Fa uns dies, vaig trobar-me dins l’entrada de casa dos paquets enormes, d’aquells que fan il·lusió. Quan vaig veure qui era el remitent, de poc no m’agafa un atac -de riure o de plorar, tant se val-: eren els 27 originals, de 200 pàgines com a mínim, del Premi Ciutat de Palma de novel·la! Llavors, vaig recordar la conversa que havia mantingut feia uns dies amb na Nanda Ramon, regidora de cultura de l’ajuntament de Ciutat: amb el seu entusiasme encomanadís, em demanava que formàs part del jurat del premi Llorenç Villalonga de novel·la i, com que eren les 8,30 del dematí (hora crítica en una casa amb criatures), encara no havia fet els panets del berenar de la mitjana i del petit i, sobretot, tenc una facilitat extraordinària per apuntar-me a tot el que m’agrada (en aquest cas, llegir), li vaig dir que acceptava encantada. En cap moment no se’m va passar pel cap demanar quants d’originals s’hi havien presentat, segurament perquè, encara que m’hagués dit la xifra que em vaig trobar dins l’entrada, hauria acceptat igualment. I, tanmateix, reconec que, quan vaig veure aquells dos embalums, em va agafar un cobriment de cor.
Així, en aquests moments, em trob immersa en la lectura d’un mar de pàgines que se’m fa infinit. Vaig començar ahir vespre amb la millor predisposició, però no vaig ser capaç de llegir més de tres capítols del primer original escollit. La veritat és que l’inici no era gens engrescador i, potser per això, el meu cap va tornar a un expedient d’urbanisme que havia rellegit aquell mateix capvespre i que centrarà bona part de les meves energies de regidora durant les pròximes setmanes: quins personatges de ficció tan reals; quina trama tan ben pensada; potser una mica de precipitació al final de la història, però quin domini del “tempo” per part del seu creador; quin joc tan magnífic entre realitat i aparences; i si, al final, hi hagués sorpresa inesperada, ja no us en dic res!
Eren prop de les dotze. Vaig deixar l’original damunt de la tauleta de nit i vaig tancar el llum. Per uns instants, em vaig veure, en plena deliberació amb la resta de membres del jurat del Ciutat de Palma, defensant amb passió una història de construcció gairebé impecable: un expedient d’urbanisme que, de moment, supera la ficció. Ja em direu: quina angoixa! Estic segura, però, que ben prest una bona novel·la vindrà al meu rescat i em podré refugiar entre les seves pàgines: el meu temps a canvi de gaudir d’una història brillant. Una permuta perfecta… He dit permuta? Començ a estar greu.
- El pensament ordenat/Opinió
- 3 comentaris
es per fer una prova, crec que es un comentari
Terrible, això de fer de jurat. No sols per al feinada que representa, sinó també per la responsabilitat. Jo n’he de fer d’aquí un mes i ja tremolo. No m’agrada gens aquesta tasca, però l’he acceptada per tal de col.laborar amb qui organitza el premi, però, evidentment, més m’estimo estar a l’altre costat dels premis, esperant amb nervis el resultat.
Como lector empedernido que soy,te envidio “una caja llena de libros”que gozada.
Pero la razon por la que recibes esta caja de sorpresas ya me provoca menos gozo,por que leer con fecha tope y encima tener que “juzgarlos”,eso ya tendria que sopesar el privilegio de leer una obra inedita y tener que cumplir con el dudable honor de que el exito o fracaso de la obra dependa en mayor o menor medida del criterio de un@,eso hace (para mi)que sea una situacion poco menos que embarazosa y de una responsabilidad que no me gustaria tener que cumplir.
Por lo tanto solo me queda decirte…..valor y al toro.
*Lo de dudable no lo digo por ti,si no por el encargo que te han propuesto.