Maite Salord

Escriptora

La catedral

No sé si això de tenir bisbe menorquí hi ha influït, però, aquests darrers dies, en sis ocasions, sis!, he sentit frases com: “som davant sa catedral”, “es casa a sa catedral”, etc, etc. De cop i volta, sembla que, entre la gent més jove, s’està imposant la moda lingüística de fer desaparèixer l’article literari del nostre dialecte. Un dialecte que, tot i tenir com a tret característic més destacat l’article derivat del llatí IPSU, l’article que es coneix més popularment amb el nom d'”article salat”, empra l’article literari en no poques ocasions. Potser convé recordar aquests casos.

Com molt bé explica el mestre Joan Veny en els seus estudis sobre dialectologia, en el dialecte balear trobam l’article literari davant els noms de les hores (la una, les tres); davant noms de classes o modalitats de producte, costums, etc (peres de la nau); dins frases fetes (a la fresca, a les bones); en alguns topònims (La Mola, El Toro); i en noms referits a coses o éssers únics caracteritzats pel seu volum, grandesa o respecte (el món, la Mare de Déu, el bisbe, el dimoni, el cel, la mar…). Es tracta, per tant, d’una característica ben pròpia del català que rallam a Menorca i que, pel que sembla, es va perdent entre els parlants més joves.

Després de donar-hi unes quantes voltes, he arribat a la conclusió que aquest fenomen lingüístic és, sobretot, un fenomen ideològic: el bombardeig que, des de la dreta, rebem, dia sí, dia també, sobre la “defensa de les varietats insulars” ha provocat el rebuig -conscient o inconscient- de qualsevol cosa que faci olor de ser “catalana”. L’article literari, en aquest cas. Un greu error perquè, com he explicat més amunt, l’ús d’aquest article, en segons quins casos, és una característica ben pròpia del nostre dialecte.

Així, idò,  si sempre hem dit “la” catedral o “el” cel, convindria que, entre tots, ens esforçàssim a mantenir aquest tret que, com l’article salat, ens caracteritza com a parlants del català que es ralla a Menorca. No ens hem de deixar confondre pels grans defensors de les varietats dialectals, per aquells que diuen “fer hincapié” i “menys”:  “cal insistir” en aquests aspectes lingüístics perquè, ni molt “manco”, són tan innocents com poden semblar a primer cop d’ull.

30 comentaris a “La catedral”

  1. Nom Necessari Escrit el 16 maig 2009 a les 10:35

    Deu ser que n’hi ha que ho duen tan fort contra El Català…
    Deu ser que n’hi ha que fins i tot s’hi esforcen perquè no se’ls escapi un simple article literari.
    I ja sabem que aquests articles -i altres- que tu ens anomenes, Maite, ho són ben nostres, ben propis del nostre dialecte.
    .
    Però potser tot és política, amb aquesta circumstància també. …Aquesta política que a Menorca es dona principalment a Ciutadella, ja que aquí som/són majoritàriament de dretes; i així aquí alguns menyspreen la nostra llengua que ignoren com a tal.

    Bon dia.

  2. Matilde de la Mole Escrit el 16 maig 2009 a les 11:18

    Perdona, Maite, i perdoneu companys de la plaça, que no comenti el text catedralici, ni que tan sols parli de la nostra llengua. Perdoneu-me l’intrusisme temàtic però no me’n puc estar de dir-ho: arran dels exabruptes del darrer plenari, i de tota la resta que he llegit als diaris, estic orgullosa que el PSM impedís que Ubú entrés al govern de Ciutadella.
    .
    Deia Ruskin que “la qualitat mai és un accident, sempre és el resultat d’un esforç de la intel·ligència”.
    Gràcies a la intel·ligència del PSM el govern de Ciutadella pot mantenir un mínim de qualitat ètica.
    .
    Però no us confieu, penseu amb la Llei de Murphy.
    .
    Ja no parl més. Tornem a la catedral. Tens raó Maite quan dius: “he arribat a la conclusió que aquest fenomen lingüístic és, sobretot, un fenomen ideològic”. Tot, tot en aquesta vida, té un rerefons ideológic.

  3. Guillem Benejam Escrit el 16 maig 2009 a les 11:29

    Bon dia,

    No és qüestió de dur-ho fort amb el català -en part -, sinó que també és qüestió de identitat pròpia. S’hi no som noltros que ens esforcem amb els petits i grans detalls de la nostra llengua, qui ho farà? Hem de deixar que se l’endugui el vent..?!

    És, també, qüestió de política, però sobretot és qüestió de llengua pròpia i orgull. Fa molt de mal a les orelles sentir “sa catedral” a les noves generacions. I crec que som noltros els que hem d’intentar corregir-ho i que no, d’aquí uns anys, ja no ens puguem identificar amb el nostre dialecte.

    I ja et dic que no és pel motiu de fer Bisbe al sr. Sebastià, perquè fa temps que ho sent…

  4. gavineta Escrit el 16 maig 2009 a les 13:58

    Ostres, i jo que em pensava que s’havia de dir “La CaTERdal”… 😉

  5. Kintet Escrit el 16 maig 2009 a les 16:49

    Bàsicament, has volgut dir que ses coses importants van amb article literari, no? Al manco, així ho he entès. Simplement qüestió d’importància: EL/LA per ses coses intocables, ES/SA per ses coses quotidianes.
    Així… Com s’explica que a Alaior tenguin l’avi i s’àvia? Bé, vull dir, ja m’ho he explicat…
    Per altra banda, açò de SA Catedral no em sembla tan greu. Vull dir, em sembla que es fet de dir-li SA Catedral és no és més que correspondre’s amb sa realitat: que S’esglèsia i ES bisbe ja no tenen es pes que tenien i, per tant, és lògic que li canviem s’article. És una passa més cap a sa normalització d’un estat laic.
    Així i tot, es joves encara anam a LA mar o miram EL cel…
    PD: O veim EL Barça com guanya sa lliga

  6. Kintet Escrit el 16 maig 2009 a les 16:55

    PPD: Per cert, si avui el Madrid (o hauria de dir ES Madrid?) perd, perdrà sa lliga… Que li cauran ses calces?

  7. Inma Escrit el 16 maig 2009 a les 19:54

    Crec que no s’ha de confondre l’ètica amb l’estètica. En el segon no ho se, però en el primer en Joan Triay us en pot donar en cullereta a alguns dels que escriviu per aquí. Del que podeu estar “orgullosos” els del PSM és que l’ètica d’UPCM arribés més lluny del que no podieu ni tan sols imaginar. Dontant-vos el suport que us feia falta per poder governar. D’això s’en diu generositat amb el poble. Vosaltres no en vareu tenir tanta. Si, podeu estar molt orgullosos d’haver assolit el govern amb un vot i un suport tan desinteressat com el d’UPCM.

    Veig que Joan Triay va rebre l’envestida d’Antònia Salord per defensar el nou govern de la poca vergonya dels trànsfugues, que donaven presses amb el pàrking del príncep després de no haver fet res per agilitzar-lo en molts anys. Llegeixo que UPCM va estalonar l’equip de govern en altres punts. Veig també que la dreta s’aprofita de la governabilitat que proporciona UPCM a Ciutadella per donar-li un càstig polític i erosionar-la. Quanta “intle·ligència” atacar per l’espatlla a qui us aprova propostes i s’enfronta al pitjor de la dreta en els debats. Quanta qualitat la d’alguns de vosaltres. “La crème de la crème”.

    N’hi ha que xerren d’ètica però que són incapaços d’aplicar aquell refrà castellà tan sezill però encertat “Es de bien nacidos, ser agradecidos”.

    Joan Triay va contestar una grulleria a una grulleria, es cert, ja es sap que no hi ha ningú perfecte, més que alguns de vosaltres, és clar. Joan Triay també ha estat valent moltes vegades, intel·ligent, generós i noble. Però això, no ho veu qui no ho vol veure.

    N’hi ha alguns per aquí que estan posant unes sòlides bases perque Murphy es compleixin indefectiblement.

  8. Menorquit Escrit el 16 maig 2009 a les 22:37

    No ha de ser una qüestió de localisme, i és ben cert que Ciutadella és molt (encara) de dretes, però altres municipis com Maó en fa manco ús de la llengua catalana que Ciutadella. També altres sectors com UGT, CCOO, entre d’altres.
    .
    El PP de Ciutadella no ha estat, en general, massa bel•ligerant amb el català. La majoria dels seus polítics l’usen. En canvi trobam càrrecs polítics del PSOE que no empren el català escrit (Josep Carretero, per exemple).
    .
    Allò de les modalitats insulars és més bé una estrategia del PP-Mallorca (balear) i de Maó que sí són bel•ligerants amb la llengua catalana. El PP d’Alaior també és més partidari d’usar el castellà. A Menorca, excepte a Maó (que existeix un nucli radicalitzat contra el català) el PP, (rall molt en general) no ataca el català, però també és cert que no hi fa res per defensar-lo.
    .
    Sobre l’article literari com element distintiu del nostre dialecte, estic totalment d’acord amb tu Maite. Però també amb en kintet en què no és tan greu el tema, encara que si l’hauríem d’esmenar. De fet, és la gent més jove que practica sovint aquesta dicció. I per esmenar-ho i faran molt els centres educatius, com ho han fet amb la normalització en general. Més greu em sembla que les expressions es castellanitzin. Que els joves ‘salin’ articles que des de molts anys enrere han portat l’article literari es pot interpretar com un element de menorquinització, tot i que allò de les modalitats insulars que propugna el PP té una finalitat d’esquarterar la unitat lingüística. I la punta de llança d’aquesta estrategia és, sens dubte, l’article salat, el principial element dialectal diferenciador.
    .
    Però hem de saber que n’hi ha d’altres, moltes altres. El present indicatiu, en la primera i segona persona plural dels verbs de la primera conjugació -AR (cantar, saltar, parlar..) tenen les formes antigues a les Illes Balears: cantam, -au saltam -au, parlam-au, a diferència de les formes catalanes peninsulars (cantem, canteu, etc…). Igualment en totes les persones del pretèrit imperfet del subjuntiu (Cantàs, -assis, -àssim, -àssiu, assin), que són pròies de les Illes, enlloc de (cantès, -essis, éssim, éssiu, essin). Francesc de Borja Moll recomenava la defensa radical d’aquestes formes balears perquè, a més, es diferencïen de les del present del subjuntiu i de l’imperatiu: “volen que cantem i que canteu” (amb l’ ‘e’ neutre tònica, pròpia dels balears, que també és un altre tret característic del nostre parlar) Les Illes tenen un sistema vocàlic tònic de vuit vocals, mentre a Catalunya són set i potser al País Valencià alguna manco.
    .
    Un altre element diferenciador és la dissinència zero (es construeix només amb el radical del verb) de la primera persona del present indicatiu: Jo CANT, jo SALT, jo PARL. També en els de la tercera conjugació –IR, la primera persona del present indicatiu és diferent al català peninsular: “preferesc” a les Illes, “prefereixo” a la península. També el present del subjuntiu: preferesqui, -esquin (illes) prefereixi, -eixin (Catalunya). I cal aclarar que molts ‘peperos’ quan escriuen en català, utilitzen les formes catalanes continentals (que no ho critic), més bé ho dic perquè es contadiuen en allò de les modalitats insluars, i on, per tant, se’ls veu la cresta.
    .
    A més de totes aquestes varietats verbals que caracteritzen la forma dialectal del català iillenc i que són correctes en l’ús del llenguatge literari, n’hi ha moltes altres que remarquen el caracter dialectal, com és el lèxic. A Menorca, a més, amb uns 140 anglecismes.
    .
    El que si es perd és la fonació labiodental. Molts joves pronuncien “baca”, a “begades”, en tost de “vaca” i a “vegades”. La labiodental ha estat sempre característica a l’Illa de Menorca i crec que també a totes les illes. Igual que el ‘ieisme’: Ciutadeia, Macareia, cala Morei… Ambdues mol més freqüents a Maó, la ciutat mes castellanitzada de l’illa, oral i escrit.
    .
    Tot plegat temes de llengua, aquest idioma nostre que molts ens esforçam a mantenir viu, fort i vigorós, malgrat els rapinyaires de sempre, els etnocides. Puc estar d’acord amb tu Maite, en què, encara que inconscientment o no, comencen per donar per bo canviar l’article de la Catedral.
    .
    Tot i que pot semblar un tema sense importància per a molts, per mi ho és d’important. Encara hi ha llum a la plaça. Però sí, cal vigilar, i tant!!

  9. Maite Salord Escrit el 17 maig 2009 a les 7:42

    Bon dia. Tenim dos temes oberts: el lingüístic i el de les formes en política. Començaré pel primer. Guillem i Menorquit comparteixen la meva preocupació sobre l’article de la “caterdal” (molt bona, gavineta!). Kintet, per la seva banda, exposa una teoria prou interessant: “És una passa més cap a sa normalització d’un estat laic”. El problema que hi veig, però, és que també he pogut sentir “es cel” (en sentit laic!) o com se salaven topònims que sempre han anat amb article literari. A mi, que no som gens de bisbes ni trinitats, què voleu que us digui, voldria que se seguissin dient com s’han dit sempre.
    Pel que fa al comentari de Matilde de la Mole, compartesc que, en política, hi ha qüestions d’ètica que no es poden perdre mai. Mantenir les formes, com ja he dit en infinitat d’ocasions, em sembla imprescindible. Ja no em queden adjectius per qualificar l’espectacle del ple de dijous (quants en duim?). N’Inma, però, em recrimina que no surti en defensa de Joan Triay i em tracta de “desagraïda”. En primer lloc, li vull dir que consider que la intervenció de la portaveu “mista” va ser una provocació, va agafar un pretext per abocar tot allò que fa mesos que es va podrint lentament. Això tenen les situacions no resoltes, i no només en política. Ara bé, la resposta del portaveu d’UPCM va ser, al meu parer, inadmissible, per molt que fos la resposta a una bufetada prèvia. Com deia la meva mare, ja que vostè també esmenta refranys, “no hay mayor desprecio que no hacer aprecio”, o una cosa així. És el que pens i el que acostum a fer.
    Respecte a la gratitud, des del PSM sempre hem destacat la postura generosa d’UPCM en el canvi de govern. Ara bé, això no vol dir que tinguem l’obligació d’aplaudir tot el que diu o fa aquest partit. Tot i que, en el fons, esteim d’acord amb les crítiques que fan a la gestió dels darrers anys (li vull recordar que la comissió d’investigació del cas Nerer va ser una proposta del PSM), no compartim les formes. Així de senzill… o de complicat.

  10. Matilde de la Mole Escrit el 17 maig 2009 a les 9:03

    En política “nulla ethica sine estehica”.

  11. Matilde de la Mole Escrit el 17 maig 2009 a les 9:04

    Perdò: “nulla ethica sine aesthetica”.

  12. Menorquit Escrit el 17 maig 2009 a les 13:33

    Sempre he cregut que el mal menor a l’ajuntament era un pacte PSOE-PSM amb el suport extern de Joan Triay. Així ha estat, tot i que tindrà dificultats. A UPCM se li han de reconèixer coses, però la veu de Triay no és la veu de Déu. La coherència del PSM a l’ajuntament m’agrada i la resposta de més amunt de na Maite és el reflex de l’actuació a Ciutadella: no vendre’s per una cadira; dir sí a allò que si coherent amb el seu ideal, i dir no allò que no ho és. Ja es hora que al PSM-Menorca (amb relació al Consell) hi hagi Maites que no es sotmetin tant als designis del PSOE.
    .
    Però vindran temps molt crus per al PSM a Ciutadella, però em recomforta veure el PSM-Ciutadella tant enfortit o preparat. És un Barça que circolar bé la pilota i acaba imposant-se a allò que vol i creu més encertat.

  13. Josep Maria Escrit el 17 maig 2009 a les 20:57

    Fa molts anys que dedic les meves hores de feina a ensenyar català a la gent jove i sempre em sap greu haver de sentir acusar-los de ser “els culpables” de la pèrdua d’identitat lingüística. Com també em sembla ridícula la constant acusació del mateix cap als maonesos per part dels ciutadellencs fruit de la més absoluta ignorància. Jo ja tenc una bona edat i ben inconscientment dic sa catedral i es bisbe i no em sap cap greu i sé ben cert que no faig cap acte de defensa de “lo nostro” en fer-ho: talment com diu en kintet, senzillament han perdut tota importància dins l’imaginari col·lectiu de molts menorquins.
    Parlant de canvis fonètics moderns, estic amb en menorquit, em semblen molt més greus i simptomàtics de fets més importants. I ja que posau exemples de la banda de llevant, què me’n deis de la ela bleda que s’imposa cada vegada més a Ciutadella i que fa que cada vegada que sent en Cris Juanico per la ràdio canviï d’emisora?

  14. Menorquit Escrit el 17 maig 2009 a les 22:00

    Josep Maria:
    .
    No sé si açò de “sembla ridícula la constant acusació del mateix cap als maonesos per part dels ciutadellencs fruit de la més absoluta ignorància…” ho deies pel meu escrit. En cap moment he volgut culpar als maonesos “de la pèrdua d’identitat lingüística”. Només he volgut dibuixar (tal vegada hi haurà qui em podrà respondre amb millors arguments) d’una realitat sociolingüistica fruit d’uns factors històrico-socials marcats per raons diferents que ha duit a la ciutat de Llevant a estar ara mateix més castellanitzada. Aquí, i amb açò, no hi ha salvadors ni culpables, és, senzillament una lectura rápida de la situació.
    .
    He notat un to d’ofès, Josep Maria, en el darrer darrer paràgraf i de resposta defensiva. En el meu cas, et repetesc que no he anat a escriure res en cap mala intenció.
    .
    Sobre l’ela bleda de Cris Juanico, et puc assegurar que, potser, la faci quant canta. He parlat moltes vegades amb ell i té un parlar molt normal, açò sí de Ponent, però seses ela bleda. Serà quant canta, supòs.

  15. Inma Escrit el 17 maig 2009 a les 22:22

    En primer lloc jo no he recriminat res a la senyora Maite Salord ni l’he tractada de desagraïda, perquè no he vist que ataqués a Joan Triay. Parlava de persones com la senyora Matilde de la Mole.

    D’altra banda no pens que Joan Triay necessiti que ningú en surti en defensa, perquè de defensar-se ja en sap ben prou ell tot sol.

    Seguiu confonent l’estètica amb l’ètica i negant el dret a la defensa pròpia. Un dels requisits de la defensa pròpia és que hi hagi proporcionalitat en els mitjans utilitzats per a fer front l’agressió. Circumstàncies que es donen en l’actuació de Triay, contestant una agressió verbal amb una defensa verbal, contestant dient que qui l’acusava de vomitar no feia més que treure porqueria per la boca.

    Crec que ningú no ha demanat cap aplaudiment al PSM, sinó només que no s’ataqui per l’espatlla a qui us defensa quan teniu rao i us la sap reconèixer.

    La Maite diu que la comissó Nerer va ser una proposta del PSM, no ho sabia, però si recordo que durant molts mesos seguia per Internet com el Menorca reproduia les feines i decobriments de la comissió. La pregunta és: Hauria existit algú d’un altre partit que s’hagués implicat tant amb una proposta del PSM i que hagués fet la tasca que va fer Joan Triay per tirar-la endavant?

    Com diu Menorquit, Joan Triay com tothom es pot equivocar. Però a les qualitats de ser valent, intel·ligent, generós i noble de les quals parlava a la meva entrada anterior, he d’afegir que m’he donat compte que també és una persona molt constant.

  16. núria Escrit el 18 maig 2009 a les 9:03

    oh i tant que és un tret ben curiòs aquest! és molt divertit a n’es moment que amics “catalans” intenten xerrar menorquí, i de forma sistemàtica posen s’article salat per tot..i quan els hi expliques que no, que tal o qual paraula va amb article literari,es sorprenen molt, a més intenten establir una norma que pugui doanr-li sentit, hi no hi és!!

    a vegades, em dóna sa sensació que des d’aquí molts lectors intentau donar sempre un sentit polític a totes ses coses, quan crec que moltes vegades nomès es fa un apunt a sa realitat, una observació, coses interessants per reflexionar i dónar es nostre parer!

  17. Brou Escrit el 18 maig 2009 a les 14:12

    Els mateixos que diuen SA catedral, ES camp o Es món on vivim; són els mateixos que quan van a Barcelona diuen un “rato” per estona o “enfermetat” per malaltia, per posar només dos exemples. Quina coherència!

  18. Nom Necessari Escrit el 18 maig 2009 a les 20:03

    .
    Sí, Brou (“caldo” et dirien ells),
    per aquí crec què és per on volia anar jo en el primer comentari a quest tema (tema que consider -dic consider i no considero- molt interessant, malgrat alguns el vulguin menysprear).
    .
    La meva humil i modesta opinió és que aquest “salar” aquí on -està demostrat- a ca nostra, en el nostre parlar, no havíem “salat” mai, és, senzillament, un menyspreu -voluntari o no- cap a la nostra llengua. Per no dir una manca de qualitat de la cultura familiar; què potser és en la família on posem la llavor del llenguatge als nostres joves; potser ells no en tenen cap culpa de parlar diferent.
    .
    Perquè estam perden la puresa del nostre llenguatge? Perquè sembla que volem inventar modalitats de parla? Açò és potser el que ens volia plantejar na Maite iniciant aquest tema.
    Diguem si vaig errat, Maite.

    .

  19. Nom Necessari Escrit el 18 maig 2009 a les 20:12

    “Diguem” noltros no, volia dir “digues-me” tu.

    Uff.. aquestes faltes…

  20. Menorquit Escrit el 18 maig 2009 a les 20:26

    Nom Necessari, “Caldo” és avui dia acceptat, igual que “barco” (hem corregiràs Maite). Estic d’acord amb tu.
    .
    Per cert Maite, per què escrius “això” si a Menorca no s’empra? Només és curiositat.

  21. Brou Escrit el 18 maig 2009 a les 20:35

    Caldo està acceptat com a sinònim de brou; però dubt que tengui el mateix gust! I el tema de “barco” es una polèmica recurrent que _crec que_ encara no s’ha resolt. Salut!

  22. nicolau Escrit el 18 maig 2009 a les 20:49

    Barco és una de les misèries de l’IEC…
    Na Maite escriu “això” perquè, com a molts, li balla la coherència lingüística… nobody is perfect!

  23. Nom Necessari Escrit el 18 maig 2009 a les 21:48

    Una “escudella de brou”, diré jo; …i una “tassa de caldo” estarà tot lo normalitzat que vulgueu, tant se m’enfot. Com tant se me’n dona també el no tenir jo ni el títol “B” de Català.
    .

    El què sí tinc, i n’estic orgullós, és una estimació cap a la nostra llengua que sé ofesa i menyspreada històricament; llengua que veig en perill i de la que sé només som noltros els únics qui la podem defensar.
    .
    No esperem no, que venguin metges amb bona voluntat normalitzadora o mínimament comprensiva amb la nostra realitat lingüística, no, al contrari, ells posaran el que puguin de la seva part per contribuir amb la castellana invasió lingüística.

