Maite Salord

Escriptora

Crònica d’un Ple XLVII. El darrer.

consell-insular-de-menorca

Dilluns, dia 18 de maig, es va celebrar el darrer Ple del Consell Insular de Menorca, el nombre quaranta-set. Em permetreu, per tant, que avui en faci una crònica diferent.

La veritat és que no sé d’on em va venir la idea de fer aquestes cròniques. Supòs que han estat la manera d’apropar la meva feina a la gent -sense “filtres” periodístics- i, sobretot, un exercici de transformació de sentiments difícils de digerir (ràbia, decepció, indignació, perplexitat, cansament…) en uns textos que, gràcies a la ironia, em permetien marcar distàncies i carregar piles per continuar endavant sense perdre l’ànim.

La meva primera intervenció en un Ple del Consell va ser un accidentat discurs d’investidura del qual en Miquel Maria va fer un comentari al seu blog (molts recordareu la xiulada que va merèixer la referència a “la llengua catalana, la pròpia de les Illes, segons el nostre Estatut”).

Des del primer moment, per tant, vaig saber que els  quatre anys de consellera no serien una experiència fàcil. I no em vaig equivocar. Venia d’un govern municipal, acostumada a fer feina en equip (Magí, Joana, Pepe) i, de cop, em trobada sola davant temes que desconeixia. Però la veritat és que darrera la consellera, a l’ombra, es va crear un equip de luxe (moltes, infinites, gràcies!) que m’assessorava, m’animava, m’inspirava. No diré noms (amb més d’un, al PP li agafaria un cobriment de cor!) però, gràcies a ells, aquests quatre anys han estat un curs intensiu en ordenació del territori, renovables, benestar, lleis… A més, he d’agrair, també, la complicitat de tants ciutadans -alguns lligats a entitats- que han compartit amb mi les seves preocupacions, dubtes, suggeriments, cosa que no té preu.

Rellegint aquestes cròniques he de reconèixer que no he pogut reprimir algun somriure, alguna cara de sorpresa. La veritat és que havia oblidat moltes coses (pura supervivència, supòs!), que, avui, des de la distància, són vistes d’una altra manera. Ara, estic preparada per quatre anys MÉS que estic convençuda que viuré des del govern, duent a terme tot allò en què crec i que he defensat sempre.

La millor campanya d’un polític és la seva feina, la seva credibilitat, la seva honradesa. M’hauria agradat tenir més temps per estudiar a fons segons quins temes, per estar en contacte amb més gent, però no és fàcil si la dedicació política se suma a una jornada de feina completa. I, amb tot, estic satisfeta de l’experiència. De tot el que he après. De les persones que he conegut.

I, per acabar, un agraïment, amb noms i llinatges: gràcies, Maria Juan, per haver vingut a tots els plens del Consell perquè em sentís acompanyada, fins i tot quan vivies situacions personals complicades. Saber-te a prop, no té preu. Els teus consells, crítiques, dinars. La teva presència.

A partir de dilluns, començarem una nova etapa. I esper fer-la tan ben acompanyada com fins ara. Salut i força!

2 comentaris a “Crònica d’un Ple XLVII. El darrer.”

  1. ricard Escrit el 21 maig 2015 a les 16:38

    Gràcies per la feina feta, per explicar-nos el que no deia la premsa, per suportar impertinències. Crec que des del dia 25 ja no estaras sola a la feina.

  2. Maite Salord Escrit el 22 maig 2015 a les 18:21

    Ha estat un plaer, Ricard, i una manera d’atracar la feina que hem fet a la gent. A través d’aquests escrits, he rebut propostes, idees i suggeriments de moltes persones. Gràcies a tots els que heu tingut la paciència de seguir-me!

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari