ala, todos a voltar al archiconocido escritor _otrora sólo en su casa_ Alfonso Sastre ya que ERC os ha puesto el caramelo en la boca y luego os ha dejado colgados. Además Otegi lo ha pedido abiertamente. Aunque únicamente por eso, yo ya no los votaba.
Jo no aniré a votar. No he votat mai a les europees. No hi trob cap partit “real” que m’agradi. PP i PSOE mai els votaria. Izquierda Unida és un fantasma i la resta són coalicions de circumstàncies. I no votaré Iniciativa Internacionalista, no perquè Otegi els hi doni suport, sinó perquè són una opció oportunista.
A Europa, al Parlament Europeu, Populars i Socialistes tenen orientacions diferents, açò sembla clar.
.
Així idò, vistes les nefastes orientacions dels “PPopulars”, jo votaria a molts accepte ells, tot fos per barrar el pas a aquests defensors d’un absurd capitalisme culpable, entre altres coses, de l’actual crisi.
Bon dia. Rodolf i Nom Necessari han encetat un tema ben interessant: els pactes amb el PSOE. La resposta d’Àlmax em sembla perfecta. Només hi afegiria que, fa un temps, hauria estat impensable ni tan sols plantejar-se la possibilitat de no pactar amb el PSOE. Això del “mal menor” s’imposava. Avui, però, les coses, com bé expliques, es veuen d’una altra manera: “Hi ha d’haver uns mínims per davall dels quals no s’ha de donar suport a una opció perquè sigui la manco dolenta, sinó que s’ha de ser fidel a les conviccions pròpies.”
Respecte al vot a les europees, diria que és evident que en cap moment he demanat el vot per cap partit. Senzillament, he defensat -com després ha fet, també Matilde en el seu comentari- el dret d’Iniciativa a presentar-se a les eleccions. El dret que les idees, que totes les idees que rebutgen -de forma implícita o explícita- la violència per a fins polítics, es puguin expressar de forma lliure. Després, que cadascú voti a qui trobi.
Aquí hi ha com a mínim tres persones que remarquen el mateix. Un es demana de què ens serveix a les “minories” tenir la raó. L’altra diu molt inqüestionablement que “la veritat és la veritat”. Per últim un altre diu: “Les minories (…) han de presentar un projecte clar, coherent, conseqüent i engrescador” i apunta la veritable resolució del problema: “trobar la manera de fer-lo arribar al màxim nombre de gent per tal d’esdevenir majories algun dia”.
.
Personalment crec que les dificultats que té el PSM per augmentar els vots no rau en qüestions ideològiques, ben clares i compartides, sinó en la manera de difondre-les. Ja se sap que no n’hi a prou amb tenir la raó, sinó que a més s’ha de saber defensar (de què serveix si no?), que no basta estar en possessió de la veritat, sinó que a més s’ha de saber comunicar. La gent del PSM, potser degut a una certa mentalitat illenca –a Mallorca passa el mateix-, és molt maldestre des d’un punt de vista social o millor dit, si voleu, no té prou mà esquerra a l’hora de desenvolupar destreses comunicatives que arribin a un nombre més ampli de persones. Algunes discussions en aquest fòrum només n’han estat una mostra, i no sóc l’únic en haver-ho afirmat. I si algú no està d’acord amb el que dic que m’ho repliqui, però sense desqualificacions ni injúries.
Mpons, no estic d’acord amb l’anàlisi que fas sobre les causes de la feblesa comunicativa que atribueixes al PSM. Aquesta certa mentalitat illenca que els atribueixes sembla que també hauria de ser atribuible als altres partits illencs! És un fet claríssim que els espais de cominicació dels que disposen uns i altres no són comparables. Diàriament som bombardejats amb missatges i “notícies” que duen el segell dels grans partits nacionals. Encara que no tenguin res a veure amb el nostre àmbit d’influència ni d’interessos, duen estampada la imatge de la “marca”, i aquesta marca, en el sentit comercial de la paraula, es consolida molt més fàcilment. En qüestions de màrqueting, els partits grans sempre compten amb un gran avantatge de sortida i per això dubt que el problema sigui de manca de destreses comunicatives.
.
Seguint el símil comercial, l’única manera de competir amb aquestes grans marques i fer arribar el producte a més gent és que aquest sigui de més qualitat que el dels altres. Per això els partits petits necessiten molt més que els altres que es visualitzi que hi ha un projecte clar i coherent, que és diferent i que aporta més qualitat.
.
Un cas recent d’un projecte polític que va aconseguir eixamplar la seva base i penetrar en sectors on mai havia estat una opció rellevant va ser el d’ERC a les eleccions catalanes del 2003, i en bona part es va fonamentar per un costat en una imatge de millor qualitat que els altres (l’afortunat lema de les “mans netes”) i per altra banda en la visualització d’un altre camí (la famosa “equidistància”). El que està clar és que tot això ha d’anar acompanyat de la coherència entre el que es diu i el que es fa després per a que aquesta base es consolidi i que precisament la trajectòria d’ERC després no l’hauríem de prendre com a model, però sí que algunes idees se’n poden treure.
Àlmax,
Estic d’acord amb el teu punt de vista, però deixa’m que apunti un parell de qüestions més.
.
És indubtable que els partits que governen treuen profit d’una certa “imatge de marca”, com tu anomenes. En la realitat política alemanya, per exemple, d’això se’n diu “Bonus”, un plus que la majoria de gent es conscient que existeix quan diposita el vot. En les democràcies occidentals, tan qüestionables com es vulgui, el màrqueting és un fet i a hores d’ara encara forma part de les regles del joc. Veig difícil que de moment això es pugui canviar.
.
Per una altra banda, trob que no hi ha dubtes quant al marc ideològic del PSM pel que fa a temes polítics, socials, econòmics, lingüístics, nacionals, etc. etc. Però cadascú aprèn a partir de la seva pròpia experiència. Per manca d’aquest “bonus” no hi queda més remei que aplicar una certa pedagogia, un tarannà obert que potser els altres partits que operen a Menorca mateix no necessiten ja que gaudeixen de la imatge de la governabilitat. En aquest sentit podem explicar com es fa moltes vegades la nostra situació sociolingüística, però només la farem entendre si s’és capaç de predisposar-hi a favor i això només s’aconsegueix a partir no tant d’allò que s’explica sinó de com s’explica, és a dir del procediment, i si es desenvolupa la capacitat de crear un marc distès de comunicació. La pitjor manera és acompanyar de sentiments negatius les paraules, perquè així solament es perd la raó i llavors sí que no serveix de res. Així és com entenc jo la frase: “s’han de jutjar els actes però no les idees”, aplicades ara dins del propi partit.
.
Tot això ho dic aquí, però és indubtable que d’alguna manera també m’ho dic a mi mateix.
Àlmax i Mpons: heu encetat un debat molt interessant sobre la manera de difondre les idees del partits més petits. Resulta evident que els mitjans no ens són favorables. La presència del grans partits d’àmbit estatal és aclaparadora i és molt difícil -per no dir impossible- rompre amb aquesta dinàmica. És per això que s’han de cercar -i trobar- altres fórmules per arribar a la gent. Que ara mateix, aquí, puguem estar rallant d’aquest tema, ja em sembla prou important. Qualque cosa va canviant, tot i que Mpons consideres que hi ha intervencions en aquest bloc que poc ajuden a arribar a la gent, supòs que per contundents. Tots, de vegades, ens podem excedir.
En qualsevol cas, estic convençuda que el futur de la comunicació del partits polítics passa -i passarà encara més- per les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies. En darrer terme, espais com aquest no deixen de ser una forma diferent d’arribar a la gent. Si el projecte polític és sòlid -que ho és-, el repte és fer que la gent el conegui i el valori. Amb “ma esquerra”. Molta.
Bona nit, o bon dia, sigui el cas.
.
En primer lloc, dir (així ho vull entendre) que les opinions aquí vessades no són la veu oficial del PSM, només potser ho sigui la de na Maite, per raons de difícil dissociació del seu pensament.
.
Crec que va ser José Calvo Sotelo qui va fer famós allò de “España antes roja que rota”. No dubteu que el PP ho té clar i no ho amaga. El PSOE també ho té clar però ho amaga. Ho he dit moltes vegades i ho tornaré a repetir: El PP no enganya a ningú; sabem el que volen i ho diuen; el PSOE enganya a tothom (dretes i esquerres i nacionalistes d’alliberament) i aquest és el problema, que la gent se’l creu. També ho repetiré: l’elecció d’Artur Bagur és un frau i la coalició amb el PSOE per fer-lo senador també (a mi no en van enganyar, no el vaig votar perquè allò que fa el PSOE a nivell d’Estat serà un frau sempre als qui perceben una Espanya distinta.
.
Les minories que tenim, a vegades serveixen i a vegades no, depèn. La veritat i la raó absolutes no existixen, o més bé, són relatives. En ideologies no hi ha raó i veritat absoluta. La democràcia, tot i que és molt justeta, com diu na Maite, em dóna, en alguns casos, el dret d’expressió. A una ideologia minoritària jo hi cercaré allò que consideri just, no simplement la raó. Debatre la raó en política es perdre el temps. Cal convèncer per allò volguem just, no per la raó.
.
El PSM haurà tingut errors, és evident, però no estic d’acord amb les barbaritats que s’han escrit més amunt. A més de les dificultats que pugui tenir per comunicar-se millor (mitjans adversos, ideologia clara i diferenciada, etc, etc, ) la millor comunicació que té el PSM és el fet diferencial mostrat amb claredat, democràcia i convicció. el fet de ser un partit d’acció política honesta (comparin la seva trajectòria amb els partits grans); argumentació coherent i destil·lada del seus ideals i s’allunya de la crispació.
.
El missatge net, clar i coherent (tot i que sigui vehement) és una bona carta de presentació. Què vol dir mentalitat illenca? El PSM afronta el seu repte polític a una illa: Menorca; les polítiques estan fetes i encaminades per a Menorca. Vol dir mentalitat illenca, mentalitat tancada? Una altra barbaritat si es pensa així. I per la meteixa regla de tres el PSOE i el PP seran mentalitat obertes, universals, etc. Idò no, gràcies, no les vull. Conservar, a vegades pot voler dir progressar, segons el model polític que un tengui. Evidentment, el “progrés” que defensa en toni Camps no el vull ni escrit amb lletres d’or. No voler creuers ni camps de golf no és mentalitat illenca, és defensar un model territorial, s’hi estarà d’acord o no, però açò no li afecta la mentalitat al PSM. Així ho pens, i així ho dic. No és que tengui la raó, però per mi crec que és el més just el que defensa el PSM a Menorca.
.
Que li podria caldre al PSM una revisió sobre la seva eficàcia comunicativa? potser sí, però no li falla la comunicació pel que s’ha dit més amunt. Estic d’acord amb Àlmax, tot i que podríem parlar-ne més abastament del tema.
.
No acab d’entendre com es questiona aquest bloc com a fòrum de males formes. Per insults i desqualificacions, visitau el bloc de Toni Camps Qualcú confon la ironia amb l’insult. Aquest és un dels bloc més nets i sà que poden existir quant a l’expressió lliure, debat, divergències, convergències, literatura, comentaris…
.
Avui, passejant m’he trobat amb dues banderotes espanyoles a unes balconades. Permeteu-me dir que m’han fet mal als ulls. Si jo penjàs una estel·lada a ses Voltes o una bandera repúblicana per Sant Joan em dirien de tot i a més em culparien de politizar. Avui (o ahir) penjar banderes espanyoles als carrers el dia de Maria Auxiliadora (Patrona de Ciutadella), açò no és politizar. No he intentat pegar fos a la “rojigualda”, no. Tenen el dret els propietaris a treure a la balconada la “España rancia”, i jo el dret a dir el que dic.
.
Per acabar, dir que el PP és un perill, però vius, també ho és el PSOE. Es seuen junts a Euskadi pee esclafar les idees. Que ningú es pensi que a Menorca el PSOE ens respeti les nostres. De sempre, ens han volgut eliminar, i ho seguiran fent.
Per tant, salut i força.