  24. Maite Salord Escrit el 18 maig 2009 a les 21:57

    Totes les llengües del món tenen diversitat interna. D’una banda, hi ha els dialectes i, de l’altra, les varietats estilístiques o registres. Els registres poden ser formals i informals segons quatre factors contextuals: tema, canal, intencionalitat i grau de formalitat.
    Així, a nivell de llengua oral informal, no diria “això”. Ara bé, dins un text escrit, tant puc escriure això com açò, ja que són sinònims que es poden emprar indistintament sense cap problema. Quan escric, acostum a emprar les desinències verbals a la menorquina, admeses dins l’estàndard, i el lèxic més pròxim. En el cas del lèxic, però, no tenc cap problema a l’hora d’emprar, també, sinònims que es diuen a altres zones de parla catalana. Pens que és una forma d’enriquir la prosa.
    La meva entrada feia referència a un fenomen de la llengua oral. Una llengua que, com diu Nom Necessari, em dol que perdi trets característics com aquest article literari davant segons quines paraules. Res més.
    Barco no surt al diccionari de l’IEC. Caldo, sí.
    Bona nit!

  25. Menorquit Escrit el 19 maig 2009 a les 10:31

    Només deia que ‘Caldo’ és acceptat, no que s’hagi d’emprar. Jo també preferesc dir ‘brou’ (que no tot fa el mateix gust, of course!!).
    .
    Maite, la meva pregunta només era curiositat, res més. Si me’n dones una resposta puc aprendre alguna cosa més.

  26. Josep Maria Escrit el 19 maig 2009 a les 12:55

    Maite, ens podries fer una entrada sobre els registres lingüístics, l’adequació i la coherència textual en les teves novel·les, és un tema que molts escriptors illencs s’han hagut de plantejar i, des del meu punt de vista, no vas resoldre prou bé a La mort de l’ànima.

  27. Menorquit Escrit el 19 maig 2009 a les 13:40

    Molts escriptors illencs? Quants? Quins?
    .
    I ens podries dir, Josep Maria, què és allò que no es va resoldre prou bé a La mort de l’ànima? En quins passatges no té la novel·la adequació i coherència textual? M’agradaria saber-ho des del teu punt de vista, si m’ho vols dir, clar.
    .
    Sé que és na Maite qui t’ha de respondre, però sent cuiositat pel que dius.

  28. Josep Maria Escrit el 19 maig 2009 a les 15:23

    Menorquit, el tema-problema acostuma a ser general quan en una novel·la ambientada a les Illes s’ha de fer parlar els personatges als diàlegs i aconseguir la versemblança: la tria lingüística és un dels principals malsdecap dels escriptors. Han parlat del tema Llorenç Villalonga, Carme Riera, Josep Maria Quintana… alguns opten per emprar un registre pròxim a l’estàndard, altres fan un poti-poti estrany, altres són fidels al “català que ara es parla”, altres empren una varietat diatòpica idealitzada (sense manlleus ni préstecs)
    Pel teu to sembla que vulguis sortir en defensa de na Maite, no és la meva intenció fer cap polèmica ni atac. Només és un tema que en les facultats de filologia acostuma a ser motiu d’anàlisi i trob prou interessant que els autors parlin i expliquin la seva pròpia obra i el procés creatiu.
    Quan deia que aquest aspecte no estava ben resolt a la novel·la de na Maite ho deia de memòria del que record de quan el vaig llegir però ara, sense el llibre davant, no te’n puc posar els exemples que vaig subratllar al llibre. Quan el recuperi, en podem escriure.

  29. A mig bullir Escrit el 21 maig 2009 a les 20:15

    La Catedral
    El Bisbe
    el cel
    la mar

    de tota LA vida !!

  30. Idò Escrit el 21 maig 2009 a les 20:29

    Ara ja sé amb qui m’he de casar. Amb es primer me digui que som L’amor de La seva vida; mai amb qui me digui que som S’amor de Sa seva vida, perquè segur que no em considera una cosa prou important.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari