Fa uns anys, em van regalar un llibret petit que em va semblar molt bell. La portada i la 
contraportada eren fragments de dues pintures de Claude Monet, un pintor que em fascina. I, a l’interior, esclar, encara havia de trobar-hi el millor: unes il·lustracions molt polides de Michael McCurdy i, sobretot, el text de Jean Giono: L’home que plantava arbres. Es tractava de l’edició feta a Palma de Mallorca, el 1998, per J.J. de Olañeta. Ara, fa pocs mesos, l’ha editat “Viena Edicions”, traduït per Isabel-Clara Simó, la qual cosa demostra que és un llibre que, malgrat els anys (es va publicar per primera vegada, si no m’equivoc, el 1954) manté tot el seu interès. Perquè és, com l’han qualificat els seus editors, una petita “perla” literària.
El llibre és aparentment senzill: explica la història d’un home, Elzéard Bouffier, un pastor que dedica la seva vida a plantar arbres. Llegiu el principi: “Per tal que un personatge manifesti les seves qualitats més excepcionals, cal tenir la sort de poder observar la seva actuació al llarg de molts anys. Si aquesta actuació està desproveïda de tot egoisme, si obeeix a una generositat sense parangó, si és ben cert que no la nodreix un afany de recompensa i que, a més, ha deixat una empremta patent sobre la terra, llavors no hi té cabuda l’error”.
Així doncs, si llegiu aquesta seixantena de pàgines, descobrireu el significat de paraules com generositat, silenci, esperança, natura. Vida i felicitat. Com diu un personatge, referint-se al protagonista: “Ha descobert una forma meravellosa de ser feliç!”. Si és així, si plantant arbres i convertint un erm en un bosc esplendorós, s’assoleix la felicitat, això deu voler dir que qui els arranca, qui els tala, és, en el fons, un infeliç, un pobre desgraciat incapaç d’entendre l’autèntic significat de la natura: la força, la immortalitat, la bellesa, la fecunditat. La Vida.
- Amb totes les lletres, Llibres i autors
- 5 comentaris
No puc fer de menys i demà em compraré aquest llibret, que fa temps que ho veig aquí i em crida l’atenció i l’he trobat a La Central del Raval!
Bones recomanacions 😉 Gràcies!
L’altre dia vaig llegir-me la versió en castellà d’aquest maravellós relat d’aquest fantàstic i modest (en l’autèntic sentit de la paraula) autor.
El llibre va arribar a les meves mans gràcies a una de les bibliotecaries de la Bibliteca de Rosa Sensat, doncs li va deixar l’exemplar a ma mare. Mentre esperava a la porta lateral del Palau de la Música (de Barcelona) vaig tenir temps suficient de llegir-me i disfrutar de tot el relat (l’epíleg va quedar per una altra estona). Em vaig quedar extasiada i emocionada. Tant és així que he decidit comprar-ne diversos exemplars en la versió catalana, que, a més, m’han dit que les il.lustracions són més boniques i està molt ben traduïda, i regalar-los a diferents persones a les que jo penso es mereixen de tenir-los, per que s’hi vegin enmirallats. Perque pel món hi ha moltes persones que, potser no planten arbres, però, planten llevors d’amistat per allà on passen, regalant amistat i essent generoses escampen aquesta generositat i l’extenen creant-se més i més generositat.
Gràcies per recomenar el llibre.
Una abraçada.
Elisenda
CATACAOS
Elisenda, estic contenta que el llibre t’hagi agradat. Jo el vaig tornar a llegir per un tema que afecta Ciutadella: l’intent de convertir una plaça amb pins en un aparcament subterrani. És realment un llibre preciós.
L’acabo de llegir. El me va recomanar un amic quan li vaig comentar que pensava sembrar un miler de Boixos (Buxus balearica) al Barranc de Biniaraix.
Me va fer somriure. Només me va fer entristir una mica assabentar-me que es tractava d’un personatge de ficció. Tant costa trobar un sol humà capaç de fer una gesta com la de Elzéard Bouffier?
S’ha editat un CD amb la narració de la història. La veu és d’Àngels Gunyalons. No us el deixeu perdre!!