Quan parl de mentalitat no em referesc a les idees sinó a l’actitud. Idees radicals i actitud oberta, molt oberta, oberta del tot; no cal res més. I Maite, des d’un primer moment estic convençut que tot forma part de l’engranatge, totes les peces són bones. No s’és permès perdre’n ni una, si es vol aconseguir res, és a dir molt!
Hi ha gran part de raó en cada una de les entrades d’Mpons, Àlmax i Menorquit. És cert que el PSM de fa dos anys es casà amb el Psoe, ja veurem si el PSM de d’aquí a dos anys ho torna a fer. És cert que al PSM l’hi costa fer arribar el seu missatge, però en som conscients i s’hi està treballant. Referent al “mal menor”, com que no hi crec, tenc per costum cercar llistes “alternatives” a les Europees; enguany, el meu vot, anirà per una d’aquestes llistes que a Balears ni es coneixen. Quan no es presenten els meus n’hi ha molts d’altres que tenen propostes interessants (partits pro alletament matern, per exemple). Només ens hem de preocupar de cercar-los i fer que ens enviin les paperetes. No vull jugar a “bipartidisme” ni a “mal menor”. Ah i a tots, gràcies per oferir-nos aquest debat tan interessant, quin gaudi llevir-vos, de ver.
Ui, ui, ui… que es nivell des debat ja es comença a elevar massa i així alguns ja comencem a quedar fora de joc.
.
Després des sermó d’en Menorquit crec que ja deu estar quasi tot dit, tu; …però així i tot, amb açò que ens surt en Silve i ens deixa a tots amb sa boca oberta amb allò des “partits pro alletament matern”. Esclafa-la en aquesta!
.
Ara sí que jo ja no jug, …que ho rebati qui pugui o vulgui, açò.
Tu faries bo de polític “pro”, Silve, no t’ho has plantejat mai? fis i tot potser deixaries sense paraula a na Tonia Salord.
.
Bona nit,
He llegit unes quantes vegades la teva entrada, Maite, i de cad vegad entec meys el que vols dir.
Estic d’acord amb tu en què tenim una democràcia justeta i que la Monarquia dóna molt poques explicacions sobre les seves despeses. La resta no puc estar d’acord amb tu.
I és que fe un discurs polític basat principalment en el victimisme em sembla un plantejament més bé pobret i si a més a més afegint la crítica cap el PSOE per pactar amb el PP al País Basc encara ho entec menys, però la frase que m’ha quedat entrevesada és que aquesta colalicció al País Basc´té com a finalitat “la il•legalització de les idees”. Crec sincerament que el falta al País Basc són idees i sobren trets i bombes. La tragèdia la viuen a aquelles terres a diari. La mort del vesí, d’aquell que no és de ideologia d’esquerra nacionlista, el xantatje tot plegat l’ambien s’ha convertit en irrespirable. Haver de sortir de la teva terra per no comulgar amb les idees minoritaries no -es la millor demostració d’una demacracia que té bona salut.
No dubt
No dubt que les idees del manifest d’Iniciativa Internacionalistaquè faci una condemna expressa de l’ús de la violència per a fins polítics. Però Arnaldo Otegi ha donat suport a aquest partit i evidement se’l podria qualificar de qualsevol cosa… però de pacifista… seria díficil trobar un sols exemple. El que més ràbia em produeix de tota aquesta sotuació és que part dels meus impostos iran a parar a mans d’algun etarra Déu vulgui que no tengui una pistola a la mà. Perquè es veritat que no tenim ni idea en què gasta la Família Reial els doblers de l’Estat, però jo al menys, tampoc se on van a parar els doblers que reb l’esquerra abertzale que dóna suport a ETA. Tal vegada al suport logístic de la organització terrorista? Provablement. Els actes i les ideas de vegades estan massa propers.
I per acabar i parlan de idees, per al PSOE ni importa el que pensin sinó el que voten. Per favor que algú en tegui dels marasme que em produeix aquesta frase. És patetica, perquè traduïda a la praxis jo la interpret de la segünet manera:
El xicot que sembla feixista i que diu que la homsexualitat és una malaltia aquest dit no importa si el 7 de juny vota PSOE. Ho interpret malalment?
Salut
Benvolgut Sense Ànim,
.
A hores d’ara ja s’ha entès que el PSOE i el PP són com un matrimoni malavingut aquí i allà, però que quan se’n va per exemple a cal veí vol donar la imatge de parella perfecta. Són com aquell tipus de matrimoni per conveniència en què un/a de tant en tant posa les banyes a l’altre/a però que no se separà mai per por a perdre l’estatus adquirit. El que també és cert és que un membre de la parella duu el seu vessant homosexual molt més obertament que no l’altre, tot i que aquesta “malaltia” no només és crònica sinó també universal.
.
Per tant, si algun fatxenda homòfob vol votar el PSOE, això és més tost un problema personal que no d’aquest partit, que com és admès i conegut ha sortit de l’armari a esfera planetària, tot i que d’això també n’hagi volgut crear imatge. Coses més estranyes s’han vistes: que hi hagi gais encantadíssims amb la política de gènere del PP o que les majors associacions d’homosexuals siguin –o hagin estat- les de gais cristians… Així i tot, fins que no s’ha entès una cosa com aquesta, el mínim que es pot fer es tolerar-la i refermar-se en les pròpies conviccions.
Bon dia Mpons,
Em xerres del matrimoni malavingut del PSOE i del PP. Si que és una estranya parella, en açò et don la raó. Però donat que el PSOE s’ha casat amb tothom que se li ha posat davant amb els vots suficients per donar-li el poder, tampoc el trob tan “raret”.
Si algú sap de matrimonis de conveniència és el PSOE. Costaria trobar un partit que no amb el qual no hi hagi pactat. I és que aquest partit a més de matrimonis té amants, parelles de fet i tot el mostrari d’unions que pugui existir i que es puguin inventar.
Respecte al vot del fatxenda homòfob, tal vegada no em vaig explicar bé (després de rellegir l’escrit d’ahir, més tost em vaig explicar fatal). El que m’espanta no és qui vota al PSOE, al PP o al partit que vulgui, per açò votam. El que m’escandalitza és la frase de la propaganda electoral del PSOE: NO IMPORTA LO QUE PIENSEN LO QUE IMPORTA ES LO QUE VOTEN. A mi aquesta frase em resulta molt més xocant que els gais cristians, o del PP. Segur que ells mai no intentarien convèncer-me de què sigui la meva orientació sexual la que sigui hagi de ser gai. Trob immoral un slogan que ens privi de la importància del pensament supeditada a la importància del vot. No pensis vota. A ser possible vota’m sense pensar. Que fort!
“No res importa” sembla el missatge. Tot el contrari del que tu m’aconselles: i refermar-se en les pròpies conviccions.
Salut,
es sa meva primera entrada a nes bloc, fa uns dies que he descobert es bloc ,em sembla entretingut i he pogut lleigir alguns debats interessants tot i no compartir sa majoria d’opinions.
és bastant greu sa dinàmica que ha agafat s’Estat desde ja fa uns anys de criminalitzar els moviments socials, ja van començar fa temps a Euskal Herria amb batasuna, anv… tot es conseqǜencia (segons sa meva opinió) d’una devallada considerable en es nostres drets com a persones que s’havien conseguit anys enrera amb la lluita de classes, avui en dia però, s’escenari es molt diferent a n’aquells anys ,ens han impregnat de s’individualisme des sistema i d’una apatia horrible, total mentres toquin els vascos i no em toquin a jo…(diuen).
Me n’he anat un poc a cercar caragols. Més en quant a I.I me sembla bastant interessant lo que proposen, pero no deixen de semblarme inútils ses eleccions i no me’n fii ni un pèl d’açò que en diuen fer política. Crec que s’europa del capital no canviarà un brot perque hi haigi un partit anticapitalista (que hi hauria que discutir això de dirse anticapitalista i presentar-se a unes eleccions,me sembla més bé contradictori,però és una opinió personal) amb un escó si es que finalment el treuen, si realment volem canviar un poc les tornes crec que es necessari actuar horitzontalment i de forma assemblearia, tornar a sortir as carrer i que no ens trepitjin.
bonu, una salutació a tots/es