Maite Salord

Escriptora

Entre el soroll i la pressa

(Imatge de Francesc Florit Nin)

Entre el soroll i la pressa fes el teu camí
sense oblidar que el silenci és pau.
Mentre puguis i sense abaixar el cap,
sigues amic de tothom.
Digues la teva veritat sense córrer
i que tothom l’entengui.
Escolta els altres encara que siguin pesats
i una colla d’ignorants: ells també tenen quelcom a dir.
No et comparis amb els altres:
podries sortir-ne bufat o amargat,
perquè un altre sempre pot ser més bo o menys bo que tu.
Alegra’t dels teus èxits
i no t’encaparris pels teus fracassos.
Estima la feina que fas per senzilla que sigui:
és una riquesa concreta en un món de vaguetats.
Mira bé el que fas, perquè el món és enganyós:
però no oblidis tampoc que hi ha molta gent bona
que lluiten per un ideal,
i que hi ha més herois del que penses.
Sigues sincer i no fingeixis l’amistat;
no tractis l’amor amb cinisme,
puix que, malgrat el que et pugui venir i els desenganys,
l’amor toma a néixer, com l’herba que trepitges.
Inclina’t davant l’inevitable pas dels anys
sense enyorar la joventut i els seus gustos.
Convenç-te que hom no es fa fort en un dia
i no et deixis portar per les quimeres
que només cansen i et deixen arraconat.
Més enllà de tota austeritat,
sigues bo amb tu mateix.
Tu ets tan fill com els arbres i els estels.
Hi tens un lloc en aquest món.
Encara que no t’ho creguis,
l’univers fa camí endavant.
Tingues pau amb Déu, sigui qui sigui per a tu,
i fent la feina i esperant en el soroll i la confusió, no perdis la pau.
Malgrat les vilanies, les dificultats i els somnis escapçats,
la vida és bella.
No ho oblidis i seràs feliç.

Poema trobat a l’església de St. Pau a Baltimore, l’any 1693

18 comentaris a “Entre el soroll i la pressa”

  1. Maite Salord Escrit el 04 juny 2011 a les 11:15

    Avui dematí, mentre col·locava papers, m’ha sortit aquest poema anònim. He fet memòria i he recordat que me’l va enviar una bona amiga en uns moments personals difícils. L’he llegit i he volgut que el llegíssiu.

  2. Menorquit Escrit el 04 juny 2011 a les 13:20

    Llegit ha estat. Una lliçó per caminar en la vida. Clar, senzill i precís. M’ha agradat.

  3. Nom Necessari Escrit el 04 juny 2011 a les 16:48

    A mi no.
    .
    Un enderrossall d’imperatius. Parrafades per l’estil n’he vist unes quantes i totes me sonen massa paternalistes.
    .
    Ja torn pixar fora test, eh?, com a les meues primeres intervencions en aquest bloc. Què hi farem, quan no m’agrada no m’agrada, com el futbol. I no vull callar!
    Qui hem viscut l’escola franquista, el imperatius -el futbol ho és?- ens costen molt de pair, encara… però sé que ho hem de superar per que la raó és la raó.

  4. Nom Necessari Escrit el 04 juny 2011 a les 16:52

    …I el poema, n’està carregat de raó, tot sigui dit.

  5. xec vallori Escrit el 04 juny 2011 a les 18:17

    És un poema on els ideals estan molt clars, emperò és díficil conservar-los en el llarg cami de la vida, encara que lluitarem per conservar-los intactes.

  6. Agustí Escrit el 04 juny 2011 a les 20:27

    Maite, dues coses et vull dir: reb la meva felicitació personal i col·lectiva pels resultats de les eleccions. Faràs una bona feina al Consell. N’estic segur.
    He llegit ell poema. A mesura que el llegia l’imatge que es perfilava era la teva. Si aquest poema el tenies en un lloc desconegut, per mi és clar que el seu lloc era al teu cor i cap. N’has fet vida d’ell. Gràcies. Val la pena coneixe’t.
    N’estic totalment d’acord amb el poema, jo hauria canviat, tan sols, que enlloc de dir: Tingues pau amb Déu, sigui qui sigui per a tu, Tinguis en tu la Pau de Déu, sigui aquest qui sigui per a tu.
    Una abraçada.

  7. Vela Escrit el 05 juny 2011 a les 17:44

    Jo l’he trobat fantàstic, m’imagino que el meu estat d’ànim més aviat baix sense cap causa aparent, hi ha ajudat. És cert que de poemes com aquest que poden semblar un llibre d’autoajuda n’està ple, però això no li treu validesa, ni sabiesa, ni, de vegades, utilitat.

    Parlant de poemes: acabo de descobrir aquesta web: http://www.poesia.cat/ És possible que ja faci temps que existeix i jo no me n’hagi adonat fins ara, però, per si no fós així, he tingut ganes de compartir la troballa: si feu clic a “Poesia clàssica i contemporània”, trobareu un amplíssim llistat de poetes amb la seva biografia i, alguns dels seus poemes penjats per poder-los llegir. Això és impressionant!

  8. Maite Salord Escrit el 05 juny 2011 a les 19:54

    Gràcies, Agustí. Ja m’agradaria ser capaç d’aplicar-me tot el que diu el poema. Hi ha coses que són més fàcils que d’altres, és cert. En qualsevol cas, tot i que puc entendre la crítica que en fa Nom Necessari, crec que és un poema que fa pensar i que és ben útil per anar per la vida, donant valor a aquelles coses que en tenen realment. M’agrada que us hagi agradat.
    Estic en un moment de canvis importants. A poc a poc, em vaig acostumant a deixar l’estrés del govern, a tornar a escriure com si m’hi anàs la vida, a escoltar els meus fills dient si se m’han romput els mòbils de cop, a preparar com ha de ser la feina a l’oposició, el retorn a l’institut… Em sembla que tot això dóna per una entrada nova!

