Entre finals del segle XIII i durant el XIV, es van escriure les grans cròniques catalanes: la del rei Jaume I, la de Bernat Desclot, la de Ramon Muntaner i la de Pere III. En aquest sentit, cal remarcar el fet que dos monarques siguin els “autors” del relat dels fets històrics més destacats dels seus regnats, un fet insòlit fins llavors.
Així, les quatre grans cròniques remeten, d’una banda, a antigues cançons de gesta perdudes, transmeses de forma oral per joglars, i, de l’altra, apunten cap a un gènere nou: la novel·la. Perquè la base històrica va acompanyada per una prosa amb voluntat literària, plena de petits detalls, de desripcions acurades i, evidentment, d’exageracions per tal d’aconseguir el seu propòsit principal: enaltir els monarques de la Corona Catalano-Aragonesa en el seu moment de màxima projecció.
A Menorca, comptam, també, amb una crònica, la Crònica Menorquina, més breu que les altres i que se centra, només, en el moment de la conquesta de l’illa per part d’Alfons III. Tal i com expliquen Josefina Salord i Joan F. López al fascicle de l’Enciclopèdia de Menorca: “Aquesta modesta Crònica menorquina té, tanmateix, un valor extraordinari ja que demostra l’existència d’una producció historiogràfica pròpia, creada a l’illa arran de la conquesta. Pertanyent al gènere de la narració històrica, la seva finalitat era de fer reviure cada any al poble de Menorca, a través de la paraula acolorida dels clergues, els fets d’aquesta data memorable, “legitimada”, segons la concepció medieval, per la intervenció providencial de sant Jordi i sant Antoni.”
Si avui no hem perdut aquesta crònica oral és gràcies a Pere Miquel Carbonell, un humanista que la inclogué dins el volum Cròniques d’Espanya. El 1958, Josep Salord i Farnés va fer una edició de la Crònica Menorquina i, el 1997, José Ignacio Montobbio en feia una “edició paleogràfica i transcripció catalana seguida de la versió castellana”. Es tracta, així, d’un text important dins la historiografia menorquina que, avui, 17 de gener, 725 anys després que Alfons III conquistàs Menorca per incloure-la dins la Corona Catalano-Aragonesa, cal tenir, més que mai, ben present. Aquesta és la nostra història, el nostre passat, les nostres arrels. Encara que n’hi hagi que ho vulguin disfressar amb músiques que grinyolen.
- Amb totes les lletres, Llibres i autors
- 6 comentaris
Si, Menorca va ser inclosa dins sa Corona Catalano-Aragonesa, ningu ho nega, tambe va ser Anglesa, també vam ser arabs, francessos… i amb sa unió de sa Corona catalano-aragonesa amb sa de Castella, vam passar a ser espanyols, aquests terribles conquistadors que ens van sotmetre…
Tot son punts de vista, no va ser alfons III, un conquistador també? que va conquistar s’illa, se la va fer d’es domini de sa Corona Catalano-aragonesa, expulsant as que hi havia abans i ficant-nos baix es regnat (o submissió segons com es diu avui en dia as regnat Espanyol)? no dic que sigui bo, ni dolent, nomes un punt de vista escrit de manera demagógica per entrar amb sa meua reflexió.
on vull arribar, no es a baralles ni discussions, si no, a que hem passat de mans en mans, sense pintar mai res i que segur que a cada moment hi havia menorquins a disgust amb es canvi de pais imposat.
hi ara es pro-catalanistes (sense connotacions negatives) pues defensen sa catalanitat de ses Balears, com si siguin ses nostres úniques arrels, i com que hem format part de sa corona Catalano-Aragonesa, els hi devem tot, i no hem de renegar de res que no vingui d’ells.
I si, son PART de ses nostres arrels, pero nomes una part, perque no, menorca no s’acaba amb ses arrels catalanes, n’hem tingut de molts tipus ( com he comentat antes).
Jo soc neutralista, no vull politiqueo barat amb sa llengua, nomes vull simplicitat, tu vols xerrar així, xerra així, que t’entenc, te contest, que no t’entenc, et deman si me pots xerrar amb s’altra llengua i cap problema, simplicitat..
ara si començam, i tu aço, no aço, i jo per llei ara nomes te puc contestar així, pues no a jo nomes me xerres així perque tal, pues aço es estar polititzat, i no tenir cap ganes de cooperar..
disculpa ses faltes, no estic d’acord amb una part de sa teua política lingüística, pero ets una excel.lent persona i professora, salut!!
Molt bon article!
Evidentment, els fonamentalistes hispanocèntrics que no diuen res quan se celebra la hispanitat (es pot entendre la menorquinitat com una forma d’hispanitat?), en commemorar la catalanitat hi tindran els seus peròs.
Tanmateix, la nostra parla no és ni àrab, ni francesa, ni anglesa, ni aragonesa, ni hispana, sinó catalana. Açò no vol dir que per parlar català haguem de ser catalans, sinó el contrari: a Menorca hi rallam català perquè la catalanitat és la base de la menorquinitat. Estem tots d’acord que la catalanitat (arreu) és el resultat de la mescla de mil pobles (i tant!) vertebrada, açò sí, per allò que ens uneix: la llengua catalana, eina de cohesió social de cadascun de les societats que conformen aquest poble.
Jo sóc “neutrista” i per açò crec que cal lluitar contra el supremacisme: no vull per al meu poble res que no vulgui per a tots els pobles del món; no reconec privilegis a la meua cultura que no reconegui a les altres; no crec que es pugui considerar imposada la catalanitat a Menorca com no crec que es pugui considerar imposada la castellanitat a Madrid (on hi conviuen tot tipus de grups ètnics).
Un regal ens vas fer en llegir aquesta crònica el diumenge,com dius pot resultar que es magnificaven els fets,com sempre i a tot arreu. I sort que tenim aquestes cròniques que tot i que només fossin veritat veritat en un vint per cent, si més no queda clar que estaven fetes en català.
I és que passa com amb moltes coses,que arribes a pensar en llegir diaris i veure la televisió,que dius: jo hi era i no va anar així com ho conten.
No queda més opció que seguir en el camí i deixar testimoni dia si i dia també de la realitat lingüística que vivim i de que existim,si no ho fem el català o si es vol el menorquí seguiran el camí de l’aragonès o de l’occità.
Estic contenta que, al menys, els regidors del PSM portassin un floc negre el dia de Sant Antoni, en record del difunt Manuel Fraga. Enhorabona a tots ells i clotellada als del PP que no hi van pensar.
Moix vell, gràcies per discrepar -un poc- des del respecte mutu. T’he de dir, però, que, tot i que és cert que Menorca ha estat anglesa, francesa i espanyola, tal i com diu en Francesc, la realitat és que les nostres arrels són la nostra llengua i la nostra llengua és la catalana.
D’altra banda, Ricard, gràcies pel que dius de la lectura de la crònica. I, per cert, vaig fer 4 preguntes als meus alumnes de 1r de Batxillerat sobre Sant Antoni i vaig descobrir que tenen claríssim què se celebra a Menorca dia 17 de gener.
No Paloma, no. Si els regidors dels PSM portaven un floc negre , no era en record del difunt Manuel Fraga.
Moltíssima gent, Paloma, sí que el portava, en record del que va succeir a Palomares, mona.
De cada vegada estàs més “out”. Com en Fraga.