  9. Coloma Torres Escrit el 06 juny 2011 a les 14:27

    El poema us anirà molt bé en aquests pròxims quatre anys. D’acord amb en Vela de que és semblant a un llibre d’autoajuda i que millor que autoajudar-se en els moments de baixon.
    Ànims a tots en aquests moments amargs i tristos.

  10. Nom Necessari Escrit el 06 juny 2011 a les 16:11

    Amargat jo no hi estic, trist sí, ho reconec,
    estic trist per haver-vos de patir quatre anys,
    …trist per la cultura que us maca i que ens voleu restar a tots.

  11. Vela Escrit el 06 juny 2011 a les 16:24

    No t’erris, Coloma: no només de política viuen les persones. Ni quan vaig llegir aquest fantàstic poema ni quan vaig escriure el meu comentari tenia al cap res que hi tingués a veure… Respira i obre una mica aquest caparró: estic segura que, si mires una mica més enllà del teu nas, t’adonaràs que, a banda de fer anar els comentaris d’altri allà on tu vols per provar de molestar, hi ha moltes coses de les quals gaudir, per exemple, d’un bon poema.

  12. Maite Salord Escrit el 06 juny 2011 a les 19:31

    Ahir, quasi 200 persones, militants i simpatitzants del PSM Més per Menorca ens vam reunir per dinar tots junts. Hi va haver molt bon ambient, moltes ganes de fer feina des de l’oposició, des de les agrupacions locals. Vam rifar 2 velos, vam cantar… En fi. Es tractava d’agrair a la gent la feina feta durant la campanya i de saber que els tenim al costat per a tot el que els càrrecs públics necessitam. Sempre he dit que el principal valor del PSM Més per Menorca és la seva gent. M’agrada!

  13. Toni Tomàs Escrit el 06 juny 2011 a les 21:40

    Déu meu, gràcies, paralues sabies que feia temps que no sentia, música per es cor.

  14. eugenia Escrit el 07 juny 2011 a les 0:25

    A mi també m’ha agradat molt el poema, de tant en tant trobar paraules que estimulen i que algú las va escriure fa 500 anys em recorda que l’humanisme no té data de caducitat.
    Estic molt motivada amb el Moviment 15-M, el necessitava.
    Més per Menorca? Evidentment, peró canviant un sistema suïcida que ens ofega a tots.
    Salut!

  15. Joan Escrit el 07 juny 2011 a les 10:12

    Na Coloma Torres no es podia estar sensa ficar cullerada i recordar a tot hom “urbi et orbe” que els haurem de aguantar cuatre anys més,sensa corrupció esper….., aplicat aquet fragment del poema…
    “Mira bé el que fas, perquè el món és enganyós:
    però no oblidis tampoc que hi ha molta gent bona
    que lluiten per un ideal,….”
    Si aixi ho fas, que el Deu “que sigui”,te doni el just premi que mereixes.
    Salut i amen

  16. Pactes Escrit el 07 juny 2011 a les 15:44

    De moment ja han demostrat qui són: han col·locat a n’en Pere Rotger (perro viejo) al lloc ideal per arribar a la jubilació havent viscut de la política un fotimé d’anys. Ell i en Pere Palau (Inca i Eivissa) representen dues famílies polítiques poderoses dins el PP, sinó recordeu l’època Matas. A la cambra hi ha 3 partits representats però (i fora del comú) a la Mesa del Parlament no hi ha lloc per al PSM. En Tadeo s’espolsa a na Lali Llufriu (que li ha tocat ningú sap com) i el Psoe coloca a n’en Diéguez (ca de bous oficial) i a na Joana. Lo de na Joana és molt bo, després de 20 anys al Parlament, ara, cada vegada que vengui a Menorca farà ombra a n’en Marc perquè protocolàriament serà primer ella. Sembren en Marc i després no el deixen créixer. Aquest és el seu tarannà, per això si que hi ha pacte i consens dels dos grans partits: repartir-se la Mesa (cobren més que el president del Govern) i excloure’n el PSM. A veure ara quins altres pactes arriben a signar. Trist.

  17. Menorquit Escrit el 07 juny 2011 a les 22:55

    És evident, Pactes, que la missió del PP és eliminar el PSM, però no ha pogut. El triomf electoral de la dreta, no és complert, queda el PSM viu i amb molta força. A més, el PSM no és ven en el ball de cadires.

  18. capitanito Escrit el 07 juny 2011 a les 23:17

    Precioso poema.
    Didáctico y sincero, aun que ya esta escrito su destino,en el montón del olvido,del que la casualidad,ha permitido darle una ultima oportunidad,de ser leído,de sentirse escuchado,tocado y quizás el azar, como premio a su letargo,le deje sentir la húmeda lagrima, de un corazón emocionado.
    Después sera confinado al olvido,al silencio,del que solo sera rescatado ha través de la memoria, quizás de aquel corazón emocionado o de algún lector avezado,buscador de poemas olvidados.
    En el desván de las letras, allí,confinados por algún desalmado, que si no es por la casualidad empujado, tus letras seguirían agonizando y por el tiempo olvidado.
    Tu mensaje borrado, convertido en un fiasco,en utópico,rebuscado y en algo vulgar o en un tópico, típico, mil veces anunciado y mil veces ahogado,hasta convertirte en un grito desesperado, de tantas veces copiado.
    Trescientos años aplastados,ahogados y desvirtuados, sentenciados ha vivir callados bajo un montón de letras enterrados.
    Tano 2011

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari